TEST A CEGUES, LA PROVA D'AVALUACIÓ DE LA PREDICCIÓ DEL MÈTODE MODULAR.

 Què hi ha que tinguem i demostri el funcionament? Què hi falta presentar?

Agost 2026.

INTRODUCCIÓ

El mètode modular demostra que la capacitat humana lingüística és una capacitat cognitiva i biològica de la ment humana. El mètode modular no parla de història del llenguatge, sinó de la biologia del pensament i la gestació del sentit formador del llenguatge. D’aquesta manera, no deriva les paraules trobant un sentit històric. El que fa realment és trobar els patrons que composen i doten de sentit al llenguatge, aquests patrons que utilitzem tots els humans són sempre els mateixos sigui quina sigui la llengua, tant si aquest és morta com viva, tant si és del passat com del present, o si és real o inventada. El mètode modular visualitza una capacitat lingüística en relació ala biologia humana, que és adjunta a la forma de modular i de pensar dels humans. Per això aquest mètode té un funcionament translingüístic. Què vol dir això? Que no és necessari que dues llengües tinguin contacte històric, el contacte real és la cinesi creativa i la capacitat lingüística com a eina compositiva per gestar el propi llenguatge i poder assimilar i descriure qualsevol. D’aquesta manera, la modulació és sempre específica i concreta de cada forma de cada paraula. Les paraules no les descriu per d’on deriven, sinó que ho fa estrictament a partir de tal i com aquesta és en si sola.

Quedant aquest aspecte clar, hi ha qui podria suggestionar si hi ha biaix en l’aplicació del mètode, doncs l’exercici d'aplicar el mètode per obtenir la descripció d’una paraula i entendre-la podria veure’s influenciada per un coneixement previ o la simple elecció de qui aplica el mètode. Però, la funcionalitat és clara, no hi ha d’haver biaix si l’investigador és capaç de descriure paraules i entendre-les sense conèixer-les abans, sense cap coneixement previ a la seva descripció o anàlisi modular. Per això el mètode també és capaç de donar a conèixer el significat de llengües no desxifrades a més de les desconegudes. Evidentment, és un fet que saber el context o situació d’una paraula o text facilita el camí cap a ser entesa, però no és cap requeriment indispensable pel funcionament del mètode modular.

Per tant, i en termes filosòfics, la hipòtesi que es planteja és que la ment humana modularitza el món lingüístic de manera innata; la modulació depèn de la pròpia estructura biològica dels humans, de la cognició i la capacitat articulatòria de l’ésser humà. Per això que:

• Dos pobles aïllats en el temps i l’espai modularan la realitat d’una manera anàloga perquè comparteixen la mateixa arquitectura i fisiologia cerebral (això és semblant a la facultat biològica del llenguatge en el sentit de Chomsky, però va un pas més enllà).

• La paraula té un valor per com és estructurada en sí mateixa, no per cap línia evolutiva o ni cap facultat etimològica diacrònica que la lingüística històrica li atribueix. 

• Una prova d’això és que la ment humana processa la paraula en el present, les persones no processen la història de la paraula de fa segles enrere. Fet que fa incongruent analitzar o intentar explicar les paraules a partir de la derivació, si al quid ja hem entès la paraula, així doncs, a dia d'avui el saber que tenim no és perquè en el passat l'entenien d'una manera i la formulaven de forma aspectualment semblant i les hem aprés d'aquestes o transmès així per generacions. Simplement i planament sóm capaços d'entendre-la a dia d'avui, amb un coneixement innat. Ni tant sols és per repetició, sinó que quan som petits entenem els conceptes sense necessitat d'estudiar ni de que ens expliquin el que signifiquen. Aquesta qualitat humana es va difuminant i perdent a mesura que som conscients del transcurs i de les ensenyances en gran multitud. Ens deixem de banda, com a humans donem la nostra capacitat perquè confiem el nostre saber en el coneixement del col·lectiu i de la família, però de fet, l'humà en una societat nova i desconeguda, sent aquell que manté relacions s'aproparia d'una manera semblant a aquell esforç i qualitat innata d'aprendre a parlar, l'humà cavil·la sigui d'on sigui les parts fonamentals del llenguatge encara que no conegui el llenguatge en el que es troba. De la mateixa manera que parlem paraules sense saber definir-les, tot i emprar-les bé. És igual a quan entenem un gest físic sense que ningú ens ho hagi explicat mai. El llenguatge és molt més experiencial, tot i que també el fem saber com un saber experimental. De vegades dues persones s'entenen tot i estar emprant malament els conceptes de les paraules amb les quals es comuniquen, és una manera més de veure que la comunicació va més enllà de la facultat de la lingüística diacrònica. El mètode modular és un indicatiu de que la lingüística històrica no es documenta sols amb l'escriptura, tot i que conceptualitzem que la història es coneix a partir de la invenció de l'escriptura, com a sers semblants creem i ens movem sempre amb les mateixes eines, la lingüística històrica ha de tenir consciència històrica juntament amb el coneixement pràctic i el coneixement de la resta de ciències i tècniques, per tant, la capacitat creativa i biològica del llenguatge que té l'humà, aquesta capacitat presa com a una eina que impulsa el llenguatge és un estri lingüístic comú, a partir del qual cada societat i cada individu formula i crea amb una consciencia comuna, amb una conceptualització natural, en altres paraules, el llenguatge és un estri natural, inclòs amb els altres animals.

• Per això com a llenguatge que els humans aprenen del present el llenguatge té una estructura en sí mateix i aquesta estructura és compartida en totes les llengües arribant a poder descriure-les totes amb unes mateixes estructures que contenen significat.

• La modulació té un caràcter translingüístic. Si l’idioma és fruit de la ment humana, l’idioma respondrà a les mateixes matrius de modulació.

En el procés d’aplicació o d’us del mètode modular s’ha de tenir en compte uns aspectes per trobar la validesa del mètode. Doncs, podrien haver errors que fessin pensar que no funciona lo suficient per això cal tenir en compte que:

• Hi ha errors humans en el sentit que cal fer incís en que l’humà que aplica el mètode modular no hauria d’obviar cap dels mòduls que es capaciten per descriure la inscripció. Veiem un cas del problema que pot sorgir, però que alhora demostra el bon funcionament del mètode.

EL TEST A CEGUES. COM O QUÈ DEMOSTRARIEM DE LA VALIDESA DEL MÈTODE MODULAR?

Si el mètode es defineix per la capacitat de descriure i entendre paraules sense coneixement previ i de desxifrar llengües desconegudes o no desxifrades el criteri per a que sigui vàlid és clar i objectiu. Podríem a semblança del que va aplicar Henry Fox Talbot amb el cuneiforme de la llengua accàdia que va realitzar el 'test a cegues'. H.F. Talbot va proposar el test a la Royal Asiatic Society de Londres, va fer enviar còpies de la inscripció del rei Tiglatpileser I, a quatre acadèmics diferents: Henry Fox Talbot, Henry Rawlinson, Edward Hincks i en Julius Oppert. Tots quatre van fer la traducció de manera independent, no sabien res del contingut d'aquesta, van elaborar la traducció i la lectura del text que era en cuneiforme accadià. Van enviar-ho en sobres segellats al mateix destinatari que era el comité supervisor, es van comprovar les traduccions per veure si coincidien, així va ser, i aquest fet va demostrar que s'havia desxifrat i es podia llegir de veriat el cuneiforme accadià. 

Si repliquessim el procés de 'test a cegues' per demostrar la viabilitat del Mètode Modular, demostrariem que:

• Uns mòduls limitats que tenen una fonètica precisa i uns conceptes específics determinen totes les llengües de la humanitat.

• Amb el Mètode Modular es pot entendre qualsevol paraula, qualsevol escrit, qualsevol text de qualsevol llenguatge de la humanitat, sigui del passat o present, sigui real o inventada, sigui existent o extinta, sigui coneguda o no coneguda, sigui aquesta una nova creació o no.

• És una eina viable d'aprenentatge per evitar suplantar el llenguatge nadiu per un de comú. 

• És un recurs que habilita la lectura de inscripcions antigues i arqueològiques llengua de les quals no tenim coneixement doncs han estat extingides.

• Ajudaria a la intercomprensió i al diàleg translingüístic divers i a poder comunicar-se sense cambiar de llenguatge.

Per exemple, una situació real, hi he tingut l'experiència d'estar de cara al públic atenent-lo i entre un grup de clients, de persones que parlaven entre elles, la llengua rusa, vaig poder entendre una paraula no  perquè tinguès cap sembança amb alguna nostra ni per context, sí que algunes les podia entendre per semblança i context, sinó perquè aquesta la va repetir varies vegades i vaig tenir temps de modular la seva composició i entendre quines coses volia dir i volia comunicar a l'altre persona en dir-li aquella paraula. De debó que de primer cop no entenia res d'aquella paraula, però em vaig embalantonar a fer el procés mental de descomposar i formar la seva modulació amb el Mètode Modular, evidentment, no he estudiat tots els mòduls de memòria encara, però si els estudiessim com ho fem amb una taula de multiplicar, i exercitessim el sumatori, podriem agilitzar el procés per aplicar el mètode.

Fer la prova i la comprovació següent serviria per demostrar la capacitat d’anticipació i de desxiframent vertader del Mètode  Modular. Es conclouria  el procés de :

1. Fer un test d’aïllament del significat. Si a un investigador se li dona un conjunt de paraules de llengües no desxifrades, o d’idiomes extremadament rars que no conegui, sense que l’investigador tingui cap traducció pública ni accessible, i aquest és capaç de deduir-ne el camp semàntic o el significat exacte mitjançant la modulació sense cap context extern, res més que la sola paraula, es passaria la prova de l’aïllament del significat. Aquest punt l’he comprovat ja.

2. Replicabilitat per a tercers. Si hi ha regles de modulació, hi té les pautes, i hi ha el llistat dels mòduls que serveixen d’objecte per composar les paraules de manera que siguin les paraules ben descrites i ben definides, qualsevol persona instruïda amb el mètode arribarà exactament a la mateixa descripció semàntica per a una paraula desconeguda, sense marge d’arbitrarietat.

Sí que tinc presentat...

• Elaborades i publicades les pautes i les regles per aplicar la transcripció fonètica, i l’aplicació dels mòduls per a qualsevol llenguatge de la humanitat. 

Em falta per presentar... 

• El recull de mòduls que composen i defineixen totes les llengües. Els mòduls estan publicats i poden trobar-se ja, per això puc fer la recerca, però cal destriar-los simplificant el contingut del diccionari sumeri ePSD2, no cal tenir en compte tot el diccionari, ni com és la llengua sumèria, sols són viables els mòduls més simples, el unisil·làbics, o que es formen per una repetició sil·làbica o els que es composen amb una sola vocal o una consonant més una vocal. No s’han de contemplar mai les paraules complexes del llenguatge sumeri. Aquest treball l’estic transcrivint però em portarà algun temps seurem i acabar-ho de fer per a que sigui publicat. És l’eina que cal tenir per a que persones terceres ho repliquin sense confusions, a més és l’eina que juntament amb les pautes i regles qualsevol persona podria entendre qualsevol idioma, no tinc cap dubte del seu funcionament, podria arribar a ser més útil que estudiar una llengua franca i comuna. 

3. Si la replicabilitat per a tercers és vàlida o un individu mateix demostra que el mètode modular és aplicable a qualsevol llenguatge sense problemes per trobar el significat de la paraula, vol dir que podem utilitzar-ho per a llengües no desxifrades. Exemples d’això són l’aplicació que ja he fet en inscripcions de les llengües: iber, celtiber, grecoiber, lusità, rètic, lepòntic celta-cisalpí, linear B, linear Helamita, ebla, ogham. Aquest ventall es pot ampliar sempre que com a mínim tot i no conèixer els significats de les inscripcions sí que tinguem el coneixement de la fonètica del seu signari.

Caldria plantejar un comitè aliè a l’estudi del mètode modular, i formular tres proves a 3 o més persones diferents formades en el mètode modular:

• Prova 1 sobre llengües poc documentades. Amb un nombre concret de llengües vives o extintes poc difoses, per exemple: basc arcaic, llengües ainu, amazigues, amb un significat ben documentat en la literatura acadèmica, però no accessible per cerques.

• Prova 2 sobre llengües no desxifrades o sense traducció. Amb un nombre concret de seqüències o de paraules aïllades de sistemes d’escriptura no desxifrats o en debat. 

• Prova 3 sobre els neologismes o llengües artificials. Amb un nombre concret de paraules inventades per lingüistes  que estiguin associades a un significat funcional predefinit.

PROCÉS DE L’AVALUACIÓ

Hi haurien d’haver unes persones, els investigadors, que treballessin cada prova 1, 2 i 3. Es lliuren les paraules de cada prova sense informació, sense cap context cultural ni cap origen geogràfic ni cap família lingüística, ni tampoc cap època ni cap sistema d’escriptura original. Tot i que aquests aspectes en un altre situació són aspectes que són d’ajuda i poden ajudar a conduir l’aplicació del mètode modular. Per això, per les proves es presentarien les paraules de manera transliterada. L’investigador hauria de tenir les pautes i regles i el llistat de mòduls amb els corresponents significats que aporta cada mòdul. Sense cap informació més i a cegues l’investigador ha d’aplicar el mètode per a descriure:

• La descomposició modular.

• El camp semàntic predit o la definició del significat concret.

• El nivell de certesa que té en una escala tancada. O part del raonament que concreti la descomposició modular.

El comitè supervisor rebria les respostes i puntuaria les prediccions i treballs dels investigadors. La puntuació aniria de la següent manera:

0 punts. Si hi ha una desviació o el significat predit no té cap relació amb el significat vertader.

1 punt. Si s’aproxima, quan hi hagi una relació conceptual o del seu us.

2 punts. Quan hi ha un encert parcial, on el camp semàntic és correcte, però la funció específica difereix lleugerament.

3 punts. Si hi ha un encert directe, on tant el camp semàntic com el significat concret coincideixen amb la realitat.

Per confirmar el funcionament del mètode modular, el test hauria tenir un resultat de puntuació elevat en relació al seu total i un percentatge de coincidència superior al 80-85%. També caldria analitzar que el mètode modular té capacitat predictiva vertadera per sobre de l’atzar.

Per exemple, jo m’he posat a prova no sols diàriament construint aquest el Diccionari Modular Etimològic, sinó també seguint les premisses d’aquest tipus de prova. Per això, he sol·licitat tres paraules a l'atzar que no tingui manera d'obtenir de quina llengua pertanyen, ni de saber res del seu significat escoltant-les ni veient-les escrites.  Se m'han lliurat paraules que desconeixia completament d’on provenien, no tenia cap informació d’elles, no sabia que significaven, no les havia sentides abans, de totes no sabia res de què eren. 

• Tult.

• Siriq.

• Aaruul.

Aquestes paraules han estat triades de manera aleatòria sense conèixer-les ni haver-les sentit mai abans a la meva vida, ni sense cap accés a informació sobre elles.

La meva resposta va ser...

L’ANÀLISI ALEATORI I AILLAT COM A PROVA DEL FUNCIONAMENT

TERME 1. 

Veiem un cas del problema que pot sorgir, però que alhora demostra el bon funcionament del mètode.

Tult.

sumeri TUL  / TU + UL + UT(TU), UT / DU

Font pública; estany de peixos, clot; rasa, canal; excavació, trinxera, zona inundada o coberta amb aigua - acció / Acció  - Teixit, teixir, batre - purificar + planta - refusar - volta del firmament, cel + tronc - terra baixa, terra inundable o d'aiguamoll / construcció - treure - detenir

 Opció 1:

"Troncs coberts d'aigua".(TUL UTTU, TULUT, TUULUT, TUULUTTU).

"Aiguamoll cobert d'aigua". (TUL UTTU, TULUT).

"Aiguamolls d'una rasa o pelats". (TUL UTTU, TULUT).

"Planta d'aiguamolls". (TUL UTTU, TULUT).

 Opció 2:

"Teixir amb plantes i troncs". (TULUTTU, TUULUT, TUULUTTU, TUULDU).

"Teixir i construir amb plantes". (TULUTTU, TUULUT, TUULUTTU, TUULDU).

Opció 3:

"Construcció per a refusar". (TU UL DU U).

"Per a detenir o treure el cel". (TU UL DU U).

"Teixit per a refusar i detenir el firmament". (TU UL DU U).

Les consonants que acaben una paraula semblen donar problemes, però no és tant així, el que passa que no defineixen de manera tant clara el seu so, per tant poden donar lloc a diferents mòduls i diferents significats. Sempre, i és a les pautes, una consonant (C) amb cap vocal, repeteix modularment la darrere vocal anterior a la consonant, és així, les paraules que contenen consonants que no s’acompanyen de vocal és perquè fan una el·lipsi de la vocal que l’ha d’acompanyar. En el cas de Tult, hi ha dues consonants, si avaluem com a TUL, hi ha una consonant T sense vocal, per tant (UT, UTTU, TU), si ho avaluem com a TU + UL  continua formant-se la consonant T amb UT, UTTU, TU. La forma UL és natural, no seria correcte avaluar TU + L(U) + T(U), sempre cal unir les consonants amb les vocals, l'única que fa una el·lipsi de la vocal sempre es trobin dues consonants unides és a la darrera de les dues consonants.

Ara bé, perquè hi ha varis significats? Perquè aquesta paraula pot descriure varis conceptes, potser en llengües diferents. La resposta vertadera és que Tult...

• Hi ha la paraula Tult del nàhuatl, que significa i defineix a ‘un tipus de jonc de zones pantanoses i també un territori que és pantanós’. 

• Hi ha la paraula Tult del q'eqchi que significa  i defineix ‘embolicar o lligar amb teixits de plantes’.

• Hi ha la paraula Toldo del castellà, que significa i defineix a ‘una coberta o peça de teixit  o lona forta que es posa per a cobrir el cel i fer ombra o protegir-se de la intempèrie, o tancar un espai, tendall’.

Totes aquestes tres paraules de llengües diferents es descomposen en mòduls igual o semblants, o que poden tenir possibilitat alhora d’investigar per a trobar l’explicació modular. El cas és que el mètode modular troba l’explicació. Per a la paraula castellana Toldo és molt clara en com són els seus mòduls: TU UL DU U, no hi ha marge d’error, sols hi ha una opció de concepte si analitzem la paraula Toldo: ‘teixit per refusar i detenir el firmament o construcció per refusar, o que detenir i treure el cel’. Però si analitzem Tult, podríem arribar a confondre'ns doncs no és del tot clara la construcció de la darrere consonant solitària.

En el cas del nàhualt Tult es relaciona amb el mòdul TULUT, TULUTTU, TUULUT, TUULUTTU.

En el cas del q’eqchi Tult es relaciona amb la modulació TULUTTU, TUULUT, TUULUTTU, TUULDU.  

En aquests dos casos pot haver confusió, hi ha dues definicions conceptuals: u, que és una zona d’aiguamolls o que són un troncs cobert d’aigua o una altre planta d’aiguamoll; dos, que és un teixit amb plantes i troncs o que es teixeix i construir amb plantes. A primeres instàncies no podríem assegurar en si soles que és un concepte o l’altre. Però això es pot solucionar quan la paraula té un context, i quan la paraula va acompanyada de més paraules, d’un objecte o també d’una situació concreta. Per tant, el mètode és funcional. Ara si estem totalment a cegues s’ha de tenir en compte tots els vessants oportuns, però a mesura que avançaria una conversació, o una oració o text o es relacionés un objecte sabríem identificar amb el mètode modular quin és el mòdul correcte per al cas.

El supervisor d’aquesta resposta veuria i analitzaria, tot obrint el melò, avaluant si s'ha encertat i quina puntuació obté la predicció en relació a la seva qualitat d'encert:

Paraula: Tult o Tult-ik

Llengua d’origen: Maia Kekchí o Q’eqchi ‘que es cobreix de teixit de plantes , fulles, troncs o es teixeix amb plantes’.

Predicció modular: 

1.     “Que és una zona d’aiguamolls o que són uns troncs coberts d’aigua o una altre planta d’aiguamolls o pantà”.

2.     “Que és un teixit o es teixeix amb plantes i troncs”.

Avaluació: El terme maia q’eqchi no té relació amb l’aigua, ni amb els aiguamolls, però sí la de lloc cobert, i la de la predicció número 2 que és un teixit que es teixeix amb plantes i troncs. Per tant, en relació a la paraula Maia q’eqchi és un encert de 2 o 3 punts. Cal fer saber que hi ha la paraula Tult però del nàhuatl que vol dir el que la predicció modular número 1. Per tant, hauriem de considerar una puntuació de 3 però amb un grau de percentatge d’atzar una mica elevat donada l’oportunitat de definir diferents accepcions que tot i pertànyer a la mateixa paraula, no pertanyen a la mateixa llengua, per tant podrien donar error de lectura no de l’estructura fonètica sinó del context en que es troba aquesta paraula. Tot i així el mètode és vertader i té un encert directe en tots els sentits.

TERME 2.

Veiem un altre cas del problema que pot sorgir, però que alhora demostra el bon funcionament del mètode.

Siriq. 

sumeri SI + RIG (RI + (G)IG(I)) / KI

Tallar, treure + pal, estic (recolzar, caminar, llençar + arbre, part d'arbre - canviar d'estat) / avall, cap a baix, a terra, sota terra, inframón, país

"Treure o tallar un pal". (SIRIG o SI RI GIGI).

"Part d'arbre per recolzar-se o per caminar". (SI RI KI).

"Canvi d'estat recolzant-se a terra o cap avall". (SI RI KI).

Afegeixo l’anàlisi que fa el supervisor de la paraula ja descrita anteriorment Siriq.

Paraula: Siriq.

Llengua d’origen: Quítxua ‘Persona o cosa ajaguda o inclinada’.

Predicció modular: 

1.     ‘Treure o tallar un pal, part d’arbre per a recolzar-se o caminar’. 

2.     ‘Canvi d’estat recolzant-se a terra o cap avall’.

Avaluació: 

Siriq, pot pertànyer a dues llengües diferents i molt distanciades, cada llengua li ha donat un significat diferent.

•  El Turc Siriq  és en català ‘pal o arma en forma de pal’. Aquest correspon a la modulació SI RIG, també a SI RI GIGI. 

• El Quechua Siriq és en català ‘jeure, ajagut, dormir, inclinat’. Aquest correspon a la modulació SI RI K(I).

La predicció número 2 és totalment encertada per a la llengua quítxua, inclinar-se, recolzar-se és estar inclinat, és posar-se cap avall cap a terra, és a dir jeure. Ens trobem en una situació semblant a la de la paraula Tult. On Siriq pot tenir dos significats, doncs vertaderament la llengua turca també té la paraula Siriq per designar a un pal o arma en forma de pal, tal i com fa la predicció número 1. Per tant, té una puntuació de 3.

RECORDATORI DE L'ANOTACIÓ DE PAUTA I REGLA. Per tant, ens trobem que la forma fonètica S I R I Q, en no haver-hi el valor Q a la transcripció modular que parteix d’una part del llenguatge sumeri, pot derivar en S I R I K o en S I R I G. És a dir, Q pot ser G o K. I si es troba aquest a final de paraula de manera Vocal + Q, pot derivar en Vocal + K + Vocal, o en Vocal + G + Vocal.

Aquesta oportunitat com a tal pot ser una situació en que ens estiguem fixant en el vessant que no correspon en el moment específic que volem analitzar i saber. Però, alhora, capacita la modulació com a una eina que serveix per a tots els llenguatges. Ens hem de fixar que posats al cas no sabíem a quina llengua pertanyia, si al turc o al nàhuatl, per tant, s’ha de filar prim i obrir l’oportunitat a totes les opcions. Vist d’altre manera, si sabem que es tracta de la llengua turca podem pensar que la seva transcripció de la paraula el valor Q al final sona més com a G, al turc predominen les formes aspirades i les velars sonores. Mentre, que a la llengua nàhuatl el valor Q a final sona més com a valor K, doncs a la llengua nàhuatl predominen els sons K que són velars sordes. De fet, en nàhuatl la paraula Siriq també és transcrita com a Sirik, cosa que no hagués donat aquesta problemàtica, on K és K.

Aquesta situació és semblant a quan vaig comprovar que per la paraula catalana ‘Macarró’, que té diferents accepcions, és a dir, que una paraula polisèmica té diferents significats. El mètode va ser capaç de documentar i trobar la formació modular per a cada accepció. En el cas del mot Siriq, no es tracta d’unes accepcions, ni d’una polisèmia, sinó que en diferents llengües han arribat a fabricar una paraula que sona i s'escriu igual però que té un significat diferent en cada llengua. Aquesta altre situació continua tenint explicació i té la resposta adient amb el mètode modular.

I per darrera paraula a fer la predicció. Què sabem d’Aaruul?

TERME 3.

Aaruul.

sumeri A + AR(A) + UH + UL

Llet – temps + Llet + oblidat - fer-se una pasta + temps distant

"Llet deixada un temps distant oblidada que es va fent de la seva pasta". 

• Anàlisi del supervisor:

Paraula: Aaruul.

Llengua d’origen: Mongol ‘Llet o formatge de llet assecat al Sol i a la intempèrie’. 

Predicció modular: 

1.     ‘Llet deixada un temps distant oblidada que es va fent de la seva pasta, o llet que es fa pastosa i es deixa un temps o al temps’.

Avaluació: Per tant, té una puntuació de 3. Encert directe, identifica la matèria primera, la llet, i el procés de fer una pasta és a dir de quallar, com la dimensió temporal de deixar-se un temps distant, que fa referència a deixar-la a l’aire, a la intempèrie, assecar-se i fermentar.

CONCLUSIÓ

Per tant, el resultat de la prova amb 1 individu, és de 8-9 punts de 9 punts totals possibles, la puntuació màxima. Tot i que han sorgit ambigüitats fonètiques, doncs les paraules Tult i Siriq poden pertànyer a llengües diferents amb significats diferents, si el mètode modular és capaç de registrar des del primer moment les opcions vàlides tot i no saber encara la solució real és que va pel bon camí, tenint en compte les varies hipòtesi que poden sorgir a partir d'obtenir un context, un objecte de referència, una situació, o un major diàleg podem assegurar quina hipòtesi ens és correcte en aquest context. Tot i així poder obtenir la resposta no va fixat a les ajudes que poden aportar totes les informacions del context, que tot i ser viables i pràctiques, podríem realitzar de manera aïllada la recerca per tal d'arribar a la mateixa conclusió i resultat d’obtenir l’encert del contingut conceptual de la inscripció.

L'avaluació sobre la capacitat de predicció hauria de plantejar-se amb més individus, ja no tant sols per veure la seva viabilitat, augmentant el criteri d'avaluació i el barem de població que ho ha testat i ha aprovat la prova, sinó més per veure com s'ha d'ensenyar i divulgar les seves pautes, regles i mòduls per tal de que qualsevol persona pugui a partir d'un contingut prou limitat de mòduls i unes regles prou senzilles gestionar el coneixement de qualsevol llenguatge que se li dirigeixi. Obrint l'eine del mètode modular a ser en un futur un coneixement més respectuós a la multitud de llengües, i que faci no requerir tenir una llengua comuna per a entendre's que no sigui una de nova, ni reemplaci cap d'existent, gràcies a entendre la formació del llenguatge que gesticula les paraules amb els seus significats concrets.

Això ha estat un test de com s'ha de fer la prova per confirmar la viabilitat i, potser així, demostrar-se com l'eina i font viable de coneixement davant l'escepticisme que causen els límits i el reglament acadèmic. 

Per completar el test a cegues s’hauria de fer una prova proposant paraules i text de llengües diferents, es proposa que:

• Caldria no sols aplicar-ho a tres paraules aleatòries d’entre totes les llengües de la humanitat que coneguem el seu significat però no sigui per res accessible la seva informació, tal i com s’ha fet amb aquesta prova del test a cegues.

• També caldria fer el test a cegues de tres paraules de llenguatges inventats.

• Caldria fer el test de tres inscripcions arqueològiques que estiguin escrites en una llengua no coneguda que sol sapiguem la seva fonètica, tres inscripcions curtes d’entre 1 a 5 paraules, o de la llargada d’una sola línia.

• Per acabar estaria bé realitzar també tres inscripcions arqueològiques que tinguin més línies de text, que no tinguin cap forma concreta, tal i com ho és una làmina de plom o una tauleta o una pedra inscrita.

L’estudi entre els diferents individus que com a investigadors realitzin l’aplicació del mètode modular per a cada un dels casos i la final avaluació per un comitè supervisor, seria suficient per proposar la viabilitat i mostrar la certesa del mètode.

Cal remarcar, per ara s’està recollint i documentant els mòduls amb els seus significats en una gran taula, com a recurs per poder arribar a completar el test a cegues. Si bé el contingut és públic ja, però no està destriat d’entre la totalitat del diccionari sumeri, per tant, és fàcil que sense tenir les condicions del document amb el còmput de mòduls, s’indueixi a l’error i a descuidar alguna oportunitat durant la selecció dels mòduls.

BIBLIOGRAFIA

«Diccionari Modular». Últim accés el 23 d'agost de 2026. https://sites.google.com/view/diccionarimodular/inici  

Finkel, I., & Taylor, J. (2015). Cuneiform. The British Museum Press.

Martín Rojo, L., & Pujolar Cos, J. (2020). Claves para entender el multilingüismo contemporáneo. Editorial Octaedro.

Royal Asiatic Society. (1857). Inscription of Tiglath Pileser I, King of Assyria, B.C. 1150, as translated by Sir Henry Rawlinson, Fox Talbot, Esq., Dr. Hincks, and Dr. Oppert. Parker and Son.

Què podem saber de Llorac? I de Llorer?

Agost 2026.

Em fa feliç que m’interpel·lin amb noves paraules. Recentment, he rebut la pregunta ‘què podem saber del mot Llorac?’, en relació a una població de la Segarra.

Primer de tot, haig de fer saber que el mot Llorac no el tenia fet, però m’han engrescat a bon cercar-lo. Rebre noves paraules per a cercar i trobar el que signifiquen m’omple de goig i de  bonics sabers. 

Per conseqüent, cal entendre el terreny, si tenim estudis etimològics poden no estar desencaminats o tenir part de raó, tot i així m’agrada poder-ho confirmar modularment o si cal aportar alguna correcció o ampliar la manera amb la que la podem arribar a veure oferint una lectura que toqui diferents vessants a més del lingüístic. Per això, m’han preguntat per Llorac, també però us inclouré el mot Llorer, sé que havia fet Lauràcia, però Llorer també em faltava i penso que cal incloure-la en la explicació de Llorac, ni que sigui per què és dintre de l’escut heràldic de la família que porta aquest nom.  

El llorer té un fort sentit utilitari i és fortament un element simbòlic. Si ve la Segarra no sembla ser un territori humit apte per a les plantacions d’arbres de llorer, com sí que ho és de propícia la Illa de Cortegada, a la Ria d’Arousa, Pontevedra, Galícia, el major bosc de llorers d’Europa; però això podria haver sofert canvis amb el pas del temps.

Després, us lliuro la recerca sobre el mot Llorac de manera específica. Juntament amb unes reflexions per facilitar entendre els diferents sentits que ens poden estar informant, ja sigui de manera solitària o en conjunt. Es sol comprendre els mots a mode d’un sentit, però cal remarcar que tots els mots, cada paraula conté un camp semàntic, històric, simbòlic,... i gairebé sempre tots aquests diferents camps es poden llegir, d’alguna manera, en el significat de la paraula i en la seva modulació. Per exemple, a la llengua inventada Toki Pona, Kulupu (que s’escriu amb ‘tres cercles’) significa: grup, comunitat, societat, companyia, nació, col·lecció, equip, multitud; o Kute significa: orella, òrgan auditiu, sentir, escoltar, parar atenció, obeir. Vull dir, que sempre s’ha de tenir en compte i no s’ha d’excloure pas els sentits associats a una paraula. És la manera humana de relacionar significats. Tot i així també cal saber veure cada paraula com es modula i entendre que si es modula així és perquè té una raó de significar una cosa concreta de manera particular. No són simples tonalitats de veu, la comunicació té un sentit d’existir biològic, o de no ser cert això, aquest mètode modular en ser funcional amb qualsevol llenguatge (humà) em fa veure tal raó fonamental sense trobar-li cap altre sentit diferent.

• Primera paraula, de propina o no ens ajudarà a entendre el nom de Llorac:

Llorer. català Llorer de llor1 1a font: s. XV, Roís, altres, llaurer, llourer llor (segle XIV) castellà, anglès Laurel

sumeri LU / LUH, LULU / LULU, LU + RI + (EH) + ER

Persona, home, governant – viure, habitar, pasturar / netejar, refinar, rentar / home, persones, humanitat; una planta + distant – col·locar, tirar, establir, derramar, muntar + (insectes, larves, puces, polls) + portar

“Que neteja, refina i renta distanciant i tirant els insectes-polls-puces”.

“Que és posat per a netejar, refinar i rentar”.

“Que es porta col·locat sobre les persones”.

“Que es porta col·locat pels governants”.

“Que es porta col·locat per a netejar”.

Sabem amb la etimologia que és una planta per netejar i treure els paràsits. També que és una planta que es col·loquen els governants i les persones a sobre. Què ens diu la història? La planta del Llorer és tot un símbol, emprada formant corones amb les branques amb fulles per a celebrar i honrar als poetes, atletes i lluitadors. També els cèsars es coronaven amb llorer. Hi té una raó més que simbòlica, el llorer és una planta emprada tant a l’àmbit culinari, en guisats, i plats bullits, com en infusions. Medicinalment es prenien de 3 a 5 fulles bullides 3 minuts per a curar el mal d’amígdales i de faringe. Tant de les fulles de llorer com del fruits de gla que produeix s’obté oli que serveix per a tractar les inflamacions articulars, que són mals que tot atleta, i soldat segur que agrairia curar-se. També, ha estat emprat des de l’antiguitat per a tractar els polls, les formigues, els cucs, les arnes, etcètera; des de, com a medicina fins a emprar-se com a producte de neteja per a fregar els terres de les cases o, també, cremant les seves fulles i branques o infusionant l’aigua per tal de foragitar tota mena de paràsits, per exemple rentant els cossos en el bestiar de les granges. En temps dels grecs, el metge Hipòcrates de Cos i, posteriorment, el seu seguidor Galè, van emprar el llorer per a sanejar els ambients de la pesta negre. El mètode era cremar al carrer grans fogueres de llorer, resines, encens i altres plantes aromàtiques per purificar amb el foc i rectificar l’ambient corromput per tal de frenar el contagi; també s’emprava en banys i infusions per rentar les habitacions i per a banyar als malalts. A partir de l’any 1619, inventat per Charles de Lorme, es va inventar la màscara dels metges que es formaven per un llarg bec, a l’interior d’aquest feien servir una barreja aromàtica de: llorer, menta, timó i romaní; rosa i clavells, clau, canyella, mirra, encens i càmfora per compactar; sovint s’omplia amb el compost farmacèutic de la Triaca que contenia al voltant de 55 ingredients diferents, incloent carn de escurçó en pols, opi, i mel; a més de vestir una roba encerada per evitar que les puces s’agafessin i els piquessin.  A la Grècia, la higiene pels atletes de l’època clàssica era molt important igual que pels soldats, a arrel de que l’estar dormint a la intempèrie a més de conferir refredats, també  d’estar voltant pels camins feréstecs i amb bestiar, és fàcil ser parasitat amb aquesta mena d’insectes. Durant les lluites atlètiques dels grecs i romans es deixaven el cos completament nu, i s’untaven amb un oli, després a l’acabar es passaven l’estrígil, un ganivet amb forma de S, per tot el cos per tal de netejar-se mecànicament extraient l’oli i tot el que s’hagi enganxat a aquest com l’arena de la lluita. L’estrígil és un símbol que s’aplicava com a una sanefa ornamental tallada a la pedra, fou emprat al cristianisme primerenc per als sarcòfags i elements ornamentals, doncs es relacionava amb la higiene, la puresa, la claredat, la neteja, ja sigui física com de l’ànima. Indicar públicament que un és una persona neta, sense paràsits és un símbol de riquesa i d’estar saludable. D’aquí deriva en un sentit de protegir les llars i persones de mals auguris. Les malalties i els insectes entren de l'exterior, s'enganxen a les persones fora de casa i les pateixen a casa, per tant disposar de llorer, o altres plantes a les entrades obertes de les cases i vivendes o a la cuina ajudarien i sobretot simbolitzarien tots aquests aspectes; tot i que, la gent ja acaba fent-ho com a costum sense coneixement de fet. Per exemple, quan es celebra la Palma, durant al Setmana Santa, les criatures se'ls hi regalava una palma trenada i ornamental, mentre les mares adquirien un ram de llorer, ambdues plantes acabaven penjades als balcons i finestres de les cases durant tot l'any. La Palma es celebra en època de primavera, és a dir, quan hi neixen els insectes i les plagues d'aquests. Hi havia la creença que si no escombraves abans de la setmana santa apareixerien les formigues més tard. El llorer és un utensili per a fregar el terra i incinerar a les llars, és apte en certa manera per a foragitar als escarabats (cuques) de les cases. Per això, es feia ostentació del llorer en diversos tipus d’individus per totes aquestes diverses raons segons a cada situació. Per tant, es coronaven amb llorer, es penjava a les entrades de les cases, o es prenia i s’aplicava de diverses formes amb un sentit medicinal. Precisament el llorer també fa créixer la gana a més de calmar i així s'inclou a la cuina en plats com paelles, estofats, o en coure llegums ja que són aliments copiosos que omplen l'estómac, per tal de facilitar i conduir la seva ingesta. Tot i així, com tot a la vida, té aspectes bons però també ens podem intoxicar amb aquest (inclòs l'aigua d’hibiscos tant corrent o un camp llaurat amb un sol tipus de planta intoxica el seu lloc com tots els excessos, d'aquí que es recomani un o tres gots, com la quinina de les tòniques, per això les ampolles de tònica són ampolles de poca quantitat de centilitres, o raó també de que en un camp es faci guaret i el canvi de plantació). Els soldats antics, com coneixem que va succeir a les guerres mundials patien de febre de trinxeres causat per la Bartonella quintana que contagiava el poll del cos, això causava febres, dolor a les cames i malestar general, a més els polls també poden transmetre el tifus; això en els ambients semblants de l’antiguitat també ho patien, per tant, premiar a un soldat amb llorer era una manera de recomanar-li i oferir-li una ajuda medicinal per que es trobés sà de salut. També, els agricultors incloïen fulles de llorer a les tines que guardaven cereals per tal de prevenir l’aliment emmagatzemat de les arnes. Els naturalistes utilitzaven fulles de llorer tendres dintre dels flascs on introduïen les espècies d’insectes que estudiaven per a narcotitzar-los. Tot i així, com tot al món el llorer no pot amb tots els paràsits, hi ha un insecte que parasita les fulles de llorer de nom Stephanitis lauri, que relativament en temps recents s'ha vist a Catalunya i no hi era abans per aquí. Així doncs, i per concloure, el nom de Llorer respon a aquestes síntesis, i té certa semblança a la utilitat i significat dels mots Cedre (català) i Cedro (castellà), que és una altre planta arbòria amb propietats contra-insectes i contra les serps. Tant l’arbre del cedre com l’arbre del llorer era costum que es plantessin a les cases i masos per prevenir dels mals esmenats.

• Segona paraula. Ara sí que podem entrar a llegir la composició de la paraula i la raó etimològica de Llorac a través de la seva formació:

Llorac. poble de Llorac, situat a la Conca de Barbera, Baixa Segarra, bora el riu Corb.

sumeri LU / LUH, LULU / LULU, LU + URA / UR + RA / RAH + AK / KA

Persona, home, governant – viure, habitar, pasturar / netejar, refinar, rentar / home, persones, humanitat; una planta + una planta / protegir – servent, servir – olorar – arrossegar, netejar, esborrar, escombrar, estendre + pur, purificar, clar, aclarir – produir ungüents - acció / malaltia + fer, procedir, performar, fabricar / acció

“Per a aclarir, netejar, rentar i refinar, i olorar”.

“Per a fabricar i produir ungüents per a netejar-se, refinar, rentar i olorar”.

“Governant que és pur”.

“Habitant que és pur i protegit”.

“Una planta per a netejar i purificar o produir i fabricar ungüents protectors i estendre’ls”.

“Per a protegir i servir a la puresa de les persones o a la humanitat”.

“Es serveix per a fer pastura”.

“Lloc que és protegit amb plantes”.

S’explica que el nom del poble de Llorac prové de la paraula Llorer. Si bé podem entendre Llorac amb un significat semblant a la composició etimològica modular del mot Llorer, també, ens hi podem fixar amb altres aspectes. Per exemple, en la situació del territori. 

El que és el poble de Llorac és un poble que ha estat petit, amb molt poques cases i famílies des del s. XII. És curiós que la casa senyorial d’aquest poble estigui a certa distància del poble mateix. Parlem de l’anomenat Castell de Llorac. El castell de Llorac, i les gents que han portat al nom el títol i nom de Llorac es relacionen amb la simbologia de l’escut heràldic amb l’arbre del Llorer. Això remet a dues visibilitats, és tracta d’una família de persones i/o governants o habitants purs i nets, un nomenament que a la gran majoria de ciutadans ens agrada que se’ns valori; i a persones que tenien el nom de la planta de llorer, amb algun canvi lingüístic que té la seva pròpia raó de ser que la diferencia, alhora, del mot llorer. Així, es pot rebre Llorac com el sentit referit a una persona ‘qui és purificada i neta’ o com a un ofici ‘Que és fabricador d’ungüents per a purificar i netejar’. Es pot també entendre una part de la paraula Llorac com podeu veure amb una part del mot anglès Lord, pronunciat ‘Lor’ i la semblant castellana Lores, on: LU + UR, forma la modulació amb la raó etimològica de ‘Governant, persona, habitant + protegit – amb servents’, és a dir, ‘Persona amb servents’ i/o ‘Persona que és protegida o sota la protecció’, per tant, algú amb una casa senyorial segur que, per aleshores, tindria servents i dominava aquella zona del territori proper, i les seves gents. Cal recordar, que el poble de Llorac va ser donat a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, una ordre dedicada a la hospitalitat, a guarir i defensar als peregrins dels llocs sagrats, si bé el poble de Llorac no s’inclou al camí conegut de la ruta del pelegrinatge cap a Santiago de Compostela, es podria associar per la finalitat de l’ordre dels hospitalaris, i la mateixa finalitat de ser un lloc sacralitzat amb una església. Un lloc hospitalari amb les característiques del sanejament dels seus espais amb remeis medicinals com els que hem esmenat abans, és fer veure que el lloc ofereix una molt bona qualitat pel benestar dels peregrins i mostra que és un lloc fiable per restar-hi i descansar. Per exemple, en aquest sentit podríem relacionar, també, de manera semblant, el nom de Lluc i de Llucmajor a Mallorca. Lluc forma part de la ruta del camí de Santiago. La paraula Lluc ens indica, amb LU (+ LU) + KU, ‘un lloc que serveix per a fer pastura’ o ‘un lloc que és protegit amb plantes’, d’aquí que es digui que el llatí ‘lucu’ signifiqui ‘bosc’, tot i així, hauríem de veure un sentit més específic, concret i detallat, tal i com podem fer saber modularment; i entendre sense passar per alt en el concepte de bosc del mot llatí ‘lucu’ les diverses utilitats que pot tenir els seus diversos espais i que ens el defineix i ens forma la pròpia paraula.

És cert el que es diu derivant aquestes paraules? Si en bona mesura, tot i així, amb el mètode modular podem especificar-les de manera individual. En l'explicació he afegit alguna altre paraula que comparteix algun mòdul, no les derivo, però sí que mostro com a partir d’un mòdul compartit es formulen diferents modes per a ser altres paraules. La llengua inventada Toki Pona que he dit abans, o el xinès mateix té aquest sentit quan sumen caràcters diferents. Tot i així, les diferents interpretacions solen ser un problema per a arribar cap a un consens i poder prendre una explicació com a vertadera, penso però que ens seria un error limitar-se a una única definició que no acapari tots els seus significats.

Els lliris: Liliàcies i iridàcies, parlant de l’etimologia del gènere de plantes.

Agost 2026.

Què son les liliàcies i les iridàcies, què les identifica botànicament i perquè s’anomenen lliris a varis tipus de plantes relativament semblants? A més, què fa que s’identifiqui el lliri com a símbol cristià de la castedat? Es realment un símbol de la castedat entesa com a l’abstenció de no tenir plaers sexuals? Analitzarem totes aquestes preguntes i mostrarem la seva raó de ser a continuació.

El lliri es un gènere de planta, i un tipus de flor normalment de forma campaniforme o de trompeta. Hi han tant lliris de terra com d’aigua.  Les liliàcies i iridàcies són un nombre prou ampli de plantes i ens ha donat fins i tot refranys i expressions lingüístiques a més de ser un icona cristià. Però perquè les anomenem així i les utilitzem dintre de l’expressió lingüística i com a icona?

Dir que una persona ‘va amb un lliri a la mà' vol dir que és una persona innocentota i vulnerable, bastant ximplota, és a dir, amb falta de presència en relació de l'ànima o a tenir cos com un esperit sense trobar el seu quit, que s’enlaira de cop però perd les ganes aturant-se com el vent. Els innocents però són presents a la societat per totes bandes, tothom és innocent sense coneixement de causa. Tal i com veurem dels lliris aquests es multipliquen de manera extremadament abundant fins a ofegar-se a si mateixes. Un ximple aboca a ser ximples als del seu voltant ja sigui per ser aquests altres innocents o per ser-ne maldestres com ho és el propi desconeixement del saber, ja sigui tant del saber fer com del saber estar. Ser ximple mata la pròpia existència, com el lliri genera la seva pròpia exclosió generativa extrema que fa alhroa la seva debilitat i mor. La ximpleria també es debilita si no té companyia, un ximple solitari i absent acaba per ser un sabi ermità tancat a una cova o pujat a una columna. Cal afegir que les plantes en general i, en especial els lliris, són éssers vius molt vulnerables, doncs no es poden defensar pas. A més, els lliris són unes plantes fràgils als doblecs i són molt trencadisses en els talls de les flors i fulles, fent un cruiximent que mata la flor i els talls de la planta. En l’analogia, un ximple també és fràgil a adonar-se que ha estat un ximple, és a dir, els ximples són fràgils a doblegar-se de si mateixos, alhora que un innocent és fràgil a ser doblegat a volença d’un altre. Cal entendre, que donar la utilitat de significar a una paraula una cosa diferent és per un raonament comparatiu que manté l’explicació en un ús com en l’altre. Però això també té un fonament lingüístic i una raó etimològica, tal i com veure’m.

És a dir, què simbolitza el lliri? El lliri simbolitza la regeneració, és associat a la puresa, la innocència i a la castedat. Els lliris de terra són plantes que en plantar-se acaben cobrint tota una àrea amb fillols, flors i noves plantes de lliri. Inclòs, un test que sols es planti un lliri de manera accelerada i ràpida acabarà vessant del test, aquest s’omplirà de manera extremadament tupida. És una planta que fàcilment ornamenta un jardí, a més de que produeix moltíssimes flors sent molt fèrtil. Això succeeix igual amb els lliris d'aigua, que tenen una reproducció extrema i acaben cobrint tota la superfície d'aigua, amb la conseqüència de que no deixen passar la llum, a això s’afegeix que no es regenera l'oxigen interior de l'aigua i acaba ofegant les espècies animals i en conseqüència final deshabilita la vida de tot el medi aquàtic que cobreix. En aquest estadi les fulles superiors competeixen per les inferiors, en haver tantes fulles de lliri juntes i apilades, falta oxigen en algunes, l'aire no circula i es condensa massa humitat sobre les fulles inferiors que no reben ni la ventilació ni la llum solar, així acaben marcint-se parts de la planta. Això esdevé que apareguin podriments en parts d'aquesta ,doncs es crea un ambient propici als fongs. D’aquesta manera es continua amb la proliferació i el conseqüent contagi cap a totes les plantes que resten en contacte amb les espores dels fongs que les matarà. Aquest estat de podrimener a les plantes farà que aquestes facin mala olor. La situació es veu accelerada per l'estrès que afebleix el sistema immunitari del conjunt de lliris. En poques paraules els lliris es reprodueixen d’una manera tant extrema, són tant fèrtils en quant a produir flors i nous fillols que, és d'aquí que la paraula ‘lliri’ signifiqui "que esdevenir i manifestar-se de manera abundant o en abundància", per com hem dit per la seva capacitat extrema de reproducció. Al final aquesta excessiva reproducció mata les plantes originals i és tant accelerada, tant abundant que acaba morint tota ella. Tot qui hagi plantat un lliri ho haurà patit. El lliri es reprodueix generant bulbs, que semblen cebes i són una mena de tubercles dels que sorgirà la planta verda i florida. És un fet que un lliri com, per exemple el de sant Martí, quan és plantat a un test s’ha d’abocar l’interior de tant en tant per extreure els bulbs que hi ha generats i amagats a sota terra, doncs acaben per no deixar espai a la planta. Davant la situació de que hagin sortit moltes fulles o de que comencin a marcir-se, engroguir-se i podrir-se, La solució és anar-la podant i arrencant, tant les fulles afectades com les parts de les arrels. Per anar bé i millor, això s’ha de fer de manera periòdica abans de que sorgeixi el problema per tal de que sobrevisqui sempre i no emmalalteixi per ella sola. 

Per això una persona amb un lliri o la planta com a material iconogràfic un dels significats que té és el concepte de 'vulnerable, i innocent, ximplot'; per això es situa també a les mans de les persones quan realitzen la cerimònia cristiana de la comunió, o apareix a les pintures on es representen a verges; la finalitat representativa és de simbolitzar el coneixement de que reproduir-se no és l'únic que ha de fer un ésser viu, per això se la relaciona amb el comportament voluntari de la castedat, l’actitud d'abstenir-se i no tenir plaers sexuals. Tot i que directament no vol dir castedat sinó representa tot el contrari, la pròpia mort per l'excés de reproducció i de manera llana que qui s’acompanya d’un lliri és fèrtil o que ha s’ha fertilitzat amb el saber que narra les experiències del culte cristià amb déu, i de que serà un devot o membre que continuarà fertilitzant, generant el culte com a descendent cristià. D’una manera el que es vol simbolitzar és que aquella persona portadora del lliri projectarà en abundància cap als altres. En relació al culte cristià a que farà descendents, i a que ensenyarà i participarà en el culte i celebracions de la religió.

De manera concisa i precisa la paraula Lliri és modula amb els conceptes necessaris per detallar la característica principal de la planta i la característica per formar part d’una expressió lingüística o frase feta. Veiem-ho a través del català Lliri, el castellà Lirio, i l’anglès Lily: 

Lliri. català Lliri del ll. līlĭum, per via semiculta 1a font: s. XIV, Llull castellà Lirio anglès Lily italià Giglio

sumeri LIL / LI / LILI + IRI (RI)

Fantasma, vent - ximple, tonto / Abundant – branca, tall / Planta – descendència, fills + manifestar, esdevenir, convertir-se a ser (excedir, ser més que, sobrepassar, suprem, excel·lent, poderós, ser abundant, posar per sobre, projectar)

• En relació a significar una paraula que designa al gènere de plantes de les liliàcies:

"Que es manifesta abundant o en abundància".

"Que esdevé abundant o en abundància".

"Que es manifesta amb la descendència".

“Que projectar plantes”.

“Que projectar descendència o fills”.

“Que és una planta excel·lent”.

“Que és sobrepassar de tenir talls i fillols”.

“Que abunda projectant talls i fillols”.

"Que fa la descendència".

"Que es fa a la descendència".

"Que es converteix i projecta en una planta".

"Que esdevé la planta".

"Manifestar-se amb la planta".

"Esdevenir com una planta".

• Connotació com a frase feta, exemple ‘Va amb un lliri a la mà”:

"Que es manifesta com a un ximple".

"Que es converteix en un ximple".

"Que esdevenir i/o convertir-se en ser un fantasma".

“Que es sobrepassa de tonto”.

“Que projecta la seva tonteria o ximpleria”.

Lirio. castellà Lirio Del lat. lilium. català Lliri anglès Lily italià Giglio

sumeri LIL / LI / LILI + IRI (RI)+ U

Fantasma, vent - ximple, tonto / Abundant – branca, tall / Planta – descendència, fills + manifestar, esdevenir, convertir-se a ser (excedir, ser més que, sobrepassar, suprem, excel·lent, poderós, ser abundant, posar per sobre, projectar) + progenitors, descendents – planta, herba

"Planta que es manifesta abundant o en abundància".

"Planta que esdevé abundant o en abundància".

"Planta que es manifesta amb la descendència".

“Planta que projectar plantes”.

“Planta que projectar descendència o fills”.

“Planta que és una planta excel·lent”.

“Planta que és sobrepassar de tenir talls i fillols”.

“Planta que abunda projectant talls i fillols”.

"Planta que manifesta els descendents i/o progenitors".

"Progenitors que es manifesten com a uns ximples".

"Que es converteix en descendents ximples".

"Que esdevenir i/o convertir-se en progenitors fantasma o en el fantasma dels progenitors".

Lily. anglès Lily català Lliri castellà Lirio anglès Lily italià Giglio

sumeri LIL / LI / LILI + I

Fantasma, vent - ximple, tonto / Abundant – branca, tall / Planta – descendència, fills + lloar, honrar, celebrar

"Planta que fa lloança o honrar".

“Planta per celebrar i lloar”.

“Que lloa i celebra fills”.

“Que es lloa amb abundància”.

“Que es lloa amb branques i talls”.

"Que lloa i honrar als fantasmes (als morts)".

"Que lloar la ximpleria".

"Que lloa, honrar i celebra la descendència".

Els noms de la història: De la caiguda del Regne Visigot de Toledo a la fundació de l’Al-Àndalus de l’Imperi Omeia de Damasc i al foc grec de Constantinoble. 

Agost 2026.

A l’article d'avui parlarem de la fundació de l'Al-Àndalus i dels seus personatges principals que el van causar i originar. Parlarem de la darrera reina visigoda Egilona, i del seu marit Rodrigo que fou el darrer rei visigot i de la seva derrota a la batalla de la Llacuna de la Janda, del contrincant d'aquest que volia ser també el rei visigot de nom Agila II, dels àrabs contractats per Agila II per derrotar a Rodrigo, en Musa ibn Nusayr i Tàriq ibn Ziyad; del fill de Musa i primer valí de l'Al-Àndalus, Abdelaziz. De què és el califa. Del califa Al-Walid I i del posterior califa Suleyman I, i de perquè es diuen així les ciutats de Damasc, la de Toledo amb el seu riu Tajo, i la de Constantinoble. Podrem veure en cada cas l'estreta i concreta relació entre el nom de cadascú d'aquests personatges històrics en relació a la seva situació a la història, segons com van actuar, segons com van ser jutjats, o van arribar al seu propi final.

És un fet habitual i corroborat que els personatges històrics reben noms en condició del seu reconeixement pels actes a la història. D'aquí que saber entendre els noms, ens ajudin a situar els mateixos personatges, i a entendre com van ser vistos en vida i/o en el seu record. Recordeu que la història solen escriure-la els vencedors, per tant és habitual que els noms dels personatges com els d'aquesta història sobre la fundació de l'Al-Àndalus, continguin els trets aspectuals sobre el seu transcurs a la història.

Presentaré la caiguda del Regne Visigot i fundació de l'Al-Àndalus i la seva relació amb l'Imperi Omeia a través de cadascú dels personatges històrics que van participar. A mesura que aneu llegint sobre cada un dels personatges els seus noms seràn analitzats i comprendreu tot el cómput de la història.

Egilona. Darrere monarca visigoda i primera senyora de l'Al-Àndalus. En una situació de Guerra Civil visigoda contra Agila II on reinava Egilona i el seu marit Rodrigo, van aprofitar Musa ibn Nusai i Tàriq del Imperi Omeia per vénce'ls. Egilona ja viuda es va casar amb el fill de Musa, de nom Abdelaziz que va ser el primer valí Omeia de l'Al-Àndalus amb qui va regnar, tot i així, Egilona i Abdelaziz van ser condemnats a pagar una multa en or, que s'hi van negar, i van caure en més desgràcia doncs van ser culpats d'apropiar-se amb el botí de guerra i de no presentar-lo al califa. Musa, pare de Abdelaziz, va ser mort en tornar a Damasc a informar de la conquesta al califa, doncs tot i que va ser cridat pel califa Al-Walid I, aquest va morir i van ser rebuts pel nou califa Suleyman I, enemic de l'anterior, i que temia de la independència de l'Al-Àndalus, i els va culpabilitzar de no portar el botí de guerra.

sumeri E + GI / GIL + LU + UN + A / U + NA / UNA

Principat - sortir, presentar-se, treure + canviar d'estatus / aprofitar + barrejar - governador + (sorgir + poder / guanyar el control, dominar - admirar + cel, celestial - persona, home / salvatge, agressió, orgullós)

"Qui presentar el seu orgull canviant de governador".

"Qui aprofitar el poder que sorgir per governar".

"Qui presentar-se canviant d'estatus barrejant-se amb la persona que guanyar el control o dominar".

Com tots els noms dels personatges cèlebres, aquests ens volen informar d'alguna cosa del personatge. El d'Egilona no queda enrere i ens detalla molt bé la seva situació, que va canviar d'estatus per barrejar-se i guanyar el control, o que va presentar-se al poder que havia sorgit, després de la mort del seu marit-rei, per a continuar governant.

Rodrigo. darrer rei del regne visigot de Toledo, juntament a la seva reina coneguda com a Egilona. El regne visigot va entrar en una guerra civil per diferències amb altres reis que sorgien en les terres visigodes, com Agila II. Finalment, Agila II cridar com a mercenaris als àrabs per acabar amb Rodrigo i Egilona. Rodrigo va morir a la batalla de la Llacuna de la Janda sota les tropes àrabs comandades per Tàriq ibn Ziyad, on el riu Guadalete. Tàriq ho feia en nom de Musa ibn Nusayr amb l'ajuda de berebers. En aquesta batalla Rodrigo va comandar tots els seus cavallers amb les seves muntures cap a la batalla però tots els cavallers que el recolzaven van desaparèixer i el van deixar sol a la batalla, fet que va causar que el rei Rodrigo morís com un esquitx.

sumeri RU + U + DIRIG + GU + U

Treure, reposicionar + derrotar - muntar a cavall, muntura, conduir, guanyar el control + esfondrar-se, caure; desintegrar-se; desaparèixer; caure, esfondrar-se; estar angoixat - oposar-se + enteresa, enterament, total - força - persona + derrotar - muntar a cavall, muntura, conduir, guanyar el control

"Qui les persones amb muntura s'oposaren i es van treure de la derrota".

"Qui treure les muntures i aquestes muntures es van desintegrar/desaparèixer totes".

Pel que fa a Rodrigo, també anomenat Rodric, el nom ens detalla com va perdre el poder, Rodrigo empès a anar a la guerra contra Agila II, un altre que volia ser el rei visigot, va haver d'enfrontar-se als àrabs que van ser contractats per Agila II, i anant a la batalla tots els seus cavallers que l'haurien d'haver recolzat es van desintegrar, van desaparèixer i el van deixar en calces, fet que va conduir-lo a la seva derrota i a la seva mort. El seu nom ens detalla aquest fet, el de qui va treure els cavallers amb les muntures però totes les muntures van desaparèixer del seu costat, cap cavaller va acabar anant a fer-li costat a la guerra.

Agila II. Va intentar ser el rei dels visigots per sobre de Rodrigo i Egilona. En aquest exercici d'imposar-se va contractar a Musa ibn Nusayr i a Tàriq ibn Ziyad, que van venir del nord de l'Àfrica amb tropes amb tropes berebers, aquestes van derrotar a Rodrigo que va haver de quedar-se sol enfront d'aquest, doncs els seus cavallers el van deixar sol a la batalla, el van matar. Però es van apropiar de les terres fundant l'Al-Àndalus en nom del califat de l'Imperi Omeia.

sumeri A + GI + LA.

Poder, força, armes, llogar, renta - progenitors + matar - jutjar - girar, tornar; girar, retornar (alguna cosa); anar a la volta; respondre, respondre; canviar d'estatus; tornar (amb reclamacions en un cas legal); tornar enrere (en un acord); pagar; complir; satisfer, resoldre una reclamació; processar canyes; enviar; tornar enrere, resistir; bloquejar + penjar, equilibrar, suspendre; (estar) suspès; pesar, pesar (fora), pagar; portar; supervisar, comprovar; mostrar, exhibir; lligar; lligar, equip (de jou); prémer, estrangular; ventar (gra)

"Qui llogar i pagar per a mostar resistència".

"Qui llogar i pagar per matar i complir amb la resistència".

Podem veure clarament com Agila II rebre el nom en consonància amb la seva història, en allò pel qual és conegut en el transcurs de la seva batalla amb Rodrigo i amb la manera en que va derrotar-lo, llogant i pagant per que el matessin i complir així la seva resistència i el seu honor davant del de Rodrigo. Tot i així no li va sortir gaire bé la cosa, doncs va acabar morint a l'any 713 o 714, dos anys abans que Musa, i Abdelaziz. Es valora, però hi ha falta d'informació que detalli la seva mort, si morí lluitant contra les tropes de Tàriq ibn Ziyad en nom de Musa ibn Nusayr i l'imperi Omeia, mateixes tropes a les quals va pagar per a que derrotessin a al rei visigot Rodrigo.

Musa ibn Nusayr. Conquistar amb Tariq ibn Ziyad el regne visigot de Toledo en nom de l'Imperi Omeia i van ser contractats pel rei visigot Agila II. Va ser mort el 716 e.c., a Damasc, en tornar per a informar i entregar el botí monumental, de la guerra lliurada, al seu califa Al-Walid I, però aquest va morir just abans de que arribés, el nou califa Suleyman I tot i ser el germà de Al-Walid I, era el seu contrari i enemic dels partidaris de l'anterior mandat, i va acusar a Musa de que, a la conquesta del terreny visigot, va fer malversació del botí, i d'apropiar-se de part del botí, així va ser humiliat públicament, multat amb una gran suma de diners i apartat de tot el poder militar. Durant el procés, es va exigir al seu fill que, es va quedar a l'Al-Àndalus; i es va apoderar casant-se amb Egilona; la darrera reina visigoda; hauria de pagar la gegantina multa imposada per Suleyman I. En negar-se el fill a afrontar la multa va ser assassinat per uns sicaris i el cap d'Abdelaziz va ser dut a Damasc per humiliar al pare. Les cròniques expliquen que Musa ibn Nusayr va ser assassinat dintre d'una mesquita a Damasc per ordre del nou entorn del califa.

sumeri MU + SA / MUSSA. IB + NI. NU + SA + IR

Fill, nom, línia de text, causa de + pagar, comprar, ser pagat per - rivalitzar, rival, competir, igual - resoldre, advertir, consell, aconsellar / fill polític.  Enfadat, maleir, ira + aura, por - un mateix, persona mateixa. Home, persona - negar, sense, no - príncep, el millor o més important + pagar, comprar, ser pagat per - rivalitzar, rival, competir, igual - resoldre, advertir, consell, aconsellar + saquejar una persona o un lloc en temps de guerra o desordre civil

"Fill polític. Que maleir l'aura. Negar-se a pagar pel saqueig".

"Qui a causa de ser rival o competir. Se'l va maleir l'aura. Per negar-se a pagar el saqueig".

"Qui a causa de pagar per. Va enfadar-se. I saquejar i fer-se rival".

Gràcies al seu nom podem assabentar-nos de la resolució de la seva història, va ser considerat un rival i competir negant-se a pagar l'acusació de l'apropiació del botí del saqueig de la guerra de la conquesta de les terres dels visigots. 

Tàriq ibn Ziyad. Va ser el general que juntament al seu superior Musa ibn Nusayr, va realitzar la conquesta de l'Al-Àndalus derrotant al rei Roderic. Va ser acusat pel propi Musa l'any 712 d'haver avançat amb massa rapidesa en la conquesta. Tant Mussa com Tàriq van ser cridats a tornar a Damasc davant del califa Al-Walid I per lliurar el monumental botí de guerra. Però el califa Al-Walid I va morir abans de la seva tornada. Davant del nou califa Suleyman I, germà i enemic de l'anterior, Mussa es va voler atribuir tots els mèrits de la victòria. Tariq que l'acompanyava es va haver de defensar. Però Suleyman I va témer que acumulessin masses riqueses, prestigi i poder polític, i els va castigar. A Mussa li va matar el fill que liderava l'Al-Àndalus amb Egilona, li va mostrar el cap i després el va assassinar. A Tàriq el va desposseir dels càrrecs militars i dels seus honors, li va prohibir tornar a l'Al-Àndalus i al Nord-Àfrica on es feia amb tropes d'amazighs; desapareixent dels registres el 716, any de l’assassinat de Musa, en el seu cas es suposa que va quedar com a un indigent a la cort omeia.

sumeri TAR + RI / I + KI. IB + NI. ZI + I + AD(A)

Tallar; deslligar, afluixar; escampar, dispersar + assentar, llançar, col·locar; posar al seu lloc, imbuir; recolzar-se; imposar; llançar; alliberar, deixar anar; caminar; abocar; conduir lluny; cavalcar; caminar al llarg de / rei, califa + país, terra.  Enfadat, maleir, ira + aura, por - un mateix, persona mateixa. Tallar, treure; esborrar; arrencar; parpellejar - vida, viure + rei, califa + combat, batalla, lluita, impugnar, atacar, defendre

"Qui deslligar-se del califa del país. Maleit per la seva aura. I va ser tret pel califa del combat".

Així podem observar com el nom d'aquest personatge respondre a la seva situació de tallar les relacions amb el califa i deslligar-se d'aquest, acusat de combatre sense ordres de Mussa i sense ordres del Califa. I de que va ser esborrat i tret dels poders i mèrits de combatre i dirigir a cap soldat.

Abdelaziz. Primer valí Omeia de l'Al-Àndalus. Regnar amb Egilona qui una vegada va ser vídua de Rodrigo es va casar amb ell. El seu pare Musa ibn Nusai el va deixar al càrrec. Abdelaziz en prendre el càrrec amb la seva dona Egilona, aquesta el va coronar públicament amb la corona visigoda. Això va ser entès com que els perdonava i una afronta pel seus àrabs que temien que es separés del seu culte musulmà i dels seus orígens. Mentre, Musa va ser cridat a informar al Imperi Omeia de les gestes i conquestes, en anar a Damasc va ser mort i van acusar a Abdelaziz a una greu multa en or per la riquesa visigoda. Abdelaziz es va negar a pagar. Per això uns sicaris l'any 716, el van trobar i el van assassinar per ordre directa del califa Suleyman I. El califa temia que s'independitzés l'Al-Àndalus de l'Imperi Omeia. Degut a la presa del poder on Abdelaziz va ser coronat amb la corona visigoda per Egilona, va ser acusat de traició i de haver-se convertit al cristianisme. La mort d'Abdelaziz va ser executada pel seu propi cosí Habib al-Lajmi, que el va sorprendre mentre resava a la mesquita de Sevilla, a l'antiga església de Santa Rufina, va ser decapitat i el cap tallat va ser dut a Damasc, aquest va ser mostrat públicament al seu pare Musa ibn Nusayr per acabar-lo d'humiliar políticament abans de també matar-lo.

sumeri ABA + DE + LA + ZI + ŠIŠI 

Esquena, darrere - qui, aquell qui + caure - morir + acusat - estrangular, prémer + desarrelar, destruir, trencar + passar-se, evitar, excusar, escatimar, perdonar 

"Qui morir-caure acusat de perdonar o de desarrelar-se".

"Qui morir i caure darrere el perdó i el desarrelament".

Pel que fa a Abdelaziz, és interessant com el nom ens detalla que va morir i va caure per ser acusat de desarrelar-se de la cultura musulmana, i de convertir-se al cristianisme, i de perdonar als cristians com Egilona, i també de voler desarrelar-se en el sentit de separar-se i independitzar l'Al-Àndalus de la pertinença a l'Imperi Omeia.

Califa. Capitost de l'imperi àrab, per als llatins és equivalent a emperador i/o rei.

sumeri KAL + I + PA / PAP

(ser) rar, valuós; (ser) escàs; (estar) preocupat per; fer preciós; apedaçar (una peça de roba); tractar com a valuós, respectar + rei, califa + superior / pre-eminent

"El superior i respectable califa/rei".

"El pre-eminent i respectable rei/califa".

Damasc. ciutat situada a Síria, capital de l'imperi Omeia. Coneguda pels sirians com Ash-Sham, i 'Ciutat del Gessamí'. És un lloc de pas obligatori i crucial , fet que la va convertir en una frontera geogràfica, comercial i militar. La ruta comercial havia de passar per aquí obligatòriament. Està situada a l'oasi de la Ghouta que s'alimenta del riu Barada, al límit de les muntanyes i el desert.

sumeri DA + MAŠ / MA + AS + K(U)

Lloc, superfície + frontera, límit / carros, carromats + acció + descarregar, pondre, col·locar, lloc

"Lloc on descarregar els carros i carromats".

"Superfície dels límits on descarregar".

El nom de la ciutat de Damasc fa referència a la qualitat de ser un assentament on passava obligatòriament el comerç i s'aturaven les mercaderies, aquestes arribaven per la ruta terrestre en caravanes de carros. 

Al-Walid. AL-Walid I fou el califa de l'Imperi Omeia durant els anys 668-715 e.c. Va ser un gran impulsor i constructor, va fer edificar la Mesquita dels Omeies, enderrocant la basílica de sant Joan Baptista a Damasc, va construir la Mesquita del Profeta a Medina, i la d'Al-Aqsa a Jerusalem. Va millorar les rutes cap a la Meca, va fer excavar pous i fortificar els camins. Va conquistar l'Al-Àndalus i la regió de Transoxiana, a l'Àsia central, arribant fins a la vall de l'Indo, a Sind, Pakistan. Va construir els primers hospitals al món islàmic, en aquesta tasca va assignar a lazaristes i personal d'ajuda per a cuidar de malalts, cecs i als necessitats.

sumeri AL(AL). UU + A + LI + DI

Entusiasme - déu - dimoni. Guanyar el control - terra (bis) + poder, força - treball + abundant + brillar, brillant

"Guanyar el control de la terra treballant amb entusiasme, en abundància i de manera brillant".

El seu nom l’en glòria com a una persona que va dominar i controlar el seu imperi treballant de manera entusiasta, i donant gran abundància. Això el relaciona estretametn amb totes les tasques que va aconseguir de construir llocs pel culte i comunicar-los, de facilitar aigua com a recurs indispensable, d'establir una xarxa i sistema hospitalari i de salud, i d'ampliar el territori del seu imperi expandint així la seva cultura.

Suleyman. Suleyman I, califa de l'Imperi Omeia, germà petit de l'anterior califa Al-Walid, anys 715-717 e.c. Va fundar la ciutat de Ramla a Palestina, des d'on va governar. Va ordenar el setge de Constantinoble, anys 717-718 e.c. que va acabar en un fracàs, van morir 100.000 soldats omeies per fam i fred extrem. Els soldats van arribar a menjar-se totes les seves muntures, van bullir les botes i el cuir vell per alimentar-se; el terra al ser congelat i amb neu no permetia enterrar als morts, fet que va causar la pesta i epidèmies que van delmar les tropes; dels 2000 vaixells que va enviar només van tornar cinc de sencers. Suleyman I va morir d'una malaltia intestinal a Dabik, nord de Síria mentre coordinava les operacions militars contra l'Imperi Bizantí, en el seu llit de mort va fer successor al seu cosí,  Úmar II. Va ser indulgent amb Abdelaziz i amb Musa castigant-los amb el pagament pel botí de la guerra de la conquesta de l'Al-Àndalus, tot i així els va destruir i els va acabar de fer matar quan aquests es van negar a pagar el botí. 

sumeri SU / SUH / SUL + E + I + MAN / MA + AN

Intestí, entranyes / corona - extreure - interior / Engreixar - dany, danyar, fer mal amb indulgència, agressiu, destruir + confiant - estat, país - vigilar + rei-califa - lloat, honrat, celebrat + companys / gran, grandiós + sorgir, elevat, alçat

"Califa que s'alçà amb gran agressivitat i destrucció".

"Califa que danyar i fer mal amb indulgència als companys".

"Califa que engreixar-se amb els seus companys".

El nom de Suleyman li fa honor a la seva qualitat de governar causant grans destrets, sent molt agressiu i volent destruir tant els seus companys que eren guiats pel seu germà gran i califa Al-Walid I, com d'intentar destruir de manera tan cruenta Constantinoble i l'imperi bizantí, tot i acabar per destruir les seves pròpies tropes i gent.

Constantinoble. ciutat de l’imperi Bizantí, l’actual territori de Turquia, anomenada a l’actualitat Istanbul. Capital de l’Imperi Romà d’Orient i del bizantí.  Va ser fundada per l’emperador Constantí el Gran l’any 330 sobre la ciutat grega de Bizanci. Durant el setge que va fer l’imperi Omeia per manament de Suleyman I, van defensar-se amb el famós foc grec, que és una arma considerada secreta que es forma per un líquid inflamable que no es dissol amb l’aigua, va ser inventada l’any 673 per Cal·línic d’Heliòpolis, la mescla cremava tant per damunt com per sota de l’aigua, s’avivava amb contacte amb l’aigua i s’enganxava a la pell. El foc grec va ser emprat durant més de set segles en més d’una desena de conflictes i guerres. Finalment, l’any 1453 va ser conquistada per l’Imperi Otomà. Durant l’edat mitjana va ser el centre de l’art, de la cultura i religió cristiana ortodoxa. Constantinoble té un fort sistema de drenatge i de cisternes per tal de portar i emmagatzemar aigua sota el seu subsol, i de conduir-la si plou molt.

sumeri KU + UN + SU + TA + AN + TI + NU + U + BE + LI / B(I)L + E

Fort, enfortir – lloc, descarregar, pondre, emplaçar, col·locar + elevat, alçat, sorgir, cel (aire), celestial + acció – submergir, drenar +  agafar, atacar + del cel, celestial, sobre, per sobre + costat + creador, engendrador – homes, persones – sense, no, refusar, negar + disminuir, reduir, treure, retirar, rebre assignació + oli, greix  - abundant / cremar, encendre + treure, emergir, presentar, superar, marxar

“Lloc on descarreguen sobre les persones o per refusar des del cel (aire) un drenatge per atacar i que els feia retirar-se en fer emergir foc que cremava”.

Constantinoble, va emprar durant set segles, entre el s. VII i el s. XIV, en més d’una desena de grans conflictes i guerres el foc grec. Aquest és una arma secreta, que només era emprada pels soldats de Constantinoble i que fou molt temuda per la seva força i gran devastació; a més de ser una arma imbatible. Per tant, és lògic que el propi nom de la ciutat, fos la d'anomenar-la per aquella poderosa arma que no tenia ningú més i que sols coneixien la seva fórmula ells, el foc grec.  Anomenem-les, va ser emprat a:

• Durant les guerres de l’imperi bizantí i els àrabs, s. VII-XI. El primer setge àrab del 647-678, on es va documentar per primera vegada i va destruir la flota del califat Omeia. Durant el 717-718 que va desintegrar novament la flota de l’armada del califat Omeia. I emprat contra els sarraïns.

• Va ser emprat contra els pobles cristians i pagans que atacaven des del Mar Negre. A les Guerres contra la Rus de Kiev, any 941-1043, per combatre les flotes vikingues. I a les Guerres contra els búlgars quan l’emperador Basili va dissenyar sifons de mà, una mena de llança flames portàtils, per a cremar fortaleses a terra ferma.

• També durant les guerres civils bizantines durant els conflictes pel tro bizantí. A la rebel·lió de Tomàs l’Eslau, anys 821-823, on l’emperador Miquel II manar emprar-lo contra els vaixells eslaus. 

• I contra els normands, anys 1081-1082, per frenar la invasió normanda liderada per Rober Guiscard.

A partir de la quarta croada, any 1204, es perd la seva fórmula i apareix uns anys més tard la pólvora, una altre arma de foc.

Toledo. ciutat i capital de província homònima. Ciutat de l’antic regne de Toledo, dels visigots. Es troba a  Castella-La Manxa, coneguda com ‘la ciutat de les tres cultures’, on van conviure cristians, jueus i musulmans. En el seu punt més alt hi ha un alcàsser, que és una fortificació civil i militar. Aquí hi ha una gran part de l’obra del pintor El Greco. A Toledo és tradició la forja d’espases i l’art del damasquinat, que és la incrustació de metalls preciosos. L’expressió ‘Passar una nit toledana’, vol dir passar una mala nit, sense poder dormir; això prové del segle VIII, on va succeir la Jornada de la Fosa de Toledo on les cròniques expliquen que el governador musulmà de la ciutat va convidar als nobles toledans rebels a un gran banquet, a mesura que entraven al palau els soldats els decapitaven i llençaven els cossos a una fosa o rasa excavada a terra. Toledo queda protegida totalment pel meandre que fa el riu Tajo, que talla de qualsevol atac tots els flancs menys el vessant nord, per això aquest costat nord té una gran fortificació i muralla amb rases excavades per aturar qualsevol intent d’atac. També, Toledo té una important canalització del riu Tajo, i es forma per una zanja que envolta la ciutat amb el mateix riu Tajo.

sumeri TU + UL + E + DU + U

Líder, liderar – fossa, excavació, rasa, canal  + batalla – negativa, refusar – vella, anciana – terror – decorar + travessar o passar de llarg, superar, vigilar – peces de pell i cuir +  fer, construir – custodiar – combinar + pau – conduir, guanyar el control – terra, sòl – forat - acció

“Que es construir per superar i vigilar (de l’atac) amb una gran rasa per refusar o per la batalla”.

“Que construir i excavar una fosa a terra per superar les batalles i refusar-les”.

Veiem com el propi nom de Toledo fa referència al seu fonament construït com a protecció que és la rasa, fosa o excavació per fer front de qualsevol atac i refusar l'atac enemic.

Tajo. riu Tajo que envolta en una part a la majoria de la ciutat fortificada de Toledo, Espanya, on és canalitzat per guarir a la ciutat i al camp.

sumeri TAG + GU + U

Lligar, atacar, tocar, agafar + vora, costat, dispositiu de reg, terra + terra – acció – conduir

“Que s’agafa i es condueix per el dispositiu de reg”.

“Que lliga el costat d’una terra”.

El nom del riu fa referència tant a que lliga, com a que envolta, i toca tot un tros de terra, com a que serveix per a agafar l’aigua cap als dispositius de reg.

BIBLIOGRAFIA.

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Enciclopèdia.cat. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.

NATIONAL GEOGRAPHIC. SERRANO LORIGADOS, Carlos. "Así fue la vida de la última reina de los visigodos". Curiosidades de la historia. 13 agost 2026.

Paraules per a situacions específiques, parlant de gossos. 

Agost 2026.

Al maig de 2026 vam parlar de les diferents paraules de diferents llengües per a parlar de l’Arbre sota el títol de l’article “El concepte d’Arbre en diverses llengües ens ajuda a entendre què i on són, el seu material i la seves diferents utilitats”, on es feia encís en la finalitat d’anomenar cada cosa d’una manera, i el que podem aprendre i ens pot ensenyar cada paraula de cada llengua de la humanitat en relació a aquella existència o concepte. Al mateix mes, vam parlar de diferents paraules per anomenar al Llop, a l’article “Podem canviar la nominació per a la diversitat a les espècies si canviem la nostre percepció? El bestioler cultural i taxonòmic: Canis Lupus”. En aquest vam reflexionar sobre la utilitat que a creat cada paraula i perquè es designa així, en quin àmbit es feien servir i en quin temps. D’aquesta manera, volia fer veure com han canviat les percepcions sobre una mateixa existència animal i com l’hem definit de diverses maneres segons la cultura que l’envoltava i com la perceben. I suggeria que les paraules no són inamovibles, tant bon punt canviem la percepció que tenim sobre un ésser com el llop, o d’alguna altre existència, pot donar lloc i ha de tenir capiguda un canvi fonamental per designar-ho amb una altre paraula. No s’ha d’oblidar que les llengües de la humanitat es remeten a significats i es fabriquen amb els significats històrics i biològics de l’espècie humana.  Gràcies a la multitud de percepcions hem emprat l’eina del llenguatge modulant-la i creant els propis sumatoris segons cada habitant, i així s’han gestat totes i cada una de les llengües.

Per això, trobo interessant fer un altre article a l’estil dels anteriors, doncs és una manera fàcil de veure com de funcional és el mètode modular, i facilita la comprensió d’aquest mètode que és capaç de descriure qualsevol llenguatge del passat, del present i del futur, existent o mort, vertader o inventat.

El concepte d’avui seràn les diferents maneres de designar a l’animal predilecte de treball i companyia de l’ésser humà, el Gos. Analitzarem les paraules: el Gos, l’Atura, el Ca, el Caní, el Ca d’arrest, del català; el Canino, el Perro, del castellà; el Dog, de l’anglès; el Kalbud pels acadians; el 狗 Gôu i el 犬 Quân pels xinesos; el 犬 Inu pels japonesos. I podríem allargar la recerca cap a totes les llengües de la humanitat sense problemes.

Així doncs totes aquestes paraules tenen com a concepte el d’informar i anomenar a aquesta espècie animal a través de les seves qualitats i la seva relació humana. 

Per exemple, Atura i Ca d’arrest relacionen l’espècie animal amb: que és un animal que condueix els animals als estables (atura) o, que és un animal que és guiat amb la veu (ca d’arrest). Quan en llengua catalana es parla d’un gos d’atura fa referència a que és un gos pastor, un gos per a fer-lo treballar conduint els animals, liderant les ovelles cap a l’estable. En canvi quan fem servir el terme aquest gos és un ca d’arrest volem esmenar que és un gos que és guiat amb la veu del pastor o de l’amo. A Catalunya hi ha concursos de guiar el ramat com el Llavorsí, el de Castellar de n’Hug, que és un concurs internacional que té lloc cada darrer diumenge d’agost al paratge de Prat del Castell, o altres com el d’Odèn, o també el de Prades. Tots ells se celebren quan fa bon temps i durant l’agost. Per exemple, un altre tipus de competició és la regulada per la Federació Catalana de Cinofília (FCC), els coneguts com l’Agility, on el gos a de superar un circuit d’obstacles guiat per la veu i els gestos de l’amo; o el Canicross o Bikejoring on el gos corre tirant guiat d’un guia o bicicleta competint en un circuit de muntanya. I també hi ha el Flyball que és més complexa on un equip de quatre gossos fa una cursa de relleus; entre altre tipus de concursos. Per tant, hem de fer saber que quan un gos guia al ramat és més correcte i precís dir que és un gos d’atura. Tot i que podem dir ca d’arrest en relació a l’acció de ser guiat amb la veu per l’amo. D’altre manera, quan estem parlant dels concursos d’Agility i dels altres diversos és específic i vertader parlar que són ca d’arrest, però si no hi ha ramat, no és gens correcte anomenar-lo com a concurs d’atura, a menys que es faci referència a que el ca d’arrest podria ser un bon gos d’atura, o que gràcies a que és un bon ca d’arrest fa bé la feina de gos d’atura; o com és un bon gos d’atura segueix les ordres com el millor ca d’arrest. Cal saber veure les diferències, oi?

Per segon, hi tenim la manera de naturalitzar i anomenar l’animal com a un ésser salvatge. D’aquesta manera apareixen les paraules Ca, Caní i Canis. Que ens signifiquen que és un animal que causa por a l’entrada, és a dir, un gos protector; o que té una boca molt forta que causa por, amb la mateixa finalitat per a l’humà, però també té la lectura que té una boca forta que causa por a la muntanya. Els gossos acostumen a deixar-se lliures a les entrades de les cases per tal que foragitin als estranys bordant-los i si cal mossegar-los; d’aquí que es relacionin aquestes bèsties amb les entrades de les cases, ja sigui com a amic i protector d’aquesta llar o com a animal que causa problemes al voltant de l’entrada de les cases pel cas del llop (canis lupus). Igualment trobar-se un gos salvatge a la muntanya és una situació perillosa amb la qual cal anar amb compte si cal córrer lluny, doncs els gossos salvatges han perdut la por als humans més que la por natural i desconeguda que tenen els llops. En el llatí Canis tindríem una fórmula més lleugera “que és lloat i celebrat a l’entrada gemegant i rient”, com tota bona rebuda d’un gos bondadós quan algú entra a un pis o a una propietat, on el gos comença a olorar i a fer gresques amb la gent que coneix, i a moure la cua tot alegre i xiroi. Les paraules ca, caní, canis són terminologies emprades per a designar la espècie general dels gossos i semblants, i em sembla que és correcte la seva utilització ,doncs és una manera més general d'anomenar-los que les altres disponibles. Encara més natural és la paraula acadiana per anomenar-lo Kalbud que significa de manera plana “que és apreciat pel so que fa amb la boca, o que fa i té un fort lladruc amb la boca”, els gossos tenen un lladruc molt més greu que el llop, imposant més el lladruc d'un gos que el del llop si no fos per l'estat de ser salvatge d'un i no de l'altre.

Per tercer, hi ha la manera d’anomenar el gos com a un animal pràctic, que és utilitzat per a una finalitat, una finalitat semblant a la del gos d’atura. Aquestes paraules serien les més comunes: gos i dog. Gos té dues lectures: que crida o borda bloquejant, o que crida-borda a les ovelles. Mentre, dog és més semblant a atura i a ca d’arrest doncs vol dir: que se l’ordena ordres per pasturar, o que ser bo per a la pastura.

El xinès 狗 Gôu el podem llegir semblant a dog i gos, també relacionat amb el concepte “que té una mossegada de gos”. I el japonès 犬 Inu també es relaciona amb aquests significats que “limitar o l’àrea de les pastures o ovelles”. I pel cas de Perro com a “gos que serveix al pastor i a les ovelles”, amb un significat de que és un ser que fa un servei específic.

Per altre banda el xinès té un altre terme interessant 犬 Quân que vol dir "es posseeix amb una corretja amb força", "es posseeix la seva mossegada amb una corretja", "mossega fort les coses" i/o "mossega fort posseint les coses". I això ens detalla molt com es controla al gos, els gossos són portats amb una corda a menys qu estiguin molt bén ensinistrats. A més ens detalla el comportament del gos que mossega les coses hi les posseeix amb la seva mossegada, dons els gossos carents de mans per a agafar i prendre qualsevol cosa s’ho emporta tot amb la boca. És fàcil imaginar a un gos jugant a estirar una cosa amb la boca, comportament per cert gens recomanable a realitzar amb un gos, doncs, així aprenen a atacar i a mossegar, millor no ensenyar-los a això, doncs, els hi canvia la seva actitud.

Així doncs tot i que són paraules generalment molt diferents en quan a forma, i en quant a la seva pertinència a una llengua, podem veure que totes ens faciliten una informació d’aquest tipus d’animal. És fàcil veure que algunes paraules són gairebé iguals en quan a significat tot i que no gaire iguals en quan a aspecte de la paraula. D’altre banda, també podem entendre que hi ha paraules que tenen una utilitat d’utilitzar-se per anomenar l’animal en una situació més que en una d’altre. M’agrada pensar que podria estar a la ciutat de Barcelona i en comptes de dir la paraula can, caní, o gos tota l’estona, a mode d’aquella minse obre de teatre que vaig figurar ‘Teatret de llàgrimes orants’, dir-li a algú propietari d’un gos: 

- Vigila d’agafar bé el teu quan, el teu caní m’espanta.

- Si no fa res, és un sol.

- Per a tu és fer gresques això del teu kalbud, però per a mi és un perro que fa el gos.

- Va, xst... Prou! – dirigint-se al seu gou sense que li foti ni cas ni mica.

- S’ha d’educar al canis, per a que et faci més de cas, si cal porti’l a una escola, ensenya-li a ser el teu ca d’arrest.

- Miri, tens raó. No sé que li ha picat la voraviu. Per ara, millor que girem cadascú cap a un cantó diferent.

• Veieu a continuació el que voldria dir l’anterior conversa fictícia que m’imagino com a viable per a emprar les paraules de manera concreta i no genèrica:

- Vigila d’agafar bé el teu que posseeixes amb força amb la corretja, el teu té una boca forta que causa por.

- Si no fa res, és un sol.

- Per a tu és fer gresques això del teu que l’aprecies amb el so que fa a la boca, però per a mi borda per la boca fent crits per bloquejar-me. 

- Va, xst... Prou! – dirigint-se al seu rugir que fa per dominar sense que li foti ni cas ni mica.

- S’ha d’educar a les boques fortes que causen por per a que et facin més de cas, si cal porti’l a una escola, ensenya-li a ser conduit per la teva veu.

- Miri, tens raó. No sé que li ha picat la voraviu. Per ara, millor que girem cadascú cap a un cantó diferent.

Oi que ens entendriem millor? Oi que acabariem abans de parlar?

• Vocabulari treballat en aquest article amb la seva explicació modular etimològica:

Atura. català Atura "de aturar" DiEC, gos, Ca d'arrest. castellà Perro, perro pastor anglès Dog

sumeri A + TU / TUR + (R)A

Treballar - força, poder + líderar, líder - ovelles / estable d'animals + conduir animals

"Treballar conduint els animals a l'estable".

"Treballar liderant conduint els animals".

"Te el poder de conduir les ovelles".

Veure Dog, Gos, Ca d'arrest, Perro

Ca, Can, i Caní. català Ca, Can, i Caní:  del ll. canis ‘gos’ 1a font: s. XIV, Llull acadi KALBUD. 

sumeri KAG, KAL, KA / KAN + BUD / NI / I / IS

Boca, fort, apreciada / Entrada, porta + So / aura, por / lloat, celebrat, honrat - rei / gemegar, riure - muntanya

"Boca forta que causa por". (KA NI)

"Boca forta que causa por a la muntanya". (KA NI IS)

"Que causa por a l'entrada o porta". (KAN NI)

"Que causar por a l'entrada gemegant o dels llocs de muntanya". (KAN NI IS)

"Que és lloat i celebrat a l'entrada, porta / Que celebra les entrades". (KA NI I)

"Que és lloat i celebrat a l'entrada gemegant, rient". (KA NI I IS)

"Que emet un so (lladruc) fort amb al seva boca". (KALBUD)

Ca (d')Arrest. català Ca d'Arrest, Gos pastor, Gos, Gos d'Atura castellà Perro, perro pastor anglès Dog.

sumeri KA. AR(A) + RI + EŠ + T(I)

Acció. Veu + abocar, col•locar, conduir, conduir a lo lluny + acció + assignar una feina

"Que amb la veu se'l condueix a una feina".

Veure Dog, Atura, Gos, Perro.

Dog. anglès Dog català Gos, caní castellà Perro, canino

sumeri DU + UG(U)

Ordenar - ser bó, dolç + pastura

"Ser bó per a la pastura".

"A qui se l'ordena ordres per pasturar".

Gos. català Gos: d’origen expressiu, de l’expressió gus o kus, usada popularment per a cridar o abordar els gossos, substitut tardà de l’ant. i dial. ca1 1a font: 1342 castellà Perro anglès Dog

sumeri GUG i UR: en relació al so de bordar.

D’aquí el dog anglès, i el gos català.

sumeri GU + US / UŠ

Cridar, bordar, veu + ovella / bloquejar, tancar 

"Cridar-bordar a les ovelles".

"Cridar per bloquejar".

Veure Dog, Atura, Ca d'arrest, Perro. Gou. Inu. Quan.

狗 Gôu. xinès 狗 Gôu, 犬 Quân català Ca, Can, Caní, Gos, Atura, Ca d'arrest castellà Perro, Canino anglès Dog

sumeri GUG

Dentada, dents, Mosegada de gos. 

"Mossedada de gos".

"Que té una dentada o dentallada".

sumeri GU + U + U

Rugir + ovelles, pastor, pastura  - guanyar el control (bis)

"Rugir per a dominar o guanyar el control".

"Rugir a les ovelles per guanyar el control sobre elles".

Veure Gos, Dog, Ca d'arrest, Perro, Atura. Inu. Quan.

犬 Inu. japonès 犬 Inu xinès 狗 Gôu, 犬 Quân català Ca, Can, Caní, Gos, Atura, Ca d'arrest castellà Perro, Canino anglès Dog

sumeri IN + U

Abusar - acció - limitar, delimitar - sector, àrea + ovelles, pastor, pastura  - guanyar el control (bis)

"Limitar l'àrea de les ovelles o pastura".

Veure Gos, Dog, Ca d'arrest, Perro, Atura. Quan. Gou.

Kalbud. acadià Kalbud xinès 狗 Gôu, 犬 Quân català Ca, Can, Caní, Gos, Atura, Ca d'arrest castellà Perro, Canino anglès Dog

sumeri KAG, KAL, KA + BUD 

Boca, fort, apreciada + So 

"Que emet un so (lladruc) fort amb al seva boca". (KALBUD)

"Que és apreciat pel so que fa amb la boca".

Veure Dog, Atura, Ca d'arrest, Perro. Gou. Inu. Quan.

Perro. castellà Perro: De or. inc. català Gos anglès Dog 

sumeri PE + ER + U

variant acadià de KAG o genital + anar-se, llàgrimes (o erh: escoltar) + admirar o abusar o regalar o derrotar.

“So de bordar”, “Gos”, “Boca que udola i admiro, quan li faig obsequi i, que caça”.

sumeri P(A) E+ ER + (U)R + U

Causar + servir + gos + pastor - ovelles

"Gos que serveix al pastor o per a les ovelles".

Veure Dog, Atura, Ca d'arrest, Perro.

犬 Quân. xinès 犬 Quân, 狗 Gôu japonès 犬 Inu català Ca, Can, Caní, Gos, Atura, Ca d'arrest castellà Perro, Canino anglès Dog

sumeri ZU / KU + A + AN, ANG

Mosegada, dent, marfil / fort, enfortir, força + corretja, força, treball + les coses, possesions, existencia

"Es posseeix amb una corretja amb força".

"Es posseeix la seva mossegada amb una corretja".

"Mossega fort les coses".

"Mossega fort posseint les coses".

Veure Gos, Dog, Ca d'arrest, Perro, Atura. Quan. Gou.

“Bluetooth” la mala traducció derivativa del nom Harald Blatan: 

L’heroi i rei escandinau que va compartir la possessió i estendre la confiança entre els pobles.

Agost 2026.

a Samir Abiad, qui em va explicar per primera vegada l'explicació i la raó del símbol Bluetooth.

Hi ha el nom d’un rei nòrdic unificador que va servir per donar nom a un tipus de connexió aèria entre dispositius electrònics i la compartició d’arxius. Ens hem de preguntar, perquè el nom d’aquest rei va servir per anomenar aquesta tecnologia? Si el nom és va ser pres pels seus inventors, en danès Jaap Haartsen i el suec Sven Mattison, treballadors d’Ericsson in Lund, de suècia, perquè li diem amb un nom anglès? És correcte aquesta derivació del nom Harald Blatan a una paraula composta anglesa com és Bluetooth (Dents Blaves)?

Primer coneixerem el personatge històric del que es pren, suposadament de manera correcte el nom Bluetooth. El rei nòrdic Harald Blatan, va néixer el 911 i morí el 985, va ser un rei viking que va unir els pobles que rivalitzaven, arribant a unificar i compartir el regnat de Dinamarca i nord d'Alemanya, que rebia el nom de Jutlandia i de Selandia l'illa més gran de Dinamarca, juntament amb les terres de Noruega. Com ho va fer? Harald Blatan va introduir el cristianisme a la cultura nòrdica. La unificació va ser fruit de pactes de confiança entre els diferents líders, l'extensió d'una mateixa fe institucionalitzada i obres públiques que integraven el territori. Va formar pactes de casament amb els diferents caps, els caps eren anomenats Jarls. Dintre del territori noruec va regnar delegant el poder al fill d'Erik el Sanguinari i del jarl Haakon, donant la seva confiança i recolzament per a que gestionin el domini i poder del regnat de Harald Blatan en aquest territori. Harald va fer edificar fortaleses circulars, que són conegudes com a Trelleborg, on es reunien i convivien guerrers provinents de llocs diferents que es relacionaven tot i tenir llenguatges diferents. El canvi de religió cap el cristianisme va servir per unificar la identitat comuna, així es va evitar problemes culturals donat que a cada població regentada per jarls creien en diferents déus pagans, així en tenir una mateixa creença va unificar a la població i va ajudar a que es poguessin entendre's i a no haver discrepàncies, tant a que celebressin i es sentissin part d’una mateixa cultura. Per tant, Harald Blatan no va unificar el regne amb tirania i ni  tampoc exercitant la força dels guerrers, ni causant el temor que causarien els seus ancestres vikings, sinó que va exercir amb una estratègia d'unificació cultural, d'aliances i estructures arquitectòniques compartides. Els darrers anys de la seva vida, el seu fill el va fer exiliar del seu regne prenent-li el poder, tot perquè el fill va voler retornar l'esperit guerrer dels vikings. 

Les inicials H i B, del nom Harald Blatan, en els seus corresponents signes rúnics, formant una sobreposició, formen el símbol logogràfic que identifica la connexió de radiofreqüència, de 2,4 GHz, amb el nom de Bluetooth. Aquesta connexió és emprada a la telefonia mòbil i altres electrodomèstics per a tal de compartir, intercanviar dades i connectar aparells addicionals per mitjà d'una connexió aèria distant. Els inventors d’aquesta tecnologia són el danès Jaap Haartsen que va crear el sistema de radio i el sistema de connexió inalàmbrica de de curt abast, juntament amb Sven Mattison qui va dissenyar i integrar el model a un sistema de circuit de ràdio, aquesta feina la va comissionar i dirigir Nils Rydbeck, nascut a suècia, a l’empresa Ericsson Mobile l’any 1989, l’empresa nord americana Intel va adoptar aquesta tecnologia popularitzant el nom de Bluetooth. El nom va ser suggerit pel treballador d’Intel de nom Jim Kardach.

Ens hem de preguntar per què una tecnologia dels nòrdics europeus va ser popularitzada amb un nom anglès? L’arrel de tot això és que el nom de Harald Blatan, pels anglesos es diu Harald Bluetooth. Aquesta derivació no és del tot correcte, doncs, el nom de Harald Blatan respon al nom d’un heroi i rei que va compartir i equilibrar els lligams entre els diferents pobles nòrdics i les seves possessions. Raons per les quals es va utilitzar el nom del rei per a una tecnologia de compartir lligams i possessions. Com podem veure a l’explicació modular el nom de Harald Blatan respon a aquests significats, de l’heroi, de qui comparteix, assigna, penja els lligams i les possessions. Analitzarem perquè s’associa de manera derivativa a les dues paraules Blau (en anglès ‘blue’) i Dents (en anglès ‘tooth’), tot i que podria tenir un sentit arrel de la relació de conceptes entre la paraula composta Bluetooth i el cognom Blatan, sabrem identificar que Harald Blatan té un sentit més profund fent que el seu nom mateix ens identifiqui allò pel qual és reconegut i adorat com a personatge històric. 

Explicació de la composició i formació modular amb raó etimològica:

Harald Blatan.  

sumeri GAR  + ALAD. BA + LA + (TA + AN / TAM)

Ser un heroi + esperit.  Compartir, assignar, presentar, repartir, partir + annegar, estendre - penjar, equilibrar, suspendre; (estar) suspès; pesar, pesar (fora de), pagar; portar; supervisar, comprovar; mostrar, exhibir; lligar; lligar, equip (de jou); prémer, estrangular; ventar (gra) + (adherir, incrementar, augmentar + posseir, existència - cel, celestial, déu celestial, superior, sorgir / confiar, creure, afavorir, favor)

"Esperit de ser un heroi. Compartint i presentant en estendre, i/o penjar, adherint la possessió / la confiança / adherint-ho pel cel o aire".

Podem parlar clarament sobre la relació de l'heroi escandinau com a qui estendre el compartir de les possessions i els lligams, i d'estendre la confiança entre els diferents pobles, i com a la senyal Bluetooth que comparteix i estendre les possessions per l'aire i penjar-les. 

S'associa derivant el nom Blatan a la paraula composta Bluetooth, 'Dents Blaves'. Per això, cal veure la paraula Blau, que vol dir ‘que s’estendre i és suspès pel cel’, doncs el cel per tot arreu quan el veiem és de color blau, i sols el Sol fa canviar a altres tonalitats el color del cel, els diferents blaus predominen el cel, el firmament i per contrapartida l’aigua dels mars i oceans tot i que l’aigua en sí mateixa és transparent i incolora. Hem de fer constatar que ‘Blue’, tot i que no és assimilable amb el reconeixement de l'heroi, sí que ho és sols per tenir una modulació similar, tot i no compartir-la, doncs BLA(tan) i BLA(u) o BL(ue) tenen certa relació fonètica i tot i que es podria explicar modularment cada paraula no és correcte assimilar-lo per al rei Harald Blatan. Tampoc es pot associar la part del cognom TAN a al significat de ‘dents’, tot i que sí TA és associable al significat 'd’atacar, bloquejar, doble, parella, mantenir', que són significats que podrien emprar-se per a definir les dents. Per exemple, TAN, TA+AN, modula el sumatori 'sorgir en parelles' doncs cada dent és més o menys simètrica a l'altre costat, per tant, cada dent té una parella, i també, el sumatori modular de conceptes de 'existeixen per a atacar, bloquejar, mantenir' respecte a la funció de les dents; tot i així, no és una cosa relacionable amb l'anomenament de l'heroi i d'allò pel que se'l reconeix, com és el cas de l'explicació modular donada que és més fidel al personatge, qui 'ser un heroi en compartir la possessió i estendre confiança' entre els pobles distants.

Per tant, i com a conclusió, és una mala traducció del cognom Blatan cap a l’anglès Bluetooth, tot i que s’ha d’entendre que es pot arribar a relacionar. També hem d’entendre que el nom de Harald Blatan és idoni i té un significat pel concepte de definir la tecnologia, i que aquesta definició de la tecnologia és el mateix concepte que té el significat del nom del rei. Hem de ser capaços d’entendre que el nom del rei Harald Blatan és un nomenament a les seves qualitats per les que és recordat a la història, per la seva gesta que l’identifica; per tant, podríem dir que Harald Blatan respon a la raó de ser un sobrenom, o un títol amb el qual era reconegut i que molt possiblement no fou el seu nom real donat al seu naixement. Per tant, i seria més correcte per a la tecnologia anomenar-la tal com es diu el rei: Blatan, millor que la figuració de la paraula en el nom Bluetooth, que és un nom que no detalla cap funció de la tecnologia ni ajuda a recordar el perquè s’ha de dir d’aquesta manera. Això és una mostra de que traduir i derivar les paraules no és una forma correcte ni tant sòls habilitadora, en molts dels casos dona peu a la confusió i al desconeixement cultural. 

• A continuació deixo l’explicació modular de Blue, i us encamino a cercar l’explicació modular de Blau, i Azul, i també de Cian que són altres paraules que designen el mateix to i color.

Blue. anglès  Blue català Blau castellà Azul 

sumeri BU, BUL + ULHE

Volar, voletejar, estar suspès / peix + firmament, volta celeste

"(Dit d'un color el que és) suspès a la volta celeste".

Veure Blau, Azul, Cian

DE VERITAT L'ALCORÀ MÉS ANTIC QUE CONTÉ LA SURA QUE PARLA DEL VEL PARLA D'AQUEST?  

Aixa, i la seva història de la calúmnia.

El concepte khumúri i juyúbi es visualitza diferent que els objectes que imaginem i vestim.

Juliol 2026.

Per saber de veritat quina és la manera i context amb que es cita la necesitat de portar el vel o si ni tant sols és una necesitat religiosa, cal veure com s'escriu a l'Alcorà més antic. El text de l'Alcorà que parla del vel o dels codis de vestimenta, especialment és la sura 24, An-Nur, versicle 31, la qual analitzarem, i a la sura 33, Al-Ahzab, versicles 53 i 59, es troba en el Palimpsest de Sanaa i en el Codex Parisino-Petropolitanus. Aquest són dels manuscrits de l’Alcorà més antics del món. Cal recordar, que el manuscrit de Birmingham, el més antic per datació de carboni-14, no conté aquestes sures, ja que només conserva fragments de les sures 18, 19 i 20.

El Palimpsest de Sanaa (Codex Ṣanā DAM 01-27.1), trobat al Iemen. Té una antiguitat segons la seva datació per radiocarboni abans de l'any 671 e.c. En aquest hi ha el contingut del vel conté els fragments tant de la sura 24 com de la sura 33. És un document molt important perquè va tenir un escrit anterior que va ser esborrat a l'antiguitat per reescriure-hi a sobre de nou, la doble lectura recuperant la versió esborrada mostra l'ordre i variants de les sures abans de la canonització definitiva de l'Alcorà.

• La frase exacta del fragment sobre el vel al Palimpsest de Sanaa (sura 24:31) indica:

"وَلْيَضْرِبْنَ بِخُمُرِهِنَّ عَلَىٰ جُيُوبِهِنَّ".

• Aquest text, trobat al text inferior del manuscrit, es transcriu com a:

"Wa-lyáḍribna bi-khumúri-hinna ‘alá juyúbi-hinna"

• I es tradueix literalment i de manera comuna, segons el servidor de 'Quran-wiki', com 24:31:15 – 18:

"i que elles prenguin atenció sobre les robes que cobreixen el cap sobre els seus escots". [1]

[1] Enllaç: <https://www.quran-wiki.com/ayat-24-31-anNur >.

Però aquesta traducció està transfigurada. No es fidel a l’original. I atribueix significats com khumúri, i juyúbi a conceptes que poden estar poc encertats, i que poden ser mostrats d’una altre manera, amb una altre lectura que vindria explicada per la formació del concepte a través del mètode modular.

La frase de la sura 24:3: 15-18 es pot analitzar paraula per paraula: "Wa-l-yáḍribna" (i que elles prenguin atenció) es refereix a l'acció ‘que tinguin en compte de’, seguida de "bi-khumúri-hinna" (amb els seus vels) 'el que descobreix la cobertura del cap', doncs, el khumuri actualment defineix un tipus de vel. Però el concepte de la paraula khumuri no es estrictament la definició d’un vel, sinó d'una explicació específica sobre un tipus de vestit blanc o que propaga l’honor. Finalment, "‘alá" (sobre) indica posició per a "juyúbi-hinna" (que es sol traduir com els seus escots/pits), indicant que els vels s'han d'estendre sobre el pit, però tampoc és estrictament un concepte que indiqui pit sinó que pot definir-lo, però el que defineix és de manera específica que cobreixen de l’excitació, i també es pot llegir com ‘que cobreixen la magnitud que les fa lloar, honrar-se’, fet que té una lectura més profunda i espiritual. Veiem-ho:

• Traducció modular de la sura 24:31:15-18:

BI-KHUMÚRI-HINNA. traduïda bàsicament com "Amb els seus vels", ho veurem amb més profunditat i detall. La paraula Khumúri actualment anomena un tipus de vel que cobreix el tors i el cap i deixa al descobert la faiçó de la cara, però el concepte de khumúri és molt més ampli. La paraula hinna es defineix com a pronom possessiu femení.

sumeri BI. KU + HUM + MUR + I. HI / GI + IN + NA.

Retirar, disminuir, reduir . Propagar, enfortir - forat + honor + blanc + vestir. Acció / dona + un mateix, mateixa persona, a si mateix + humà, persona. 

"Retirar, disminuir, reduir. Vestimenta blanca que propaga honor. a la persona en si mateixa / les dones en/per si mateixes, la dona mateixa".

JUYÚBI-HINNA. traduïda bàsicament com "Els seus pits/escots”, ho veurem amb més profunditat i detall. Doncs, té una lectura més profunda i no tant determinada ni tant simplista.

sumeri GU E + I + U + (UBI (UR) / UB + I). HI IN NA

Cobrir - xal, capa, tèxtil + vestimenta + acció + pit / periode d'exitació, elevat, magnitud + celebrar, lloar, honrar - vestimenta. (+ HI IN NA)

"Són vestimentes que cobreixen i honren el pit o que cobreixen de l'exitació o que cobreixen la magnitud que fa lloança de, que les fa honrar-se".

On juyúbi significa les obertures de la túnica al pit i hinna és el pronom possessiu femení plural.

Per tant, com s’ha comentat i mostrat, el khumúri, com a paraula en sí és una vestimenta que propaga l’honor, però no detalla un tipus de guarniment ni de roba. Sí que documenta que és una vestimenta o guarniment, però no el situa enlloc del cos, per tant, no defineix sols les robes que cobreixen el cap, ni cap zona del cos en concret, és una roba que propaga i enforteix l’honor, la lloança. Tot i així, és lògic que es relacioni amb els vels, doncs aquests formen una mena d’aura al voltant de la cara de les persones, les aures fan lloança dels sers. En concret el khumúri/ khumur / khimar és originàriament blanc, tot i que hi ha actualment de diferents colors. Tant és lògic que fos blanc, doncs, és el to de la roba en si mateixa sense tenyir, com que si parlem de lloar, el blanc s’associa amb la llum, doncs el color blanc emet la llum que rebota en la seva superfície, és un color que fa tenir més frescor que d'altres de més foscos que absorveixen la llum. Així que un vestit blanc, igual que el de núvia sol ser-ho, és un vestit que honra a la persona, la purifica, la renta espiritualment, la fa veure clara als ulls dels altres, d'aquí que al món oriental també sigui un color per vestir als actes funeraris. Per tant, amb el significat de khumuri tot i que ara entenem que anomena el khimar i un tipus de mocador que cobreix el cap i part del cos, no ha de ser estrictament reconegut així. Ens parla d’un tret que dota d'identitat honrada a la persona quan és vestida amb un vestit blanc. Això és tot en relació a aquesta paraula i la seva estreta, concreta i específica lectura. 

Un altre paraula a comentar és el juyúbi, en sí és un vestit de teixit que cobreix l’excitació. No defineix una part concreta del cos. Sinó que és més general, ens especifica l’ús d’un vestit de teixit, de roba, que cobreix les zones que creen i tenen excitació. Igual que en la sura 24:30 diu que els homes es guardin amb el seu pudor. És a dir, qui xiscla i/o engatava unes floretes seria desaconsellable per l’Alcorà igual que tenir pensaments que excitin el cos humà. La traducció habitual que associen a juyúbi és que significa la part del pit, això pot ser conceptualitzat així però no és estrictament i específicament el que dona com a concepte la paraula. Si ve podria llegir-se com ‘vestimentes que cobreixen i honren el pit’, aquesta modulació que ens apropa al significat de 'pit': UBI o UBI UR, es forma amb la definició de "Lloat per excitar" o "Lloat per la seva magnitud". No vol dir el pit en si sol i en si mateix tot i que serveix per anomenar-lo i comentar-lo. Per tant, no es pot certificar, ni donar com a vertader i únic que un vestit tingui que tapar tot el cos, ni tot el cap, ni tot el pit. Hi ha moltes maneres de honrar i cobrir el pit. Tal i com totes les robes i guarniments vesteixen a les persones i les fa veure més riques i com a més belles, simplement, per la raó de que les ornamenta i adorna visualment, és una indicació que les hi dona lloança i les fa honrar. Si bé, també, s’associa el concepte de capa, xal, amb el significat de cobrir, però, també, el de teixit, per tant hi ha moltes maneres de cobrir les zones del cos igual que hi ha molts tipus de teixit. Això ens indica que en tal cas no es determina la forma ni manera de tapar-se ni de com ha de ser la peça de roba, d'aquí que hi hagin molts tipus de vels i vestits que cobreixen més o menys. El que ens ha de quedar clar que tant si llegim 'vestimentes que cobreixen i honren el pit' com 'vestimenta que cobreixen i lloen la seva magnitud', no hem de pensar en cap forma concreta sinó en un posat. Lloar la magnitud del cos o el pit femení o de les persones com hem comentat és realitzable de diverses maneres. Evidentment, el text de l'Alcorà segueix, dient que no s'ha de donar visibilitat a les zones que determinen els trets sexuals i sols han de ser visibles a la família. Però això tampoc justifica que s'hagi d'anar invisibilitzat com a persona transeunt ni com a ciutadà. La lectura d'haver d'anar totalment cobert que realitzen a alguns indrets o la obligatorietat i uniformitat única ens fa veure que es tracta d'una societat molt poc oberta i dominant, tal i com els governs més austers, i els grups religiosos més severs, i d'extrema dreta, uniformitzen també a la seva població de maneres concretes.

En quin context es cita el que diu aquesta sura sobre el vel?

La Sura 24, revelada a Medina per restaurar l'ordre social, les relacions de les persones amb els familiars, i la privacitat pròpia, inclou el versicle del vel (24:31) com a part d'un bloc legal per protegir l'honor familiar. De què es protegeix l’honor familiar i personal? Es protegeix dels incidents de la Calúmnia, com s’explicarà més endavant. Aquest versicle, contextualitzat per la prèvia ordre de control de la mirada pels homes (24:30), on s’indica que els homes baixin la mirada i es guardin el seu pudor, i que Alà sap el que fan. Aquí s’introdueix de regular la modèstia dels humans. En el cas dels homes que es guardin de mirar on no toca i de fer el que els hi doni a fer per mirar. I de les dones de vestir com les hi hauria de ser convenient. D’alguna manera estan controlant als homes de qualsevol impuls sexual. Al fi i al cap totes les religions ho fan. Malauradament, i de manera il·lògica a la creació i a la permanència de l’espècie i del propi credo. Si l’home mascle es sap controlar i ser normal, sense il·luminar-se-li cap guspira; l’humà femení no ha de fer, ni ser mesurada, de cap manera de pensament únic. Aquesta és la vertadera lectura que s'ha de fer. La mala educació dels homes, que Alà els vol donar fre, és el que dificulta i aporta imposicions als altres, per protegir-se. En definitiva, és una cosa desvirtuada. La naturalitat, que no vol dir res més que ser just, clar, més el saber estar i el saber ser és el que vol educar la religió i cal educar a la població. A tot el món hi ha greus agressions degut a que la gent va fletxada, sortida, i només veuen el seu impuls sense ser gens respectuosos. Mostrar cabell, mostrar carn i muscles, fer nudisme al bany no vol dir estar disponible a res. El codi, i les lectures que s'hi fan de l'Alcorà en relació a aquestes sures del codi de vestimenta són esbiaixades. Passen de ser el que volen ser, un consell per evitar mals averanys, difamacions, calúmnies, violacions i com s'és vist pels altres, a una austera obligació i deure moral que es passa de rosca en la possessió social, i dificulta la vida. En canvi de ser un incís per a millorar com a societat en les seves relacions, de la mateixa manera que hi ha codis de vestimenta a occident per anar a la feina, per a certs treballs, o grups socials, pel simple fet d'anar a un concert per esmenar una situació alterna, o per fer esport, on no hi ha cap delicte ni mal; s'hauria de llegir aquestes sures sense malmetre la integritat humana, sense abusar de la personalitat ni de retallar-la pas. La llibertat igual que l’autocontrol estan a la ment i no en les formes aspectuals, ni espirituals ni visuals. 

Ara contextualitzem un dels exemples de la Calúmnia. Aquest context de la calumnia es contextualitza quan Aixa, esposa de Mahoma, va anar a fer necessitats allunyant-se de la caravana, va perdre un collar, i en tornar a la zona a buscar-lo, la caravana va marxar sense ella pensant que ja se l’enduien dintre de la cabina que formava part de la caravana. Va ser un soldat de la rereguarda de nom Safwan ibn al-Mu'attal qui la va trobar i la va portar una altre vegada a la caravana amb el camell, arribant a aquesta caravana al matí següent, però un altre personatge Abd Allah ib Ubaay va escampar el rumor de la relació il·lícita que va suposar i difamar que haurien tingut la dona de Mahoma i el soldat, que era una falsedat molt greu.

Això no té res més interessant que ser un relat de personatges per aportar un context a la lliçó moral del que podria passar en boca dels altres. I de la provocació d’un malentès degut a una difamació irrespectuosa que, en el cas de la història de l’Alcorà d'Aixa, l'activa i executa Abd Allah ib Ubaay. Veieu com d’interessants i clars són aquests tres noms d’aquests tres personatges:

Aixa / Aisha. àrab Aixa, Aisha, nom d'una de les esposes de Mahoma. Que es perdre de la caravana per anar a retrobar una corretja, collar o polsera, que va perdre.

sumeri A + I + ZA 

Moment - corretja + rei - lloar, celebrar, honrar - vestimenta o guarniment + intimar – proper

"Qui intimar pel guarniment d'una corretja".

"Qui tenir un moment honrat d'intimar".

“Qui és proper i íntim del guarniment d’una corretja (polsera o collar)”.

Vull puntualitzar , com anècdota personal, que el primer gos que vaig tenir es va dir Aixa, era una husky, fabulosa i molt afectuosa que va venir des de València, la primera nit la vam passar junts ja que ella plorava l'absència i llunyania de la seva mare i germans, va arribar a casa a les tantes de la nit amb l'AVE transportada amb una caixa oberta de cartró. No és mal nom per gos, s’aprèn ràpid per les dues bandes. I la feia donar ganes de jugar mig mossegant, tant sentir l'estima. Cal rumiar que la forma ‘Ài’ en xinès i també en castellà i català és una mostra d’estima o desig, de celebració, i és una onomatopeia gairebé universal. I la forma ‘Xa’ sembla la de xalar, jalar, fer queixalada, però sense acabar de fer-ho. Etimològicament de manera modular, penseu-hi com de fi és el nom: ‘qui intimar o és proper a la corretja que la vesteix o que l'honra’. I en relació a l’Alcorà, com de fidel és a la història del personatge de la dona de Mahoma. Imagineu com el gos podria perdre la corretja marxar a córrer, però tornava amb ella celebrant la situació. Com de fidel era i no es molestava per la corretja, l'estimava amb familiaritat, i era propera i íntima als cuidadors embolicant-se als peus i sobre la falda de les cuixes com un mixet.

A continuació fixem-nos en el soldat que la rescata i a l’ajuda a tornar a la caravana. 

Safwan ibn al-Mu'attal. Soldat de rereguarda que ajudar a Aixa, dona de Mahoma, a tornar a la caravana. 

sumeri SA + PAHA + U + AN. IB + NI. AL(AL) + MU + ATAH + AL(AL)

Rivalitzar, arribar - advertir, consell, resoldre + relació, viril + acció - muntar + a dalt, extensió superior o més amunt sense tocar-se amb l'anterior. Enfadat, maleir, ira + aura, por - un mateix, persona mateixa. Entusiasme - déu - dimoni + jove - bellesa + ajudar + entusiasme - déu-dimoni.

"Qui resoldre i aconsellar de la relació de muntar a dalt. I maleir-se. De l'entusiasme de la bellesa que ajuda amb entusiasme".

Veiem  com el nom del soldat que la rescata, es tècnicament l’explicació del que el figura. Un soldat que la fa muntar a dalt i l’aconsellar de muntar a dalt del camell, però es maleir-se, de l’entusiasme que el va impulsar a fer-ho i de la pròpia bellesa d’Aixa. Tot i així, el deixa lliure de qualsevol ofensa. Senzillament com diu el seu nom amb el qual es coneix narrativament va ser un genet que va donar consell sobre el que podria passar si muntava sobre el genet amb ell, però que ho va fer per ajudar-la i resoldre la situació i que la va ajudar amb entusiasme a la persona bella.

Per acabar l’anàlisi lingüístic veurem el nom del difamador. 

Abd Allah ibn Ubaay. Persona que a l’Alcorà maleeix, difama a Aixa de haver tingut un afer íntim amb el soldat Safwan ibn al-mu'attal que l'ajuda a tornar a la caravana que havien marxat sense ella.

sumeri AB + DA. ALALA. IB + NI.  U + BA + A + I.

Obertura + buscar, encerclar. Entusiasme - déu - dimoni. Enfadat, maleir, ira + aura, por - un mateix, persona mateixa. Conduir, muntar - presentar, compartir + progenitors  + lloar, honrar, celebrar

"Qui buscar obrir. l'entusiasme. Maleint l'aura. Que presenten i comparteixen l'honradesa dels progenitors".

És a dir, qui rebusca entre l'entusiasme que tenien Aixa i el soldat en arribar de nou a la caravana, una per estar salva on havia d'estar i l'altre per haver complert el deure de ajudar-la servint a Mahoma. Però Abd Allah ibn Ubaay rebusca en aquest entusiasme que tenen per maleir aquesta aura tant honrada que comparteixen els progenitors. És a dir, que si ens fixem en el cantó negatiu de la història, la de Abd Allah ibn Ubaay, s'està qüestionant que es tingui honradesa i de que es sigui de manera amena la relació entre un subdit i el seu amo. Això tornem a la mateixa qüestió no a d'implicar res més que el que és, que s'exerciti una simple amistat i relació en un trajecte, per amenitzar aquest, per recolzar-se durant l'espai compartit. Per tant, ser honrat pot fer que altres malpensin, però no ha de justificar que malpensin ni tampoc que no es sigui bonament honrat. Com també cal dir que no s'ha de maleïr cap acte d'honradesa que comparteix una persona. 

Conclusions i recordatori de la traducció sencera i específica:

"...bi-khumúri-hinna ‘alá juyúbi-hinna":

"[...] retirar i/o reduir. les vestimentes, que propaguen l'honor. a les dones mateixes. Són vestimentes que cobreixen i honren el pit o que cobreixen de l'exitació o que cobreixen la magnitud que fa lloança de la dona mateixa".

Aixa / Aisha.

"Qui intimar pel guarniment d'una corretja".

"Qui tenir un moment honrat d'intimar".

“Qui és proper i íntim del guarniment d’una corretja (polsera o collar)”.

Safwan ibn al-Mu'attal.

"Qui resoldre i aconsellar de la relació de muntar a dalt. I maleir-se. De l'entusiasme de la bellesa que ajuda amb entusiasme".

Abd Allah ibn Ubaay.

"Qui buscar obrir. l'entusiasme. Maleint l'aura. Que presenten i comparteixen l'honradesa dels progenitors".

• Puntualitzacions:

1. Els termes de tapar-se el rostre per complet (burqa' o niqab) van aparèixer posteriorment en les tradicions culturals regionals i en la jurisprudència islàmica (fiqh), però no formen part de la terminologia de l'Alcorà textual antic.

2. En l'Alcorà clàssic, hijab significa literalment "cortina", "separació" o "barrera". Per exemple, a la Sura 33:53 apareix la paraula hijab en referència a la separació física a la casa del Profeta.  En aquesta sura 33:53 hijab no es referia a una peça de roba per al cap com avui dia. D’aquesta manera podem entendre molt bé que les paraules tenen un concepte concret que les defineix, però que es poden visualitzar de diverses maneres.

3. No hi ha cap escultura, relleu baix o alt, ni pintures murals ni de miniatures, ni texts anteriors a l'Alcorà que documentin cap vestimenta tradicional ni religiosa on les dones portin el cap i cos tapats. El primer text conservat de l'Alcorà, el palimpsest de Sanà provinent del Iemen, no detalla cap tipologia de vestimenta que cobreixi el cos femení, no detalla cap forma. El que sí que hi ha documentat és que al palimpsest de Sanà es parla de que les vestimentes honren i fan lloança de les persones, i retirar-les o reduir-les poden reduir l'honor de la persona. I que les vestimentes que honren a les dones són les que cobreixen de l’excitació, o que cobreixen tota la magnitud que les dones en si mateixes lloen. L'Alcorà esmena que igual s’han de guardar les mirades i accions els homes.

Per tant, em de tenir clar que:

• No hi ha cap missatge original ni referència arqueològica de que vestissin, burques, khumurs, ni hijabs. I encara menys, és una obligació el no haver de mostrar cap part del cos. Els texts originals no ho diuen, no es parla d’obligacions. L'art anterior i posterior d'aquests territoris mostra sense pudor els cossos humans. Hi havien altres cultures anteriors que vestien diferent.

• Que qualsevol vestit sigui del tipus que sigui, clàssic, tradicional, auster, divertit, deixat o qualsevol indumentària urbana totes elles honren a les persones que els vesteixen. Hi ha un tret i mostra cultural, de gust, d'afició, de personalitat, de pertinença, de dotar de bellesa i guarnir-se, d'amagar les vergonyes per uns i d’exhibir  els muscles per d’altres. Cadascú ho realitza i utilitza la indumentària a la seva manera per fer la funció del khumúri.

• Aquesta Sura es relaciona amb l'anterior que parla de controlar la mirada dels homes. És a dir, de controlar que els homes mostrin atracció. Aquesta anterior sura mostra que l'home masculí és l'instigador de la necessitat de cobrir-se, tot i que, tot vestit faci lloar i celebrar a la persona, hi ha una puntualització sobre allò del que es vol evitar. No és cap deure amb déu, ni amb alà, no és cap deure personal. Sols la necessitat de controlar la dimensió masculina. Si hi ha una roba així és perquè el mascle te enveja de que les mirin, i és una mostra de la seva incapacitat d'autocontrol, i de no saber no fer una sexualització de l'espai. Mostrar cabell, mostrar carn, fer nudisme al bany no vol dir estar disponible a res. L’accés a un control així premeditat, voluntari o no, és una mostra de l’actitud mamífera de manada, on el mascle es preocupa de les seves femelles. L’educació pot navegar per cuidar-nos d’aquesta actitud.

• Quan una vestimenta cobreix tota la magnitud de la persona, quan cobreixen tota la magnitud que fa lloar a la persona, vol dir que exercita un reforç sobre els aspectes de la persona i enalteix les seves qualitats, com quan un va a assajar-se, o al perruquer, o es vesteix de felicitat. No ha de ser estrictament entès com un una peça objectual d’indumentària, si no d’una actitud de seguretat, poder personal i de caràcter.

• Les lectures que indiquen i imposen una acció i modus de viure en relació a la dona és una exclamació del masclisme, i de la impotència dels mascles per ser convenients.

• Igual que hi ha raó en formalitzar-se com a lliure consell, el consell no pot convertir-se en dogma, doncs altera i deforma la síntesi i claredat i finalitat del consell.  La repercussió mai a de sumar-se als consells. Simplement és un consell del tipus "sàpigues que vestir et fa veure bé, sàpigues vestir per a cada ocasió, i tingues en compte certs recels que poden ocasionar a d’altres o sobre la teva persona". Però això no hauria d'implicar cap ordre estricte ni tant sols pautada. 

• Les narratives poden servir per ensenyar, i educar, però són experiències vertaderes o fictícies que realitzen una situació de la qual podem pensar-hi i enraonar. Cap narrativa ni cap lliçó és un llibre tancat. Tots els llibres són oberts a tenir més contingut, i a canviar el que contenen. Tal i com s'ha manipulat tota història en algún o altre moment del seu transcurs.

Altres fonts consultades:

[1] https://legacy.quran.com 

[2] https://www.thelastdialogue.org 

[3] https://iqra-quran.com 

[4] https://www.alhakam.org 

[5] https://www.newageislam.com 

INSCRIPCIÓ FUNDACIONAL DE BENAURANÇA A LA FONT DE BUTRINT, ALBANIA.

Juliol 2026.

Hi ha una font al sud d’Albània, als marges d’una antiga ciutat, actualment coneguda com el jaciment de Butrint, que té gairebé dos mil anys d’història. Va ser excavada per Luigi Ugolini el 1928 – 1934. La ciutat de Butrint anteriorment va ser coneguda com Bouthrotos i/o Buthrotum. Aquesta font s’entra amb unes escales, i a un racó hi ha un profund pou per on poder recollir l’aigua que passa per sota de la terra a més de 4 metres de profunditat, recolzant en un ampit de lloses de pedra una corda amb un cubell, el qual va erosionar i ha anat deixant marques a la vora d’aquestes lloses. A la part frontal d’aquestes hi ha una inscripció en signari grec: Ἰουνία Ῥουφεῖνα Νυμφῶν φίλη, mesura 2,17 metres de longitud, amb lletres de 6-7 centímetres i separades per unes fulles d’hedra. Segons la investigadora Milena Melfi, de la Universitat d’Oxford, aquest pou va ser reformat al segle II, coincidint amb la reconstrucció dels monuments de Butrint. El pou es troba juntament a la porta d’entrada de la ciutat  des del nort, al costat de la Porta del Lleó, que rebre el nom per una llinda amb un relleu d’un lleó atacant a un toro. Aquesta gruta d’on s’extreia aigua, aquesta cambra amb una volta de maons va ser tapiada. Ugolini va retirar aquell mur tardà i va descobrir que es va transformar en una gruta artificial, a la paret del Fons de la gruta hi ha un nínxol rectangular amb un fresc de pavons reials amb una copa, probablement relacionat amb el culte cristià o bizantí. 

Imatge adjunta: Inscripció de Junia Rufina al parapet. Crèdit: David Hernandez 2024

Font: <

https://www.labrujulaverde.com/2026/07/el-pozo-de-junia-rufina-el-misterio-de-la-dama-romana-cuyo-nombre-aparece-en-inscripciones-de-albania-y-cadiz >

Altre Font consultada: Melfi M. Patronage and public amenities in Roman Epirus: the well of Junia Rufina at Butrint. Journal of Roman Archaeology. Published online 2026:1-25. doi:10.1017/S1047759426100786

• La traducció de la inscripció.

• La inscripció es diu que és: 

Ἰουνία Ῥουφεῖνα Νυμφῶν φίλη

• I es sol traduir com:

“Junia Rufina, amiga de les Ninfes”.

• Concretament la inscripció a la pròpia pedra en signari grec es aquesta:

I O Υ N I A • P O Υ Φ E I NA • N Y M Φ Ω N • Φ I Λ H

- I la seva equivalència fonètica es la següent. Es veritat que podríem considerar que l’inici IOINIA fos pronunciat com a Junia o Jonia. Que Roifeina fos pronunciat com a Ruphina, segons la traducció facilitada aquesta paraula no la tradueixen, si ve podrien associar-la a la paraula Rufus, relacionat amb un estat Rubicund o una coloració pèl-roja, o semblant, no em sembla del tot clar que tingui aquest sentit tal i com us exposaré. Tot i així trobo important tant que la derivació ens faciliti una aproximació probable com mantenir a la traducció la forma modular única de la inscripció.

I O I N I A • R O I F E I N A • N I M F O N • F I  L H

• La transcripció i traducció modular seguint fil per randa la inscripció original és:

sumeri I + U / GU + U + I + NI + A • RU + U + I + PE + I + NA • NI + IM + PU + UN • PI +  IL + H(I) / PIL + ILI

Lloar, honrar, celebrar + forat - tothom - terra / Nom de persona - vora, costat, dispositiu de reg + acció + lloar, celebrar, honrar + aura + aigua, curs d'aigua •  Element arquitectònic + acció + lloar, celebrar + vestits, roba - capacitat + lloar, celebrar, honrar + pedra - cel - persones • part elevada, alçades - aura - dona, propietària, senyora noble + pou, cisterna, curs de riu, profunditats + sorgir • capacitat + abundant + acció, processar / Mascle, persona + exclamació - persones

"Tothom lloa i celebra l'aura d'aquesta aigua / Lloades siguin les persones amb l'aura d'aquest curs d'aigua / Aquest dispositiu de reg honra l'aura que té el curs d'aigua / Persona que lloa els cursos d’aigua - En nom de la persona s’ha lloat aquest curs d’aigua • Aquesta arquitectura es celebra per la capacitat d'honrar a les persones • amb el curs del riu que sorgeix de les alçades / Dona, dona noble o germanes que sorgeixen als pous, profunditats de les aigües o cursos de riu / Aura que sorgeix als pous, profunditats de les aigües o cursos de riu • sent abundant en sa capacitat /  Persona de les persones".

Hi ha coses a tenir en compte:

• No podem estar segurs que la inscripció  IOINIA sigui un nom de persona, tot i que pot ser-ho. Fixeu-vos-hi en la traducció modular exposada anteriorment. Si fos un nom podríem llegir “En nom de la persona s’ha lloat aquest curs d’aigua”, o “Persona que lloa els cursos d’aigua”. Si bé fos així, certament un nom podria ser un nom genèric que es dirigeix a les persones que assisteixen a aquesta font. També podria ser una mena de títol que relaciona a una persona o persones amb la lloança o en ser les que honren els cursos d’aigua. Tot i així també podem llegir-ho: “Tothom lloa i celebra l’aura d’aquesta aigua” o “Lloades siguin les persones amb l’aura d’aquest curs d’aigua”, o bé indicant la lloança de l’aspecte de la font en relació al dispositiu de reg o a la canalització o aqüífer “Aquest dispositiu de reg honra l’aura que té el curs d’aigua”.

• Vull que veieu clarament que no podem considerar Rufina com a paraula similar a Rufus, doncs no comparteixen el mòdul concret que li dotaria del significat de roig, marró, vermell. Veieu:

Rufus. llatí Rufus

sumeri RU / TU + PU + US / UŠ / S(U). 

Acció - construit / sacerdot - líder-beuratge on a l'aigua s'ha bullit amb plantes, o aliments i a pres sabor + profund + acompanyar, arrossegar, imposar, vorejar / sang -  verí, poció / vermell. 

"Qui és profundament vermell”.

"Qui es un profund verí”.

• També vull que veieu que sí que podriem llegir el final com a Fili, on FILH la H doble el sentit de la darrera vocal anterior. Però potser no és l’únic sentit que pot tenir. Veieu la explicació modular de Fill, Filla, Fili, Filius:

Fill / Filla. català Fill del ll. fīlius, íd. (v. fecund) 1a font: s. XII, Hom. castellà Hijo anglès Child llatí Filius, Fili

sumeri PIL + IL(U) / ILI + A

Mascle, persona + pur / exclamació - persones + progenitora, fill, progenitor, progènie

"Persona pura".

"Persona de les persones".

"Persona fill o filla de persones".

Veure Fili.

I fixeu-vos que es pot llegir “Ser abundant en la seva capacitat”. Mantenint la relació amb el que és en si mateixa la font i pou d’on extreure aigua.

• Traducció completa i conclusions:

Per tant podem tenir dues lectures. 

Una lloa la font i la seva construcció i la seva abundant capacitat de donar aigua a les persones, veieu-ho: 

"Tothom lloa i celebra l'aura d'aquesta aigua / Lloades siguin les persones amb l'aura d'aquest curs d'aigua / Aquest dispositiu de reg honra l'aura que té el curs d'aigua • Aquesta arquitectura es celebra per la capacitat d'honrar a les persones • Amb el curs del riu que sorgeix de les alçades / Aura que sorgeix als pous, profunditats de les aigües o cursos de riu • Sent abundant en sa capacitat.

-Que seria la lectura més correcte amb la fundació d’aquesta font: 

“Lloades siguin les persones amb aquest curs d’aigua que s’ha construït per a honrar-les amb els curs que sorgeix (cap a les alçades) i és abundant en sa capacitat”. 

Això té un sentit molt sencer, no tant màgic, però si d’una certa benaurança. General i no en nom d’una persona concreta amb poc sentit més que citar-la. Té un sentit de lloar la font i esmenar que honra a les persones amb la seva gran capacitat.

Una altre beneeix la font i la relaciona amb les persones:

"Persona que lloa els cursos d’aigua - En nom de la persona s’ha lloat aquest curs d’aigua  • Dona, dona noble o germanes que sorgeixen als pous, profunditats de les aigües o cursos de riu • Persona de les persones".

-Que seria més aviat la següent lectura: 

“En nom de les nimfes d’aigua i dels seus fills”.

Això té un sentit més màgic i també general i no associat a una persona pel simple fet de citar-la com a benefactora o inversora.  I sí que associa les nimfes a la font i les persones com a fills de les nimfes. 

• Per qualsevol dubte podeu veure les explicacions modulars de les paraules: Nimfón, Náyades, Nimfa, Ninfa, Híades i Néfeles. 

Nimfón. forma inscrita a la font de Butrint, Albania. 

sumeri NI + IM + PU + UN

part elevada, alçades - aura - dona, propietària, senyora noble + pou, cisterna, curs de riu, profunditats + sorgir 

“Dona, dona noble o germanes que sorgeixen als pous, profunditats de les aigües o cursos de riu”.

“Aura que sorgeix als pous, profunditats de les aigües o cursos de riu”.

Náyades. castellà Náyades ninfes que personifiquen l'aigua dolça, habiten i protegeixen els cossos d'aigua a la terra.

sumeri NA + I + A + DE + EŠ

Cel - persona + lloar, celebrar, honrar - plorar + aigua, curs d'aigua - progenitors + caure - portar + aigua

"Que lloen i honren a les persones que porten aigua o que són lloades i honrades al cel per fer caure i portar aigua als progenitors".

Nimfa. català Nimfa del ll. nympha, íd. 1a font: s. XV, Roís. castellà Ninfa. Associades als manantials, gorgs, fonts, rius, i als cursos d'aigua, portadores de pluja. 

sumeri NI + IM + PA

part elevada, alçades - aura - germana - dona, propietària, senyora noble + cel - pluja + aparèixer

"Dones, germanes o dones nobles que fan aparèixer la pluja".

"Que fer aparèixer pluja de les alçades".

Ninfa. castellà Ninfa Del lat. nympha, y este del gr. νύμφη nýmphē. català Nimfa 

sumeri NI + IN + PA + A

part elevada, alçades - aura - germana - dona, propietària, senyora noble + àrea, sector, delimitar + aparèixer + aigua, curs d'aigua

"Dones o senyores nobles que apareixen a les àrees d'aigua".

Híades. grec Híades, filles del tità Atles, van plorar tant la mort del seu germà caçador que les llàgrimes van caure en forma de pluja a la terra. S'associa la constel·lació Tauro amb l'inici de les temporades de plujes.

sumeri I + A + DE + EŠ

Lloar, celebrar, honrar - plorar + aigua, curs d'aigua - progenitors + caure - portar + aigua

"Són lloades per la progènie per a fer caure aigua".

"En honrar als progenitors fer caure i porten l'aigua".

"En plorar i lamentar als progenitors fer caure aigua".

Veure Néfeles. Nimfa. Nilo.

Néfeles. Nimfes nascudes del déu Oceà, s'explica que ascendien cap als cels portant càntirs plens d'aigua per abocar-los cap a la terra.

sumeri NE + PES + LAH E + EŠ

"Que ungeixen portant aigua".

Enfortir-se - acció + ungir + portant + aigua

Veure Híades. Nimfa. Nilo.

L’ETIMOLOGIA DE LES NOTES MUSICALS A L'AULA: Més que un recurs mnemotècnic, una explicació pràctica.

Juliol 2026.

Us heu preguntat alguna vegada per què les notes musicals es diuen: DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI?, a continuació veureu una mica d’història de les notes musicals, i entendrem les diverses maneres que les expliquen. 

Es habitual que quan es busca l’etimologia de les notes musicals mirem cap a quan van ser anomenades de tal forma. Les notes musicals van ser nombrades l’any 1026, el s. XI, pel monjo benedictí Guido de Arezzo, nascut el 992 a Arezzo, del Sacre Imperi Romanogermànic, i mort el 1050 a Arezzo al Monestir di Fonte Avellana. Ell va ser el creador de la notació musical moderna i solfeig; va reemplaçar el sistema de notació neumàtic. Guido amb 34 anys d’edat va escriure el ‘Micrologus’. Va estudiar a l’abadia de Pomposa, a Ferrara, on es va fixar en les dificultats que tenien els cantants per recordar els cants gregorians. Els cants gregorians anotaven la seva música amb el sistema de notació musical de neumes on quedava més o menys marcada les oscil·lacions, tant els moviments ascendents i descendents de la melodia, ornaments i particularitats, però no era tant precís com la notació musical. Per exemple, el que és considerat el registre de la notació musical més antic es troba a l’objecte arqueològic del ‘Epitafi de Seikilos’, com podeu veure traduïda modularment en un article anterior, està escrita amb la notació de neumes. Guido en el lloc d’Arezzo va desenvolupar noves tècniques d’ensenyament pels cantants, com el tetragrama i la notació musical basada en l’hexacord –conjunt de sis notes– de l’escala diatònica. L’escala diatònica es formava al s. XI per les notes: DO, RE, MI, FA, SOL, LA. No va ser fins el s. XVI que Anselm de Flandes va incorporar la nota SI, formant ja les set notes musicals. En temps de Pitàgores a la Grècia antiga, a més de la notació musical de neumes, ell va descriure especialment les notes mitjançant les raons matemàtiques en relació a la llargada de la corda a l’instrument del monocord, per exemple: una quinta amb un pont a 2/3 de la longitud de la corda, una sèptima o novena. Per exemple, una quinta per realitzar una altre nota Pitàgores el que feia era reduir la longitud X de la corda en 2/3 de X, la segona quinta a longitud corda més curta Y i relació 2/3 d’Y.

Sóm al segle XI, Guido va crear un recurs mnemotècnic prenent l’himne de sant Joan Bautista ‘Ut queant laxis’, del segle VIII, escrit pel monjo Paulus Diaconus:

UT queant laxis REsonare fibris

Conjura que siguin capaços de relaxar i fer ressonar les cordes

MIra gestorum FAmuli tuorum,

Dirigeix i mira els gests que fan els teus serfs,

SOLve polluti LAbii reatum.

Resol la profanació del pecat dels llavis.

Sancte Ioannes.

Sant Joan. 

Però tot i que acostumen a acabar aquí l’explicació de perquè es diuen així les notes musicals. Hi ha més a parlar i ensenyar. El recurs mnemotècnic és una raó per aprendre-les dintre dels cantants gregorians, dels que es dediquen al culte religiós i al cristianisme, però un recurs mnemotècnic és una eina, en aquest cas, una complexitat oracional que ajuda a recordar el nom de certes coses concretes per a les que serveixen, però no són la raó per la qual aquella cosa és diu així. Un exemple mnemotècnic a les aules escolars és “Menja Verdures Tu, Marieta, Jo Soparé Uns Naps”, on cada primera inicial fa recordar l’ordre dels planetes del sistema Solar. Menja = Mercuri; Verdures = Venus; Tu = Terra; Marieta = Mart; Jo = Júpiter; Soparé = Saturn; Uns = Urà; Naps = Neptú. Ja podeu veure amb la vostre claredat que no és la raó per la qual es diuen així els planetes.

– I perquè es diuen així les notes musicals?

– Diuen que per l’himne ‘Ut queant laxis’.

– Home, la nota MI no es diu per ‘mira’, la nota FA no es diu per ‘famulis’, la nota SOL no es diu per ‘solve’, ni tampoc la nota LA per ‘labii’. Unes notes que es diguin respectivament: mirar, serfs, resoldre, llavis no té cap sentit lògic ni ens detalla tampoc res sobre les notes, ni ens informen de la musica. Mireu...

I explicar a continuació el que ens determinava cada nota, el que ens fa sentir quan aquesta sona, el com es treballa i es relaciona amb les altres, fins i tot el lloc on comença i on acaba i, també, qui i quan es fan servir més aquestes notes. Tanta informació hi ha en cada una de les dues lletres que formen cada paraula i que designa cada una de les notes musicals. Que els alumnes van començar a despertar el seu enginy, i se’ls hi va facilitar uns trucs en alguns casos per no trobar-se en problemes en les seves improvisacions, i van començar a tenir consells per saber quan són necessàries i què ens fan sentir.

–    Vinga, atenció!... –va mirar als oients, i va començar a fer el discurs–. La música és un exercici sonor que transmetre un conjunt de tonalitats. La notació musical és la manera escrita de documentar aquests tons i els seus canvis. Començarem per la primera nota musical.

El DO. És la primera nota musical i sol ser la primera escala que s’estudia. Inicialment Guido de Arezzo va anomenar-la UT, i al s. XVII Giovanni Battista Doni la va substituir per DO. Hi ha un DO dintre d’una escala musical, l'inicial que és la primera nota de totes i més greu o baixa, i després del SI torna a repetir-se l’escala encara que sigui a una quinta o sèptima més amunt. En realitat hi són 7 esglaons abans de que es torni a repetir i anomenar-se de nou les notes, per tant, l’escala és de DO a SI, com a mínim l’actual. La nota DO s'associa amb la paraula Dominus, que vol dir, senyor, déu, i amo. L'escala de DO és l'escala universal per a començar a ensenyar música, i iniciar-se a erigir el so. 

•   Heu de saber que els mòduls que fan la modulació de DO són:

el sumeri DU + U.

•   I els conceptes del sumatori són:

Déu - plantar, erigir - detenir - apilar - marxar, anar, venir - tocar un instrument musical, cantar + acció - veu, so, bram

"On erigir el so".

"On detenir el so".

"On marxa i venir la veu o el so".

“Acció de déu”.

“Acció de tocar l’instrument”.

Ho veieu? És molt fàcil, el DO és on s’erigirà el so, i on es detindrà, això sí que és una bona definició molt útil pels aprenents de la nota; i significa Déu. Heu de recordar que la música la van teoritzar sacerdots i filòsofs com Pitàgores. Ell, també fou matemàtic, i creia que déu o la força divina estava present a tota la naturalesa i el cosmos. A les religions del món Déu crea el món i el destrueix. A la notació musical Déu erigeix el so i el fa detenir. Ciceró va idear ‘El Somni d’Escipió’ on descriu la música còsmica. Temps més tard; basant-se en els estudis de Pitàgores, el 1619, Kepler va escriure la publicació ‘Harmonices Mundi’ on relacionava les velocitats orbitals dels planetes amb els intervals i harmonies musicals. Hi ha 7 notes musicals, i després hi estan una altre vegada les 7 notes musicals amb una altre entonació; igual que els 7 dies formen la setmana i aquesta torna a ser quan finalitza, un nombre màgic, doncs, el 7 ens explica els dies de la creació en ‘el Mite de la creació del món’. A més, el DO és on solen tocar-se la música als instruments, just en aquesta zona de l’Escala de DO. Aquesta escala de DO és la primera que s’estudia, menys als instruments més moderns com són la flauta travessera, el saxofó o la trompeta que estan afinats de manera que l’escala de DO és transposicionada a MI bemoll o SI bemoll. Normalment quan un músic afina el seu instrument ho fa a partir de l’escala de DO; tot i que a les orquestres hi ha uns arranjaments especials per veure si està afinat l’instrument. 

-    DOOOOO....! – van començar produir un tremolor a les taules amb les mans obertes com si toquessin la pandereta.

-    Exacte, això és, a la creació de l’univers van haver unes fortes tremolors i energies còsmiques que va acabar amb el Big Bang. Tot va començar a anar-se’n, allò que anava a col·lidir en la multitud de la matèria i a fusionar-se, va alliberar-se amb una explosió i a dilatar-se. Una explosió que emergia molt ràpida, tal i com és la següent nota, un RE.   

El RE. És la segona nota musical. Equivaldria al primer o segon esglaó de l'escala musical, el primer esglaó que s'enfila. El RE és una nota que fa reverberar i ressonar les cordes a l'aire del seu costat. Aquesta nota és associada a l'alegria, al triomf, a la victòria.

•   Heu de saber que els mòduls que fan la modulació de RE són:

el sumeri RI + E

•   I els conceptes del sumatori són:

Assentar, llançar, col·locar; posar al seu lloc, imbuir; recolzar-se; imposar; llançar; alliberar, deixar anar; caminar; vessar; conduir lluny; cavalcar; caminar al llarg de - distanciar-se + sortir, emergir, superar, enfilar, marxar, calmar – dir, paraula

"Deixar-se anar enfilant".

"Sortir a caminar".

"Imbuir i alliberar quan enfila".

“Llançar i enfilar o emergir”.

"Superar i sortir-se alliberat i/o imposant-se".

Prii- Pree, Prii-Pree – va començar a zimbrejar l’alarma de l’escola.

-    No us espanteu, se que esteu pensant. ‘No és l’hora’. L’he dit al conserge que la faci sonar 1 segon quan sigui aquesta hora exacte. Heu de tenir cronometrat els vostres temps d’exposició, recordeu que la mesura del temps us pot servir per a moltes coses, s’ha de tenir cadència i mantenir el tempo segons el que ens indiqui cada moment. Ho heu vist? El RE és la nota que comença a enfilar-se i a deixar-se anar, quan sona reverberen les cordes del seu voltant. Recordeu que al ‘Himne d’alegria’ de Beethoven, a la seva novena simfonia, l’himne es forma per l’Escala de RE, Beethoven la va escriure en RE menor però es sol tocar en RE major (RE, MI, FA sostingut, SOL, LA, SI, DO sostingut). Beethoven ens indica a l’himne que l’alegria és deixar-se anar, anar enfilant i alliberant-se, trempant-se enfilant-se encara més, per a superar-se i sortir-se cap a la distància. La lletra de Friedrich von Schiller o la de Joan Maragall parlen de l’espurna de la vida, de la naturalesa a la qual ens acollim, de tot lo bo que és per a nosaltres siguem bons o dolents, no hi ha distinció, Schiller diu ‘Fins i tot el morir ens va donar, el delit, als cucs’, parla del vanitas com un gran do per a ser lliures i alegres de tenir-ho. Afegeix, ‘Junts! Oh! Marxeu i com a herois divertiu-vos, dita, triomfs i felicitat! Abraceu-vos, oh! Milions! Petó de la Humanitat’. Em tocat l’alegria i el triomf de la llibertat social. Per això us recomano la següent nota. Una nota molt profunda, que ens fa mirar al nostre interior. Si alguna vegada no esteu d’acord amb el vostre voltant us recomanaria anar directes al RE, i no mirar tant la següent nota. Però la següent nota pot ser molt important per a mantenir-se dret i amb gran sensatesa.

El MI. És la tercera nota musical. La nota MI està considerada una de les més malenconioses, íntimes, fosques i nostàlgiques. Si vols posar intriga, si vols mostrar una situació intensa, una acció solemne com el so d’un campanar, pensar en el propi interior o embellir una situació adversa. En tots aquest moments fes servir un MI. La seva freqüència 528 Hz en musicoteràpia és la freqüència de l'amor" o el "to del miracle", i molts músics i terapeutes la utilitzen per considerar-la una vibració amb el potencial de reduir l'estrès i fomentar la transformació interior. Té un profund arrelament històric en els cultes religiosos i els cants gregorians on funcionava com a nota finalis. Un MI a una guitarra és una nota molt intensa, greu, i sensata.

Heu entès bé? – vaig agafar una guitarra i vaig fer sonar un acord de MI en tota regla, deixant que es propagués per l’estança i que les cordes comencessin a aclarir l’ambient–. Oi que és un acord amable? –els xics, alguns eren contents altres no estaven convençuts–. Ara em sento alleujat. Heu sentit la tremolor a la panxa?, us heu capficat a mirar al vostre interior?, mireu com de llarga s’escamapa el seu so per l’estança. Per contra, si fem sonar un menor notareu la part trista d’aquesta virilitat de la força musical que té la nota, pot ser tant forta i trista que crea decaïment. Prepareu-vos, va forta la cosa ¬–va sonar el MI menor.

-    Oh...!

-    Sí que és trista.

-    Be, no tenim raó per posar-nos tristos ara, oi? Diguem que és solemne, no la conduirem a altres sons ni dialogarem amb ella. 

• Heu de saber que el mòdul que fa la modulació de MI és un de sol:

el sumeri MI 

• I els conceptes d’aquest únic mòdul són:

Tractar amb amabilitat, embellir - culte, ordenança, ofici - virilitat

"Tractar amb amabilitat, embellir".

"(Nota del) culte i l'ofici religiós".

“Virilitat”.

Imagineu posar la paraula Menor davant de cada definició i dels conceptes d’aquest mòdul. “Menor amabilitat”, “Menor bellesa”, “Menor culte”, “Menor virilitat”, els acords menors tots sonen malenconiosos i tristos, tant que amb l’alegria de voler aprendre a tocar pot costar composar amb ells, a menys que estiguem amb una sensibilitat i estima molt elevada. Imagineu que sou uns pirates aventurers i toqueu amb aire misteriós: “MI LA, SOL LA, SI DO’... MI LA, SOL LA, SI DO’...”en grups de dos i lent, deixant un silènci. O ornamenteu-ho i imagineu amb les mateixes notes que sou uns miners que estan sent explotats pel propietari de la mina i l’acaben matant; això és la música de ‘El Còndor Passa’: “MI LA SOL LA SI DO SI DO, MI LA SOL LA SI DO SI DO, SI DO RE MI SOL MI RE DO LA MI LA...”. És com si estiguéssiu dient “Si la meva bellesa i amabilitat (MI) queda levitant (suspesa) (LA), i la (nostra) brillantor (SOL) queda suspesa (LA), nosaltres ens donarem a la vida (SI): tallarem relacions i ens traurem cap a la nostra marxa (DO)”. Es una proclamació, una denúncia amable encara que s’estigui en desacord. En els cas dels pirates sabrien molt bé el mal i perill que podrien causar en tal cas de no ser recolzats i escoltades les seves demandes. Aquestes notes sonen molt interessants, però poden ser realment perilloses pel que ens estan comunicant.

Els oients van quedar espantats.

-    Arg! Arg! Voleu parar al fons de la terra? Arg! El llenguatge musical és màgic, anem a per la següent nota. Deia que una nota pot ser màgica, i la següent no ho és gens menys. 

El FA. És la quarta nota musical. Al costat del SOL, quina és la següent. El nom de FA fa referència a la forma de la paraula per anomenar-la, i a que té resplendor de la següent nota, el SOL. El fa és una nota que no resol la melodia, i necessita d'estabilitat, normalment es continua fent sonar un MI, però pot continuar i indicar un punt àlgid, com per exemple en el segon moviment d’Antonín Dvorak a la Simfonia del Nou Món (número 9, al compàs 13), amb un FA sostingut llarg apareixent a la icònica apertura nostàlgica que fa l’instrument del corn anglès. El reconeixereu fàcilment el FA que fa el corn anglès doncs sembla que ens el pronunciï el mateix instrument dues vegades, i és ens conota l'aspecte de l'última nota, veieu: Re♭, Si♭, Sol♭, Fa, Mi♭, Re♭, Fa, Mi♭. Per tant, és una nota que serveix de causa i per fer aparèixer a una altre, un silenci després d'un FA o acabar amb FA et dona la necessitat de continuar amb una o més notes, et deixa sense final. D'aquí que se la relacioni amb el SOL o en ser causant d’aquest. És una nota que fa lluir però necessita fer lluir a una altre nota per escenificar-se. 

• Heu de saber que el mòdul que fa la modulació de FA és també un de sol:

el sumeri PA

Preneu nota de boca a lletra: No hi havia F antigament, la lletra que valia com a F era la P, la PH, i/o la P(Vocal)S. 

• I els conceptes d’aquest únic mòdul són:

Branca, feix, ploma - resplendent, esplendor - causar, aparèixer

"Feix, ploma". (En relació a la forma de la lletra fonètica)

"Ser resplendent, o tenir esplendor". (En relació a la següent nota el Sol).

"Ser causa de". (En relació a que és una nota que incita a que apareixin més, és causant però no és una nota final).

Tot i que fa lluir les altres, també pot ser la protaginista. Ho podeu veure a ‘The Scientist’ de Coldplay, on es fa una progressió melòdica donant un final amb un acord en Fa major, i sent la darrera nota que fa el cantant un moments abans. Gairebé tota la lletra de la cançó d’aquest èxit l’està acabant amb el FA i el FA amb segona afegida. Aquesta nota està estretament relacionada amb el sentit de la cançó: ‘estic tornant a l’inici’, ‘no deien que fos fàcil’, en definitiva està explicant tota una situació problemàtica sobre un desig de com tenir esplendor en una situació o sobre un què. El FA ens mostra aquesta causa. Aquí el llenguatge musical està molt ben implementat amb el diàleg de la cançó. En canvi, el FA major final ens indica que hi ha o haurà encara més esplendor en el desig de retornar a la relació, que és la situació inicial, aquest FA major ens mostra esperança i l’esforç en el que es volca el músic. Que no s’ha acabat l’esperança, serà millor encara el que vindrà tot i que vull arribar a estar com abans encara. I es podrà encaminar cap a bé. El FA va molt bé per a mostrar els anhels.

-    Què bonic és el FA – deia un jove, mentre tots els altres assentien amb un sospir.

-    Alegria, alegria! Ara bé el plat fort. Si la resposta a ‘The Scientists’ fos una sola nota, seria la següent. No sols per haver aconseguit ser un èxit. També, per ser allò al que és vol aconseguir retornar del passat. Poseu-vos ulleres de...

-    SOOOOOL!

-    Així m’agrada. 

El SOL.  És la cinquena nota musical. Fa referència al cos celeste que és el que escampa la brillantor. L'acord de SOL és un acord molt net i brillant, alegre i càlid. El SOL és una nota molt habitual i fonamental per dir als cantants d’òpera on han de cantar.

• Heu de saber que el mòdul que fa la modulació de SOL en són:

el sumeri SU + UL

• I els conceptes d’aquest sumatori són:

Submergir - vermell, marró - acció de + brillant, lluent - volta celeste, firmament

"Cos celeste que brilla".

Escampar/Plantes - tot, món (+ tipus de terra - plantes, aliments - admirar) + brillant - volta celeste, firmament - remot, distant - roseta, estrella decorativa, fruit - moldre

"Escampar brillantor".

"Estrella del món".

sumeri SUL

Que cobreix, que llisca amb una oscil·lació

Gaudiu ara amb la següent música rascant la guitarra varies vegades cada acord...

“FA FA SOL SOL DO

Alegria Alegria, que llegó la navidad

FA FA SOL SOL LAm

No quiero copes vacías que tenemos que brindar

MI7 MI7 MI 7 LAm LAm

Por nuestra felicidad, y porquè nuestros sueños

REm REm SOL SOL DO

en esta màgica noche se hagan realidad”.

Aquesta tornada de la nadala ‘Alegria, alegria’, que canta Manu Tenorio, ens ho representa molt clarament. 

“FA FA FA SOL SOL SOL DO DO DO...

Resplendeix, Resplendeix amb el cos celeste que brilla aquí on ens erigim i detenim”.

Acabo de dir les paraules modulars, que són aquelles amb les quals pensem les notes. Resplendir és el FA com és l’Alegria, el cos celeste que brilla és el SOL com l’arribada de la llum i el que tenim que fer o s’ha de fer, i aquí on ens erigim i detenim és el DO com el nadal diví. Déu, ehem, perdó, ho recordeu, no volia subliminar. També, com el moment de fer una acció, de brindar i de fer realitat el moment, doncs comença i s’erigeix.  

Si ens fixem la segona línia de la mateixa tornada. Ens apareix un LA.

“LA SOL FA RE FA

Què serà, serà, 

Whatever Will Be, Will Be”.

Ja ho podeu sentir, oi? Quina inquietud i incertesa a les vostres ànimes, eh?

El LA. És la sisena nota musical. El LA va ser la darrera nota durant molt de temps, doncs abans no es considerava la nota SI. El sistema original de solmització, creat al segle XI pel monjo benedictí Guido de Arezzo, utilitzava només sis notes (un hexacord): UT, RE, MI, FA, SOL, LA. La distància entre el LA i el SI és un to sencer. Però la notació inicial no contenia el SI, fet que fa que el LA faci referència a que queda suspès, inacabat.

• Heu de saber que el mòdul que fa la modulació de LA és:

el sumeri LA

•  I els conceptes d’aquest únic mòdul són:

Quedar suspès

"Quedar suspès". 

En relació a haver estat la darrera nota musical escrita durant molts segles, doncs abans no hi havia SI, tot i que es coneixia que pentatònicament faria falta una més. Per tant, l’escala musical quedava suspesa i incompleta. Igual que és queda suspesa la música a l’aire i a la memòria de la nostra percepció, igual que el Sol, com la Terra, estan suspesos a l’aire de l’univers, més que una estrella com el SOL no pot haver re altri que allò que la sostenta i la manté suspesa a l’espai. 

La cantant Doris Day quan cantava ‘Que serà, serà’, a l’adaptació de Hollywood de la pel·lícula ‘L’home que sabia massa’ el 1956, pel mateix director que va fer la primera rodada a Londres i als Alps, el director no era gensmenys ni menys que Alfred Hitchcock, digne del seu suspense de l’época. La nota musical del LA va com anell al dit a la pel·lícula i a la lletra de la cançó la qual no para de deixar-nos preguntes a l’aire: ‘Què serè? Serè bonica? Serè rica?’, I la mare a la cançó li respon la famosa tornada: ‘Que serà, serà, qualsevol cosa que siguis, ho seràs, el futur no és nostre per a veure’l, el que serem, ho serem’ i continua amb més preguntes.  LA nota LA és perfecte perquè ens diu exactament això el ‘quedar-se suspès’ l’estar en ‘suspensió’ davant de les coses que tenim o que vindran a ser cap a nosaltres. 

Recordo la sintonia modular de les notes ‘LA SOL FA RE FA’, ho podem llegir amb conceptes ‘la suspensió (LA) brillarà (SOL) i l’esplendor / causa de (FA) serà un lliure que s’encaminarà (RE) com a l’esplendor / causa de (FA)’, és una oració molt bonica, una resposta senzilla que podem aplicar a qualsevol tema i àmbit. És la suspensió del que desitgem com una cosa molt bona. No és una incògnita, és que podem tenir el gust de quedar-nos suspesos en els nostres desitjos, no cal una resposta estricte ni avançar-se en el temps. A més aquí el Fa està en el moment oportú, ens monstra per una banda que, 'val, hi brilla a causa de què?', és el que gesticula la causa, el fet de preguntar-s'ho com també de trobar el desig d'interrogar-se. Em de recordar que el LA amb el que comença és més llarg que les dues notes següents, marcant aquest suspens en el que és la cantant de voler saber sobre el seu futur.

I ja per anar acabant l’aprenentatge que us lliuro avui.

- Ja!? Quina llàstima.

-Tranquils, ara bé la gran emoció!

RE (llaaaarg) i l’escala ràpida:  RE-MI-FA-SOL-LA (sostingut) SI (la més aguda com a nota del canvi i nota més expressiva) SOL FA MI RE.

Heu sentit la nota més aguda? És el SI i és la inflexió de l’escala que puja fins al SI, sent la més aguda fins aleshores a la partitura i descendeix una altre vegada. Això marca l’inici d’una meravella de música que és ‘L’oboe de Gabriel’ al film ‘La Missió’, composada per Ennio Morricone. Analitzem la modulació de la nota SI.

El SI. És la setena nota musical. Com hem dit, el sistema original de solmització, creat al segle XI pel monjo benedictí Guido de Arezzo, utilitzava només sis notes (un hexacord): UT, RE, MI, FA, SOL, LA. Aquesta nota SI va ser incorporada al segle XVI per Anselm de Flandes. És la nota que talla l'escala, que és a un extrem, i que dona vida a recomençar-la en la nota DO, de nou, que és la nota que es defineix per ser 'la que erigir el so', i relacionada estretament amb el concepte de déu.

• Heu de saber que el mòdul que fa la modulació de SI és:

el sumeri SI

•  I els conceptes d’aquest únic mòdul són:

Llum - punta - cel - tallar, treure, ocupar - vida

"Punta".

"Tallar, treure".

"Llum".

"Donar vida".

Aquí es torna a donar el sentit de llum, de cel, de fet les tres notes finals de l’escala són SOL LA SI, és a dir “El cos celeste queda suspès en el cel”. Una mica màgic, oi?. Penseu que quan cantem quan estem tocant un instrument i ens esforcem a fer l’escala musical per poder després gesticular-la de totes les formes possibles una vegada s’ha aprés cada situació amb cada so corresponent a cada nota, que ‘el so que és a l’aire queda suspès ocupant l’aire de l’espai’, té un sentit molt poètic. Però cenyim-nos el cinturó tots una mica i ben a lloc. El SI és la darrera nota de totes elles, després del SI tornem a començar al principi. Per tant és la punta, la que talla la seqüencia i la que dona llum a retornar a l’inici. Recordeu el que acabem d’escoltar a ‘L’Oboe de Gabriel’, d’Ennio Morricone, un magnífic compositor i musicòleg, aquell si marca el punt d’inflexió de l’escala ràpida que acaba sostenint el LA. En aquell moment el SI és com es llegeix també modularment ‘la punta’, on es ‘talla’. I també és la nota que ‘dona vida’ com a mostra de l’espiritualitat i harmonia que vol aconseguir el pare Gabriel (a la història de la pel·lícula) pels guaranís que s’enfronten a la crisi de la seva colonització. Aconseguir completar l’escala de DO acabant amb el SI és arribar a tenir la vida, aconseguir la llum per l’esforç abocat.

Per exemple, el SI bemoll (SI♭) és fonamental pel Blues, és la Nota Blava, en la tonalitat de l’escala de DO. El canvi necessari per aconseguir ser un home del Blues són els bemolls (♭), i el SI bemoll de seguida ens recorda a qualsevol Blues. Doncs el Blues fonamentalment s’acompanya d’instruments de vent, com la trompeta, el clarinet, el saxòfon, que estan afinats en la tonalitat de SI bemoll o de Mi bemoll, ho recordeu? El Blues i semblants tracten musicalment temes de donar vida a la festa i a la beguda, de ser en to de burla, de mofa, de la disbauxa, que et donin gairebé igual les coses, és un reclam a l’expressivitat del cos i de la música i a les improvisacions. Com al Jazz, de tallar amb l’esclavisme, amb la falta de diners i la incomprensió com els propis Blues. El Blues és musica animada i reivindicativa, ens canta els límits, i sobre allò que ens dona un bri de vida, un sentit de l’existència, d’aquí que es derivi al Soul, a la denúncia que sent l’ànima, a cantar i explicar les queixes de les persones, per exemple. Tots aquests estils: Blues, Jazz, i Soul es basen en l’escala transposicionada i el SI bemoll i/o el Mi bemoll. El Blues com la nota del SI talla amb tot, o treu tot a fora, sacsegen les carns del cos ballant el watusi, canten plorant, toquen sense partitura, sense pautes, es donen musicalment a la vida, i a l’exercici de fer i donar vida. El Blues i el Si no tenen romanços, no hi ha classicisme, no toca amb protocol, pot ser cortès però si cal deixa clar els límits, no aconsella pas, el que fa és que ens dissuadeix i reprovar.

A partir d’aquí, es poden transcriure les paraules en notes musicals, segons les seves síl·labes, entonacions i ritme. Hi ha músics contemporanis que apliquen aquestes lleis. A la nomenclatura alemanya: B, A, C, H. Ens equival a musicalment per a nosaltres aquí i ara a: SI bemoll, LA, DO , SI natural. El propi Bach va transcriure així el seu nom. La B en notació anglesa o alemanya és SI, el nostre LA és A, el nostre DO és C, i la H pot ser el SI natural. Cada paraula pot ser identificada a partir de les notes musicals, encara que hi hagin més lletres a l’alfabet de la llengua que notes dintre la música.

 Altres es deixen dur pel sentiment que els hi aboca i no són tant mecànics. El cas és saber que en aquest món cal saber fer les lectures, saber interpretar s’aconsegueix coneixent les categories i sentits i sensacions que poden donar les coses. Un músic podria basar-se en un text, o en un diàleg per fer música. El cas és que més coneixement implica que ens podem esmerçar més, sigui en la direcció que sigui.

Fins aquí la classe d’avui. 

-    Ja ens podem aixecar? Ha estat molt bé!

-    Molt interessant tot. 

-    Vull sentir la inspiració, aquesta tarda a casa em passaré sentint les notes, sense necessitat d’escoltar música. Sols les notes, vull absorbir fins quedar ben xopat de notes.

-    Jo al metrònom que no vull perdre’m el tren de les 15:40 hores. I tinc que agilitzar les passes sense fer entrebancs

-    Sí, ja podeu fer el descans. Me’n alegra sentir les vostres paraules. Fins un altre.

EL FOC GEOLÒGIC: de Pompeya a Sodoma i Gomorra.

Juny 2026.

Era l’Edat de Bronze, fa uns 2000 anys que al vessant nord del Vesuvi va erupcionar i soterrar sota el riu de lava el poblat d’Afragola. Molts temps més endavant, l’any 79 e.c. la ciutat de Pompeia, a l’altre vessant, juntament a Hercolà, van quedar soterrades i sepultades per l’acumulació de la cendra volcànica i de la solidificació a l’aire de la lava expulsada pel volcà que va formar les pedres pomez. Les pedres pomez son poroses i perforades com una esponja sòlida i suren a l’aigua doncs retenen aire al seu interior. 

Els volcans son un recurs important per a les civilitzacions que tenien grans coneixements i obres arquitectòniques de gran envergadura, doncs la putzolana és un altre material petri format pels volcans que degut a que té molt de sílice i alumini es ideal per accelerar, aglutinar i endurir el ciment. El ciment es indispensable per arribar a fer grans construccions molt resistents, des d'arquitectura civil, a canalitzacions, revestiments d’aqüeductes, tant edificis alts i grans. Per altre banda, la pedra pomez ha estat un material emprat per a la higiene personal per a llimar les dureses dels peus i també per a drenar els terrenys a la jardineria. Per exemple, s’explica a la visita dels Banys àrabs de Girona, que les seves parets i sostres tenen pedres pomez per tal de condensar i, alhora, absorvir i ventilar la condensació que es produïa de l’aigua que hi havia per banyar-se, i dels vapors d’aigua calenta que escalfaven amb foc, i de la humitat que emanava la munió de gent que s’agrupava. Probablement i per proximitat, les pedres pomez emprades als sostres dels Banys àrabs de Girona provindria de la zona volcànica més propera, que es la zona de la Garrotxa.

L'etimologia de Pompeia no queda clara a les explicacions que podem trobar fora d’aquest diccionari modular, doncs associen l’explicació que va fer Mavrio Servio Honorato (s. IV e.c.) com a comentari de l'Eneida de Virgili, on es diu que Hèrcules va fer una processó triomfal en aquesta ciutat, una ‘pompa’ és la paraula que avui dia també descriu aquest acte de processó triomfal. Però l’etimologia de veritat és desconeguda, els autors antics el que fan es proposar etimologies populars. També, es comenta que va prendre el nom d’una família ‘Pomp + a’, indicant amb la darrera vocal el sufixe de ser un col·lectiu o descendents de. A la recerca de l’etimologia modular de la ciutat llegendària per la seva tragèdia de Pompeia, s’ha aconseguit una modulació, un sumatori de significats que determinen molt clarament el que és Pompeia i la zona geològica d’aquesta ciutat inclòs la seva tragèdia, tot sense alterar la descomposició i els seus valors fonètics. Això no pot ser una mera casualitat. La següent explicació modular fa prendre molt de sentit al nom Pompeia:

Pompeia. Ciutat a prop d'Hercolano a les vores del volcà Vesuvi, que va ser sepultada l'any 79 e.c. per l'erupció d'aquest volcà durant varis segles. 2000 anys abans va succeir el mateix al vessant nord del Vesuvi soterrant sota la lava el poblat d'Afragola.

sumeri PU + U + M(U) + PE + I + IA

Forat, clot, sot, base, profunditat, font, curs de riu + terra + foc - aixafar, mutilar + fer aparèixer + lloar, celebrar, honrar + exclamació

"Terra que fer aparèixer el foc, que és lloat, de les seves profunditats".

"Terra on hi aparèixer una font de foc lloada".

“Terra en que el foc fer aparèixer i formar forats amagats”.

D’aquesta manera veiem que Pompeia (PUUMPEIIA) descriu l’aspecte geològic que acompanyava a aquesta ciutat, doncs estava a la zona baixa envoltada de la muntanya del Vesuvi que és una font del foc, de la lava volcànica activa. Això fa pensar que hem d’analitzar altres paraules relacionades amb els volcans i que se semblen lleugerament a la paraula Pompeia, com són la paraula lítica del tipus de pedra Pomez, i de la Putzolana. Veiem-les:

Pomez. pedres de diverses mides que són poroses, lleugeres i floten a l'aigua i es formen per una ràpida solidifació de la lava volcànica i de les cendres volcàniques, utilitzades per llimar la pell i per drenar els terrenys en jardineria. Per exemple, gran part de Tenerife on hi ha el Teide està cobert per un gran gruix de pedres pomez. 

sumeri PU + U + MEŠ + ZE, IZI

Forat, clot, base, profunditat, font, curs de riu + pedres + negres + alimentar un foc, foc, cremar

"Pedres negres que alimenta la font d'un foc".

Putzolana. Pedres de diverses mides que es formen amb la solidifació de la lava volcànica i de les cendres volcàniques, conté sílice i alumini i es molen per a aglutinar, fabricar i endurir el ciment, sent un material indispensable per obtenir un bon morter.

sumeri PU + T(U) + ZU + UL + A + NA

Forat, clot, base, profunditat, font, curs de riu + acció - bany, lloc de bany + material de construcció - pedra, pedra dura + moldre's + fort + morter, pedra

"Base de material de construcció que es moldre per fer fort el morter".

• En el cas de la definició modular de ‘pomez’ (PUUMEŠZ(E)) veiem que també descriu com són aquestes pedres, es produeixen per una font d’un foc que les va alimentant, és a dir, que les va fent aparèixer, i són pedres fosques, negres o d’un roig carmí fosc. Exactament tal com són, així podem descriure l’aspecte i la formació de les pedres pomez. 

• En el cas de la definició modular de ‘putzolana’ (PUT(U)ZUULANA) és molt interessant lo concreta que és la paraula per sí sola. Doncs, la modulació ens defineix que és una base de material de construcció que es moldre i de la que es serveix per fer més fort el morter, és a dir per endurir el ciment, exactament és una paraula tècnica sobre l'utilització de la putzolana com a material i eina per edificar i fer revestiments.

El foc geològic em fa recordar l’incident explicat al recull de la Bíblia sobre Sodoma i Gomorra. Per visualitzar-ho ràpidament us encomano que mireu la recreació pictòrica dels fets bíblics com la pintura circumfèrica de ‘La destrucció de Sodoma i Gomorra’ de Joachim Patinir, s. XVI; o que veieu el gravat de Gustave Doré, o la pintura de John Martin de 1852 ambdues amb el mateix títol que l’anterior obra. 

Sodoma i Gomorra és el nom amb que es coneix les dues ciutats llegendàries de la Bíblia, ubicades a la vall fèrtil del Jordà, i que segons els criteris i judici divins degut als pecats dels seus habitants: l’orgull, la inhospitalitat, i l’abús sexual, déu decideix destruir-les fent que la terra de tota la plana cremés i s’incendiés tota mentre que també fes que del cel plogués sofre (pluja àcida). Aquest passatge també apareix la salvació de Lot que va rebre a dos àngels que li van advertir de que fugissin abans de la catàstrofe de l’incendi, els àngels els van advertir que no miressin cap enrere mentre cremés la ciutat, però la dona de Lot va mirar cap enrere com cremava la ciutat i instantàniament va ser convertida en una estàtua de sal.

Al reportatge ‘Sodoma i Gomorra’ (1) de National Geographic, Albert Lin investiga com es va poder produir aquests fenòmens. Ell exposa que pot haver-se ocasionat un fort terratrèmol a la zona del Mar Mort, i que s’alliberessin llims, sofre i sal bullint cap a l’atmosfera que podria haver tocat a persones deixant-les cobertes de manera instantània pels sediments salins. Una altre teoria és que la muntanya de Sodoma està composta gairebé tota ella de sals, amb el pas del temps la pluja i el vent erosiona la pedra del mont Sodoma i poden quedar formes que recordin a les siluetes humanes. A més, el Mar Mort al que es condueix el riu Jordà sense sortida, té moltíssima sal, mentre els oceans tenen al voltant del 3,5% de sal, uns 35 grams de sal per litre d’aigua, i quan ens banyem a la platja la notem molt salada ja, el Mar Mort té aproximadament el 34,2% de salinitat, és a dir, 342 grams de sal per litre d’aigua, més d’un quart de pes en sal del litre (1 kg aproximadament) de líquid.

Seguint les relacions geoglògiques la darrera teoria podria ser que en fugir dels focs de la terra del sofre, tal com indica la història de Sodoma i Gomorra a la Bíblia, i de la contaminació de l’aire i la pluja àcida que es va produir, fossin víctimes de la intoxicació i reacció química del sofre, que produeix asma, sensació d’ofec, edemes pulmonars i cremades a la gola i als ulls, per tant fugint de la ciutat el primer toll d’aigua que tenien accessible fos el Mar mort o el riu Jordà contaminat per la pluja àcida d’aquell incident i en intentar refrescar-se per la calor; doncs, el sofre com es diu al reportatge d’Albert Lin crema a una temperatura semblant a la del Sol; i d'intentar calmar amb aigua les cremades a la gola i als ulls produïdes per la intoxicació del sofre a l’aire i la humitat que contenen, va fer empitjorar la reacció química; se li salessin les ferides que tenien i es fessin crostes accelerant el mal que tenien, doncs el sofre una vegada és incendiat i té combustió reacciona amb les zones humides i amb l’acumulació de l’aigua formant diòxid de sofre, altament corrosiu (SO2) que amb la humitat de l’aire condensat fa àcid sulfurós (H2SO3) i a mida que continua el procés es converteix en àcid sulfúric (H2SO4), en el moment que el triòxid de sofre (SO3) toca l’aigua (H2O), això és una reacció contínua quan aquesta s'inicia. Tot aquest procés també crearia malestar i faria emmalaltir per l’olor a ous podrits que es causa en cremar el sofre. Per tant, el dir que convertir-se en sal, vol dir de fer veure una lliçó de que tot i tenir dolor produït per el sofre o per un inceni la persona s’ha de continuar allunyant i no aturar-se ni a calmar el dolor amb l’aigua. Tot i que si ens cremem un dit hem de posar aigua freda corrent uns 15 minuts, mirar de refrescar la cremada sense fer córrer aigua, i si aquesta no és freda, pot fer empitjorar l'estat de la pell en cas de que la cremada hagi afectat no l'interior de la carn sinó l'epidermis, per això és millor posar-hi cremes quan la cremada és més agressiva, doncs amb l'aigua poden sortir butllofes. Cal fer notar que el sofre a més de ser perillós, també és útil per els humans i això serà símbol de que durant la seva manipulació es poguessin produir certs accidents. Per exemple, el sofre és gairebé indispensable per els cultius, ens serveix per a equilibrar el PH de la terra tornant-la més alcalina, també ens aporta que les plantes guanyin més nutrients, i alhora aplicat directament sobre les flors és un insecticida, anti àcars, anti aranyes, anti puces. Tot i la seva gran utilitat cal vigilar en quan s'aplica aquest sobre els camps de cultiu, per sota dels 18 ºC no sublima bé i no fa la funció d'insecticida, i en temperatures iguals o superiors a 28-30 ºC es volatilitza massa ràpidament i reacciona amb l'evaporació de la planta i la humitat de l'ambient provocant àcid sulfúric cremant la planta. En conèixer les propietats d'aquesta terra i pedra és natural que es construís una història llegendaria o religiosa sobre les seves qualitats i perills i es fessin advertiments com el de la bíblia del passatge de Sodoma i Gomorra. La bíblia ha estat un llibre utilitzat a més de religiosament i pel poder, també pel seu contingut de lliçons morals i experiencies vitals, i com a entreteniment amb certa visió màgica.  Sols cal veure la paraula catalana Sofre, i el castellà Azufre, amb la seva descripció modular per entendre la seva utilitat més sonada per a la humanitat, la de ser un insecticida esparcint-ho sobre les plantes disolt en aigua. Un error d'aplicació d'aquest mecanisme per aturar una plaga al camp podria fer perdre la collita, i això podria fer caure una població en la pobresa i la fam.

Sofre. català Sofre del ll. sŭlfur (sulpur, sulphur), -ŭris, íd. 1a font: 1249 castellà Azufre. El sofre és un fitosanitari molt antic a la història dels cultius, el sofre no s'ha de aplicar als camps cultivats amb temperatures inferiors a 18°C doncs no es sublima aleshores, no emet Dioxid de Sofre (SO2), ni tampoc en temperatures superior i iguals a 28-30°C, doncs cremaria les plantes en volatilitzar-se ràpidament i reaccionaria amb l'evaporació provocant àcid sulfúric que seria l'agent causant de cremar el cultiu. El sofre és emprat tant com per estabilitzar el PH de terrenys alcalins, tant com per que sintetitzin els nutrients per les plantes, com anti àcars, àracnids i pulgons entre altres insectes que afecten a l'agricultura. 

sumeri (A) + SU / SUH + U + PES + RI + E

(Moment - aigua - )+ Esparcir, espolvorejar / extreure +  pedra - terra - plantes + desaparèixer - netejar, aràcnids + llençar, abocar + treure, endur-se, sembrar - el solar, acre o finca - insectes

"S'esparcir i espolvorejar a les plantes per fer netejar en llençar-se al solar".

"Que es llença a un solar per extreure els aràcnids".

"Que es llença per a fer desaparèixer els insectes i extreure'ls de les plantes o en esparcir-ho sobre les plantes".

"Que terra que s'esparcir amb aigua per fer desaparèixer els insectes".

Aquesta reacció química del sofre és una degradació comuna que cal evitar sobre les pedres calcàries i sobre les capes d’estuc de retaules, i murals com els frescos. El carbonat càlcic que forma les pedres calcàries va reaccionant amb el sofre de l’ambient. El sofre a l'ambient apareix en zones amb major pol·lució ambiental, més crema de combustibles fòssils, més vehicles automòbils, i allà on hi hagin més fàbriques tenen major risc de patir degradacions de la pedra calcària. En convertir-se i formar-se el sulfat càlcic, que ja és una sal, aquest cristal·litza i forma micro-esquerdes a la pedra que la van trencant i formant descamacions i pèrdues matèriques i fent-la convertir en sorra, pols i estovant-la. És probable que si les suposades ciutats Bíbliques varen existir i tenien marbres, o edificis amb pedra calcària aquestes pedres van iniciar una fortíssima degradació que amb el pas del temps va fer que desapareixessin. L’única manera de treure aquesta degradació a la pedra és fent papetes de paper per absorbir les sals o submergir i dessalinitzar les ceràmiques i pedres de manera controlada en diferents banys controlant i mesurant la conductivitat de l'aigua que és produida i s'eleva amb la dissolució i contingut de sals. Per finalment si cal, consolidar-la amb algún medi aglutinant. 

Com podeu confirmar a continuació la ciutat que anomenem Sodoma i l’altre que anomenem Gomorra són una llegenda com a mínim en quan al nom amb les que les recordem. Doncs aquests noms, Sodoma i Gomorra tenen el significat concret del desastre que les va assolar i destruir. Veieu a continuació la raó etimològica modular de cada mot:

Sodoma i Gomorra. Episodi descrit a la Bíblia que descriu que la terra propera a Jordània i Petra es va encendre en flames i va ploure sofre del cel. Les terres pròximes contenen grans jaciments de sofre, la terra i pedres cremen si s'encenen i combustionen obtenint temperatures pròximes al Sol. La combustió de la terra rica en sofre pot ser generada per la propagació d'un incendi, o com investiga Albert Lin podria estar causat pel foc d'un meteorit o per l’acumulació de gas subterràni i sofre que arribés a sortir pel moviment tectònic i fes l’incendi. El sofre cremat olora molt malament semblant a l'olor dels ous podrits. La crema i combustió del sofre causa pluja àcida, el gas del sofre cremat reacciona amb les zones humides del cos causant asma, sensació d'ofec, edemes pulmonars, a més de cremades a la gola i als ulls. 

sumeri SU / ŠU + U + DU + U + MA. GU + U + MU + UR + RA (A)

Vermell, marró - submergir-se, drenar / totalitat, món + terra + coure - tota + pedra, terra + cremar. Marge, terra + tot, món + cel + arrossegar, estendre - olorar - coure + copejar, matar – emmalaltir (aigua)

"On tota la terra es va coure i cremar les pedres. (I on) tot el marge del cel (o aigua del cel) que va coure o va olorar i va fer emmalaltir".

• Per tant, estem davant de Sodoma, una paraula que significa i designa ‘la terra que va coure i cremar-hi les pedres’, la terra al voltant de la plana de jordà té un alt contingut en sofre com hem estat parlant i el sofre pot combustionar, com es veu al reportatge de ‘Sodoma i Gomorra’ del National Geographic, es pot agafar pedra d’aquesta zona del Jordà que està per tota arreu, ajuntar-la i encendre-la controladament (separada de la resta de la terra) amb un encenedor que li doni una flama inicial, aleshores aquesta pedra comença a combustionar i a traspassar la combustió a les del seu voltant, produint un foc blavós i lila proper a la temperatura del Sol, fonent la pedra i carbonitzant-la en forma d'una pasta marró fosc. Normalment quan es fa una foguera s'apaga el foc amb unes pedres asobre, també es situan al voltant d'aquest per evitar que es propagui el foc, però posar pedres d'aquesta terra podria generar la propagació d'un incendi o com a mínim produir una intoxicació i cremades al cos i ulls. 

• Mentre, davant de Gomorra tenim una paraula que significa i designa ‘tot el marge del cel que va coure i va olorar i fer emmalaltir’, és a dir, ens descriu l’altre característica que es descriu en aquesta catàstrofe bíblica. La del cel que crema tot, la de l’olor a ou podrit, i la de l’aire que fa emmalaltir i et cou per dintre.

Per tant, podem tenir la conclusió de que els noms de Sodoma i Gomorra són paraules que descriuen l’incident, el succés, i no pas els noms de dues ciutats que tinguessin aquests noms, tot i que potser després fossin canviats per a aquests amb que ara les coneixem del relat bíblic. És possible que la traducció habitual de la bíblia no sigui correcta, i quan diuen aquestes paraules estan dient un lloc que va succeir això i allò però no el nom concret de cap lloc, ni digui en cap moment el nom que tenia la ciutat. És probable que aquest incident d’haver succeït amb tal magnitud hauria pogut afectar a més d’una població i a més de dues.

Per exemple, la crema durant la guerra del Golf dels pous de petroli de Kuwait situat al golf pèrsic a l’extrem de l’est de la península aràbiga, les fumeroles negres de la seva combustió van arribar al Líban, on com relata una parenta libanesa, havien de canviar les cortines cada setmana i rentar-les, eren per llençar, i no es podia veure gens pel carrer, hi havia fum i boira, gairebé ni les llums dels cotxes es veien, no es podia conduir, i van haver de respirar aquesta quantitat d’aire ple de toxines. Si això ha passat i a afectat a tanta distància – uns 1560 km, més que de Barcelona a París–, la crema de Sodoma i Gomorra possiblement afectés a una gran zona del territori, més del que s’explica en el propi relat. 

Quan associem lingüísticament anomenant una situació o fets amb l’expressió ‘Sodoma i Gomorra’ dient que hi ha caos, immoralitat, vicis i descontrol, no es diu pel significat que contenen aquestes dues paraules sinó per la narrativa que tenen a la bíblia doncs, el càstig segons el relat es va produir per aquestes praxis dels suposats habitants d'aquest indret.

Per acabar d’enllestir l’article, trobo interessant acabar ‘El foc geològic’, amb la paraula ‘Meteorit’. I que ens deixem prendre un desig saludable en veure passar un meteor al final del text.

Meteorit. pedra que vaga per l'univers i entra en contacte amb la capa d'ozó de la Terra i depenent de la mida i del recorregut pot acabar estavellant-se a terra o al mar o per contra desfent-se sense impactar, quan entra en contacte amb la capa d'ozó entra en combustió degut a la fricció amb l'aire i l'accelerament del desprendiment de partícules. Han estat associats a esdeveniments i advertiments dels déus com és el cas del cometa Halley que apareix al tapis de Bayeux. La diferència entre el cometa i el meteorit radica en que el primer no és tant rocós, té més aigua i gel i no arriva a impactar, i normalment fa una estela, una cua al seu darrere; mentre el meteorit és més rocós i impacta, podent crear una flamerada en el cel. En general tant el meteorit com el cometa poden estar formats de metall, roca i contenir aigua.

sumeri ME + TE + U + UR + I + TE

Ésser, propietats divines que permeten l'activitat còsmica, ritus; ordenança (culte); ofici; pregària - cel, celestial, firmament - calor + perforar, atravessar+ terra - pedra + arrossegar, estendre - olorar - coure + lloar, celebrar, honrar + (TE bis)

"Pedra que arrossegar-se i estendre's atravessant el firmament".

BIBLIOGRAFIA

Lin, A. (2019). Sodoma y Gomorra [Episodio de serie de televisión]. En A. Lin (Presentador), Secretos ocultos de la Biblia con Albert Lin. National Geographic.

L'ENTREVISTAT. El Mètode de Composició Modular serveix a tota l'humanitat.

Juny 2026.

  
Nota: La imatge és una ficció, l'entrevista l'ha realitzada la mateixa persona entrevistada.

David Lázaro Lavilla, investigador i creador de la Metodologia de Composició Modular.

Tinc 32 anys. Sóc de Barcelona, una ciutat que acull moltes llengues. Treballo de botiguer tot i que sóc conservador-restaurador de béns culturals. El 2023 vaig fundar el 'Diccionari Modular Etimològic'. Crec que la lingüística oficial s'ha estancat en dogmes del segle XIX i que necessitem una estructura amb diferents vessants científics, un plantejament geomètric i una acadèmia menys repetitiva. No rebo cap tipus de subvenció ni fons públics; la llibertat del mètode modular és el millor actiu del llenguatge humà.

"La clau etimològica és la construcció modular 

per entendre totes les llengües de la humanitat"

Totes les llengües del món tenen una mateixa matriu? 

Així és. He desenvolupat la Metodologia de Composició de la Formació Modular amb Raó Etimològica. És una eina etimològica no derivativa que ens permet veure com les llengües comparteixen unes mateixes peces de construcció fonamentades en l’estructura del vocabulari sumeri, que també el desenvolupa.

La lingüística tradicional diu que el català ve del llatí, l'anglès del protogermànic... Vostè diu que no?

El que jo dic és que estem mirant les branques i ens estem perdent les arrels profundes. El llatí o el grec no van néixer d'un bolet. Jo proposo una Metodologia de Composició de la Formació Modular amb Raó Etimològica. No és un mètode derivatiu, sinó estructural. El mètode modular aconsegueix definir de manera concreta i específíca cada una de les paraules del món.

Expliqui'm això com si fos un nen de deu anys.

Imagini que les paraules són construccions de Lego. La lingüística tradicional es fixa en el color del castell un cop muntat. El que fa el mètode modular és desmuntar-lo peça a peça. I quan analitzes aquestes peces bàsiques, aquests "mòduls", t'adones que són exactament els mateixos en català, en basc, en castellà, en anglès, en ibèric o en sànscrit. Quan vostè diu una paraula en català, molt probablement està combinant mòduls conceptuals que ja es van utilitzar a Mesopotàmia fa cinc mil anys. Els mòduls són estructures bàsiques: contenen un significat detallat i específic, i modulen un so concret.

El sumeri? Però si és una llengua morta i aillada del Pròxim Orient. 

Morta? Per a res. Aillada? Acadèmicament. Quina llengua pot ser aillada de la propia biologia humana? Està més viva que mai en el nostre parlar diari, el que passa és que fins ara no teníem les ulleres adequades per veure-ho. El sumeri funciona com un joc de blocs de Lego. Si entens els mòduls, entens el significat original i específic de qualsevol mot de qualsevol llengua de la humanitat.

L'ajudo a fer la llista: català, castellà, anglès, àrab... 

I més de 130 idiomes fins ara testats! Des de l'amazigh, al sànscrit, del wolof, al náhualt, del maputxe, al japonès, fins a idiomes inventats com el Na'vi d'Avatar o el Khuzdul de Tolkien. Podem recórrer tota la Terra i tot el pensament de la humanitat. També serveix per a les llengües naturals que es crearan en el futur. Si una ment humana ho pot estructurar, el mètode modular ho pot descodificar.

Això és molt agosarat. Quants mots ha passat ja pel sedàs?

Porto estudiats i catalogats 3.627 mots. I més que vindràn. Però el que més em fascina és aplicar-ho a allò que a la ciència s’havia donat per impossible o "no desxifrat".

A què es refereix?

He aconseguit traduir íntegrament, sense cap mena de derivació artificial, les inscripcions d'objectes arqueològics en llengües totalment misterioses. Parlo de 164 objectes amb inscripcions iberes, celtiberes i grecoiberes. També desenes de desenes de peces en Linear B, linear elamita, lepòntic, lusità, ogham o rètic. Allà on la lingüística tradicional veia un carreró sense sortida, la modularitat hi troba un sentit clar.

A què vol dir amb "impossible"?

A la quantitat de textos antics que porten segles en vitrines de museus sense que ningú s'hagi posat d'acord per traduir-los. Siguin quines siguin és habitual que apliquin la mecànica de ‘Nom+Complement del Nom+Nom o Lloc’, no té cap sentit. Tot té un significat, inclòs, si també fossin noms. Aplicant el mètode modular, he aconseguit traduir de manera íntegra i coherent, sense invents. Quan els apliques la raó modular, comencen a parlar amb una claredat sorprenent. Ens diuen què feien, què pensaven, per a què era l’objecte i quina utilitat té, qué contenia, en quin tipus de jaciment acompanyava, com s’ha fet, en què creien i com veien el món. Les inscripcions diuen molt més del que es creia.

Per què funciona?

Perquè qualsevol ment humana, real o de ficció, quan vol crear un concepte nou, utilitza la mateixa lògica de composició modular que regeix el nostre cervell des del principi dels temps. També servirà per a les llengües del futur. 

Sovint pensem en les llengües antigues com a branques d'un arbre que s'han assecat i han mort. Vostè, en canvi, proposa una visió radicalment diferent: no hi ha llengües mortes, sinó una única pulsió humana, biològica i cognitiva, que construeix totes les parles. Com redefineix aquesta idea del mètode modular el concepte de "llengua"?

El que anomenem "llengües" no són compartiments estancs ni miracles aïllats; són el fruit de les úniques maneres que té l'ésser humà de crear el llenguatge. L’espècie humana té una biologia comuna, unes limitacions i potències fonètiques idèntiques i una estructura del pensament que funciona de manera molt similar. Igual que els humans de diferents continents van aprendre a fer foc de manera independent perquè la necessitat i la matèria eren les mateixes, o igual que un ocell fa el seu niu de manera instintiva, la humanitat modula el pensament a través de la parla per a una finalitat universal: definir les coses per poder entendre-les.

El tancament geogràfic, l'aïllament de les comunitats i el recel cap a l'altre ens han fet perdre la capacitat de veure aquesta matriu natural comuna. Però, etimològicament, totes les llengües s'expliquen sota les mateixes pautes, des del hawaià a al pacífic fins al maputxe a Amèrica, passant pel xinès o el català. No és que una llengua provingui de l'altra com amb una mare biològica, com s’ha esmenat fins ara; és que cada cultura agafa els trets lingüístics humans que té a l'abast per definir, a la seva manera, allò que vol assenyalar. Per tant, no faig distinció ni categories entre llengües ni dialectes, tot té la mateixa importància.

Aquí és on entra en joc la seva recerca. Si aquesta base és universal, per què el sumeri ocupa un lloc tan central en la seva metodologia de composició modular? Què el fa diferent d'altres llengües antigues?

El sumeri no és necessàriament la "mare" de totes les llengües; tot i que l’estudiem com la llengua escrita més antiga de la història de la humanitat; però, té un valor documental únic: és la llengua que va deixar registrada per escrit, de la manera més transparent, la base modular amb la qual es forma el pensament humà. Tant la seva modulació que la gesticula fonèticament com el significat que aporta a la paraula, a això l’anomeno mòdul compositiu amb raó etimològica. Ens mostra els maons constructius abans que les paraules es fossilitzessin o es transformessin per l'ús popular i el pas dels segles.

Al cap i a la fi, la història de la Babel humana és una història de resistència a entendre's... 

Avui dia mateix, un anglès pot tancar-se en banda a entendre un altre parlant només perquè té una tonalitat o un accent diferent. Hem prioritzat el que ens separa – el fet de fixar-nos si algú diu "un cafè, si us plau", "un café, por favor" o "a coffee, please", ha fet que es mostri enuig, separació i ja no en serveixin de bon matí el cafè. En lloc de reconèixer que l'impuls mental, l'estructura de la necessitat i el mecanisme de creació de la frase són exactament els mateixos. La modulació etimològica ens ajuda a netejar la pols de la història per retrobar aquesta estructura nua.

Vostè esmenta un fenomen històric fascinant: la increïble similitud visual d'alfabets com el lusità, l'ibèric, el celtibèric, el grecoibèric, el lepòntic celta-cisalpí, el rètic, l’arameu, l'etrusc, el rúnic o el fenici. Si no compartien un govern ni una cultura comuna, què ens diu aquesta uniformitat gràfica sobre la ment humana i el comerç antic?

Ens indica que aquelles societats van tenir la necessitat pragmàtica i conscient de dissenyar una escriptura semblant que facilités l'entesa mútua. Mantenien els seus propis idiomes vius i diferenciats, però compartien un codi visual intermitent. Per què? Perquè en un context de relacions comercials, necessitaven assegurar-se que podien llegir un escrit per saber quin material es transportava o quina transacció es tancava.

És un tipus d'interpretació intuïtiva. Si tu saps què significa l'acció de flexionar i agenollar-se, i veus algú fer-ho mentre pronuncia una paraula desconeguda ‘flettere le ginocchia’, el teu cervell contextualitza i descodifica el sentit tot i que no coneixes aquella llengua ni la saps parlar. Aquells alfabets funcionaven com un pont modular. No calia que sabessis la llengua de l'altre de dalt a baix, ni que la parlesis, però sí que podies interpretar la seva estructura de l'intercanvi. 

S'estipula que l'alfabet el van inventar els fenicis, i és possible doncs són els que dominaven el control dels ports i els edificaven fundant noves poblacions al llarg de tota la mediterrània i totes aquestes cultures tenen costa o són frontereres amb altres que sí que en tenen. Així que eren els que ho tenien més fàcil per promoure aquests alfabets prou semblants.

Entenem, doncs, la filosofia de fons. Si haguéssim d'explicar-ho a algú que s'apropa per primer cop a la seva obra, com funciona exactament la Metodologia de Composició Modular i què aporta de nou el Diccionari Modular Etimològic a la ciència del llenguatge?

La lingüística tradicional tendeix a analitzar les paraules com a blocs compactes que canvien per lleis fonètiques diacròniques (l'evolució temporal de les lletres). La derivació considera habitualment una sola arrel per conèixer la paraula. La metodologia de la composició modular, en canvi, proposa que les paraules estan fetes d'unitats de sentit més petites —els mòduls— que actuen com a definidors conceptuals, les paraules són formades per un sumatori de conceptes.

El Diccionari Modular Etimològic no pretén ser un simple recull de traduccions, sinó un mapa d'aquests mòduls universals. El que aporta és una eina per desmuntar qualsevol paraula de qualsevol llengua coneguda i trobar-ne la base modular que li dona el sentit de la seva existència lingüística. Ens permet veure com el pensament humà ha anat "popularitzant" certes combinacions de sons per descriure la realitat, creant paraules noves i oblidant-ne d'altres, però mantenint sempre les mateixes regles de joc de la nostra biologia. És, en definitiva, un retrobament amb el teixit connector de la humanitat a través de la paraula.

La comunitat acadèmica sol ser molt recelosa amb els investigadors independents.

Ho sé, i per això he dedicat un apartat sencer del meu projecte a respondre les crítiques que han anat succeint. La ciència avança quan algú s'atreveix a qüestionar els dogmes establerts. Jo no demano que em creguin a cegues, demano que mirin les dades, les pautes d'etimologia formativa que proposo i el glossari on poden comprovar el seu funcionament. A més, els insto a que qualsevol ho provi, i si no ho sap executar que em repti que li verificaré i li explicaré la modulació d’aquella paraula. Tot està publicat de manera lliure i gratuïta a la meva web. Si algú té curiositat per una paraula concreta, de qualsevol altre idioma del món, que em repti. Que m'enviï el mot. Jo me'l miraré, li aplicaré la descomposició modular, li tornaré la resposta i sumarem aquesta paraula al diccionari col·lectiu.

Treballar sol, des de casa i sense ajudes públiques... No se sent una mica Quixot? 

A vegades sí, però és molt lloable poder dir que no dec res a ningú. Zero fons governamentals, zero beques que em diguin què puc investigar i què no, ni fins on he d'arribar, ni que em limitin el número de caràcters de la investigació, ni de l'article que vulgui fer, ni haver de mantenir tanta formalitat que refredi el contingut del text i el faci aborrit. El meu motor és la pura curiositat i el respecte absolut pels mots. A més, no estic tan sol. Tinc la sort de comptar amb el suport i la complicitat de gent que estima la llengua viva: antics professors que he tingut de diverses llengües, amics, curiosos i inclós clients que em coneixen de la meva feina de veritat, amb la que em guanyo el pa, que no està relacionada amb el camp dels estudis lingüístics, entre tots m’animen a continuar per a difondre el projecte i continuar desenvolupant-lo.

Una eina contra la desmemòria, doncs. 

Exacte. Estem vivint una època d'assimilació lingüística brutal, on les llengües s’empobreixen. I on a la ciència li falta prendre el café per despertar la conciència i la humanitat. Redescobrir la raó modular de les paraules ens ajuda a recuperar la memòria del món, a entendre que tots venim del mateix lloc i gestionem la mateixa eina lingüística humana. Els mots ens fan humans, i entendre la seva arquitectura ens pot facilitar conversar amb tothom. Si coneixem bé els moduls de la modulació universal de les llengües se'ns pot facilitar entendre, estudiar i comunicar amb qualsevol parlant d'arreu del món sense inventar cap llenguatge, tot i que s'ha de tenir pràctica i pot no ser tant fàcil de gestionar.

David Lázaro Lavilla no s'assembla en res a l'estereotip del filòleg tancat en una biblioteca agafant pols i que corregeix als altres. Aplica la ment hiperconnectada d'un programador, treballa amb la paciència d'un monjo medieval i la passió d'un detectiu del passat. Però, no trobareu en ell l'arrogància de l'erudit de despatx, sinó l'entusiasme contagiós de qui sap que ha trobat un fil daurat en el laberint de la història. Ell conserva i restaura les paraules i les paraules de tota la humanitat són el major bé cultural que cuida. El seu únic interés és que es conegui aquest mètode per allò que aporta al coneixment i divulgació de la història, però no li interesa que se'l conegui a ell. Des de la seva trinxera digital a Diccionari Modular Etimològic, ha aixecat una catedral de milers de mots on demostra que totes les llengües de la humanitat comparteixen el mateix codi font. Des d'allí convida a tothom a jugar al joc més antic de la humanitat: descobrir que, quan obrim la boca per parlar, en realitat estem intercanviant les mateixes peces precioses que un dia la nostra biologia humana va modelar.

Etimologies Modulars de Final Fantasy VII :

Els antropònims i les localitzacions.

Juny 2026.  

Abstracte

En aquest treball s’analitza la etimologia modular dels noms antroponímics i toponímics de Final Fantasy VII. Els noms al joc tenen un interès molt concret de cerca per a definir aspectes dels personatges de la història. Han estat triats estretament amb la finalitat de descriure els diferents personatges. El treball ens ajuda a entendre la repercussió que tenen els noms per a allò que anomenen.

Paraules clau

Etimologia, modulació, Final Fantasy VII, videojocs, pel·lícules, antropònims, topònims, ciència ficció.

Introducció del Mètode Modular

La traducció d’aquesta inscripció es realitza amb el mètode de composició de la formació modular amb raó etimològica. Aquest mètode de traducció I definició d eles inscripcions s’ha aplicat satisfactòriament a més de 130 llengües d’arreu de la humanitat, llengües que no tenen una relació històrica ni aparent. Així s’ha aconseguit tenir un corpus de més de 3622 paraules, i s’ha aconseguit traduir llengües fins ara indesxifrades com 164 inscripcions iberes, celtiberes i grecoiberes; 40 inscripcions lepòntiques celta-cisalpines; 61 en linear B; 13 en linear Elamita/Hatamti; 5 en llengua lusitana; 14 en escriptura d’Ogham i 70 en llengua rètica. La present traducció d’aquesta inscripció que es suposa paleo-hebrea justifica la hipòtesi recent de McCormick sobre el que ens explica la inscripció detallant la seva traducció de manera sencera. Per més informació visitar el Diccionari Modular Etimològic: < https://sites.google.com/view/diccionarimodular/inicio >.

Cos del treball. Què és el Final Fantasy VII (FF VII) ?

El joc FF VII (Final Fantasy VII), ha estat un joc globalment reconegut i exitós. Va començar a la Play Station  (PS1), el 31 de gener de 1997. El 2020 van elaborar el remake, és a dir, el mateix joc realitzat des de zero de nou incloent nou contingut, no tant sols millorant l’apartat gràfic amb l’original, sinó també reconstruint-lo tot des de zero i amb la tecnologia actual. 

Totes les històries d’aquest i d’altres Final Fantasy s’ha caracteritzat en l’apartat tècnic sempre per voler-hi demostrar que els ordinadors poden fer personatges hiperrealistes. Els seus jocs a més de la part jugable explica la història a mesura que avances amb cinemàtiques que tenen una altíssima renderització pròpia de les pel·lícules d’animació d’elevat presupost o amb efectes especials. Els jocs solen tenir moltes cinemàtiques llargues que fan que el joc sigui una experiència molt emotiva. La productora de les sèries de jocs de Final Fantasy, van apropar-se al cinema amb Square Enix, empresa formada el 2003 entre dues gegants japoneses: Square que era la creadora de Final Fantasy i Enix creadora de Dragon Quest on participava Akira Toriyama, dibuixant creador del Doctor Slump, Bola de Drac (Dragon Ball), entre d’altres, seguint l’estil tant propi que en termes editorials es classifica com a Shonen. Square Enix així va realitzar per a demostrar el potencial de la informàtica, Final Fantasy: La força interior, 2001; que els va portar gairebé a desaparèixer degut a l’enorme inversió de capital que van realitzar per elaborar-la per la qual cosa van necesitar tenir moltíssims ordinadors per fer-la, va ser la primera pel·lícula en intentar un realisme fotogràfic amb humans digitals; uns anys més endavant, van fer Final Fantasy VII: Advent Children, 2005, una seqüela del videojoc Final Fantasy VII, amb una molt bona acollida; també, Kingsglaive: Final Fantasy XV, 2016 que serveix com a pròleg del videojoc Final Fantasy XV; pocs anys després van fer Dragon Quest: Your Story 2019 basada en la història de Dragon Quest V; hi anaven altres adaptacions en els seus projectes cinematogràfics com l’animació de Fullmetal Alchemist com també el Fullmetal Alchemist de live-action; i, per un moment, a Square Enix van tenir en propietat la franquícia de Tomb Raider i van realitzar el film Tomb Raider: Les aventures de Lara Croft, de 2018. 

Sinopsi de Final Fantasy VII

Després d’introduir que va suposar aquesta saga com a empresa, ens centrarem amb el FF VII. La història que narra és de ciència ficció i de distòpia, la trama explica el conflicte del planeta amb la mega-corporació Shinra Inc. que extreu una energia vital del planeta, a mode de combustible, conegut com Corrent Vital, i ho fa mitjançant uns reactors gegants, aquesta matèria que és el Corrent Vital transformada és anomenat Mako. El Mako serveix per enfortir als soldats, convertint-lis els ulls de color blau, i donant-lis molt de poder, inclòs poders sobrehumans i de transformació en monstres. El protagonista principal és Cloud Strife, un mercenari que afirma ser un antic Soldat de l’elit de Shinra. Cloud és contractat per un grup ecoterrorista anomenat Avalanche, liderat per Barret Wallace, per a sabotejar els reactors de la ciutat de Midgar. Durant una de les missions Cloud coneix a Aerith, una venedora de flors que és la darrera descendent dels Cetra, els anomenats Ancians, una raça amb el poder de comunicar-se amb el planeta. L’antagonista, i causant de la greu problemàtica del planeta, a més de l’empresa Shinra Inc., també és en Sephirot, un heroi llegendari de guerra, que era lloat, i que es creia mort. Sephirot descobreix els seus orígens, com a part d’un experiment amb cèl·lules de Jénova, una entitat alienígena, i decideix destruir la humanitat per convertir-se en un déu, invocant el Meteorit, i intentant que Cloud s’ajunti a ell mostrant-li un lloc a l’Univers que és l’inici d’una creació en un estat molt primari, una mena de nebul·losa a l’espai. Cloud té visions del futur, i entre elles veu el Meteorit que pot arribar a acabar amb la Terra. Al llarg de la història hi apareixen espectres anomenats Ecos, aquests són guardians del destí, protegeixen la línia temporal i s'asseguren de que els esdeveniments segueixin el destí que han de tenir. Els Ecos representen totes les vides que han tornat a formar part de la terra, i formen part del Corrent Vital del planeta, els Ecos continuen patint per allò que patien, tot i que el grup Avalanche, que en part és: Aerith, Cloud, Barret, Tifa, i Red XIII els senten el seu patiment, molta gent i inclòs Sephirot no poden entendre ni sentir el patiment d’aquests Ecos i per tant no els poden visualitzar. Cloud i els membres d’Avalanche aniran a acabar amb Sephirot per salvar el planeta. Cloud durant el camí entendrà la seva realitat, la seva existència i el seu passat el qual no recorda, doncs té llacunes, i dona la sensació de que el Mako, el qual pot accelerar la degeneració de les cèl·lules del cos, li ha afectat en gran mesura a la seva memòria i a la seva capacitat de tenir empatia i de poder mostrar els sentiments cap als demés i als seus companys tot i que els hi lliuri continuadament la seva ajuda, es repeteix cap a si mateix que és un encàrrec pel qual cobra, tot i que acaba trobant l’amistat i el deure de continuar la lluita ecològica, pel bé del planeta, sent partícip del grup Avalanche. La Terra està en perill doncs, es pot exhaurir el corrent vital que té en extreure’l i consumir-lo de combustible i com a energia per fabricar nous armaments.

Etimologies Modulars de Final Fantasy VII: Els antropònims i les localitzacions

Els noms al joc tenen un interès molt concret de cerca per a definir aspectes dels personatges de la història, per això trobo que tenen un interès etimològic d’entendre’ls per a gaudir de la pròpia història i del caràcter propi dels personatges. 

Veieu a continuació el desenvolupament de cada paraula, antropònima o topònima, que s’ha estudiat etimològicament amb la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica, pàgina següent:

Protagonistes principals

Aerith Gainsborough. Personatge de FF VII, darrere de les ancianes que hi ha al planeta té la capacitat de connectar i comunicar-se amb el planeta. El seu tret especial és la de la flor de lliri groga que pren com a símbol amb la finalitat de portar la naturalesa a la ciutat industrial i bruta de Midgar. Aerith té un terreny on cultiva varies plantes i flors i per entregar-les a tothom.

エアリス Earisu / Aerith.  japonèsエアリス Earisu anglès Aerith

sumeri E + A + RI + ŠU

Criar i cuidar – vigilar – superar -  emergir, anar-se’n + progenitors, costat, força, poder + establir, establir-se, col·locar + món – planta

“Progenitor que establir, cuidar i criar plantes”.

“Que té la força d’establir, cuidar i criar plantes”.

“Progenitor que establir el món i el vigila”.

“Força que estableix el món i el vigila”.

“Força que fa emergir l’establiment del món”.

“Força que fa emergir i col·locar-se les plantes”.

Aerith. personatge de FF VII anglès Aerith japonèsエアリス Earisu

sumeri A + E +  RI + TEH

Progenitors, costat, força, poder + criar i cuidar – vigilar – superar -  emergir, anar-se’n + establir, establir-se, col·locar + apropar-se, ser i estar a prop de

“Que criar i cuidar l’establiment apropant-se als progenitors”.

“Que té el poder de ser a prop de criar i cuidar (dels altres)”.

Gainsborough. personatge de FF VII, podríem fer una etimologia modular explicant la relació modular amb Burgès, Burgesia, per això veieu la paraula Burgès ja inclosa al diccionari. Però aquí per a nom del personatge és adient entendre en aquest sentit la definició etimològica en relació a la seva qualitat de ser una Anciana. 

sumeri GA + IN + SI + BU UR + U U + UG + UH + U

Adequat, convenient, apte + acció - sector, àrea, límit, delimitació + recordar - il·luminar - ocupar, carregar + estendre, cobrir; alliberar, deixar lliure; revelar + món, tot, tothom, total - terra + per sobre, part superior - planta + oblidar

"Que es convenient ocupant i revelant el món per sobre de que s'oblidi el record dels límits del tot el món".

Barret Wallace. personatge de FF VII, membre d’Avalanche com a ecoterrorista per lluitar contra Shinra i Sephiroth. "Valent com un ós, batallant + ". És un personatge exageradament confiat, fort i molt grandot, amb mig braç que s’ha implantat una arma de foc a falta de la seva mà, aquesta és la seva característica principal, quan parla sol fer rimes a l’estil hip hop, amb una veu cridanera, de manera accelerada, sobretot quan algú el repta a un combat ell és el primer a atacar i dir alguna cosa grotesca mentre carrega l’atac, va al seu aire i sol ser el primer que parla per iniciar l’atac i solucionar així qualsevol problema que el pugui aturar, donant la nota i fent bromes. Existeix una arma de franctirador de llarga distància i de les més potents que existeix que s’anomena Barret M82.

sumeri BAR + R(I) + E + TE. UU / GU + ALALA + ZE

Cremar, foc, encendre, disparar – tallar, partir, cos, pell, velló, espatlla, tall de carn, tallar + llançar, deixar anar + treure, emergir, sembrar, vigilar, superar, sortir + denigrar - perforar. Admirar – abusar – tot, món – conduir, pilotar – carregar / estrany, diferent, hostil, canviar, disputar, enemic + tub, pipa – exclamar-se +  brut, pols – accelerar, córrer

“Qui disparar foc i supera denigrant (a l’enemic que dispara) / Que llença i dispara amb foc un tret que supera perforant. Qui carregar la pipa corrents / Qui carregar la pols de la pipa / Qui exclamar-se corrents per a la disputa”.

Barret. Nom del personatge amb un braç que li falta l’avantbraç i la mà i s’ha instal·lat un gran canó i metralladora. Existeix una arma de franctirador de llarga distància i de les més potents que existeix que s’anomena Barret M82.

sumeri BAR + R(I) + E + TE.

Cremar, foc, encendre, disparar – tallar, partir, cos, pell, velló, espatlla, tall de carn, tallar + llançar, deixar anar + treure, emergir, sembrar, vigilar, superar, sortir + denigrar - perforar.

“Qui disparar foc i supera denigrant (a l’enemic que dispara)”.

“Que llença i dispara amb foc un tret que supera perforant”.

Wallace. Nom anglès i gaèlic Wallace es relaciona amb la idea de hostil, d’estranger, d’estrany o foràni. Podria tenir relació amb el Roman Wall que va partir el territori gaèlic a la illa de gran Bretanya, i el qual va ser el límit de l’imperi romà doncs no van poder avançar més enllà.  S’associa amb les fortificacions i lloc de disputa.

sumeri UU / GU + ALALA + ZE

Admirar – abusar – tot, món – conduir, pilotar – carregar / estrany, diferent, hostil, canviar, disputar, enemic + tub, pipa – exclamar-se – pedra o fusta, dolomita + brut, pols – accelerar, córrer – restringir i limitar a una situació o ocupació, inhibir, confinar, impedir

“Qui carregar la pipa corrents”.

“Qui carregar la pols de la pipa”. 

“Qui exclamar-se corrents per a la disputa”.

“Que impedir i restringir limitant l’ocupació amb pedra o fusta de l’enemic o estranys”.

Cal entendre que també es compren la pistola amb la paraula i el sentit tubular i de pipa, més si s’associa al nom Barret.

Cal saber assimilar amb el final del cognom Wallace les paraules As i Ace, aquestes es relacionen amb que Barret Wallace sempre vol ser el primer a decidir, a manar, a lluitar, a ser el primer a superar els entrebancs i les lluites:

Wall. anglès Wall català Mur castellà Muro

sumeri UU / GU + ALALA

Admirar – abusar – tot, món – conduir, pilotar – carregar - apilar / estrany, diferent, hostil, canviar, disputar, enemic,  + tub, pipa – exclamar-se – pedra o fusta, dolomita

“Pedres apilades per les disputes i enemics”.

As. Carta de la baralla de naips que té el valor de 1. 

sumeri AŠ

U, un, una, 1, primer

"U".

"Primer".

Ace. anglès Ace català Ace, As, treure un Ace equival a guanyar-la partida netament. Per exemple Els quatre Asos a poker equival a la mà més alta, la guanyadora, superar amb la primera mà; al tennis fer un ace és guanyar en treure la pilota per primera vegada a jugar en el punt, independentment de que es tinguin dos intents de treure la pilota en joc. A un combat fer un Ace és guanyar el combat sense rebre cap contacte clar d'un cop.

sumeri AŠ + E

U, un, una, 1, primer + presentar, treure, sortir, superar

"Superar el primer".

"Superar amb el primer".

"Sortir el primer".

"Primer tret".

Biggs. membre d’Avalanche. Dona la seva vida per entretenir a l’enemic i facilitar que Cloud arribi a la part superior de la plataforma per mirar d’evitar l’esfondrament d’aquesta que provoca Shinra en contractar als Turks. És un personatge amb caràcter racional i compassiu, generós i protector. No li interessen els elogis ni la fama, ni tampoc, les celebracions el que cerca és alleujar el patiment dels altres i de les seves preocupacions

sumeri BI, BE + I + GI + GI + IŠ / I’IZ

Disminuir, reduir, remoure, treure, rebre assignació de + lloar, celebrar + petit – girar, donar voltes, satisfer + (bis) + llàgrimes, riure, laments, tristesa, gemecs, xiuxiuejar (preocupacions) / Ser nombrosos.

“Rebre assignació de celebrar la seva nombrosa satisfacció”. (Relació amb Big com una cosa gran, grossa)

“Treure les lloances per satisfer els seus laments”. (Relació amb el personatge d’alleujar el patiment i preocupacions seues i dels altres)

sumeri BIRIG (= BE, BI + RIG) 

Flàccid, arrugat. ( = Rebre assignació de + menjar, tenir una característica habitual)

“Que és flàccid o arrugat”. (Quan una cosa és grossa també es diu estar flàccid. Quan algú està preocupat i lamentant també es diu que té el cor flàccid).

Cloud Strife. personatge protagonista principal de FF VII, soldat d’elit que ajuda a Avalanche com a ecoterrorista per lluitar contra Shinra i Sephiroth. Cloud és un soldat que ha patit molt, però que té greus llacunes a la seva memòria, degut al trauma i a la degeneració causada per la seva transformació feta pel Mako en convertir-se en soldat d’elit de Midgard. Va treballar juntament amb Sephirot abans de que aquest es tornés malvat. anglès Cloud Strife català Núvol + Lluita-Contrarietat-Distensió-Malestar

sumeri KUL + LU + UD . EŠ + TE R(E) + RI + PES

Treuen + pertorbar, remenar, enterbolir; cobrir completament; barrejar + tempesta, dimoni de la tempesta. Estar fred + tallar, deslligar, decretar + distant + tallar - desaparèixer

"Cobert completament, sota pertorbació, enterbolit per la tempesta. Deslligar-se fredament i distanciar-se tallant el lligam".

Cloud. nom del personatge principal de FF VII. De l’anglès Cloud significa en català Núvol

sumeri KUL + LU + UD

Treuen + pertorbar, remenar, enterbolir; cobrir completament; barrejar + tempesta, dimoni de la tempesta.

“Cobert completament, sota pertorbació, enterbolit per la tempesta”.

Strife. anglès Strife català Lluita, estat de contrarietat, distensió, desacord, violència i malestar entre individus, grups o amb un mateix

sumeri EŠ + TE R(E) + RI + PES

Estar fred + tallar, deslligar, decretar + distant + tallar - desaparèixer

"Deslligar-se fredament i distanciar-se tallant el lligam".

"Tallar i refredar els lligams o tallar fredament els lligams fent-los desaparèixer i distanciant-se".

Jessie. Membre del grup d’Avalanche com a eco-terrorista, per lluitar contra Shinra. Mor en caure la placa sobre del sector sobre Midgard, quedant pressionada entre la runa, Cloud la troba però no pot fer res per salvar-la, Jessie inicia un diàleg lamentant-se de les morts i veient-se a si mateixa com culpable del mal que ha arribat a fer Shinra a la gent, li confia que tot i veure’s en culpable i en que podien haver fet millor les coses que Cloud i els que quedin podran ser-li confiades les seves ferides i els anima a acabar la feina que han començat, tot i que ella ja no hi pugui ser. 

sumeri GE + SI + E

Forma geomètrica – cop, ferida + recordar, remembrar – vida + confiar – observar, veure, mirar – deixar, marxar, superar, calmar

“Que és copejada i ferida superant-la o marxant vitalment”.

“Que es recorda i confia les seves ferides”.

“Que recorda la seva ferida amb calma o per superar-la”.

“Que deixa de recordar la seva ferida o deixa de mirar la seva ferida vital”.

“Que amb la confiança deixa de recordar la seva ferida vital”.

Veiem varies Jessies a l’apartat de jocs i de les filmacions, hi ha la Jessie de Toy Story que és la nina cowboy, que va ser la nina favorita d’una nena anomenada Emily, però que en créixer la nena, aquesta va abandonar la nina i la va donar a algú altre, on va passar anys guardada fent-li una profunda ferida psicològica causant-li por, angoixa, tristesa, i claustrofòbia. Finalment Woody la rescata i li troben una nova llar junts amb tota la tropa de joguines, això li fa reprendre la autoconfiança, i tornar a trobar l’alegria deixant les seves ferides en el passat. A la sèrie de Pokémon hi ha una Jessie que té una vida marcada per la pobresa extrema i per l’absència de la seva mare, va arribar a menjar neu per calmar la gana, va fracassar en els estudis i es va unir a la cola de l’Equip Rocket. D’alguna manera la Jessie de Pokémon també deixa de recordar les seves ferides vitals i les supera. Hi ha una darrera Jessie de la que parlarem, la sèrie Jessie, una nena que s’ha criat en una base militar amb un pare estricte i una mare absent, que té una forta falta d’aprovació a causat decepció al seu pare, pateix inseguretat laboral i inestabilitat romàntica; al llarg de la sèrie aconsegueix anar sanant les ferides que té, té l’acceptació del seu pare en veure que aplica o se sembla la disciplina de mainadera amb la del camp militar, el pare li confessa el seu orgull i així deixa de necessitar l’aprovació, tot i no tenir mare, ella es converteix en una figura materna dels germans Ross que cuida, i en aquesta casa on treballa troba la seva estabilitat. Finalment, tot i la inestabilitat laboral que ha tingut, ella aconsegueix al final de la sèrie complir el seu desig de ser actriu de Hollywood, per tant és algú que pateix ferides fortes al llarg de la vida però al final les supera amb la seva confiança; tal com ens indica la etimologia modular del nom Jessie.

Red XIII. anglès Red català Roig, vermell castellà Rojo. El personatge de Red XIII és algú que ha estat manipulat per Hojo i ha acabat convertit en una mena de monstre, una mena de gos-lleó amb la cua de foc de color roig. Ha estat tancat molt de temps en una gàbia i torturat continuadament, li falta un ull degut a aquestes tortures, a més està prim a vessar.

sumeri RI + E + ED

Vessar, llençar, alliberar + treure, sortir, emergir + perforar, enfurismar-se, estar rabiós

"Que emergeix quan s'allibera i es vessa de ràbia i fúria".

Tifa Lockhart. personatge de FF VII, membre d’Avalanche com a eco-terrorista per lluitar contra Shinra i Sephiroth. Lockhart es relaciona amb “tancament brau”. La seva característica és la seva lluita amb fortes patades i ràpids punys, no hi ha cap altre membre d’Avalanche que tingui aquest estil de lluita ni res semblant. La seva lluita va contra la corrupció moral, contra el malvat d’en Sephirot que s’ha corromput, i que va ser algú en qui va tenir confiança i admiració en el passat, i sobre la corrupció dels governants de Midgard.

sumeri TI / TI IB + PAH. LU + UKU + HARA + T(A)

Llençar, tirar / atacar + pota, cama. Esclatar, encolerir-se, renyar + destruir, cremar + malvat, antagonista, rufià, per la corrupció moral + copejar, atacar – augmentar, adherir

“Qui atacar amb les patades. I li encolerir la destrucció de la corrupció moral que causa els atacs”.

Tifa. nom del personatge esmenat de FF VII.

sumeri TI / TI IB + PAH

Llençar, tirar / atacar + pota, cama.

“Qui atacar amb les patades”.

Lockhart. cognom del personatge esmenat de FF VII.

sumeri LU + UKU + HARA + T(A)

Esclatar, encolerir-se, renyar + destruir, cremar + malvat, antagonista, rufià, per la corrupció moral + copejar, atacar – augmentar, adherir

“Que li encolerir la destrucció de la corrupció moral que causa els atacs”.

Diferenciar del català Tifa:

Tifa. català Tifa, excrement castellà Excremento. Normalment és dita en aquestes oracions com exemple: ”Quina tifa!”, “Quina pudor a tifa!”. Tifa és nombrada especialment  de l’excrement que fa una forta o marcada pudor, o d’aquella que és impactant per la seva gran mida, gairebé inimaginable de que hagi sortit d’una vegada del cos d’una persona o altre ésser viu.

sumeri DIB / DI + HIB + PA E / PAH

Anar a través, travessar, passar de llarg, creuar / fer + olor, pudor, aroma + causar aparèixer / pota, cama, camal

"Que passar de llarg - travessar pel camal".

"Que causa i fer pudor".

"Que fer pudor al camal".

Vincent Valentine. personatge de FF VII que es va popularitzar pel seu estil gòtic. Es tracta d’un soldat d’elit dels Turks, forces especials de Shinra, el qual va ser manipulat amb el Mako i té la capacitat de transformar-se en diferents monstres. Vincent Valentine va quedar marcat per no poder evitar que Hojo manipulés a Lucrecia Crescent i experimentés en ella amb el seu propi fill nounat, aquest fill va esdevenir en el poderós antagonista principal Sephirot. Tant dintre de Vincent com dintre de Sephirot hi ha cél·lules de Jenova. Ell mateix com a penitència d’aquest desastre i auto-culpabilitzat per no haver pogut evitar el dolor de Lucrecia i del seu fill Sephirot, es va tancar voluntàriament a l’interior d’un fèretre a la Mansió Shinra per expiar-se. La seva arma és un revòlver de tres canyons anomenat Cerberus. Vincent és reservat, distant i té una gran compassió i justícia. La seva finalitat és fer justícia venjant-se de Hojo i salvar el món del desastre i inestabilitat que causa Sephirot.

sumeri BI + IN + SEN + TE. BAL + EN + TA / TI + N(I) + E

Disminuir, reduir; deduir, eliminar; retirar, rebre (com a assignació) + sector, àrea, límit +  pur, clar - combatre, batalla única - cap + ser oposat, veu. Compartir, presentar-se + amo + lligar, tocar / barrejar-se + aura, un mateix + recollir - criar i cuidar

"Qui és la veu per rebre als límits dels combats. / Qui limitar el combat eliminant opositors. / Qui es limita i es retira de tenir veu per combatre la oposició / Qui combatre amb les veus que el limiten i el disminueixen. Presentar-se per compartir el lligam per barrejar-se i criar i cuidar-se".

Cal fixar-se en el sentit del seu cognom Valentine com ens fa referència a que es presenta per compartir un lligam amb qui a criat, a la història Valentine es presenta per compartir el lligam amb Lucrecia de Sephirot l’antagonista del joc que vol destruir el món. Mentre que Vincent fa referència a l’acció de que Vincent es retira i es limita de tenir una veu per combatre la oposició que a patit i a causat, com hem vist Vicent decideix tancar-se a un fèretre al sótan d’una mansió i és callat doncs no es considera digne de parlar, arrossega una culpa tan desmesurada que no té cap dret moral a jutjar les accions d’en Sephirot, doncs es veu com el responsable del que està passant, i veu al Sephirot com una víctima que no va poder protegir de la bogeria de Shinra, per això prefereix guardar silenci abans d’odiar-lo. Tot i així amb el seu silenci es veu abocat a actuar per salvar el món.

Valentine. festa de Sant Valentí, dia dels enamorats, és un dia en que es celebra i la gent acostuma a presentar-se a una altre persona la seva estima i amor per indicar compartir el lligam per a criar-se.

sumeri BAL + EN + TA / TI + N(I) + E

Compartir, presentar-se + amo + lligar, tocar / barrejar-se + aura, un mateix + recollir - criar i cuidar

"Presentar-se per compartir el lligam per barrejar-se i criar i cuidar-se".

Vincent. Sant Vincent és el patró de la ciutat de València i de Lisboa, va néixer a Osca i va viure a Saragossa on va ser ajudant del bisbe sant Valeri. El bisbe era quec i qui predicava públicament era l’ajudant d’en Vincent. L’any 304 durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià, va ser capturat i traslladat a València, on es va negar a renunciar a la seva fe, per això va ser torturat amb varies tortures diferents, es diu que es va ordenar llençar el cos al camp per que fos cruspit pels animals però un gran corb el va defensar de les feristeles. Existeix la malaltia de Plaut-Vincent, una amigdalitis amb infecció bacteriana, que causa una inflamació, i úlceres molt doloroses que sagnen i poden tenir necrosi, provoca febre, halitosis i inflamació dels ganglis del coll, és una malaltia comuna per la mala higiene bucal, el tabaquisme, l’estrès i la fatiga severa i les defenses baixes. Aquests malalts tenen dolor en parlar, dificultats per empassar patint odinofàgia, els hi modifica la veu sent pastosa, apagada i feble, doncs apareix amb ronquera i disfonia. Existeix un altre símbol cristià que és sant Vicent Ferrer que és reconegut especialment per anar a predicar sempre en llengua valenciana/catalana als llocs d’Itàlia, França, Flandes, Portugal, Occitània, i per les terres Castellanes i tot i fer-ho sempre en la seva llengua nativa el valencià/català tothom l’entenia durant els seus sermons en els quals improvisava, així se’l senyala amb el do de llengües doncs tots els oients l’entenien perfectament tot i cadascú ser de la seua pròpia llengua. 

sumeri BI + IN + SEN + TE

Disminuir, reduir; deduir, eliminar; retirar, rebre (com a assignació) + sector, àrea, límit +  pur, clar - combatre, batalla única - cap + ser oposat, veu

“Qui limitar el combat eliminant opositors”.  

“Qui es limita i es retira de tenir veu per combatre l’oposició”. (Vincent Valentine).

“Qui combatre la veu que el limita i el disminueix”. (ajudant del bisbe quec de Saragossa. El pintor Vincent van Gogh).

“Que limita i elimina la claredat de la veu”. (Malaltia de Plaut-Vincent).

“Que combat la veu la limita i la disminueix”. (Malaltia de Plaut-Vincent).

“Qui rebre assignació de tenir una veu clara i pura”. (sant Vicent Ferrer).

“Qui deduir els límits de la claredat i puresa de la veu”. (sant Vicent Ferrer).

Cal veure com s’associa clarament el significat el nom de Vincent, en tots els casos més coneguts, a l’àmbit del cristià sant Vicent era qui parlava en lloc del bisbe quec i no podia parlar ni fluid, ni sense repetir paraules, per tant, és qui combat les limitacions i disminucions de la veu (del bisbe). En el cas de la malaltia de Plaut-Vincent la malaltia limita i elimina la claredat de la veu i la fa disminuir. I en el cas del personatge de FF VII, Vincent Valentine, es limita i es retira de tenir veu, es limita i deixa de ser clar amb la veu doncs se sent culpable de la possible destrucció del planeta en mans del seu fill turmentat, fins i tot tancant-se en un fèretre molt de temps de manera voluntària per romandre en el silenci. Mentre que el nom del pintor Vincent van Gogh també té lògica de ser-l’hi, doncs el pintor sentia veus, i es va tancar en el seu silenci, i allunyat de les relacions, no arribava a distingir allò real, d’allò que era imaginari i ficció. I el seu darrer quadre a semblança de sant Vincent, és un camp plegat de corbs, doncs els corbs van protegir al sant de ser menjat per les feristeles. Després, en sant Vicent Ferrer és senyalat amb el do de llengües i per això és diu també Vicent, per la seva assignació de rebre amb veu clara i pura i de deduir amb les improvisacions els límits de la veu per ser clara i pura. 

Wedge. Personatge protagonista del grup Avalanche, acusat de eco-terrorisme. Després de la pèrdua de Biggs, el qual intenta anar a trobar, i de la caiguda de la plataforma l’invaeix moltes ganes de continuar cercant a Shinra, el que fan, i acabar amb aquest. La ferida no l’atura però li domina i la condueix per continuar l’aventura. Wedge també es diu a les cunyes, les falques per aguantar la porta o per tensar un bastidor d’un quadre.

sumeri U + U + ED + GE

Terra – dominar, conduir - acció – fusta + (bis) + ascendir, pujar, derivar, demolir, perforar, perdre, enfurismar-se, estar rabiós – tros de fusta + forma geomètrica – cop, ferida

“Fusta per a dominar, que és derivada d’un tros de fusta amb forma geomètrica”.

“Que li domina o es condueix per la ferida de la pèrdua”.

Yuffie Kisaragi. personatge de FF VII "Parlar amb alegria o expresar alegria (relacionat amb el grec Euphemia, que vol dir això mateix) + posar-se capes de roba; el mes d'afegir capes de roba o de canviar de les robes (febrer)". La seva característica és que va abrigada amb una capa amb caputxa amb aspecte de peluix, la qual se la treu quan entra en calor per atacar, d'aquí que el seu cognom sigui Kisaragi, i com a caràcter té una fortíssima expressivitat i alegria en dirigir-se, celebrar i animar-se a fer les coses, d'aquí que es digui Yuffie, té una gran força de voluntat, i un esperit molt aventurer.

sumeri I + I + U + PU + PIS + E. KI + SAR / ŠAR + A + GI

Celebrar, lloar, honrar - parlar + (I bis) + admiració - tot, món + boca, entrada, parlar + jove, força, fer - ungir + confiar, confiança. Amb, de - terra, sòl, terra + jardí / vestit, roba, vestir + temps, moment + canviar d'estat, tornar

"Jove que celebra parlant de tot amb força i confiança / Que parla celebrant-ho tot, amb admiració i forta confiança. Que és el moment de canviar de roba de vestits".

Yuffie. nom propi fantàstic Yuffie. "Parlar amb alegria o expresar alegria (relacionat per derivació amb el grec Euphemia)".

sumeri I + I + U + PU + PIS + E.

Celebrar, lloar, honrar - parlar + (I bis) + admiració - tot, món + boca, entrada, parlar + jove, força, fer - ungir + confiar, confiança.

"Jove que celebra parlant de tot amb força i confiança / Que parla celebrant-ho tot, amb admiració i forta confiança".

如月 Kisaragi. japonès 如月 Kisaragi català 'posar-se capes de roba; el mes d'afegir capes de roba, febrer'

sumeri KI + SAR / ŠAR + A + GI

Amb, de - terra, sòl, terra + jardí / vestit, roba, vestir + temps, moment + canviar d'estat, tornar

"Que és el moment de canviar de roba de vestits".

"Temps o moment de canviar de vestits, de roba".

Zack Fair. protagonista d'Avalanche que a FF VII lluita contra Shinra Inc. i la seva utilització del Mako que és l'energia vital del planeta, té una història propera al protagonista principal Cloud, sent un soldat d’elit que també és un heroi.

sumeri ZA + AK / ZAG. PA / PA.A + IR

Home, persona + fer; fer; actuar, realitzar; procedir; procedir / Que és al costat, lloc. Causar, aparèixer / Arma + acció

"Persona que realitza aparicions".

"Persona que és al costat de la causa".

"Persona que actua amb l'arma".

"Que fa costat on són les armes".

Antagonistes

Don Corneo. personatge de FF VII, d'aspecte gros i enganxifós, qui és amo i governa a Mercat Mur, una ciutat del districte del sector 6 que és coneguda per les seves il·legalitats, apostes, lluites on es fan apostes, clubs nocturns, és un lloc on no hi ha llei i on Shinra Inc. fa la vista grossa i els deixa a la seva llibertat, doncs serveix com entreteniment de la població i ajuda a dominar-la.

sumeri DU + UN. KU + UR / KUR + NE + U U

Perfecte - ser escaient, adequat, convenient + elevar, alçar. (Descarregar, emplaçar, pondre - separar, tallar - dolçor, bo + cos - enemic, hostil / (ser) diferent; (ser) estrany; (ser) alienat; (ser) hostil; canviar, alterar; alternar (mat.); negar, disputar; reemplaçar; alienar; eliminar, emportar; ésser en el futur; hostil, enemic) + fortalesa, força -  acció + terra, tipus de terra - món, tot, tothom, totalitat - conduir, dirigir

"Convenientment alçat / Perfecte i elevat. Per dirigir una terra que és hostil, i hi ha disputes o és estranya i diferent" .

Heidegger. relacionat amb “Habitant a prop del pàram, d’un lloc no cultivat, bruc, bruguerar”. Nom del filòsof Martin Heidegger (1889-1976) i desenvolupador del mètode etimològic.  Es tracta d’un general o cap militar que dirigeix les forces del soldats, i soldats d’elit de Midgar. Només sent odi i ganes de acabar amb Avalanche, i dominar el planeta amb les seves accions militars. És arrogant, gros, barbut, i molt dur. És qui planeja enganyar a la població ensorrant la plataforma del sector i detonant el pilar que el sosté ell mateix fent veure i tergiversant la realitat que veu i es comunica a la població fen veure que ha estat una acció del grup Avalanche acusant-los de terroristes i no d’un grup que ataca per a protegir el planeta i amb un sentit ecològic i d’aplicar la justifica per afavorir la població que és la veritat.

sumeri E + I + DE / DEG + GI + ERE

Aparèixer, emergir, criar-se, superar, esgarrar, treure - parlar - confiar + celebrar, lloar, honrar + arrossegar-se per l'aigua o la tempesta / tomar; recollir, espigar, recol·lectar; arrancar; caure, morir; saquejar; recol·lectar + matar - jutjar - resistir, bloquejar + portar, anar, marxar - servir

"Qui confiar de celebrar i fer morir la resistència que marxa".

"Qui criar-se honradament resistint un lloc que és arrossegat per l'aigua que anar amb la tempesta".

Hojo. personatge de FF VII, científic que s'encarrega de investigar el poder del Mako i de l'energia vital, manipulant-la per a crear monstres i noves armes mecàniques. Shinra el fa responsable de que aconsegueixi crear una arma molt poderosa a partir de Jénova, de l'energia vital, i el Mako, i ho intenta amb Aerith però aquesta és salvada i rescatada del seu laboratori. És el creador de Sephirot, aprofitant que era un nounat fill de Lucrecia i de Vincent Valentine. Sent el creador de Sephirot que és el que vol ser el destructor del planeta. Hojo sols fa que elaborar monstres terrorífics i sers poderosos amb capacitats de destruir el planeta i dominar-ho tot fins a aniquilar la vida al planeta.

sumeri U + U + GU + U

Abus - conduir, pilotar, dirigir - derrotar - acció - tot, món + (U bis) + responsabilitat de + (U bis)

"Qui té la responsabilitat de dirigir la derrota".

“Qui és responsable de l’abús per derrotar el tot el món”.

Reno. Contractista de Shinra Inc. del grup dels Turcs, juntament a Rude de qui és inseparable i de Tseng, per ajudar a Shinra Inc. a acabar amb Avalanche. El seu caràcter és xulesc, sorneguer, i inicia les bulles auto-confiant-se. El personatge de FF VII és molt ràpid, ho esquiva tot, difícil de copejar i es distancia ràpidament quan se li ataca, és molt esquiu. També hi ha un animal que anomenem Ren, en castellà Reno, és un animal amb banyes peludes o no segons l'espècie, que pot ser semi -domesticat i que pot servir de muntura, per exemple a Mongòlia i els Buriats, o a l’Escandinàvia sami els fan servir tant per muntar com per portar i arrossegar trineus. Són muntures més constants i poden ser tant ràpides com el cavall però no fan esprints com aquests, i així com el cavall fa un moviment que empeny cap amunt al genet rebotant muntar al ren és més pla i més esmorteir per les seves peülles que s’emmotllen al gel i neu tova i als terres durs tot i que segons l’espècie la seva pell més solta que la del cavall pot fer difícil muntar-hi, en general els rens són una millor muntura, són capaços de fer majors distàncies, a un ritme més constant, i més còmode pel genet. Tot i que els cavalls són més impulsius i van millor per altres tipus de destinacions com pot ser la guerra.

sumeri RI + E + NU + U

Assentar, llançar, col·locar; posar al seu lloc, imbuir; recolzar-se; imposar; llançar; alliberar, deixar anar; caminar; abocar; conduir lluny; cavalcar; caminar al llarg de - distant, distància + aparèixer, emergir, criar-se, superar, esgarrar, treure - parlar – confiar, calmar + creador, engendrador - no, sense - persona + dominar, conduir, muntar - abusar – derrotar 

"Persona que s'imposa amb confiança per dominar o derrotar". (Personatge de FF VII)

"Qui refusa els abusos superant-los distanciant-se". (Personatge de FF VII)

"Que cavalca amb calma i ser una muntura per a les persones". (Animal)

Rude. Contractista de Shinra Inc. del grup dels Turcs, juntament a Reno del qui és inseparable i Tseng, per ajudar a Shinra Inc. a acabar amb Avalanche. En anglès Rude significa 'irrespectuós, ofensiu', al personatge el seu caràcter és sec, sorneguer, retraient i infundat respecte.

sumeri RU + DE (+E)

Remoure, reposicionar - construcció, edificació + portar, endur-se - llançar - col•lapsar, caure (+ dir, parlar)

"Qui fer col•lapsar l'edificació".

"Que remoure i llançar per fer caure o per a col·lapsar quan parla o diu les coses".

Sephiroth. antagonista de FF VII, heroi llegendari que es creia mort i maquina la destrucció de la terra invocant un Meteorit, per a fer-se el creador d’un nou planeta a l’univers. El seu interès és la venjança en descobrir que la seva mare era un objecte de laboratori de la que van torturar i fer provetes tenint-la tancada i connectada a una màquina, mantenint-la en vida sols per extreure poder per crear monstres i armes, i associar que ell mateix és un producte de laboratori, que no l’han volgut ni deixat tenir una mare i família. Se sent utilitzat i no se sent humà per això es torna malvat i amb odi i desestima qualsevol manteniment i ajuda de conservació del món, d’aquí que el vulgui destruir i fer-se el creador d’un nou planeta a un nou lloc de l’univers. La seva mare és Lucrecia i el seu pare és Vincent Valentine.

sumeri SE + PEŠ + RU + TU + UH

Vida, vida de la gent + fer desaparèixer - tallar + remoure, reposicionar + líder - copejar, abatre + per oblidar o fer oblidar - escòria

"Qui és el líder per remoure i fer desaparèixer la vida de la gent per oblidar-la".

"Qui vol abatre i copejar l'escòria que s'ha de remoure i fer desaparèixer de la vida de la gent".

Tseng. Contractista de Shinra Inc. del grup dels Turcs, juntament a Reno i Rude, per ajudar a Shinra Inc. a acabar amb Avalanche. No es mulla gaire en lluitar ell, sinó que envia uns contractistes de la seva empresa.

sumeri TEŠ + EN + E + G(I)

Opositor - dignitat + senyor, mestre, governador - conjurar, maleir, encanteri + treure, superar, pagar + matar - jutjar - resistir, bloquejar 

"Opositor que el governador li paga per a matar".

Conceptes

Ancient. anglès Ancient català Ancià castellà Anciano. Són una civilització antiga al món, amb molta força espiritual i poders màgics, vivien en el planeta abans que els humans, tractats com a guardians del planeta. Estan a punt de la extinció des de que una entitat extraterrestre va canviar de forma i es va estavellar en el planeta dintre d’un meteorit.

sumeri AN + ŠI + EN + TE

Per sobre, a dalt, superior, anteriorment, més enllà + vida + mestre, governant, senyor – preguntar - acció + estar a prop de, apropar-se, assignar el treball de

“Qui han viscut anteriorment i més enllà i estan a prop per preguntar-lis”.

Ancià. català Ancià castellà Anciano anglès Ancient

sumeri AN + ŠI + A A

Per sobre, a dalt, superior, anteriorment, més enllà + vida + progenitors, costat, força, poder

“Progenitors que han viscut més enllà”.

“Que han viscut força per sobre dels progenitors”.

Cerberus. Nom del revòlver de tres canons que té Vincent Valentine. També és el nom amb el que es coneix el gos de tres caps que guarda l'entrada a l'inframón, que és qui comprova que siguin morts els que entren i si algú vol escapar i sortir els destrueix i els hi cancel·la la sortida, també cancel·la l'entrada dels vius.

sumeri ZIR / SIR + BE + ERE + UŠ

Trencar, destruir, cancel·lar / lligar, comprovar + rebre assignació, treure, deduir + servir - portar + als morts - bloquejar

"Qui rebre l'assignació de servir i portar als morts comprovant que siguin morts". (Cerberus, gos guardia de l’inframón)

"Qui serveix per a cancel·lar i bloquejar". (Utilitat de Cerberus el gos o de l’arma de foc)

Chocobo. Animal semblant a una estruç, de color grog, amb plomatge a tot el seu cos, i amb un cap gros i potes gruixudes que és servit com a muntura, és extremadament ràpid, i pot volejar.

sumeri ŠU / SU + U + KU + U + BU

Pota, urpa / ocell + muntar, conduir, pilotar + pondre ous + acció, a terra + revolar, voletejar

"Ocell que és una muntura que voleteja i pondre ous a terra".

Ecos. Personatge de FF VII, esperits i espectres formats per éssers que tornen a formar part de la terra, els Ecos continuen patint pel planeta, i s'ocupen de mantenir la direcció del destí, bloquejant i salvant als personatges. Podríem veure la modulació d'Eco com al so que es replica a una vall repetint-se en cridar o parlar fort, o a una cova o cavitat. Però trobo més adient i donat a que la paraula no és Eco, sinó Ecos, que l'explicació modular etimològica sigui més específica al que són, i no a la idea del ressò.

sumeri E + KU + US

Dir - tornar, emergir + ser purs - terra + fundació - bloquejar - morts

"Sers purs de la terra".

"Morts que emergeixen i tornen a la terra".

Diferenciar de: 

Eco. català, castellà Eco  del ll. ēchō, -us, i aquest, del gr. ēkhṓ, íd. 1a font: 1696, DLac. anglès Echo

sumeri E + KU + U

Parlar - tub + en un lloc, descarregar - a un forat + forat - bram, crit, soroll

"Crit o parla que es descarrega a un forat o de manera tubular".

Jenova. relacionat amb Jehovah i Nova, és a dir, 'nou déu'. La forma Jénova a FFVII és el nom que rebre un ésser antic comprés com a un déu, que és un engendrador i creador de monstres i és utilitzat convertit ell mateix en monstre per a acabar amb la resistència d'Avalanche.

sumeri GI + E + NU + BA

Matar - jutjar - resistir, bloquejar + presentar-se, treure, superar, pagar + creador, engendrador + assignar, presentar

"Qui és presentat com a creador per a fer pagar la resistència, presentar el judici, pagar amb la mort".

Diferenciar de Jehovà.

Jehovà. déu hebreu suprem, cal detallar que Jehovà tal com indica la seva formació modular amb el sentit etimològic i significatiu que és tracta del déu que es presenta i s’assigna per a jutjar i si cal matar en el món.

sumeri GI + E +  U + BA

Matar - jutjar - resistir, bloquejar + presentar-se, treure, superar, pagar + tot, món, tothom + assignar, presentar

“Qui es presenta com el jutjador i qui pot matar tenint com a assignació el món i a tothom”. 

魔晄 Mako. japonès 魔晄 Mako català Energia lluminosa que es formada pels corrents vitals i s'extreu de sota l'escorça terrestre al joc i película Final Fantasy VII. El mako és emprat com a combustible fóssil que crema de color verd, la seva extracció és molt contaminant i forma el conflicte en aquesta història perquè està matant el planeta doncs el deixa sense la seva energia vital. Els soldats són exposats al mako per fer-los més forts canviant-li els colors dels ulls a un to blau.

sumeri MA + KU + U

Cremar - màquina d'armament + ser pur, purificant, il•luminar, brillant - enfortir + dimoni - terra

"Que crema i enforteix la terra".

"Arma brillant del dimoni".

"Arma que enforteix el dimoni".

"Brillantor pura que crema el dimoni".

"Brillantor pura que crema a la terra".

Localitzacions i empreses

Midgar. ciutat construïda per Shinra Inc. a FF VII

sumeri MI + DI + GA + AR / AR(A)

Acció - lloar + dividir + convenient, apte, adequat + ruïna, arruïnar / camí, presagi, calcular

"Que lloen o volen dividir i els convenir arruïnar ".

"Que volen dividir calculant que se'ls lloarà per això".

Shinra. Empresa Shinra Inc., FF VII, que han fet la ciutat de Midgar, i exploten l'extracció del Mako, l'energia vital del planeta, l'aura vital, si s'acaba el planeta mor, i utilitzar-ho com a arma per a matar i controlar a la població.

sumeri SI + HI + IN / NI + RAH

Vida + processar + abusen / aura, por + produir - copejar, matar

"Que produeixen processen l'aura vital".

"Que maten el procés de l'aura vital".

"Que maten fent por sobre la vida".

"Que maten i abusen de la vida".

Secundaris

Andrea Rhodea. Director de l’espectacle i ballarí del local Honeybee. Que en el joc transvesteix al protagonista Cloud a canvi de que balli públicament a l’espectacle, per tal de que es pugui entrar d’inhòspit a casa de Don Corneo on té capturada a Tifa per tal de salvar-la de les mans de Corneo. El nom Rhodea es relaciona amb el grec rhodon que vol dir rosa. Per altre banda Andrea es podria relacionar amb androgin, donat al seu caràcter sexual.

sumeri A’AN / ANE + DE + R(I) + E + A. RU + U + DE / DEH(I) + A

Mànec, gestionar o dirigir una situació – fer / Ell, ella + parlar, performar, actuar, fer + col·locar, posar al seu lloc, alliberar, deixar anar + parlar – marxar, sortir, emergir, presentar-se, recollir, criar i cuidar, superar + força - moment, temps – progenitors. Remoure, reposicionar + acció – conduir, dominar, pilotar – planta, herba, flor / espines, espina + performar, actuar, fer + moment, temps – força - progenitors

“Ella-ella que performar /parla presentant-se amb forta alliberació. Que es remoure les fortes espines que fa”.

Andrea. Andrea es podria relacionar amb androgin, donat al seu caràcter sexual. Segons la llengua és nom femení (Català, euskera, castellà, anglès, portuguès, francès...) o masculí (Italià i germànic, txec...). Jaume de Voràgine explic a la Llegenda aurea de sant Andreu que un bisbe devot del sant va ser temptat per un dimoni disfressat d’una dona bellíssima, durant un banquet entaulat la dona-dimoni feia per seduir-lo, i just un pelegrí va trucar a la porta, era sant Andreu disfressat, que va plantejar tres preguntes teològiques que sols el dimoni podria respondre, així el va desemmascarar i va salvar l’ànima del bisbe. La pregunta en concret era “Quina distància exacta hi ha des de la Terra fins al Cel més alt?”, i sant Andreu li va indicar al bisbe que li pregunti al dimoni transvestit doncs en ser el dimoni i haver caigut del cel directament a l’abisme va poder mesurar la distància.

sumeri A’AN / ANE + DE + R(I) + E + A.

Mànec, gestionar o dirigir una situació – fer / Ell, ella + parlar, performar, actuar, fer + col·locar, posar al seu lloc, alliberar, deixar anar + parlar – marxar, sortir, emergir, presentar-se, recollir, criar i cuidar, superar, calmar + força - moment, temps – progenitors.

“Ella-ella que performar /parla presentant-se amb forta alliberació”.

“Que deixa anar el que diu o parla amb alliberació per superar o calmar el que ell-ella fer”.

Rhodon. grec Rhodon català, castellà Rosa anglès Rose

sumeri RU, (DU) + U + DU + UN

Cultivar, plantar, erigir, fixar a terra + planta + cultivar, plantar, erigir, fixar a terra + planta + àpat, comestible, per menjar

“Planta cultivada per ser comestible”.

Broden. anglès Broden, Broaden, significa expandir, fer-se més gran i incrementar el coneixement i l'experiencia. Gerent que porta l’hostal de Kalm, és un exoperatiu de Soldat, i oculta el despreci que té a Shinra. Broden pateix una malaltia que l’esgota físicament degut al seu pas per Shinra. Broden ajuda a fugir d’amagat als seus hostes, els protagonistes membres d’Avalanche.

sumeri BU + RU + DEN

Estendre, cobrir; alliberar, alliberar; revelar - bol de pedra; ofrena (de menjar), sacrifici; àpat (temps); estany + treure, reposicionar - arquitectura + donar forma, crear + senyor, amo, governant - acció - conjurar, maleïr, encanteri - 

“Acció de donar forma a treure, cobrir i estendre's”.

"Senyor o governant que donar forma a una ofrena, sacrifici, revelació, alliberació, o a cobrir i estendre (a algú o a alguna cosa o saber)".

Broncas. castellà Broncas Del lat. vulg. *bruncus, y este cruce del lat. broccus 'objeto puntiagudo' y truncus 'tronco'. català Bronca, Bronques anglès Aggro, Ruction. Al FF VII hi ha una banda de bandarres, el Chungo, el Pardi (del castellà Pardillo) i el Broncas. Formen part d’una banda que els posen en dificultats i els fan perdre el temps als protagonistes de la història, entre elles els hi dificulten el pas de camí a Mercat Mur, i dintre de Mercat Mur són un dels contrincants al torneig d’apostes on es fan batalles. Són personatges amb molt poques llums, que cerquen brega i diuen calumnies, i són uns lladregots. Les línies de text al joc d’en Broncas són oracions que especialment del seu grup busquen bregues, i renya als seus companys de la banda.

sumeri BU + RU + UN + KAŠ

Autoritatiu + construir - remoure, reposicionar + altíssim, elevat, molt+ decidir

"Que decideix ser molt autoritatiu i que li remouen (les coses) o les remoure".

Chungo. castellà Chungo català Xungo, atrotinat, fotut, difícil. Dit d’una persona perillosa i difícil de tractar o d’una cosa que és difícil de fer, ser o tenir. Al FF VII hi ha una banda de bandarres, el Chungo, el Pardi (del castellà Pardillo) i el Broncas. Formen part d’una banda que els posen en dificultats i els fan perdre el temps als protagonistes de la història, entre elles els hi dificulten el pas de camí a Mercat Mur, i dintre de Mercat Mur són un dels contrincants al torneig d’apostes on es fan batalles. Són personatges amb molt poques llums, que cerquen brega i diuen calumnies, i són uns lladregots. Les línies de text al joc d’en Chungo són oracions en les que vol demostrar la seva força i fer-se veure com algú tarat, boix capaç de fer qualsevol mal.

sumeri ZU / ŠU + UN + GU + U

Donar a conèixer, fer saber / totalitat, totalment + altíssim, elevat, molt + veu, crit, cridaner - persona + abús

"Fer saber que és una persona o veu molt abusadora o que és cridaner i abusador".

Pardi. castellà Pardi és una forma escurçada no reglada de la paraula Pardillo. català Passerell, Pallús, Tòfol, Ingenu i xabacà, o que és curt de gambals. Al FF VII hi ha una banda de bandarres, el Chungo, el Pardi (del castellà Pardillo) i el Broncas. Formen part d’una banda que els posen en dificultats i els fan perdre el temps als protagonistes de la història, entre elles els hi dificulten el pas de camí a Mercat Mur, i dintre de Mercat Mur són un dels contrincants al torneig d’apostes on es fan batalles. Són personatges amb molt poques llums, que cerquen brega i diuen calumnies, i són uns lladregots. Les línies de text al joc d’en Pardi són oracions en les que s’autoqüestiona i dubte de dir el que ha dit i acostuma a fer faltes ortogràfiques i lingüístiques o s’inventa terminacions de paraules, perquè no té coneixement és un ignorant de com es diuen les coses, com no les sap bé s’adverteix i posa notes i repara sobre el que ha dit auto-preguntant-se i preguntant als seus companys però ningú li dona resposta.

sumeri PAP / PA + AR / AR(A) + DI

Fer anotacions / Trobar, descobrir, nombrar + ruina, ruïnoses / veu (esmenar, parlar) + del que diu, parla – veredicte, judici, jutjar, demandar 

“Que descobreix que el jutgen pel que diu”. 

“Que nombra el que ell parla per a que li facin un veredicte o li verifiquin”.

“Que demandar que li trobin el que parla”.

Pardillo. Castellà Pardillo Del dim. de pardo.

sumeri PAP / PA + AR / AR(A) + DI + LULU / LUL / (LU + LU)

Fer anotacions / Trobar, descobrir, nombrar + ruïna, ruïnoses / veu (esmenar, parlar) + del que diu, parla – veredicte, judici, jutjar, demandar + persona, humanitat / falsedat, falç, fal·laç / (Pertorbar, remoure, enterbolir + persona)

“Persona que li pertorba i li remoure descobrir que el que diu tingui un veredicte, se li jutgi”.

“Que demandar que li trobin les falsedats del que parla”.

“Que descobreix que el jutgen pel que diu falç”. 

Madamme M. francès Madamme, relacionat amb la denominació respectuosa i, de fer eminent i important a una dona. El personatge de Madamme M és un personatge que vesteix com una geisha, amb vestit tradicional japonès, es dedica a tenir el seu propi negoci on fa massatges als clients, a més de tenir un càrrec important i poderós a la Ciutat Mur. Tantes ‘mm M’ al nom podrien relacionar-se amb el gust i el plaer, tal com amb el Mòdul inicial MAH i amb el darrer mòdul ME. També ho podríem relacionar amb la funció de massatgista. Madamme M li fa un massatge a les mans meravellós a Cloud, fent que el protagonista s’expressi per primera vegada en el joc amb gest de plaer. 

sumeri MAH + DA + AMA + (A) + ME

Gran, eminent, important + acció + mare + (progenitora - treballar - moment) + desig - de ser - propietats divines, ordenança, culte, culte diví

"Mare que és eminent amb els desitjos dels progenitors".

"Mare que és eminent en el moment de ser".

"Mare que és eminent i culte".

Massatge. català Massatge castellà Masaje anglès, francès Massage del fr. massage, íd., der. de masser, de l’àr. mass ‘tocar, palpar’ o potser, més aviat, de l’àr. massâd ‘mosso de bany, massatgista’, der. de l’àr. modern màssad ‘fer fregues al bany’, essent el massatge una pràctica d’origen oriental

sumeri MAH + ASA ' A + SA + TAH + GE / GI

Gran, eminent, important + absorbir un líquid, xop, saturar, remullar + resoldre - tendó, articulació, lligadura + copejar, tocar - incrementar + copejar, tocar, bufar, cremar / satisfer 

"Satisfer en fer una gran absorció de líquids copejant i tocant les articulacions".

Reeve Tuesti. alcalde de la ciutat de Midgard governada per Shinra Inc. Ell s'oposa als plans de Shinra i Heidegger de destruir la plataforma per aixafar i matar a milers de persones, i destruir Avalanche. Tot i així com es juga el càrrec sols intenta aturar-ho verbalment tot i que ho prova de manera insistent, amb convicció i confiança per estar al costat de la població de la qual es fa al seu càrrec.

sumeri RI + E + E + BE. TU + ES + TI

Assentar, llançar, col·locar; posar al seu lloc, imbuir; recolzar-se; imposar; llançar; alliberar, deixar anar; caminar; abocar; conduir lluny; cavalcar; caminar al llarg de - distant, distància + aparèixer, emergir, criar-se, superar, esgarrar, treure - parlar - confiar +(E bis) + retirar, reduir, rebre assignació. Líder - copejar + santuari, establiment + costat

"Qui parla la confiança i deixant-se anar de retirar-se / Qui recolza i confia on criar-se, o en superar (la situació). Líder al costat de l'establiment".

Roche. Personatge que a FF VII apareix com a motorista que combat i competeix a la carretera amb Cloud quan van de camí a atacar un reactor de Midgar. Roche queda admirat per la destresa de Cloud i no té una finalitat sencera de acabar amb ell, sinó de jugar i xulejar de la seva destresa a la carretera.

sumeri RU + U + ZE + E

Remoure, reposicionar – acció + conduir, montar, pilotar, guanyar el control + córrer, accelerar, corrents + sortir, emergir, superar, calmar, marxar 

“Qui li remou superar guanyant el control corrents en pilotar”.

Sonon Kusakabe. Company d'aventures de Yuffie. Sonon és molt seré i dona la seva vida protegint de l'atac a Yuffie rebent l’atac i bloquejant-lo amb tot el seu cos mentre mira als ulls a Yuffie. Yuffie ja va viure una mateixa situació amb el seu germà que va morir també protegint-la amb tot el cos d'un atac mortal.

sumeri SU / ŠU + U + UNU + UN. KUS + A + KAB + E

Entranyes, cos / favor + derrotar - abús - pau - acció + noia, dona jove + elevat, sorgir, cel, celestial. Persona, pell, escorça, cos - estiu - devastació + progenitors, descendents + destruït o ser derrotat de forma fàcil i massiva + confiança - marxar, treure, emergir, cuidar i criar

"Té el favor de sorgir per una noia jove. Persona o qui fa d'escorça o que amb el seu cos cuida als progenitors de ser destruïts i derrotats de forma fàcil i massiva".

D’aquests 35 noms inclosos, i explicats etimològicament amb la metodologia de composició modular i formativa, hi ha noms com el del cognom de la Jessie Rasberry, Red XIII, Emerald Weapon, que fan referència al color del seu pelatge: de maduixot, roig o vermellós, o verd-blavós respectivament. O el de Madam M que fa referència a la de ser una Madamme, una cuidadora com una mare i, també, la M de la seva professió, la de Massatgista. Hi ha noms que especifiquen molt bé el caràcter, la acció, les formes, la fisonomia, la finalitat que té a la història, la manera de ser. D’altres que ara se m’escapen de recordar-los no seran inclosos en aquesta recerca etimològica, ja sigui per ser noms amb menor caracterització del personatge, o per tenir papers menors a la narració de la història.

CONCLUSIONS

Els noms al joc Final Fantasy VII tenen un interès molt concret,  han estat cercats per a definir aspectes dels personatges de la història i distingir els personatges dels altres que hi apareixen. Les paraules que els nombren, a ells i a les localitzacions, han estat triades estretament amb la finalitat de descriure els diferents personatges i localitzacions. Aquesta manera d’anomenar amb una paraula descrivint i definint el concepte i allò a que és associat és la base fonamental de tot llenguatge de la humanitat i de qualsevol paraula de qualsevol llengua. El mètode descriptiu modular amb la raó etimològica ens facilita la comprensió i l’aprenentatge de les paraules amb les seves definicions i sentits. Em pogut contemplar i entendre la repercussió que tenen els noms per a allò que anomenen. I com han estat ben triats per a designar el que designen. La recerca dels guionistes i creadors de les narracions solen fer us d’aquesta elevada concreció per resoldre les paraules de les seves creacions. Popularment no estem habituats a fer la lectura correcte de les etimologies degut a que fins abans de l’existència de l’etimologia modular només s’efectuaven derivacions i descomposicions etimològiques, i no es detallava la composició i formació modular que conté en forma de sumatori la definició del mot de manera especifica ni tampoc concreta. Tampoc tenim el costum a admetre els significats dels noms que designen les coses doncs les donem per suposades i no les especifiquem. Tal i com s’ha demostrat molts personatges reals, coneguts i ficticis al llarg dels articles del Diccionari Modular Etimològic, tots ells tenen noms que detallen les seves gestes i que els fan fàcilment reconeixibles, fins i tot, ens poden fer assabentar allò pel qual són coneguts, i ens faciliten imaginar de gran manera com són i com seran al llarg de la història, quina és la manera de diàleg que dirà, com s’expressarà quina és la seva característica principal, etc. Tenir aquest coneixement ens ajuda a comprendre com s’esmerça l’autor, com es juga amb les paraules, i amb la relació dels personatges, perquè es mostren com es mostren, que han fet i el que faran.

BIBLIOGRAFIA

Lázaro Lavilla, D. (s.f.). Diccionari Modular Etimològic. Google Sites. https://sites.google.com/view/diccionarimodular/inicio.

Nomura, T. (Director). (2005). Final Fantasy VII: Advent Children [Pel·lícula]. Visual Works; Square Enix.

Square. (1997). Final Fantasy VII [Videojoc]. Sony Computer Entertainment.

Square Enix. (2019). Final Fantasy VII [Videojoc de Nintendo Switch]. Square Enix.

Square Enix. (s.f.). About Square Enix. square-enix.com

La traducció de l'inscripció del túnel que abasteix d’aigua a l’estanc de Siloam a Jerusalem:

L’esfondrament del túnel, la mort i el perill imminent de morir ofegat, per ser finalment rescatats. 

Juny 2026.  

Aquesta inscripció es troba a un extrem d’un túnel excavat a la roca calcària amb funció d’aqüeducte subterrani per a conduir aigua cap a l’estanc de Siloam a la ciutat de Jerusalem que va ser manat construir pel rei Ezequies per que fos servit per abastir a la població d’aigua, a la història bíblica és conegut aquest indret pel miracle que protagonitza Jesús en curar a una persona cega de naixement.  Aquest estanc era prou gran i rodejat per uns esglaonats que permetien el bany ritual. El túnel que portava l’aigua a l’estanc anava a per l’interior del vessant de la muntanya dirigint-se cap al Mont del temple on hi ha el Santuari de la Roca islàmic travessant per sota terra la Vall del Tiropeó i s’anava a parar a partir del carrer de la Ciutat de David. Quedava salvant un desnivell a un cantó i dintre d’una cantonada de la muralla de la ciutat. El túnel d’Ezequies que va a l’estanc de bany de Siloam té un pendent de 0,06 graus i mesura 533 metres fent alguns girs. La inscripció que analitzarem es troba en un punt que és obert on es creuen el túnel IV que va cap al túnel d’Ezequies, i el túnel III que porta l’aigua del canal II i es forma una piscina una mica circular que deuria ser oberta a cops doncs hi ha marques de cisell a gran part del seu voltant encara avui dia. Com a fet anecdotari aquesta canalització és visitable i hi ha gent que camina per aquests estrets túnels amb els peus coberts d’aigua, una cosa no recomanable si plou. Aquesta construcció es va realitzar durant el període mitjà de l’era de bronze II (ca. 1800 a.e.c.), i va ser utilitzat durant 1000 anys. La zona de l’estanc actualment tant sols son un fragment de restes arqueològiques i museïtzades, actualment no existeix com a tal l’estanc. La inscripció va ser descoberta el 1890, ha estat copiada, i a l’emplaçament original ara hi ha una còpia, la inscripció de veritat va ser arrencada del mur de pedra i durant la manipulació va ser fragmentada, com que en el moment de la descoberta de la inscripció Jerusalem formava part de l’imperi Otomà, es conserva l’original al Museu Arqueològic d’Istanbul a Turquia. Netanyahu ha intentat que la inscripció fos repatriada sense èxit.

La inscripció, considerada escrita al s. VIII a.e.c. en paleo-hebreu, va ser traduïda al s. XIX amb molts problemes, la inscripció té zones de les quals s’han perdut els signes inscrits, i la traducció es va realitzar inventant amb paraules hebrees aquelles zones que no es conservaven. A més la inscripció està escrita amb un signari fenici o arameu, i s’ha analitzat sempre utilitzant aquest signari per transcriure’l segons la llengua hebrea. S’han derivat els valors escrits per a asimilar-se com a paraules hebrees, cercant aproximar-se. Hi ha un estudi recent de McCormick, Lauren que és un lingüista jueu que posa en dubte el que es creia que deia la inscripció. Es va creure que la inscripció era un homenatge a la pròpia construcció de la canalització i del túnel per l’estanc de Siloam. Es creia que deia que estaven picant la pedra i van escoltar els cops d’aixa a certa distància que provindrien de l’altre banda i extrem i va trobar-se per acabar amb elogis la construcció. Es cert que podrien estar picant i escoltar en el silenci somort del túnel de pedra si estaven no gaire lluny picant en un altre túnel tot i no estar connectats. Però, això no és el que diu la inscripció. McCormick indica que hi ha una paraula que no havien sabut interpretar correctament i que està relacionada amb la inundació de l’aigua, McCormick raona que la inscripció ens indica el record d’algú o d’algunes persones que van morir i no van veure acabada l’obra. Puc assegurar una vegada feta la traducció modular que segueix estrictament la inscripció sense fer cap derivació ni comparativa a altres paraules semblants que McCormick no va gaire desencaminat. Però la inscripció és més dura, i narrativa, ens explica detalladament un esfondrament que va haver-hi i que va bloquejar el pas i que en caure va esclafar i matar a algú, i del qual els que van sobreviure van córrer a separar-se de la zona que s’havia esfondrat, es temien morir en veure pujar el nivell del curs d’aigua. Finalment, i després de pregar per a que corressin a ajudar-los tallant el corrent d’aigua, de gemegar i plorar per veure’s tancats i de córrer a treure la zona que bloquejava el tancava el pas. Van rebre l’ajuda de l’altre extrem que va anar a socorre’ls amb pics i qualsevol cosa, traient la runa i l’aigua com podien i els van ajudar a arrossegar-se, i que van ser tractats amb molta cura per una vegada salvats i afora, allunyats del perill van fer lloances al cel.

Podeu veure el procés de traducció a continuació. Fixeu-vos que a la transcripció de EBHP hi ha: [lletres] entre claudàtors. Aquestes parts són parts hipotètiques que no es conserven i que no poden assegurar-se de cap manera que siguin les que estaven escrites, per aquesta raó no les he incorporat a la traducció, doncs la traducció ha de córrer a través de les parts conservades sense afegits ni reconstruccions. S’ha perdut informació, però no ha de ser pas inventada. Hi ha prou text escrit conservat com per a poder entendre el sentit d’aquesta inscripció.

• Transcripció EBHP més probable:

1· [… tamˈmâ] hannaqaˈbâ waˈzeː haˈyâ daˌbar hinnaqiˈbâ baˌcawd [haḫḫ ōṣiˈbῑm miniːˈpīm ˌʾat ]

2· haggarˈzeːn ˈʾīš ·ʾil-riˈcô · wabaˌcawd ša ·ˈlōš ʾamˈmōt · lahinna[ˈqeːb · [nišˈma]c ·ˌqōl ˈʾiːš qō

3· ˈreːʾ ʾil-riˈcô ˌkiː haˈyaːt zidˈdâ baṣˈṣūr miyyaˈmīn [wacad-haśśamˈʾôl] wabaˌyôm hi

4· nnaqiˈbâ hikˈkū · haḫḫōṣiˈbīm · ʾīš laqˌraːt riˈcô · garˈzeːn cal- [g]arˈzeːn · wayyiˈlikū ·

5· hamˈmaym min · hammawˈṣâ · ʾil-habbariˈkâ · bamiʾaˈtay · [m w]aˈʾalp ʾamˈmâ · wamiˌʾa

6· t ʾamˈmaː haˈyâ ˌgubh haṣˈṣūr cal-ˌrôš haḫḫōṣiˈbīm

• Transcripció sense afegits ni reconstruccions: 

1· ? hannaqaˈbâ · waˈzeː haˈyâ · daˌbar · hinnaqiˈbâ · baˌcawd... 

2· haggarˈzeːn ˈʾīš ·ʾil-riˈcô · wabaˌcawd ša ·ˈlōš ʾamˈmōt · lahinna?ˈqeːb · ?c ·ˌqōl ˈʾiːš qō

3· ˈreːʾ ʾil-riˈcô · kiː haˈyaːt ·  zidˈdâ baṣˈṣūr · miyyaˈmīn · ? · wabaˌyôm hi ·

4· nnaqiˈbâ hikˈkū · haḫḫōṣiˈbīm · ʾīš laqˌraːt riˈcô · garˈzeːn cal- ? arˈzeːn · wayyiˈlikū ·

5· hamˈmaym min · hammawˈṣâ · ʾil-habbariˈkâ · bamiʾaˈtay · ? aˈʾalp ʾamˈmâ · wamiˌʾa

6· tʾamˈmaː haˈyâ · gubh haṣˈṣūr · cal-ˌrôš · haḫḫōṣiˈbīm

• Transcripció i traducció modular amb raó etimològica:

1· sumeri HA + AN + NA + KA + BÂ · UU + A + ZEː HA + II + Â · DAB / DA + BAR · HI + IN + NA + KI + BÂ · BA + KA + U + UD...

Arrossegar-se, obrir + part elevada, cap amunt, a dalt + la pedra + acció + dividir en parts, partir per la meitat · apilar, amuntegar – terra – foradar + treball, salari, força, poder, moment + pols, brut – extreure + arrossegar-se, obrir + celebrar, lloar – rei + treball, salari, força, poder, moment · Donar la volta, rodejar, cercar, buscar, demorar-se / Costat, lloc, superfície + altre costat, fora, exterior, tallar, partir, fons · Acció +  sector, àrea, límit + pedra + lloc, sòl, terra, inferior, cap a, avall + dividir en parts, partir per la meitat · Eina de tall - dividir en parts, partir per la meitat + acció + pedra, carregar, amuntegar, apilar, terra +  calor, sol, dia, dia deïficat – tempesta...

“Partim la pedra arrossegant-nos per sobre d’aquesta · Se’ns és lloat el treball arrossegant-nos entre la pols i brutícia en foradar la pedra i carregar-la · Buscant donar la volta o buscant l’altre costat exterior · Partint la pedra d’aquest lloc · Tallem la pedra acalorats”...

2· sumeri HA + AG + GAR + ZEː (E)N ˈʾĪŠ ·ʾIL + RI + KU + U · UU + A + BA + KA + U + UD + ŠA ·ˈLU + UŠ  + AM + MU + UT · LA + HI + (I)N + NA? + K(I)E B · ?C · KU + UL + IŠ + KU + U

Arrossegar-se, obrir + darrere, un edifici o part d’un edifici, per pròpia iniciativa o compte, esquena + amuntegar – ample + corrents – extraient + en cistelles + la sorra · Les aixequem, les portem – treballadors - taxa + distància – imposar – llancem, col·loquem, deixar anar, aboquem + escampar, descarregar + a terra ·  Pedra, carregar, amuntegar, apilar, terra, conduir (bis) + moment, treball - aigua + eina de tall - dividir en parts, partir per la meitat + acció + pedra, carregar, amuntegar, apilar, terra + calor, sol, dia, dia deïficat – tempesta + trencar-se – assolir – arribar · Encendre’s – cobrir completament, mesclar, remenar, enterbolir, pertorbar, interrompre - persones + tancar, bloquejar – matar, morir – ensangonar + “una estructura rígida que envolta o tanca una cosa” + aixafar, mutilar + un tronc · Prémer, estrangular + acció +  sector, àrea, límit + pedra + lloc, sòl, terra, inferior, cap a, avall + altre costat, fora, exterior, tallar, partir, fons?  · ? · Forat – descarregar, dipositar, escampar, pondre +  terror, terrorífic – apressar-se, ser ràpid + la sorra – muntanya + forat – descarregar, dipositar, escampar, pondre + pedres, terra, apilar, amuntegar

“Arrossegant-nos carregant la sorra en cistelles a l’esquena per extreure-la · Les portem per abocar-les i descarregar-les escampant-les per terra · Les piles de pedres que treballem partint la pedra ens fa arribar calor (al cos) · Ens va interrompre una estructura d’un tronc que va aixafar i matar · (Aquest tronc) va estrangular i el sector d’aquest lloc sota terra que va cap a l’exterior · Se’ns va dipositar el terror de que se’ns descarregués la terra de la muntanya”.

3· sumeri R(I) + E + IL + RI + KU + U · KI + HA + I + IA + (A)T(A) ·  ZI + (I)D + DÂ + BA + (A)Ṣ + ṢŪR · MI + II + IIA + MĪN · ? · U + UA + BA + II + U + UM(H)I ·

Plorar – caminar al llarg de, alliberar, col·locar – distanciar-se + sortir, marxar, treure, superar, calmar + taxa, treballador – aixecar, portar, donar suport + plorar – caminar al llarg de, alliberar, col·locar – distanciar-se + forat – descarregar, dipositar, escampar, pondre + pedres, terra, apilar, amuntegar · lloc, sòl, terra, inferior, cap a, avall + arrossegar-se, obrir + celebrar, lloar, honrar – rei + oh! + ajuda, ajudant + vida, alè, respirar – remoure, treure, arrencar + canal de riu, curs d’aigua + línia, vora, costat + eina de tall - dividir en parts, partir per la meitat + un – sis – acció  +  fossa, canal – fer ploure, degotar · Lloàvem, lloança, elogiar + celebrar, lloar, honrar (bis) + oh! + establir · ? · acció + proveir +  tallar, dividir, presentar + lloar, celebrar, honrar (bis) + acció – conduir – terra, pedra + persones

“Vam col·locar-nos per sortir i donar-nos suport distanciant-nos de les pedres/terra que s’havia descarregat/escampat · Vam lloar amb exclamacions ajuda per que s’obrís la terra i es tallés el curs d’aigua del canal que degotava · Fèiem lloances de que s’establissin i ens proveïssin les persones”.  

4· sumeri N(A) + NA + KI + BÂ +  HI + K(I) + KŪ · HAḪ(A) + (U)Ḫ + UU + ṢI / ŠI + BĪ + M(I) · ĪŠ + LA + K(A) + RA + T(A) + RI + KU · GAR + ZEN + KAL + [G?]AR + ZEN · UUAIIIII + LI + KŪ ·

Persones – pedra – acció + (bis) + lloc, sòl, terra, inferior, cap a, avall + dividir en parts, partir per la meitat, eina de tall, tallar + acció + lloc, sòl, terra, inferior, cap a, avall +  forat – descarregar, dipositar, escampar, pondre ·  Arrossegar-se, obrir (bis) + ser oblidats + derrotar – acció  + carregar-se amb líquid -  recordar-se / vida + eliminar, retirar, disminuir + lloàvem, lloança, elogiar · llàgrimes, gemecs, laments, tristesa + silenci – inundació + acció + clara, pura – matar + atacava, tocar, copejar + fixar, imposar, deixar anar, abocar + forat – descarregar, dipositar, escampar, pondre · Aviat + córrer – pols, brutícia · terra- pila- amuntegar – carregar – tothom, món – derrotar + progenitors, aigua – treballar - força  + lloar, celebrar, honrar + abundant + forat – descarregar, dipositar, escampar, pondre

“Les persones vam tallar la pedra per foradar-la · Per fer una obertura i arrossegar-nos i oblidar-nos del líquid lloant per fer-lo disminuir · Gemegàvem i ploràvem per que s’escampava i ens atacava la inundació · Ens afanyàvem a córrer · Tothom treballava de manera abundant per fer el forat”.

5· sumeri HA + (A)M + MA + I + IM + MIN · HA + (A)M + MA + UU + ṢÂ · ʾIL+ HAB + BA + RI + KÂ · BA + MI + A + TA + I · ? A + AL + PA + M(A) + MÂ · UU + A + MI + A

Arrossegar-se, obrir +  “una estructura rígida que envolta o tanca una cosa” + marxar, anar + celebrar, lloar, honrar + córrer, fer córrer – pluja, tempesta + establir  · Arrossegar-se, obrir +  “una estructura rígida que envolta o tanca una cosa” + marxar, anar + acció – conduir, dominar + resoldre, advertir, consell · Suportar, portar, aixecar + pot, casserola, olla + dividir en parts, partir per la meitat, tallar, eina de tall + fixar, imposar, deixar anar, alliberar, abocar + acció · Presentar-se, dividir en parts, partir per la meitat, tallar, eina de tall + acció – lloar, elogiar, lloança + força, poder - progenitors +  tocar, copejar + celebrar, lloar, elogiar, honrar · ?, progenitors – força – moment, temps – treballar - aigua + aixada, pic + causar, aparèixer + marxar, anar-se, sortir + (bis) · pedra, carregar, amuntegar, apilar, terra(bis) + progenitors – força – moment, temps – treballar  + acció – lloar, elogiar, lloança + progenitors – força – moment, temps – treballar

“Corríem per celebrar la marxa obrint la estructura que ens tancava · Vam obrir la estructura que ens tancava i vam resoldre la nostre marxa · Van donar-nos suport amb casseroles per tallar i alliberar-nos · Els progenitors se’ns van presentar i ens copejaven celebrant · ? Van aparèixer amb pics i aixades per que sortíssim · I vam elogiar la seva força per carregar”.

6· sumeri (A)TA(H) + (A)M + MA + HA + IIÂ · GUBH(U) + HA + AṢ + ṢŪR · KAL + RU + US / UŠ  · HA Ḫ(A) + ḪU UṢ + I + BĪ + (I)M.

Ajudar, ajudants + “una estructura rígida que envolta o tanca una cosa” + marxar, anar + arrossegar-se, obrir + celebrar, lloar, honrar + (bis), oh! · Rentar-nos – suport, donar suport + arrossegar-se, obrir + acció + fossa, canal – fer ploure, degotar · Estar preocupats, apedaçar la roba, tractar com a valuós, respectar + eliminar, reposicionar – acció + acompanyar, recolzar / mort, morir · Arrossegar-se, obrir (bis) + enfadat, furiós, rubicund +  celebrant, lloant, honrant + eliminar, retirar, disminuir – rebre assignació +  cel, celestial

“Ens van ajudar a arrossegar-nos per marxar de l’estructura rígida que ens tancava celebrant amb exclamacions · Ens van donar suport per obrir el fossat · Estaven preocupats i ens tractaven com a valuosos en eliminar la mort · Van obrir plens de fúria/ estaven rubicunds celebrant i fent lloances cap al cel”.

• Traducció completa i conclusions:

1· “Partim la pedra arrossegant-nos per sobre d’aquesta · Se’ns és lloat el treball arrossegant-nos entre la pols i brutícia en foradar la pedra i carregar-la · Buscant donar la volta o buscant l’altre costat exterior · Partint la pedra d’aquest lloc · Tallem la pedra acalorats...

2· Arrossegant-nos carregant la sorra en cistelles a l’esquena per extreure-la · Les portem per abocar-les i descarregar-les escampant-les per terra · Les piles de pedres que treballem partint la pedra ens fa arribar calor (al cos) · Ens va interrompre una estructura d’un tronc que va aixafar i matar · (Aquest tronc) va estrangular el sector d’aquest lloc sota terra que va cap a l’exterior · Se’ns va dipositar el terror de que se’ns descarregués la terra de la muntanya.

3· Vam col·locar-nos per sortir i donar-nos suport distanciant-nos de les pedres/terra que s’havia descarregat/escampat · Vam lloar amb exclamacions ajuda per que s’obrís la terra i es tallés el curs d’aigua del canal que degotava · Fèiem lloances de que s’establissin i ens proveïssin les persones.  

4· Les persones vam tallar la pedra per foradar-la · Per fer una obertura i arrossegar-nos i oblidar-nos del líquid lloant per fer-lo disminuir · Gemegàvem i ploràvem per que s’escampava i ens atacava la inundació · Ens afanyàvem a córrer · Tothom treballava de manera abundant per fer el forat.

5· Corríem per celebrar la marxa obrint la estructura que ens tancava · Vam obrir la estructura que ens tancava i vam resoldre la nostre marxa · Van donar-nos suport amb casseroles per tallar i alliberar-nos · Els progenitors se’ns van presentar i ens copejaven celebrant · ? Van aparèixer amb pics i aixades per que sortíssim · I vam elogiar la seva força per carregar.

6· Ens van ajudar a arrossegar-nos per marxar de l’estructura rígida que ens tancava celebrant amb exclamacions · Ens van donar suport per obrir el fossat · Estaven preocupats i ens tractaven com a valuosos en eliminar la mort · Van obrir plens de fúria/ estaven rubicunds celebrant i fent lloances cap al cel”.

Aquesta inscripció ens detalla el gran ensurt que va causar un esfondrament i un bloqueig del túnel, mentre l’esfondrament va aixafar i matar a alguns, altres es van quedar atrapats. I els van socórrer sota el perill en el que es trobaven doncs el nivell de l’aigua pujava en no poder circular.  McCormick no estava desencaminat en raonar que aquesta inscripció no és una lloança fundacional de la finalització i realització de la canalització, sinó que es tracta d’un record de l’incident que van patir per a construir-lo, i de les persones que van ser ferides i mortes, i indicant que alguns altres van ser rescatats.

BIBLIOGRAFIA

McCormick, Lauren K. "Was the Siloam Inscription a Message for the Dead?". Bible History Daily, Biblical Archaeology Society, 20 de mayo de 2026. < https://www.biblicalarchaeology.org/daily/ancient-cultures/ancient-israel/was-the-siloam-inscription-a-message-for-the-dead/  >.

HolyLandPhotos’Blog. “The Location of One of the Inscriptions Near the Gihon Spring”. [En línia]: < https://holylandphotos.wordpress.com/2022/12/21/the-location-of-one-of-the-inscriptions-near-the-gihon-spring/  >.

Cohen, Ariel. "Siloam Tunnel Inscription—For the Living or the Dead?". Biblical Archaeology Review, primavera de 2026.

STEINBERG, David. “Vocalization of the Siloam Inscription”. [En línia]: < http://www.houseofdavid.ca/anc_heb_siloam_ds.pdf >.

Muyinteresante. COUTO, Erica. “La nueva teoría sobre la inscripción de Siloam que sacude la arqueología bíblica: ¿podría tratarse de un mensaje a los muertos de 2.700 años?”. juny 2026. [En línia]: < https://muyinteresante.okdiario.com/historia/nueva-teoria-inscripcion-siloam-sacude-arqueologia-biblica-mensaje-a-los-muertos.html  >.

La Badia de Suda, l'Enciclopèdia de Suda, i Eustaci de Tessalònica. 

Com llegir bé les seves etimologies dobles per a cada cas i situació.

Maig 2026.  

Entre l’any 976 i 1028 es va realitzar una gran compilació a mode enciclopèdic intentant contenir tot el coneixement d’aquella època. Aquest document tracta des de la història literària amb el contingut de detalls biogràfics de poetes i dramaturgs, tant de filòsofs de l’antiguitat incloent fragments i cites exactes d’obres que avui dia han estat perdudes de les quals que sense aquestes cites no les haguéssim arribat a conservar en part de tota la seva mesura. També, inclou detalls històrics i cronològics, successos militars, dades geogràfiques del món mediterrani com, per exemple, informació i datació de la mort de l’emperador Joan I Tzimisces a l’any 975, i la menció del seu successor, fet que d’aquí s'extreu la probable cronologia d’aquest document segons l’anàlisi sobre la informació que ens lliure a priori. També, tracta elements de la història tant bíblics com pagans. Fins i tot, aquest arxiu arriba a treballar la gramàtica, ens la defineix, i ens explica l’origen, la derivació i els canvis de significat de les paraules per a que es puguin entendre en el seu context i transmetre-les, donant a les entrades els seus significats i sinònims per així intentar donar una explicació etimològica segons els coneixements que tenien al seu abast. La Suda, en grec Σοῦδα, conté més de 30.000 entrades, moltes d’elles procedents de fonts antigues que s’han perdut. La Suda va ser escrita en grec per erudits bizantins. I podriem debatre de si es tracta de la primera obra de típus diccionari. En el cas de La Suda el plantejament de l'ordre de les paraules no és alfabètic sinò que és per conjunts de sons de dues lletres.

I com ens ha arribat aquest document publicat com La Suda? Eustaci de Tessalònica, al segle XII-XIII, va recopilar i escriure molts comentaris que no els va arribar a publicar en vida, quan va fer els pertients sobre el Llibre 1 de la Ilíada, i quan en morir Eustaci van ser publicats es va fer escrivint el nom Souda, donant a entendre a la gent i popularitzant-se que hi havia un tal Suides que ho havia elaborat. L'orígen es tracta degut a un mal plantejament de la informació d'un dels comentaris inicials, el comentari deia en aquella paraula dintre del poema de la Ilíada d’Homer, un seguit de sinònims per explicar-la, tal i com si els sinònims fossin dits per el suposat autor Suidas i no inclosos a la entrada 'Suida: amb tals sinònims’, per entendre’ns. Així Suides es va convertir en un personatge hipotètic d’una extensa publicació. Deixant-se de manera posterior a les reedicions d'aquest compendi lèxic d'Eustaci en diverses referències a aquesta paraula com a nom de l’autor que va recopilar totes les diferents entrades, com si es tractés de la citació bibliogràfica tal i com coneixem avui a les citacions acadèmiques de tipus Oxford. Tot i així, les consideracions actuals és que aquest treball va ser publicat gràcies a l’extensa labor i contacte de varis erudits, amb un plantejament dels coneixements provinents de varis savis especialitzats en diferents matèries i disciplines, doncs, la Suda dona detalls molt tècnics, de diverses matèries i, amb la llarga extensió que té tot el glossari, es considera que un sol copista no hauria tingut accés ni capacitat per a processar tantes temàtiques i fer aquesta extensió. Però, no hauríem de considerar-ho com una afirmació vertadera si no com una consideració hipotètica. Tampoc podem afirmar que no hi hagués ningú amb accés i capacitats per saber tot això, doncs existien biblioteques que podrien lliurar el coneixement a un sol individu a través de diverses fonts ja escrites i, vist d'altre manera, es podria  haver comunicat de diverses formes a l’antiguitat amb altres informacions d’altres indrets que podrien lliurar un coneixement col·lectiu. Un fet que ens fa pensar en diversos autors és que hi ha diferents estils de redacció i suposadament enllaços abruptes entre les seccions de diverses matèries, però aquest darrer punt tampoc ha de ser implícitament un indicatiu, ja que es pot redactar a mode esquemàtic amb punts marcats i diferenciats tractant temes establerts sense una aparent unió narrativa. Però hi ha una altre dada i es que a la dinastia macedònica es caracteritzaven per finançar comitès d’intel·lectuals per recopilar, ordenar i salvar tot el coneixement clàssic abans de que aquest arribés a ser perdut en el passat.

El cas és que, Eustaci  va fer el comentari “Suda” que va seguida de sinònims de fortaleses i altres tècniques de dissuasió i de separació, per justificar i desglossar el vocabulari relacionat amb el significat de 'fortificacions' que utilitzava Homer. És precisament aquí on Eustaci no fa l’error, l’error el comet el de la impremta o potser els posteriors lectors i traductors. El fet és que Eustaci alhora de descriure en el seu manuscrit, que fa comentaris sobre els versos del Llibre 1 de la Ilíada, se li extreu la cèlebre frase que és comunment traduïda i entesa així: «com diu el completíssim llibre de Suides», confonent la definició de "fortalesa: paraules sinònimes" amb el nom d'un autor real, però aquest error ha estat fruit d’una mala lectura posterior a Eustaci. Pot ser no l’estiguem traduïnt bé i fos alguna cosa com “com diu el completíssim llibre sobre les Suides”, és a dir, que seria equivalent a dir “com diu el completíssim llibre (no anomenat) sobre les fortaleses”, i a continuació s'esmena a la citació anomenant-hi les diferents paraules que ens indiquen una fortalesa: un mur, un forat a terra o una pila de terra formant una franja per a dissipar o distreure.  Així la citació original i exacta, sense els romanços de reedicions posteriors, que és el comentari d’Eustaci és la següent: «Σοῦδα: οἷον φραγμός, τάφρος, χάραξ, ὀχύρωμα, προτείχισμα.», que és una citació de sinònims, veiem-los: “Souda: Phragmos, taphros, charax, ochyroma, proteichisma”, és a dir, entenguem els significats ara: Estacada o Palissada (phragmos): Una tanca feta amb estaques de fusta per frenar el pas; Fossa o Fossat (taphros): Una excavació profunda que envolta un castell o una fortalesa; Trinxera o Palissada de campanya (charax): Una línia de defensa ràpida utilitzada pels exèrcits al front; Fortificació o Baluard (ochyroma): Qualsevol estructura física construïda sòlidament per resistir un atac; Mur defensiu avançat o Antemural (proteichisma): Una muralla exterior o parapet col·locat davant de la muralla principal per absorbir el primer impacte de l'enemic.

Degut a aquest error de lectura on Suda el converteixen en un nom i no en una paraula que és i detalla sentits diferents per explicar situacions del Llibre 1 de la Ilíada a través d’una ampliació de vocabulari i de donar informació de part del contingut de la Ilíada. Doncs, es va acabar relacionant aquests sinònims com una metàfora del que rebia el nom al títol e l'obra, Souda, com a publicació enciclopèdica, elucubrant la metàfora amb el significat de 'trinxera contra la ignorància', tot i així, podeu comprovar que el sentit de Suda pel títol d’una enciclopèdia i els posteriors Suidas, en relació a la entrada Suda dintre la publicació del comentari d'Eustaci té més trellat. I Suda etimològicament podria servir per a definir les dues coses, i aquesta podria ser una altre raó de que fos produït aquest error de comprensió entre considerar Suda el títol d’una publicació enciclopèdica d'entrades lèxiques i Suda com una paraula que defineix de manera semblant els conceptes de fortalesa, mur, trinxera, fossat, etcètera. 

Veiem els dos sentits etimològics:

Suïdas Σουΐδας. grec Suïdas Σουΐδας. Σοῦδα, Souda.

sumeri ŠU / SUH (+ U)+ I + DA + A + S(A)

Totalitat, món / confusió (+ dominar, guanyar el control - acció - terra - pila de terra -  - fusta, arbre - forat) + celebrar, lloar, honrar + pissarra escrita - línia, vora, costat + treball + entrades lèxiques – acció – necessitar de

• Sentit de publicació enciclopèdica tipus diccionari i glossari:

"Treball escrit sobre entrades lèxiques per celebrar tot el món".

"Honrat i lloat escrit amb entrades lèxiques que treballen tot / la confusió".

• Sentit de mur, fossat, trinxera, etcètera:

“Línia o vora feta treballant-la amb una pila de terra o amb un forat, fusta o pedres”.

“Línia o vora per a la necessitat de dominar i guanyar el control”.

• Igualment la original Souda no varia en la capacitat per tenir els dos sentits i donar peu a la malinterpretació:

Σοῦδα, Souda.  grec Suïdas Σουΐδας. Σοῦδα, Souda. 

sumeri  ŠU / SUH  + U U + DA 

Totalitat, món / confusió + dominar, guanyar el control - acció - terra - pila de terra - pedra - fusta, arbre - forat + pissarra escrita - línia, vora, costat

• Sentit de publicació enciclopèdica tipus diccionari i glossari:

"Escrit per dominar les confusions".

"Escrit per dominar-ho tot".

• Sentit de mur, fossat, trinxera, etcètera:

"Forat a terra o pila de terra que fa una línia per confondre".

"Línia o vora feta tota de pedres o de fusta".

“Línia o vora (de terra, pedra, fusta) per a dominar i guanyar tot el control”.

Existeix una comparativa de la paraula Souda, Suda, amb un lloc geogràfic: la Badia de Suda, que es troba a la illa de Creta, a Grècia, al mar mediterrani. S'ha intentat derivar el Souda del títol de la enciclopèdia al de la badia com si el títol fos signe de la localització on aquest va ser escrit. Aquesta badia utilitzada com a un gran port natural era vista des de la seva arribada a mar amb una imponent muralla a les colines que dominaven el costat sud de la badia de Suda, refugiant l'antiga ciutat-estat d’Àptera, fent que la ciutat quedés protegida de les accions que podrien passar-hi al port. Aquest llaciment arqueològic va ser edificat durant l’època hel·lenística. La muralla d’Àptera tenia una longitud perimetral de gairebé 3,5 km i fou construïda a 230 metres sobre el nivell del mar. Molt més que els 69 metres en el quals s’eleva la muralla d’època romana de Tarragona respecte al port d’aquesta, que és una alçada que ja causa una forta impressió. A una banda, i de manera posterior, hi ha sobre un illot prou gran, que queda ajuntat per un tómbol amb la resta de l'illa de Creta, i tanca una mica l’entrada cap a la badia de Suda, és coronat per una fortalesa rodejada per uns forts murs defensius de pedra i baluards dissenyats per Latino Orsini durant l’any 1571. La funcionalitat d’aquesta fortalesa era barrar el pas amb artilleria llençada cap als vaixells enemics i pirates que volguessin refugiar-s’hi. Una mica abans de la construcció d'aquesta fortalesa, l'any 1538 aquesta illa va ser atacada pel pirata Barbarossa. Al segle XIX es va construir el fort otomà de Koules o fortalesa d'Áptera, edificant un castell amb murs de 7,50 a 9,50 metres d’alçada, reforçant el caràcter defensiu que ha tingut aquesta badia de Suda.  Durant la Segona Guerra Mundial, la badia de Suda va ser escenari d’una incursió, el 1941, on comandaments de l’Armada Reial Italiana van emprar llanxes explosives per enfonsar-hi el creuer pesat britànic HMS York i es va realitzar l'operació Merkur que era una invasió amb paracaiduguístes nazis a la illa; a les proximitats  hi ha el Cementiri de la Guerra de la Badia de Suda gestionat per la Commonwealth on hi descansen els soldats defallits durant la Batalla de Creta. A l’actualitat el port militar de Suda és una de les bases navals importants del mediterrani, es tracta d’un port amb una forta profunditat fet que fa possible que hi tingui ancorats grans bucs militars i bucs portaavions. Actualment, el port té tant naus de la Marina Hel·lènica, com també hi són instal·lats com a recolzament naval naus de l’OTAN, i naus dels Estats Units, la NSA Souda Bay, servint de control cap al nord d’Àfrica, l’Orient mitjà i el mar Negre.

Com podeu sentir amb l’ajuda del coneixement etimològic de la paraula Suda, la badia de Suda té una lògica de que sigui així anomenada doncs és una badia marcada al llarg de la història de les civilitzacions per estar envoltada de fortificacions, murs i impediments per a que pugui ser conquerida i puguin descansar els navius o ser conquerida des de l'entrada a mar per un desembarcament. Tal i com heu pogut llegir, Suda fa referència a la definició modular de "Línia o vora feta tota de pedres o de fusta" i “Línia o vora (de terra, pedra, fusta) per a dominar i guanyar tot el control”. Per tant, estem dient que és ‘la badia de la muralla per a defensar-s'hi’.

També, hem de saber interpretar com és que Suda pot ser el títol per a una enciclopèdia, de format diccionari, de funció de glossari que és ple d’entrades lèxiques. També té un sentit etimològic clar amb la definició etimològica modular de:  "Escrit per dominar les confusions", "Honrat i lloat escrit amb entrades lèxiques que treballen tot / la confusió". Donant a entendre el caràcter general i el contingut de ser un escrit amb entrades de lèxic i que és celebrat per la feina i l’esforç d’haver estat recopilat, cosa que ha ajudat a poder traduir publicacions antigues i salvaguardar el patrimoni lèxic del vocabulari grec i llatí.

• Finalment, i per acabar farem la descripció de l’etimologia modular del nom d’Eustaci de Tessalònica:

Eustaci. Tessalònica. Bisbe i erudit bizantí i grec, fou un personatge comentarista d’obres clàssiques al segle XII-XIII. Eustaci feia entrades i comentaris sobre el lèxic que contenia publicacions existents com la de la Ilíada d’Homer, la Odissea d’Homer, la Periégesis de Dionisi d’Alexandria i la redacció d'Eustaci del Saqueig de Tessalònica.

sumeri E + US + TA + SI. TE + ES  / TEŠ + SA + LU + UN + I + KA

Qui parla + amb imposició, recolzat, verificant (amb encert?) + adherir, incrementar + vida . Escampar, dispersar + acció / veu + entrades lèxiques + persona, mestre – barrejar, mesclar, cobrir completament – abundnat, apilar + alçar, elevar, sorgir, succeír o arribar a existir + celebrar, lloar, honrar – rei + acció

“Qui en vida parlar adherint verificacions / Qui verificar la vida del que és dit. Sobre les abundants piles de veus de les entrades lèxiques que sorgeixen i arriben a existir per a honrar-les / On les persones foren dispersades pel rei / On les persones foren dispersades pel sorgiment i l’alçament d’un rei”.

Hem d’entendre els dos sentits vertaders i lògics de l’etimologia del mot Tessalònica. Per saber diferenciar el nom Tessalònica com a lloc on el mateix Eustasi va viure el saqueig de la ciutat pel rei Guillem II de Sicília que va llençar l'invasió massiva contra el territori bizantí amb una flota de 200 vaixells i un exèrcit terrestre d’uns 80.000 persones sortint-n’hi victoriosos. Amb la definició etimològica modular de “On les persones foren dispersades pel rei / On les persones foren dispersades pel sorgiment i l’alçament d’un rei”. I el també significat clau amb la definició etimològica modular de “Sobre abundants piles de veus de les entrades lèxiques que sorgeixen i arriben a existir per a honrar-les” detallant la feina que se li reconeix a Eustaci de ser un comentarista i erudit sobre les obres clàssiques i el seu lèxic. Amb el detall del nom inicial de: “Qui en vida parlar adherint verificacions / Qui verificar la vida del que és dit”, és a dir de "verificar la vida que tenen les paraules per a ser dites”, la seva manera de verificar el que deien les paraules era comentant-les i detallant-hi sinònims, i altres informacions. 

Gràcies als comentàris d'Eustaci de Tessalònica es va establir i mantenir el vincle entre la llengua llatina i la llengua grega. Això va facilitar la traducció cap a una o altre llengua. A més, que aquests comentaris servir-nos com a vincle entre el llatí i el grec van ajudar a desvincular el coneixement de l'odi social que havia sorgit a causa de l'invasió de Guillem II de Sicília, representant del llenguatge llatí, i de la llengua grega que territorialment havia estat la víctima de l'invasió i del saqueig. Ajudant i servint com una eina cap a la pau entre aquestes dues llengües i cultures que eren tant a tocar i que teien forts vincles històrics tot i que sorgien retrets i dominis social i políticament entre elles.


Fora del final d'aquest article, i per aquelles persones que tinguin certa curiositat. Podeu veure com Suda de la llengua grega és etimològicament prou diferenta a la paraula Sura de la llengua àrab. Com us facilito a continuació:

Sūrah سورة.  àrab Sūrah سورة  català Sura nom que rep cadascun dels 114 capítols o divisions que formen l'Alcorà.

sumeri ŠU / SUH / SUR + RA, RAH

Totalitat, món / confusió - extreure, triar / Separades + documents impressos - puresa, claredat

"Documents impressos triats o d'on extreure (informació) o que es disposen separats".

"Tots els documents impressos".

Podeu veure la diferència del mòdul DA  al mòdul RA, RAH, tot i que fan émfasi en un document o estri escrit RAH es relaciona amb una cosa copejada feta per pressió, com un escrit d'impremta, i també amb el significat puresa, claredat; i DA concretament és el significat de 'línia, vora, costat', tot i que es pot relacionar amb escrit o pissarra escrita amb línies, o línies de l'escrit. I que és més probable que a la paraula Surah, el primer mòdul sigui SUR o ŠU, amb 'separat' i 'tots els' respectivament, on és més probable que sigui el mòdul SUR. Mentre a la paraula Suda, és ŠU i SUH amb 'tot el' i 'dominar i guanyar el control' on és més probalbe que sigui el mòdul ŠU + U + U. Per tant, són paraules bastant o prou diferents en els seus aspectes etimològics. 

El concepte d’arbre en diverses llengües ens ajuda a entendre què són, el seu material i la seves diferents utilitats. 

Maig 2026.  

Aquest artícle pot ser més senzill que algun dels anteriors però no menys interessant. A continuació veure’m el sentit de diferents maneres de diferents llengües d’anomenar l’arbre i allò que prendre sentit amb aquest, la fusta i el bosc. Tots nosaltres veure’m la composició de les paraules per a designar-los a través del xinès, japonès, català, castellà, anglès. Ens adonarem que hi ha moltes maneres de definir-los, i que aquestes diferents maneres de definir-los han format la manera de dir-ho a tal llengua i per a tal cultura. Entendre’m des de la vessant gràfica del caràcter al xinès i japonès, com el sentit de la seva pronúncia, juntament a les paraules de les altres llengües citades. D’aquesta manera entendre’m com s’elabora la construcció de les paraules, la principal raó que fa que hi hagi cultures diferents, i que cada llengüa es diferenciï de l’altre. 

Primer ens hem de preguntar, quin factor estableix que una paraula sigui tal com és? Aquest és un factor clau, cada paraula s’estableix tal com és en la vessant gràfica per una convenció representativa de:

• El concepte, una versió gràfica del concepte i significat ajuda a memoritzar i poder-ho entendre abans de que sigui llegit, sols amb un cop d’ull. Aquest mètode acompanyat del sentit pictogràfic o del logograma ajuda a identificar dintre del texte el sentit i el context del qual estem parlant. D’aquesta manera hi ha una visió més àmplia d’allò que estem definint, fent referència a tot el sseu cómput i totalitat, a la forma, al seu contingut, al seu voltant i utilitat. Tot i així dificulta que es pugui explicar doncs no recorda per si sol del tot la pronunciació. Tot i que és més immediat per entendre’l dintre de la ment i senyalar-lo.

• Una representació del so, poder entendre primer el so en ajuda a entendre primer el significat i saber què estem definint, per després visualitzar-ho. Tot i així i que és un sistema molt més fàcil d’aprendre, pot dificultar la visualització a primer cop d’ull del que es conté a un text. A més, fa que al final perdem el sentit: significat i perquè d’aquell so en aquell tros de la paraula, per tant, es un sistema que ens fa perdre la simbologia, l’amplitud del concepte, i la formació d’aquest. Tot i que és més immediat per transmetre’l enfora i comunicar-lo.

Tot i així hi ha cert aspectes que la representació d’un pictograma o logograma creen, normalment s’assimila que no recorda com és la pronunciació, doncs no hi ha escrit i documentat l’apartat fonètic. Però hi ha regles i un aprenentatge de la fonètica quan els caràcters, per exemple els caràcters xinesos, es converteixen en caràcters pictofonètics. En aquest moment que són pictofonètics pots arribar a llegir, dir, anomenar i explicar i informar a algú altre del que és en pronunciar-ho. Si saps els caràcters simples xinesos (pictogrames), i saps els radicals (pictofonètics), pots arribar a interpretar els caràcters amb significats i formes compostes i representatives que els fan més complexos. Savent els radicals i les parts que incorporen els caràcters complexos pots arribar a aproximar-te a la pronunciació d’aquell caràcter a través d’entendre la fonètica de pictogrames més petits que formen un conjunt complex.

Segon, veure’m com la paraula que és tant antiga xinesa 木Mù, arbre i fusta, era representada d’una manera molt clara tant visualment com fonèticament. El caràcter 甲骨文  Jiǎgǔwén, que és l’escriptura Oracular sobre ossos, ens ho facilitava molt representava l’arbre, el que fa que sigui un arbre, un tronc principal amb branques a diferents alçades que són de diferents llargades, i unes arrels visibles que s’amagen i no sabem com són més enllà, i es probable que no defineixi ni les arrels les tres linies inferiors sinò una branca amb branques al laterals que surt de la terra, desconeixent res més enllà, sols documentant que està a un monticle de terra. A menys que l’arranquem del terra o excavessim tot el voltant. Però més endavant es va definir més aquesta terra fins a formar una línia completament recta que va passar de ser la línia de la meitat del signe a capgirar gairebé el signe deixant quasi res visible a la part superior, sols describint gràficament les arrels i la línia de l’horitzó sobrepassada per una cosa inacabada. El format regular de publicació actual dels caràcters xinesos estabilitza la llargada del caràcter per a arbre, fent que sigui més quadrat, dibuixant-lo així és més fàcil que no se’ns envagi de mare el caràcter en relació a la mida dels altres caràcters regulars.

• Ara visualitzem, la definició modular de la paraula xinesa 木:

木 Mù. xinès 木 mù, 树木 Shùmù japonès 木  Ki català Arbre, fusta castellà Àrbol, madera anglès Tree

sumeri MU + U

fusta, tauló, arbre - crèixer - bellessa + planta - arbre - terra - acció

"Arbre bell o que crèix".

"Que crèix al terra".

"Planta que es fa arbre".

"Planta que crèixer".

Una altre manera de definir arbre es pronunciant 木com ho fan els japonesos ‘Ki’. Els japonesos van partir de l’escriptura xinesa, però tenien i continuen tenint la seva manera d’explicar les coses, per tant, tenen una altre pronunciació i una altre manera de definir el concepte. Ens ha de quedar clara que cada nova paraula per a definir un concepte que es forma per una pronunciació diferent que la que utilitzen a una altre llengua per aquell concepte vol dir que practiquen una altre manera de definir el concepte, un altre punt de vista. La diversitat de llenguatges són una manera de sentir la diversitat de punts de vista que poden tenir totes les coses.

木 Ki. japonès 木 Ki  xinès 木 mù, 树木 Shùmù català Arbre, fusta castellà Àrbol, madera anglès Tree

sumeri KI (+I)

Cap avall, lloc, sòl, terra (+ lloar, honrar, celebrar - rei)

"Que va cap avall, cap al sòl, a dintre de la terra".

“Que honra el terra o la terra”.

“Que regna-domina anant cap avall de la terra”.

Cal entendre que el caràcter tradicional 木 figura la línia horitzontal, el terre, i les tres branques inferiors són les arrels, i per sobre el tronc o tija. També hi ha qui diu que la part horitzontal cap a munt ja figura la copa de l'arbre. Una vegada visualitzem l’esquema de l’arbre visualitzem el carácter. D'aquí parteix la composición de la modulació (pronunciació) que signifiqui i es defineixi a l'arbre per anar cap avall, per ser a terra, per anar cap a dintre la terra. Els arbres han estat símbols de les lloance i sers fundacionals dels recintes, terrenys i construccions, quan s’anava a edificar era habitual plantar un arbre, de vegades per a foragitar alguns animals com les serps, la sarna i els xilòfags com per exemple amb la plantació d’un cedre, o d’un ginebre que son forts repelents tant per extreure ungüents repelents com per la resina que deixen caure i els aromes al seu voltant que fan que aquests insectes i reptils no passin per aquella zona. També l’arbre es un ésser viu que es fa fort, i domina agafant-se cap avall de la terra. 

Ara avancem, com hem vist a l’anterior artícle, hi ha diverses maneres d’anomenar el concepte de Llop, i com cada manera també comporta una manera d’entendre’l, d’explicar el concepte, de definir-lo, i que si canviem el punt de vista, la sensibilitat sobre aquel concepte o animal, o ser viu, necesitem i podem canviar cap a una altre manera de dir-ho. Vet aquí com en el cas de l’Arbre, no tot es una definición de com i on crèix aquest, ni de cap a on s’arrela. Els arbres ens tenen una funció i aquí entra la paraula castellana Árbol. Veiem:

Árbol. castellà Árbol Del lat. arbor, -ŏris. català Arbre anglès Tree  xinès 木 mù, 树木 Shùmù japonès 木  Ki

sumeri AR / ARA + BU + (U) + UL

Lloat / camí + tallar - perfecte + (arbre, planta) + brot, brotar, fruit

"Arbre que brota al camí per a ser tallada".

"Arbre o planta amb fruits que és perfecte pel camí".

"Arbre que brota i és perfecte al camí".

Aquí ja l’arbre no es sols un arbre, es un arbre amb fruits, un arbre o planta amb brots, es a dir amb més branques, i aquí ja es un arbre el cual podem tallar, no diu clar si l’arbre, les branques o tot, però el podem tallar, i l’estimem per això, per obtener la seva fusta. Per això hi ha la silvicultura, el cultiu dels boscos, que es la tala controlada i la regeneració dels boscos ja sigui de manera natural o accelerant el procés plantant-los. L’arbre pasa a ser un material que emprem que i que necesitem.

Pero hi ha una altre paraula al món, la paraula catalana Arbre, podriem pensar que Árbol i Arbre deriven d’un mateix lloc, que signifiquen la mateixa definición del concepte arbre però relatiu a cultures diferents. No es ven bé així. Arbre ens dona una altre información sobre per a qué el volem l’arbre. Veiem-ho amb claredat:

Arbre. català Arbre: del ll. arbor (arcaic arbos), -ŏris, íd. 1a font: s. XIII castellà Àrbol  anglès Tree xinès 木 mù, 树木 Shùmù japonès 木  Ki

sumeri (A+) AR + BAR

(Abre+) Himne de lloança, fama + per fer foc

“Ser que lloem per a tenir el foc”.

Ja esta, ja haviem entés que creixia al terre, que s’arrelava terra endins, que té fusta. Pero hem entés després que aquesta fusta, aquest arbre el tallem com espècie humana, i hem donat una passa més, el celebrem i el lloem per a tenir el foc. Ja sembla estar tot dit oi? El foc l’obtenim de cremar combustible i aquest combustible sol ser la fusta, la fusta que a les muntanyes s’emmagatzema durant al llarg del bon temps per passar els freds hiverns amb escalfor i no morir gelats i per a cuinar durant tot l’any sencer. Necesitem anomenar l’arbre de tal manera que sapiguem per a qué ens es útil. Obtenim fusta, i què més? es allò, sí allò que cremem per a tenir foc. Es una instrucció. Com quan una persona vol parlar de la Ona, però si aquella Ona. Quina? dubte algú que no enten el contexte, ‘la del forn de pa, aquella que té el cavell rinxolat, ros, i es tant amable, la que et va regalar l’altre día un croissant, la que esta darrere el mostrador’. ‘Ah, sí diguem, que deies d’ella?’. Les paraules son pràctiques, no son res misteriós, res enigmàtic, son pura biologia humana, es la manera que tots els humans compartim però aprenem a definir-la dintre d’un concepte que es defineix per una tribu, una contrada, un poble, una cultura, una frontera. Pero si no veiesim ni la frontera, ni la cultura ni el poble, tota la humanitat ens podriem entendre.

I la versió anglesa per aquest concepte? Veure’m que no va gaire més enllà que la paraula castellana. I no li dona importància, gens d’importància a l’ésser viu, es planament i bastament ‘allò per a tallar’, ‘aquella cosa que sembrem, recollim i tallem’, o ‘això, aquesta cosa que tallem per a les cases i cabanes’.

Tree. anglès Tree català Arbre castellà Árbol  xinès 木 mù, 树木 Shùmù japonès 木  Ki

sumeri TAR + RE + E

Per tallar + allò + recollir, treure, sembrar – casa, llar, cabana

“Aquella cosa per ésser tallada”.

“Allò que tallem per a la llar o per a les cabanes i cases”.

Pero té un sentit, si ho tallem però es una cosa que sembrem per a tal cosa, es una cosa que tallem per a fer-nos les cabanes, per a les llars de foc, per a les nostres cases, ja sigui per construir-les o per a escalfar-les.

El arbre es una cosa complexe, que hem de saber entendre el seu concepte. Si entenem tots aquests aspectes de conceptes quan veiem una arbre, no estarem perduts, sabrem qué son, qué podem extreure, quin servei ens fan. Es a dir, saber diverses paraules de diferents llenguatges ens facilita més coneixement. Es el que vaig voler mostrar amb el fragment de ‘Teatret de llàgrimes orants’ (que podeu llegir a ‘Significació històrica’). 

A un exàmen, si ens pregunten que es i ens senyalen un arbre, i expliquem tots aquests punts esmenats, estem treient un excelent. Després ja vindràn altres preguntes sobre algunes espècies concretes d’arbre o altres plantes. Per exemple, l’arbust? Què ens indica la paraula arbust?

 Arbust. català Arbust del ll. arbustum, íd., der. del ll. arcaic arbos ‘arbre’ 1a font: 1839, DLab. 

sumeri ABRUSUM

Planta (medicinal)

sumeri ABUŠU

Planta

sumeri AR + BU / BUR + US + UD

Lloat, celebrar – ruina, arruinar + perfecte / Herba – arbre – tallar + camí, pathos – recolzat, imposar – menor , arrossegar, batre gra + celestial - planta

“Planta o tall menor amb força per lloar o poder celestial (medicinal?)”.

“Planta que talla el camí i l’arruina”.

Els arbusts son talls menors, plantes menors, son plantes que es condenses i ens tallen el pas del camí, doncs imposibiliten el pas entre els arbusts, per exemple els d’un laberint, els d’una tanca d’un casalot, i si volem passar ens punxem i ens arruinen el camí. Els arbusts surten en els llocs ruinosos creiexen males herbes que es fan arbusts i queda tot descuidat, impracticable i perillós de passar-hi pel que pot haver-hi amagat. Si hi ha un arbust, no miris de passar per allà que et toparàs amb plantes, insectes, serps, aràcnids. Ja ens avisa la paraula, evite’l que ‘la planta talla el camí’.

A la infografia deixo un parell de conceptes més el de Miyadaiku ‘constructor de fusta per fer temples’, i la de Kigumi ‘procés d’enfortir i fixar a terra o en un punt la fusta’. I els de Bosc i Bosque que fan referència a ‘lloc fosc amb plantes, arbres, pedres ideal o secret’ que crea l’aura d’un bosc, l’aura d’un conjunt inmens d’arbres. I Wood es molt divertit perquè ens descriure molt visualment, un lloc on hi ha arbres, plantes, pedres, gespa/molsa o ocells, com si fos el dictat d’un nen petit.

Si voleu saber més busqueu al diccionari o proveu amb altres llengües i comenteu-me-les.

Podem canviar la nominació per a la diversitat a les espècies si canviem la nostre percepció? El bestioler cultural i taxonòmic: Canis Lupus.

Maig 2026.  

Normalment tal i com ens sol passar amb els noms propis, quan diem o escoltem el nom d'un animal no arribem a entendre el seu significat etimològic, no distingim per què diem amb aquesta paraula per a designar a l'animal. Tampoc sabem per què a una llengua li diuen d'una manera i a una altre llengua li diuen diferent i no sabem entendre què les distingeix o si realment estan dient una cosa molt semblant tot i ser paraules molt diferents i llengües molt diferents o distants. 

No fa pas gaires anys, els de la generació del Baby Boom, estudiaven a l'assignatura de Ciències Naturals els treballs sobre la classificació linneana i la taxonomia, unes lliçons que avui dia ja no es treballa a la ESO ni al Batxillerat amb la deguda intensitat. Per exemple, l'antiga Universitat de Barcelona central, a plaça Universitat, tenia en funcionament l'hivernacle en els que practicaven diversos aprenentatges relacionats amb les plantes, la seva taxonomia, la seva utilitat i cura. Aquella generació també realitzava estudis obligatoris de llengua llatina que era de manera independent de quina branca escollissin estudiar, si ciències o lletres. La generació del Baby Boom si encara se'n recordar d'aquells aprenentatges, i van tenir professors que enraonaven del significat dels noms taxonòmics, tenien la capacitat d'entendre bona part de les paraules de manera derivativa. D'alguna manera, durant els estudis, ells descobrien que els noms propis i classificacions taxonòmiques tenien una raó d'existir i d'aportar informació a l'animal, que els noms científics comprenien no tant sols el nom del seu descobridor sinó paraules que ajudaven a classificar-lo i a entendre alguna característica de l'espècie viva.

Tenim diverses maneres de donar nom a les espècies vives:

• Aportant una definició d'allò que les fa diferents a les altres espècies d'éssers vius.

• Detallant alguna característica del seu comportament.

• Detallant alguna característica del seu aspecte i/o fisonomia.

• Detallant la seva qualitat i visibilització cultural o social.

• Detallant una capacitat que tenen adquirida o poden assolir.

• Detallant la seva utilitat.

La manera d'anomenar un tipus d'animal pot estar molt lligada a varis factors dels que acabem de citar. Un exemple és el del llop. Per explicar aquests aspectes veurem tres paraules de tres llengües diferents per a designar-lo: ذِئَاب Dhi'ab de l'àrab, Llop del català i Wolf de l'anglès, i algunes altres més endavant. Comencem.

Dhi'ab ذِئَاب. àrab Dhi'ab ذِئَاب català Llop castellà Lobo anglès Wolf

sumeri DI + HI + AB

Enfadar, ira + acció + bovins

"Qui fer enfadar i donar ira als bovins".

La paraula àrab Dhi'ab ذِئَاب ens dona varies informacions en significar 'Qui fer enfadar i donar ira als bovins'. Primer, hem de saber que allò que les vaques i bovins senten per la olor del llop, tot i ser aquest molt o prou lluny, ja sigui si el veuen o no, es posen neguitoses, molt nervioses, i a la defensiva per l'alerta que causa el llop com a depredador, si aquest s'apropa, els bovins en munió l'encerclen amb ira i l'envesteixen i el trepitgen. Si els bovins es troben amb un vedell mort o que no han pogut defensar bé de l'atac, arriben a mostrar ràbia i ira, inclòs fent que entre elles es donin cops i s'empenyin fent força amb el cap i la cornamenta a més de donar salts. Per tant, ens descriu el llop a partir d'una característica relacionada amb una altre espècie d'animal.

Tanmateix, és interessant entendre que pels humans és més important entendre i relacionar-se amb els bòvids, per tant el llop com a depredador i animal que dificulta la tasca al ramader no és anomenat per una característica seva, pròpia, ni fisonòmica, sinó per allò pel qual se'l té amb menyspreu. 

Alhora podem extreure un altre tipus d'informació, a la cultura de la llengua àrab es dona molta importància als bovins, respecte a altres animals de la ramaderia que també poden ser atacats o poden mostrar ira per la presència del llop. Els bovins formen la segona sura, que és de les més llargues, en l'Alcorà, anomenada 'Al-Baqara' (la Vaca). En aquesta es parla de la fé i sacrifici dels bovins per a l'obediència amb Al·là. De fet la carn de boví i la de xai són molt importants a la cultura de l'islam. Tradicionalment pobles de les terres àrabs tenien cultes a Ba'al, Ba'al Hamon, i a Molok els quals es representaven o podien representar-se amb un ser diví de cos humà i cap de boví amb cornamenta, que es relacionava amb la fertilitat, l'agricultura, els cultius, l'aigua, la tempesta i els trons a aquests déus amb cap de boví eren tant importants culturalment que se'ls feia sacrificis de bovins, i d'éssers humans recents nascuts i/o de joves (Veure: Molk; Tofet). 

Això que veiem i entenem de la paraula àrab succeeix de manera semblant a la modulació amb raó etimològica del mot Llop del català, que podríem afegir la forma Lobo del castellà amb alguna variació modular, i la forma llatina Lupus gairebé igual a la catalana, i de la paraula Wolf de l'anglès.

Llop. català Llop del ll. lupus, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Lobo anglès Wolf àrab Dhi'ab ذِئَاب 

sumeri LU + U + PU + US

Pertorbar, agitar + ovelles, cabres - pastor - terra -  món, tots - aliment - abús - acció + boca, pap, queixalada + imposar-se – ovelles - lloc, camí - seguir, coagular

"Agiten i pertorben amb la seva queixalada als pastors i ses ovelles, a tothom".

Veure Mika, Hemene, Ma’iingan, Shunkaha. Lobo. Dhi’ab.  Maiyun. Luperca. Wolf.

Lobo. castellà Lobo Del lat. lupus; la forma f., del lat. lupa. català Llop anglès Wolf

sumeri LU + U + BU + U

Pertorbar, agitar + ovelles, cabres - pastor - terra -  món, tots - aliment - abús - acció + udolar, ulular + acció

“Que udolar i pertorba als pastors, ovelles, cabres, ramats”.

Veure Mika, Hemene, Ma’iingan, Shunkaha. Llop. Dhi’ab. Maiyun. Luperca. Wolf.

Wolf. anglès Wolf Middle English, from Old English wulf "wolf; wolfish person, devil," from Proto-Germanic *wulfaz, from PIE root *wlkwo- "wolf." català Llop àrab Dhi'ab ذِئَاب  castellà Lobo

sumeri U U + UL + PU + US

Ovelles, cabres - pastor - terra -  món, tots - aliment - abus - acció + terror + boca, queixalada + imposar

"Qui fa terror amb la caixalada a tots els pastors o als pastors de la terra - o  sobre l'aliment".

"Qui fa terror amb la queixalada al ramat i al pastor".

Veure Mika, Hemene, Ma’iingan, Shunkaha. Llop. Lobo. Dhi’ab. Maiyun. Luperca.

Hem vist que la forma catalana i llatina 'Llop i Lupus' ens fan referència als pastors. Per tant, estaríem sobre un terme més  genèric que la paraula àrab Dhi'ab, i ens podria sensibilitzar potser amb el xai, un animal culturalment important anomenant-se Anyell o Be a la cultura religiosa de la mística cristiana.

Aquestes paraules per designar al mateix animal són una manera que en ser propera i amable amb els bovins, amb els pastors i els xais es formula distant a l'animal que anomena i posa nom. D'aquesta manera hem pogut entendre com les paraules Llop, Lupus, Wolf i Dhi'ab es relacionen. D'alguna manera aquestes paraules diferents treballen el concepte d'aquest animal que és als contes tradicionals com: 'La caputxeta vermella', 'Els tres porquets', 'El llop i les set cabretes'.

Aquests conceptes són lluny de la visibilitat del llop que explica i li dona la volta Farley Mowat al llibre "Never Cry Wolf" (Els llops mai ploren). Llibre que una vegada  va ser publicat Disney el va portar a ser una pel•lícula el 1983. Farley va popularitzar la protecció i reintroducció del llop a l'habitat natural en trencar la llegenda negre sobre el llop. Ell va divulgar que els llops només cacen a malalts, vells i dèbils, millorant la selecció genètica i l'equilibri de la manada. Tot i que és un punt favorable i vertader per respectar certs equilibris naturals. No es pot obviar el que són respecte als animals que ens estimem i han col•laborat per a la nostre societat. Tenim un cúmul d'animals com aliments diversos ja sigui en sacrifici per a la carn i parts del cos o per allò que ens faciliten en vida com la seva llet i derivats, com per a fer objectes d'ivori i pigments, tant de la matèria per a fer roba que ens facilita la ramaderia que són preses del llop. Mentre el llop ha estat perseguit per desestabilitzar l'habitat natural que afavoreix directament als humans. El llop a estat extingit a diverses àrees on l'humà ha arribat. Però la pregunta adient no és si caçar-los o protegir-los com dues contres sobre la situació negativa o l’acceptació del llop, la bona qüestió és: Es pot equilibrar a favor dels ramaders alhora que es pot equilibrar a favor de la vida salvatge? Lluny dels idil·lis de Farley Mowat i de l'estima del llop i els gossos de les novel·les de Jack London, i més a prop de la conservació animal i social, hauriem de plantejar-nos si es podria realitzar alguna mena d'ofrena a l'estil Juràssic Parc, on per tal de mantenir l'espècie del Tiranosauri Rex viu i en consonància amb les altres espècies protegides de dinosaures, aquest és alimentat amb cabrits. O podríem establir uns cèrcols molt més amplis on d'alguna manera es foragités al llop d'aquestes zones de ramaderia, o es podria mirar alguna freqüència de so que pogués molestar al llop i foragitar-lo i no influís als animals de la ramaderia i altres espècies salvatges o que anés amb un sensor óptic, o d'altre manera que amb l'ajut d'alguna olor que els resultés  destacable servís d'advertència o els fes sentir allò com a desagradable, tal i com ho fa un collar de gos contra les puces però que fos contra aquest altre perill.

De fet, ja hi han estudis com el del CSIC i l'IREC de crear un esquer aversiu amb un perfum molt característic i intens de vainilla dolça, aquest esquer produiria als llops dolors intestinals i descomposició, i faria associar l'olor forta del perfum de la vainilla que portarien les possibles víctimes del llop amb els dolors intestinals i la descomposició que hagi patit en consumir l'esquer aversiu, així s'està estudiant de que talli el procés de la caça amb els animals de la ramaderia, potser s'aproparien però en sentir la olor que els hi recordaria el mal tràngol marxarien abans d'atacar al ramat.

Tot i així hem de pensar que el llop no s'ha vist sempre com un animal perillós, sobretot dintre de cultures que no gestionaven ramats i es dedicaven a la caça, per exemple els pobles natius americans el tenen com a un tòtem, símbol de fidelitat, sabers i guía espiritual; sota noms com Maiyun pels Xeiene, Shunkaha pels Siux Lakota, Ma'iingan pels Ojibwe, Mika pels Omaha, i Hemene pels Nez Perce. Pels turcs i mongols el llop és venerat com un ancestre sagrat i tenen el mite del Bozkurt sobre la identitat i l’origen de la seva població. A la Roma antiga Luperca fou qui a Ròmul i a Rem els va rescatar de ser abandonats al riu i els va alletar, aquests són els fundadors de la ciutat. Els nòrdics tenien a Odin acompanyat de dos llops: Geri i Freki; i els guerrers Ulfhednar entraven udolant a les batalles. El llop en algun moment a estat domesticat per a crear totes les races de gos, per tant, no han estat sempre un enemic, tot i que també ho són.

• Veiem els diferents noms que pot adquirir l’espècie del llop. I els diferents significats etimològics que modulen aquests diferents noms.

Luperca. nom de la llobatina capitolina que fa rescatar a Ròmul i Rem de les aigües quan van ser llençats pel pare de nom Amuli.

sumeri LU + PA(E)R + KA

Aquell qui remenar, persona + canal d'aigua - fer aparèixer + guineu o animal semblant, carnívor relacionat amb el cans - boca

"Aquell ser caní que remenar el curs de l'aigua amb la boca (i va treure a Ròmul i Rem)".

"Aquell caní que fer aparèixer a les persones".

Veure Llop. Veure Ròmul, Rem i Amuli. I Numa Pompilio. Garm, Fenrir, Hati, Skoll, Freki.

Geri. Geri i Freki són dos llops que acompanyen a Odin a la mitologia nòrdica.

sumeri GI / GIR + E RI

Matar - satisfer / Ràbia, ira + servir, servir-se

"Que satisfer-se amb el que li serveixen".

"Que servir-se amb la ràbia".

Veure Garm, Fenrir, Hati, Skoll, Freki, Llop. Luperca. Wolf.

Freki. Freki i Geri són dos llops que acompanyen a Odin a la mitologia nòrdica.

sumeri PEŠ +  E RI + E + KI

Reunir, entranyes + servir, servir-se + endur-se + a terra

"Qui servir-se enduent-se les entranyes del terra".

Veure Garm, Fenrir, Hati, Skoll, Geri. Llop. Luperca. Wolf.

Skoll. Skoll i Hati són fills del llop Fenrir, fill de Loki i de la geganta Angrboda, a la mitologia nòrdica. Skoll es dedica a empaitar corrents al Sol.

sumeri EŠ + KU + UL + UL

Acció - establiment + córrer - endur-se, treure + ràpid, afanyar-se, despresa + volta del firmament - estrella

"Qui s'afanya a córrer per la volta del firmament".

"Qui va despresa per endur-se la estrella".

Veure Garm, Fenrir, Hati, Freki, Geri. Llop. Luperca. Wolf.

Hati. Skoll i Hati són fills del llop Fenrir, fill de Loki i de la geganta Angrboda, a la mitologia nòrdica. A diferència del seu germà Skoll que persegueix al Sol, Hati persegueix a la lluna.

sumeri  A + (I)TI

agafar, prendre + lluna, mes

"Qui agafar la lluna".

Veure Garm, Fenrir, Skoll, Freki, Geri. Llop. Luperca. Wolf.

Fenrir. Fenrir és el llop-pare dels llops Skoll i Hati. Fenrir és fill de Loki i de la geganta Angrboda a la mitologia nòrdica. Quan Fenrir mor, Loki aconsegueix amb màgia introduir la seva ànima dintre del caní gegant de l'inframón Garm.

sumeri PI + EN + RI + IR

capaç de + encanteri, conjur, maledicció - senyor, governant + posar al lloc, fixar-se, recolzar-se, imposar, alliberar + pujar, endur-se - poderós

"Que un conjur el posa a un lloc poderós".

Veure Garm, Hati, Skoll, Freki, Geri. Llop. Luperca. Wolf.

Garm. Caní monstruós que vigila l'entrada al Helheim, o hel, que és l'inframón a la mitologia nòrdica. 

sumeri GAR + M(AH)

Gran, ample + fer-se gran, prominent

"Que és gran i prominent".

Veure Fenrir, Hati, Skoll, Freki, Geri. Llop. Luperca. Wolf.

Maiyun. xeiene Maiyun català Llop castellà Lobo llatí Lupus anglès Wolf àrab Dhi'ab  ojibwe Ma'iingan siux Shunkaha omaha-ponca Mika nez percé/numípu Hemene

sumeri MA + I + I + UN(U) / UN

Marxar, anar + cridar, lloar, celebrar + per l'aliment, el menjar / al cel, cap a les alçades

"Qui anar cridant i celebrant cap al cel".

"Qui anar cridant i fent lloances cap a les alçades".

Veure Mika, Hemene, Ma’iingan, Shunkaha. Llop. Luperca. Wolf.

Ma'iingan. ojibwe Ma'iingan xeiene Maiyun siux Shunkaha català Llop castellà Lobo llatí Lupus anglès Wolf àrab Dhi'ab omaha-ponca Mika nez percé/numípu Hemene

sumeri MA + I + I + IN + GAN

Marxar, anar + cridar, lloar, celebrar + sector, delimitació, límits - acció + vinga! - criar criatures

"Qui anar cridant i celebrant 'Vinga!'a les criatures".

Veure Mika, Shunkaha, Hemene, Maiyun. Llop. Luperca. Wolf.

Shunkaha. siux lakota Shunkaha ojibwe Ma'iingan xeiene Maiyun català Llop castellà Lobo llatí Lupus anglès Wolf àrab Dhi'ab omaha-ponca Mika nez percé/numípu Hemene

ŠU + UN(U) / UN + KA'A + A

Entranyes, cos - decorar, decoració tèxtil +  per l'aliment, el menjar / al cel, cap a les alçades - presentar-se, sorgir + guineu o animal semblant, carnívor relacionat amb el cans - boca + agafar, prendre

"Qui alimentar-se de les entranyes o dels cossos agafant amb la boca".

"Carnívor relacionat amb els cans que agafar aliment de les entranyes i cossos".

"Decorar-se amb robes que es prenen i sorgeixen del canins".

Cal fer saber, que els siux i altres tribus es vestien amb pells de llop per a camuflar-se, com a roba cerimonial i ritual, i pels exploradors i espies.

Veure Mika, Hemene, Ma’iingan, Maiyun. Llop. Luperca. Wolf.

Mika. omaha-ponca Mika siux lakota Shunkaha ojibwe Ma'iingan xeiene Maiyun català Llop castellà Lobo llatí Lupus anglès Wolf àrab Dhi'ab nez percé/numípu Hemene

sumeri MI + KA'A

Lloar, elogiar + guineu o animal semblant, carnívor relacionat amb el cans - boca 

"Caní elogiat".

Veure Hemene, Shunkaha, Ma’iingan, Maiyun. Llop. Luperca. Wolf.

Hemene. nez percé/numípu Hemene omaha-ponca Mika siux lakota Shunkaha ojibwe Ma'iingan xeiene Maiyun català Llop castellà Lobo llatí Lupus anglès Wolf àrab Dhi'ab

sumeri E + ME + NE

Estació lunar - que és confia per a - que es vist, vigilar -  emergir, presentar-se + combatre, batallar - propietat divina, ritus, culte, que és lloat - desig sexual o virilitat +  força, enfortir

"Que és lloat i se li té culte i ritus per presentar la seva força".

"Que vigila i és fort en combat".

Veure Mika, Shunkaha, Ma’iingan, Maiyun. Llop. Luperca. Wolf.

Asena. turc Asena català Llop llegendàri turc que va cuidar i amamantar a l'únic supervivent de les d'una aldea masacrada dels fills que va tenir van nèixer totes les tribus. 

sumeri AŠ + E + NA

Un + criar i cuidar + persona, humà

"Que criar i cuidar una persona".

Bozkurt. turc Bozkurt català Es sol traduir com llop gris, fa referència al mite turc boz és 'gris' i kurt 'llop', segons la llegenda la lloba Bozkurt va guiar cap a la llibertat a les persones que es van topar amb una muntanya de ferro que va ser fosa amb l'ajuda del foc.

sumeri BU + UZ + KUR + UT

Udular + ensenyar + muntanya, terra estrangera + fer-se de dia, clarejar, déu solar

"Que udular per ensenyar i donar a conèixer on fer-se de dia o el déu solar a la muntanya".

Hem pogut veure des de sentits mitològics nòrdics on són noms associats no a l'espècie sinó a la història annexa al mite d'aquest ésser. En el nom de Luperca, tot i estar associat a Llop, té una modulació amb raó etimològica que ajuda a definir la seva mitologia de fer aparèixer a les persones fundadores de Roma, d'estar amb la boca dintre d'un curs d'aigua i amb la boca fer aparèixer quelcom. Per altre banda, els noms d'algunes de les diverses llengües natives d’Amèrica ens transmeten la sintonia de ser un caní que és elogiat lloat per la força, tant descrit per la manera d'alimentar-se, doncs el llop sol alimentar-se de la part estomacal dels animals que mata, potser perquè és la primera en fer-se malbé i les altres parts podrien quedar més temps a la intempèrie per alimentar-se per més endavant. O fins i tot alguna paraula ens descriu que és emprat com a ornament i roba tal i com fan aquests poblats natius d’Amèrica que ho utilitzen com a vestit amb el cap del llop mort sobre el cap de la persona i com a capa la continuitat del pelatge del cos d'aquest. Entre d'altres paraules amb altres sentits que modulen la seva definició i mite concret pel qual és protagonista i se'l recorda en anomenar-lo.

Si tenim tantes llengües al món que poden anomenar de manera diferent una mateixa espècie animal, és perquè canviem la percepció en relació a aquesta espècie, si arribem a entendre de manera diferent a com ho fèiem abans sobre una espècie o una altre cosa existent ens veuríem capaços de canviar el nom o de guanyar una altre denominació per a tal espècie?, tenim les portes de les nostres llengües tancades a crear i crèixer? 

Per tal de descriure-la sense determinar-los com a una cosa dolenta, sinó per anomenar-los en altres situacions o amb un respecte diferent i simbolitzant una gestió diferent sobre aquella espècie a l'habitat de la diversitat natural. O descrivint una qualitat de manera correcte en alguna cosa que ja no es pot entendre amb aquell sentit o si s'ha corregit. Per això suggereixo: Podríem anomenar diferent a l'animal que anomenem: llop, wolf i dhi'ab? Podríem respondre per anomenar-los amb una locució "Els que udolen", "caní udolador", o donar-li un altre definició que moduli una paraula per designar-los i poder-los definir, podríem partir de que ells "guaien"; el llop és distingit per udolar a la nit, per bramular, xisclar, ulular, ganyolar, bagolar, és a dir, fer crits i laments a la foscor del capvespre i, de la fosca nit, per a trobar-se amb la manada. Aquest tret que els distingeix de manera genèrica i global. Com a característica del canis lupus podria apropar-nos una manera d'identificar-los amb un nom, d'alguna manera semblant al nom de la llengua xeiene Maiyun, com ja hem descrit; podríem prendre la paraula del xeiene, també, crear noves paraules no ens ha de ser cap complicació, per exemple, podríem dir-los amb un llenguatge modular universal i natural:

Guaia-nits / Guaianit / Nitiguaia / Nitiguaiaisi / Nitimaguaia / Isiguaia / Guaia-guaia / Guaia-isinit / Guaianitisi. aquestes són una proposta de paraula completament inventada 'guaia, verb inventat guaiar' i la modulació que conté la paraula catalana 'nit'. Els mòduls emprats són universals i serveixen per descriure qualsevol llenguatge per tant no pertànyer a cap llenguatge sol. El que es vol demostrar és la capacitat de l’humà per poder crear vocabularis nous i poder-se fer entendre. L’exemple postula una relació igual que la paraula xeiene Maiyun "Qui anar cridant i celebrant cap al cel", amb algun canvi i una simbologia més comuna a l’actualitat de figurar al llop udolant sota la llum de la lluna plena. 

sumeri GU + A + I + A. NI + IT(I)(MA) + (I)S(I)

Cridar - menjar - tots, suma + moment - progenitors + cridar + fort. Aura - nit + foscor + radiant, resplendor

"Crida fort cridant cap als progenitors. Al resplendor de la foscor de la nit".

"Crida fort a tota la suma dels progenitors. Al resplendor de la foscor de la nit".

Veure i diferenciar de Guaita.

Intentem respondre a tot el següent: Com ens canviaria la percepció d'una espècie? Ho veuríem diferent en no anomenar-los pel tret agressiu que els pot distingir? Quina llegenda imaginaríem sota aquests noms? Com seriem nosaltres mateixos? M'atreveixo a respondre tot en inventar-me la llegenda del nitimaguaia, un ésser que recorda el somriure del seu amor quan es veien les cares amb la llum solar ara des de la fredor de la lluna, tot trencant-hi el silenci de la nit per por a haver de tenir que dormir sol. Oi que és una visió romàntica i sense causar mal a la percepció que tenim de l'animal?. L’aniríem a buscar per domesticar-lo i donar-li escalfor com vam fer per a obtenir els gossos que ens acompanyen des de la nostre antiguitat? Conviuria com un humà ho fa amb el ramat com ho fan els gossos d’atura que tenen els pastors?

Si continuem dient llop, wolf, dhi-ab al canis lupus, però estem parlant dintre d'un context de salvaguarda de l'espècie, de dirigir un respecte humà cap a ells, és erroni continuar-lo anomenant així, doncs s'ha canviat l'estatus i la percepció sobre aquest animal. Encara i que sigui per la manera de gestionar la ramaderia, i de les eines de control actual d’aquesta. Igual que ara no li diem luperca, doncs ha deixat de significar-nos el mite de Ròmul i Remo, menys en àmbits concrets d’iconologies artístiques i històriques, o igual que hem perdut el sentit general d’anomenar-los en qualsevol dels noms nòrdics mítics sobre llops, doncs la mitologia nòrdica ja no té cap utilitat ni pràctica religiosa i, alhora, els humans podríem també deixar de dir-li Hemene si es perd la seva simbologia per a nosaltres tot i que es conservés la llengua xeiene. Igual que podem perdre paraules, podem tornar a formular i crear de noves per a designar tot allò del qual es té una nova percepció i un nou sentit.

El llop mai deixarà de ser un depredador, un carnívor, però sí que podem perdre-li la por, i podem aprendre a gestionar-lo i a excedir la por, l’odi i les problemàtiques que pot causar, podem arribar a evitar la pertorbació de que faci queixalades als ramats, com investiga el CSIC, així que podem excedir tot allò que ens han limitat la relació i percepció amb la qual els consideràvem. Si més no podem parlar amb major propietat ja sigui quan un ecologista diu que ‘el llop no ataca’, que és com dir la fal·làcia de ‘l’assassí no mata’, com per poder facilitar a un ramader el medi i mitjans per tenir en una consideració respectable i no perjudicial del ramat del llop. Cal saber veure que segons la datació i segons el territori hi han hagut variables socials sobre la relació i percepció del llop, hi ha cultures on les societats són caçadores i els adoren, com hi han cultures on les societats són ramaderes i els temen i aniquilen. En un univers de conveniencia i convivéncia em de ser capaços de representar que hi ha societats on no hi han caçadors, i tot i que el sistema de ramaders és important hi han societats alhora que conviuen amb altres criteris com són els científics, una societat del futur és capaç de molt més que mantenir viu la polarització en relació a un tema com pot ser aquest, una societat del futur treballa amb idees que mai són presents ni han estat passades. La societat del futur pensa com pot ser la gestió espaial i lingüística d'aquest animal, doncs treballa per millorar les situacions.

La divinitat fenícia Melcart que és a la inscripció BODMELQART al fragment d'àmfora de Cadis. L’oració i el déu per a trobar el bon port per a portar els vaixells amb la llum. I reflexions sobre el signari fonètic fenici.

Maig 2026.  

Estem al Carrer de Dr. Gregorio Marañón a la ciutat actual de Cadis. Aprop d’aquest carrer en el passat romà republicà trobàvem el Testaccio halièutic de Gades. El trobem actualment al primer museu de la Universitat de Cadis (UCA). El Testaccio Haliéutico de Gades ubicat a la cripta subterrània de l’edifici de El Olivillo. Aquest museu es situa sobre un jaciment d’un abocador romà del segle I a.e.c. i I e.c. que ens mostra el motor comercial, pesquer i de fer conserves de l’antiga Cadis. 

El jaciment del Testacio halièutic de Gades conté una estratigrafia de varis metres d’alçada amb milions de restes d’àmfores i residus orgànics, de manera similar al Testaccio de Roma, al jaciment s’han trobat restes de gàrum i de salaons.

En concret analitzarem el fragment d’una panxa d’àmfora de terracota, que mesura 21 x 18 cm, amb un segell estampat epigràfic, construida entre els anys 150/140 a.e.c i el canvi d’era. El segell és situat on hi haurien les àsses de l’àmfora. Per tant, és un segell que era bén visible a aquelles persones que les portaven, i manipulaven. El segell és rectangular i conté sis grafemes en púnic cursiu o neopúnic. Aquesta grafia va ser emprada al Mediterràni Occidental encara després de la caiguda de Càrtago. Les lletres de la inscripció corresponen als mòduls BDMLQRT. Que es llegeix com a BODMELQART. 

L’article citat a l'apartat bibliografic relaciona la inscripció amb el nom d’un individu de tradició lingüística i religiosa fenicia-púnica que deuria estar involucrat a la gestió o control de la producció d’aquestes àmfores o dels seus continguts. L’explicació és donada al catàleg de la Exposició temporal: ‘VRBS IVLIA GADITANA: Desempolvando su pasado’ feta entre el septembre de 2025 i el març de 2026 organitzada per la mateixa Universitat de Cadis i el Museu de Cadis. suggereixen que es tracta d’un atropònim que significava probablement ‘per la mà de Melqart’, i continuen suggerint que indicaria com a antropònim que aquella criatura que rebia aquest nom era concedit per tal divinitat i li tenia protecció.

La lectura de qualsevol inscripció com a antropònim o topònim és un érror com bé he demostrat en els milers de casos de l’extens estudi del Diccionari Modular Etimològic. Els noms tenen un significat, això primer, encara que en aquest cas fos una part el nom de la divinitat Melqart, té la seva raó que el forma aquest nom, un significat que forma la modulació del nom Melqart, tal i com veurem. A més pensar que un ciutadà o mariner o cosa més estranya un ceramísta o productor de gàrum fos anomenat igual que el déu és gairebé impensable. A tal cas de trobar una inscripció, sigui quina sigui, a un objecte aquesta inscripció té una finalitat i una raó de ser conjunta a l’objecte. És un succés habitual que quan intenten traduïr o donar un significat a les inscripcions que no entenen, provin de raonar qualsevol inscripció esmenant que es tracten d'antropònims, topònims o de noms de tribus; i és un greu error per aconseguir resoldre qualsevol inscripció, doncs, no aconsegueixen descriure la inscripció, en canvi el que realitzen és derivar-la a una paraula semblant o mantenir la forma del nom sense explicació alguna.

Com hem vist, la inscripció conté BDMLQRT. Melcart (variants: Melqart, Melkard) va ser una divinitat associada a la cultura fenícia, representava la navegació, el comerç marítim, la primavera, la vegetació i el camp i, també, el Sol, la llum, el dia, el foc, la calor. El seu nom romà o llatinitzat, i del període cartaginès és l’Hèrcules Gadità. 

Melcart era representat amb el cos i vestimenta que s’associa als fenicis, un tors nu, un barret en forma d’àmfora al revés. Aquesta vestimenta no l’hem d’imaginar com a la vestimenta que duien, sinò com una representació del que els definia. Com hem vist en un altre article: “La sagacitat del film ‘The Phoenician Scheme”, de Wes Anderson i Roman Coppola. Filar molt prim amb la designació dels personatges”. Els fenícis són els que construien els ports i s’encarregaven d’aquests, ells eren gent poderosa perquè dominaven el comerç marítim, tot allò que entrava i sortia, i tenien el lloc on es guardava, a més del com es distribuïa. Se’l considera un poble, una mena d’empresa constructora de ports, vaixells, de drassanes, fundadors d'enclavaments i assentaments nous. Moltes ciutats amb port del llarg del mediterrani han estat creades o associades als fenícis. Per tant, l’àmfora al cap representa el comerç marítim, les càrregues de material al vaixells.

El Golf de Cadis, es forma davant de l’estuari de Guadalete i de la bahia de Cadis, amb tot un conjunt d’illes. A la illa més gran i llarga, la Illa de San Pere  fa de mur ala bahia de Cadis. A l’extrem del sud de l'illa de San Pere, on avui día hi ha un castell, hi havia el Temple de Melcart. Aquest s'emplaçava just a una punta de l’illa perillosa de navegar, doncs conté moltes roques i illetes que poden barrar el pas marítim. Aquest temple de Melcart es trobava al capdamunt de l’illa en un lloc molt visible. Era constituit per un temple d’estructura clàssica amb columnes, i a fora d’aquest i al davant de l'entrada del temple hi havia un gran vas, una gran zona preparada per a mantenir un foc encés eternament, de dia permetria veure una important i llarga fumerola, i al vespre i a la nit una llum que donés claror a la foscor del mar. Aquest sistema permetria ajudar i guiar-se als navegants, a mode del que coneixem com a far, i avisar als navegants d’on estava la terra ferma i ajudar a diferenciar les zones rocoses i perilloses de passar navegant. Com veurem amb la denominació d’aquesta divinitat sabrem entendre que el mateix nom de la divinitat ens formula l’explicació per entendre la seva funció en el servei marítim. D’aquí que fos un important déu fenici. Melcart il·luminava i guiava el comerç marítim cap als ports. I d’aquí de que es pugui trobar com a part d’un segell d’una àmfora, tal com entendrem a continuació.

• Primer veurem l'etimologia modular de Melcart:

Melcart. déu fenici associat a la navegació, el comerç, i la primavera, la vegetació i el camp, també amb el Sol, la lluc solar i el foc.

sumeri ME + IL + KAR + AD

Ordenança, culte diví, activitat còsmica - calor - desig - virilitat + portar - taxa + port, moll - il•luminar + els vaixells

"Culte diví que porta els vaixells als ports".

"Qui porta als vaixells il•luminant amb calor o amb l'activitat còsmica".

Veure Melikertes.

Com hem parlat hem vist en el mateix nom Melcart el significat de guiar il·luminant als vaixells als ports, de ser un culte diví que porta els vaixells als ports. Ni més ni menys. Hem de pensar que els pescadors surten quan és fosc cap a la mar per a pescar i tornen abans d'iniciar la jornada comuna. Això ha estat un modus operandi habitual en els pescadors, per tant, els pescadors necesiten sempre una guía per a trobar la terra ferma, i ajuda per apropar-se a aquesta terra ferma.

• La denominación grega de Melcart es el nom de Melikertes. Veiem-la:

Melikertes (Μελικέρτης). grec Melikertes (Μελικέρτης) nom grec del déu fenici Melcart, Melkard llatí Melicertes

sumeri ME + IL + I + KI + ERE + TI + ES

Ordenança, culte diví, activitat còsmica - calor - desig - virilitat + portar - taxa + lloat, celebrar - rei + país, terra + portar - servir, servent + els bots + per l'aigua

"Culte diví que porta o serveix els bots per l'aigua amb una taxa reial o portant-los com una celebració".

“Culte diví que es lloat per portar els vaixells per l’aigua i portar-los a terra”.

Veure Melcart.

Aquí tenim l’afegit de que es tractava d’una taxa reial, potser els grecs no estaven del tot dacord, o que servia per a portar als vaixells per l’aigua i portar-los cap a terra. Aquest nom de Melikertes és una altre manera d'explicar la funció de la divinitat i d’anomenar-la. No una derivació del nom per simplement dir-ho a la grega, a la manera grega, sinó una altre manera d’explicar el que es vol anomenar i definir.

• Finalment, veurem la inscripción d’aquesta resta arqueológica amb la que comença aquest article. BDMLQRT, és a dir, BODMELQART:

Bodmelqart. déu fenici associat a la navegació, el comerç, i la primavera, la vegetació i el camp, també amb el Sol.

sumeri. BU + UD +  ME + IL + KAR + AD

Perfecte - bufar, inflar, ventar + dia; sol; calor; febre; estiu; dia deificat + ordenança, culte diví, activitat còsmica - calor - desig - virilitat + portar - taxa + port, moll - il•luminar + els vaixells

"Culte diví que porta els vaixells als ports".(MEILKARAD)

"Qui porta als vaixells il•luminant amb calor o amb l'activitat còsmica".(MEILKARAD)

"Porta la il•luminació pels vaixells pel desig de portar-los a port bufant el foc del Sol". (BODMELQART)

Veure Melikertes.

Aquí tenim una altre vegada una manera de denominar i explicar la divinitat, afegeix amb la forma que modula BOD, que és BU+UD, el significat i l’associació amb el foc del Sol, amb el dia. Per tant, tenim un altre tribut de la divinitat de Melcart, la de ser associada a la llum, al Sol, al dia, al foc del Sol. Per tant, estem davant d’un nom efectivament, d’una altre manera d’anomenar a la divinitat. 

Podem entendre varies finalitats arrel de que una àmfora, un vas ceràmic contingui aquesta inscripció segellada abans de ser cuita al forn, podem pensar que aquesta àmfora era un encàrrec per al portar al temple de Melcart, podem pensar que seria per a portar-hi una cosa cap al temple de Melcart a la illa de sant Pere de la Bahia de Cadis, per a una cosa que es portaria de manera rutinària. Potser un oli, potser un altre material per poder encendre i mantenir el foc o per a crear-hi un fum per a que pugui ser vist de bona manera de dia, o potser tan sols per situar-hi l'aliment per a qui fos l’encarregat de mantenir el foc del temple de Melcart, per a quí visqués mantenint aquell temple. D’altre manera, potser, tant sols s’estampava aquest segell per a indicar i desitjar encomanant als déus, que aquest carregament tingués bon auguri en el seu transcurs de ser transportat per via marítima, desitjant i orant que el carregament sigui lloat per la llum que guia als vaixells per portar-los a terra amb la llum Solar, és a dir sigui un carregament lloat i honrat per Melcart, per a que trobi aquest bon port. 

Sigui com sigui, és interessant trobar restes fenícies, que són una cultura i poble semita emplaçat a la terra de Líbia, que tinguem un déu fenici com és Melcart a les terres de Cadis on hi tenia un gran temple, i restes escrites en el seu nom, a la península ibèrica que és l'altre extrem del mar Mediterrani. Podriem divagar si els fenícis van inventar l'alfabet fonètic fos a raó de ser una eina per a facilitar transcriure les diverses llengües amb les que es trobaven, per fer-ho fàcil i poder comerciar i dialogar amb més comoditat que amb els anteriors tipus d'escriptures. Podria ser que la capacitat de representar la fonètica fos una eina feta amb el coneixement de la gran similitud entre tots els llenguatges, en entendre que la modulació era fonamentalment un concepte del llenguatge limitat en la biologia humana com a executora i com a moduladora d'aquesta. I que si podien transcriure fonèticament amb una mena d'alfabet qualsevol llenguatge podrien arribar a entendre aquest, i a uniformitzar els llenguatges podent alhora de ser capaços de llegir-los poder entendre'ls també en tot moment. Imagineu que uns ho escrivissin amb lletres àrabs, altres gregues, altres en rúnic i altres en alguna  de les cuneiformes, haurien de saber llegir totes les escriptures diferents, mentre amb una mena d'alfabet fonètic podrien descriure-les a totes elles, potser coneixent-les sols podent parlar-les i potser tant sols entendre-les com demostra el mètode modular. S'ha de fer saber que l'alfabet feníci va esdevenir en variants segons la regió en diverses cultures del mediterràni, però tot i tenir diferències és consideren que parteixen d'aquest. Els fenícis van crear l'abjad amb 22 consonants i els grecs el van utilitzar afegint les vocals, d'aquí que derivin totes les altres: podriem parlar del cirílic, el llatí, el iber, el celtíber, el grecoiber, el lepóntic, rètic, el lusità. Tot i ser llenguatges diferents parteixen d'aquesta feina de crear un alfabet fonètic. Tot i que no deixo de tenir sorpresa, el funcionament precís i minuciós del mètode modular suggereix que és molt més fàcil entendre'ns els humans del que estem acostumats a veure.

• Recordo l'explicació modular dels mots: fonètica i fonema:

Fonema. català, castellà Fonema del gr. phṓnēma ‘so de la veu, paraula’

sumeri PU + U + NE + MAH / MA

Boca, veu + acció - bramar, veu, xiscle + per si mateixos + madurar / acció

"Formes que per si mateixes maduren de la veu".

"Sons de la veu que surten per si mateixos de la boca".

Veure Lexema, Fonètica, Morfema.

Fonètica. català Fonètica del gr. phōnētikós ‘relatiu al so’, der. de phōnéō ‘fer sentir la veu, parlar’, i aquest, de phōnḗ ‘so, veu’ 1a font: 1864, DLab.

sumeri PU + NE + ED + DI + KA

Boca, parla, entrada - Profunditat + elevat, altament + reforçar + parla + acció

"Entrar profundament en el reforç de la parla". 

Veure Fonema, Lexema, Morfema.

Phoenikies. grec Phoenikies  català Fenici castellà Fenicio

sumeri PU + U + E + (H)I + NI + K(I) + ES

Van construir + el món - acció + establiment, contrada + acció + de si mateixos + terra, lloc, contrada + establiment  

"El que van construir per si mateixos l'establiment terrenal de les contrades del món".

Veure Fenici.

• Podriem reformular la lògica de Phoenikies (que es refereix als Fenícis) i Phonetic. I obtindriem una altre raó vertadera:

Segona versió de,

2 Phoenikies. grec Phoenikies  català Fenici castellà Fenicio

sumeri PU + U + E + (H)I + NI + K(I) + ES

Van construir - Boca, parla, entrada - Profunditat, curs d'aigua + el món - acció + establiment, contrada - dir, parlar + acció + de si mateixos + terra, lloc, contrada + establiment  

"Els que van construir la parla dels establiments dels llocs".

"Els que van construir per si mateixos l'establiment terrenal de les contrades del món".

"Els que establir-se als cursos d'aigua del món establint-se a la terra (d'aquests)".

Veure Fenici.

Per tant, tenim l'explicació de feníci, phoenikies, i de fonema, phonetic. I podrien estar més emparentades del que podriem imaginar. Segurament les hem de separar com mots diferents, però també es poden llegir com a un.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

ZAMORA, J. Á. and Bernal-Casasola, D. (2025) “Sello en neopúnico con el antropónimo Bodmelqart, en ánfora tardopúnica [Neo-Punic seal bearing the anthroponym Bodmelqart, on a Late Punic amphora],” D. Bernal Casasola, L. Esparragosa Díaz y José J. Díaz Rodríguez (eds.), VRBS IVLIA GADITANA: Desempolvando su pasado, Junta de Andalucía / Universidad de Cádiz. (Disponible en: < https://www.academia.edu/resource/work/165873828 >).

Les paraules ens ajuden a entendre sobre les característiques de les coses, llocs, éssers. 

L'experiència del desconeixement que va tenir el hawaià, és la mateixa que tenim ara a totes les llengües. 

Maig 2026.  

Kehau Springer ("What the Hawaiian language revival means for conservation". 11 maig 2016. [Enllaç]: <https://www.conservation.org/news/what-the-hawaiian-language-revival-means-for-conservation >) ens comenta la seva experiència vital amb el hawaià, degut a haver nascut el 1982, sols quatre anys després de que la llengua hawaiana, olelo hawaii, fos reconeguda com a llengua oficial. Kehau ens explica que no va començar a estudiar-lo fins que va tenir 13 anys, i que fins que no va arribar a anar a la universitat no va començar a parlar-lo amb fluidesa.  Ens comenta que, un cop apresa la seva llengua mare, va poder començar a entendre els significats que tenen darrere els noms dels llocs i així es va adonar, i va entendre que els noms dels llocs contenen descripcions dels recursos que es poden trobar, del tipus de característiques d'aquella terra o situació.

• Kehau ens en dona un exemple d'una localització amb el nom de Kiholo. Ens ho explica així:

Per exemple, Kīholo, un lloc que es troba a la regió de Kona Nord de l'illa de Hawaii, té uns quants significats diferents. Kīholo és un tipus de gran ham de fusta que tradicionalment s'utilitza per pescar peixos grans; també pot referir-se a una gran xarxa de pescar. Un altre significat fa referència a una quantitat abundant de flux d'aigua. Això hauria de semblar familiar a tots els que han estat a Kīholo; el paisatge està ple d'estanys subterranis que buiden les seves aigües a l'oceà cada dia.

Imagineu que no pots entendre com es diu un lloc? Estic segur que per a tothom, la majoria de noms de localitats, la majoria de noms propis de persones, d'animals, de plantes i materials, no arribem a entendre res de la seva raó significativa, de ser anomenat de tal manera. El problema que es va trobar en Kehau era no haver conegut la llengua que anomena i fa la denominació de tot al seu voltant, doncs no la parlava. Però hem de reconèixer que a l'actualitat els humans en qualsevol llenguatge, tot i conèixer la llengua i parlar-la, no són capaços de distingir els significats. Per tant, tot i parlar-les no coneixem la llengua amb la que parlem.

D'aquesta manera, ens perdem una gran informació que ens ofereix el coneixement que va arribar a formular la paraula concreta per a totes i cada una de les coses. La paraula existeix encara, però el seu significat, la seva raó de ser, ha mort. Tenim cossos de lletres dissecats que els redefinim per a recordar-nos d'alguna manera el què poden ser, però no el què han estat ni per què han perdurat fins ara. No és una qüestió d'estat, ni d'escola, tampoc cultural, és una qüestió biològica del llenguatge. Ja sabeu que podem reobtenir la capacitat de lectura del contingut de les paraules, no a partir d'actualitzacions i ampliacions de la informació amb criteris del nou coneixement científic, en canvi ho podem reobtenir de manera concreta amb el mètode modular que descriu la composició i formació de les paraules detallant el significat de cada mòdul que modula la paraula i que, a mode de l'acompliment del sumatori dels significats que contenen, aporten la definició del mot. 

Kehau ens ofereix un savi proverbi amb olelo hawaii, aquest diu:

"I ka ʻōlelo no ke ola, I ka ʻōlelo no ka make.” . 

Aquest proverbi hawaià, Kehau el tradueix de la següent manera: "A la llengua hawaiana nosaltres trobem la vida de la nostre raça, sense la llengua nosaltres perirem".

• Jo vull demostrar-vos que el mètode modular funciona bé. Per això l'aplico a la lectura d'aquest proverbi:

"I ka ʻōlelo no ke ola, I ka ʻōlelo no ka make”. proverbi hawaià "I ka ʻōlelo no ke ola, I ka ʻōlelo no ka make” català es tradueix per Kehau com "A la llengua hawaiana nosaltres trobem la vida de la nostre raça, sense la llengua nosaltres perirem".

sumeri I. KA. ʻ[U + UL + E + LU + U]. NU + U. K(I) + E. U + ULA ▪︎ I. KA. ʻ[U + UL + E + LU + U]. NU + U. KA. MA + K(I) E.

Lloar, celebrar, honrar. Acció. [Tothom, món + plaer - vell, antic, remot + parlar, dir, parla + persona, humà + acció]. No, sense, no ser. País, terra, contrada, estat + recollir, presentar, emergir - parlar - casa, contenir, estat. Acció - tot, tothom, món + qualsevol cosa - batallar - negativa, refusar ▪︎ (I bis). (KA bis). [UULELUU bis]. (NU bis). (KA bis). Marxar, anar + (KI E bis).

"Lloar i celebrar. que la parla que tots els humans tenen el plaer (de dir). No sigui. el parlar de la terra de qualsevol cosa del món. És lloar i celebrar. que la parla que tots els humans tenen el plaer (de dir). No hi sigui. I marxi de la terra".

• Manera resumida amb paraules equivalents per reduir les definicions modulars i facilitar la seva comprensió:

"Celebrar que la llengua no digui qualsevol de les coses del món, és celebrar que la llengua no sigui parlada amb plaer a la terra i marxi d'aquesta".

Ho veieu? El coneixement humà sobre les pròpies capacitats linguístiques té un greu retrocés. Si podem entendre amb el métode modular, qualsevol inscripció i si obtenim la facilitat d'anàlisi de la modulació podem arribar a ser políglotes, i a poder accedir si menys no, per a entendre l'existència de les paraules, de les que coneixem pel seu us habitual i context com d'aquelles paraules que ens són remotes i aparentment desconegudes. Fins i tot en la llengua més parlada i estudiada no arribem a entendre, tot i els esforços, la seva raó de ser i d'esmenar les paraules. Ara, el mètode modular ens detalla per què són tal com són les paraules, i ho troba en els significats de la seva pròpia modulació i no en els significats d'una paraula semblant, però no igual. Podem entendre les paraules per com són i no necessitant derivar-les a altres paraules d'altres llenguatges. Els mòduls que modulen les llengües són universals i incondicionals per a tothom.

• Hem parlat dels significats de la paraula Kiholo, anem a veure'l modularment:

Kiholo. hawaià Kiholo català Kiholo, lloc que es troba a la regió de Kona Nord de l'illa de Hawaii, significa gran ham per pescar i xarxa de pesca, o/i flux d'aigua, el parc de Kiholo conté el Kiholo Fishpond, estanc de peixos de Kiholo, que és un estanc estret i llarg on es feia pesca.

sumeri KI + HUL / HULU / GU + U + LU + U

Terra, contrada, estat, cap avall, sota terra, inframón + regna, corretja, anella / ser estret, assaltar / xarxa + curs d'aigua + peix - abundar, amuntegar + guanyar el control - forat - derrotar - aliment, alimentar

"Terra on hi ha un estret curs d'aigua [per derrotar els peixos / amb aliment de peix]".

"Xarxa per tirar cap avall i [alimentar-se de peix / controlar el peix]".

Així som conscients, com ho va ser Kehau, del significat de la paraula Kiholo, i com ens descriu que hi ha un curs d'aigua estret on pescar, que designa un espai de terra amb peixos, i que també té la lectura d'indicar una xarxa de pescar.

Finalment, per acabar la reflexió d'aquest petit article, vull deixar explicada modularment la següent dita hawaiana que ens cita Kehau. Hi ha un proverbi que diu: “He aliʻi ka ʻāina, he kauwā ke kanaka”, vol dir, "La terra és el [cap / primer / amo], i l'humà és el seu servent". Amb aquest proverbi fan incís en remarcar que no hi ha separació entre la natura i la gent. Fixeu-vos com la naturalesa rep els noms que li posem, però és la mateixa naturalesa del món en relació a les capacitats del cos humà que posa el nom a la natura. És a dir, és la mateixa naturalesa que anomena la natura. La llengua, com he esmentat té una raó de ser biològica, no és tant sols un artifici humà, sinó que està lligada a la biologia, al pensament i a les capacitats que té l'humà com a ser natural i, per aquesta raó, totes les llengues del món que existeixen i han existit en el passat, inclòs d'aquelles que podran ser inventades tindran una lògica natural i podran ser descrites amb els mateixos mòduls que contenen el significat que els dona definició. Perquè l'únic que diferencia les paraules d'una llengua en relació a les paraules d'una altra, és que cada llengua ho diu a la seva manera. Perquè hi ha diferents maneres de poder descriure qualsevol cosa del món, això és el que forma les diverses paraules: la única raó natural humana i el sentit que es diu per descriure-la i fer-la entendre. A partir de com es descriuen, es formen les diferents paraules de totes les llengües, tot i que puguin descriure la mateixa cosa ho fan de manera diferent i queda detallat en com són les paraules per si soles, no associant-les a altres llengües. La modulació no deriva, ni compara, ni associa a una altra llengua, sinó que troba, gràcies a una llengua molt antiga, els mòduls que donen significat i fan efectiu qualsevol vocabulari.

"He aliʻi ka ʻāina, he kauwā ke kanaka”. hawaià proverbi “He aliʻi ka ʻāina, he kauwā ke kanaka” català "La terra és el [cap / primer / amo], i l'humà és el seu servent"

sumeri E. ALI. ʻI.  KA.  ʻA + I + NA. ▪︎  E.  KA + U + U + UA.  K(I) + E.  KA / KAN + NA / A + KA. 

Finca, terreny, estat, país, contrada, llar, casa, solar. Acció + celebrar, lloar, honrar - rei. ' (I bis). Acció.  Progènie, descendents + (I bis) + humà - cel. ▪︎ (E bis). + (KA bis) + terra - alimentar - conduir + (U bis) + aprovisionar.  País, terra, contrada, estat + recollir, presentar, emergir - parlar - casa, contenir, estat - vetlla per. (KA bis) / Porta, portal - terra + (NA bis) / Treballar, enfortir + (KA bis).

"La terra. és. la que lloa i honra. a la progènie dels humans que la celebren ▪︎ La terra. és. aquella que ens aprovisiona d'aliment. vetllem per la terra. que els humans són a la terra / treballem i enfortim aquesta terra".

Veiem que el proverbi "He aliʻi ka ʻāina, he kauwā ke kanaka” és molt més que la traducció que se n'ha facilitat en anglès. La seva traducció és molt més natural perquè, en comptes de parlar de la terra com si fos el cap, l'amo, ens està dient que la terra és la que lloa i honra als humans; en comptes de dir que som els seus servents, està dient que hem de vetllar per la terra i treballar per aquesta doncs ens aprovisiona d'aliment i que hem de vetllar-la perquè els humans sóm a la terra. És a dir, ens diu que vetllem per aquell indret que ens manté en vida i treballem perquè la terra ens pugui mantenir en vida. D'alguna manera està dient que siguem útils a la terra perquè ens sigui útil a nosaltres, que servim a la terra, però no en el sentit de la relació amo-senyor-servent, sinó en una relació de mantenir un diàleg natural i no una escala de valors de càrrecs piramidal. 

El llenguatge és natural en els éssers vius i la modulació natural de totes les llengües humanes s'explica amb aquest mètode modular. I m'aventuro a dir que una part del que pronunciem es comparteix amb alguns éssers vius que no són de l'espècie humana, tot i que no ens poguem entendre com no entenem un parlant d'una llengua llunyana a la nostra, però sí que entenem i tenim la percepció d'entendre alguna cosa. Com diu Kehau a arrel del darrer proverbi "La terra ens cuida, nosaltres necessitem prendre cura de la terra". I parafrasejant aquest mateix proverbi, vull finalitzar dient: "Cuidem de conèixer la terra per servir el llenguatge que ens dona".

RUFUS EST, una de les caricatures més antigues, situada a l'atrium, estança 64, de la Villa dei Misteri.  

Un sobrenom molt escaient a la coloració del vi tint i dels murs de la vil·la que va ser productora de vi. 

Abril 2026.

Aquest grafiti es considerat una de les caricatures més antigues d’una persona. Es troba gravada a Pompeia, Itàlia, a la Villa dei Misteri. És a un mur de l’atrium 64, habitació contigua al pati principal on hi ha la cripta d’aquesta vil·la. És l’atrium més gran de la vil·la dels dos que té, i és el que està proper a l’Habitació dels misteris. L’atrium és el rebedor de la cases romanes que es forma per una font al centre de l’estança. Els murs d’aquest atrium estan pintats amb frescos ornamentals i arquitectònics amb un predomini de la coloració vermellosa i la imitació de pedres marbòrees.  

• Podeu veure el mapa de la Vil·la dels Misteris, i la situació de l’atrium 64 a: < https://pompeiiinpictures.com/pompeiiinpictures/RV/villa%20mysteries%20plan.htm >).

Aquesta vil·la que està situada als marges de Pompeia, és coneguda per uns importants frescos encerats amb encàustica, la cera ha permès conservar la coloració fins a l’actualitat, tot i que la cendra calenta que va sepultar-los producte de l’erupció del volcà Vesuvi els podria haver degradat. Aquesta vil·la conserva uns dels frescos figuratius romans més importants que han arribat als nostres dies els quals ressalten per la coloració vermellosa obtinguda de l’aplicació del pigment de cinabri, un pigment que tenia molt de valor i que és inestable si no fos per l’acabat de l’encàustica que els recobreix. Té encara avui dia uns frescos d’un vermell molt fort, lluminós, agressiu i impactant. 

A els frescos de l’habitació propera a l’atrium 64, l’habitació número 5 és l'Habitació dels Misteris, conté una representació del ritus cerimonial del casament i del culte al vi, amb un Bacó/Dionís, déu del vi i la vinya, el teatre, les festes i els banquets i orgies, tant de les celebracions nocturnes. També hi apareixen el sàtir Silè al qual se li ofereix vi. I entre altres figures femenines, la d’una dona ventant el gra, i una altra deixant-lo madurar en unes safates. A més de figures humanes alades. Cal relacionar que aquesta villa conserva estances dedicades a la producció del vi, amb un celler on hi havia les tines per guardar-lo. Al costat un torcularium on es conserva part del tòrcul de la premsa del vi amb una gran viga de fusta que té a un extrem un cap de boc tallat. Els terrenys adjacents a aquesta villa podrien haver estat dedicats al cultiu.

• Podeu veure una vista 360 graus d’aquesta Habitació dels Misteris: <https://www.donovanimages.co.nz/media/panoramas/Misteri/Misteri-F24-06_fresco_28mm_9600px.html >. 

Després de localitzar aquest grafiti i entendre el seu entorn. anirem a entendre la seva inscripció que és acompanyant de la caricatura. Hem de pensar que potser en aquesta vil·la es feia culte al déu Baco, un culte que va acabar sent prohibit. I que en aquesta vil·la hi vivien molts treballadors i servents, els quals deurien tenir criatures també. Per tant hi ha moltes possibilitats de que aquesta caricatura fos feta per persones amb diferents finalitats. Des de que fos un servent, una criatura o una colla de benestants que van accedir a una festa o a un ritual del vi. Analitzem la inscripció:

Rufus / Tufus. Grafiti ratllat a un mur a Pompeia a l’habitació atrium 64 de la Villa dels Misteris, tracta d'un dibuix d'una caricatura del bust d'una persona vella i calva coronat amb una corona de fulles, i la inscripció que l'acompanya "Rufus est", pot llegir-se depenent de la inscripció com a "Tufus est", veure-ho desglossat a continuació.

sumeri RU / TU + PU + US / UŠ / S(U). ES + T(E)

Acció - construit, edificar / sacerdot - líder - beuratge on a l'aigua s'ha bullit amb plantes, o aliments i a pres sabor + profund + acompanyar, arrossegar, imposar, vorejar / sang -  verí, poció / vermell. Acció + assignar feina - denigrar, difamar

"Tenir o ser d'un profund vermell". (RUFUS. podria indicar-se com al castellà 'rubicundo', el català 'l'encès, el vermellós, el rossat')

"Beuratge o cosa que s'ha bullit, cuit i és un verí profund que voreja un lloc o que s'arrossega". (TUFUS)

"Al sacerdot o líder profundament arrosegat o enverinat o que és un profund verí, el denigro i el difamo". (TUFUS).

"Qui és un profund verí.  Que és un difamador /  Ser difamat". (RUFUS EST)

"Qui és profundament vermell. El difamat". (RUFUS EST)

• Veure el "Grafiti a Pompeia sobre la caricatura més antiga":

[Enllaç:] < https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Rufus_est_caricature_villa_misteri_Pompeii.jpg  >. 

Veure Rubicund. Ruddy.

Tractant-se d'una caricatura és probable que sigui una cosa pejorativa del personatge o que es ressalti un aspecte físic del personatge o del seu caràcter. Podria entendre's que tractant-se d’una caricatura seria un sobrenom del personatge que el caricaturitza. Quant pensem en la fórmula llatina ‘Paraula + est’, hem d’entendre que en ‘est’ significa ‘ser, estar, és’, per tant, llegiríem ‘És en Rufus’, o ‘És Rufus’, és a dir, i en unió amb el dibuix de la caricatura s'entendre com: 'El tal Rufus és aquest dibuix'. Però, hem d’entendre que RUFUS és un nom i, pot ser, és un sobrenom. Per RUFUS podem entendre que fan referència al seu color vermellós, o al seu profund verí que fa i crea com a líquid o ve que deixa quan parla, si es refereix al verí que fa com a líquid fa referència al vi que premsen en aquesta vil·la. Si fa referència a la coloració vermellosa aquest sentit tindria lògica com a sobrenom en relació a la coloració predominant de la Vil·la dels Misteris, amb la importància del color vermell en la majoria dels frescos de tota la vil·la, a la coloració vermellosa característica del vi. Per tant, es relacionaria el personatge amb un nom que el caricaturitzat amb el color dels murs i del vi. També tindria la lectura de relacionar el personatge amb l’aspecte de tenir una pell vermellosa, rosada, en relació a la producció del vi, significaria que era una persona que era comú que estigués vermella a la pell. Això passa quan es veu alcohol, i el cos no pot descompondre l’acetaldehid, que és un component tòxic de l’alcohol, s’acumula i provoca l’alliberament d’histamina que fa dilatar els capil·lars sanguinis i que s’envermelleixi la pell, per tant, estaria relacionat amb el caràcter de la rubefacció, del rubor, de ser rubicund a la pell com a reacció causada per l’alcohol del vi que ritualitzaven, li feien culte i que produïen en aquesta mateixa vil·la. A més tenir una pressió alta o una mala circulació poden ser efectes causats per l’alt consum del vi i de l’alcohol en trets generals.

Per ‘EST’ podríem pensar que estan fent referència simplement i planament al verb ‘ser’. Indicant que ‘És vermellós’ o ‘És el rubicund’, o ‘És en Rufus’ tal i com ja havíem esmenat. Però, també podem entendre que està indicant que és ‘una difamació' o que 'l'estic difamant, denigrant' amb aquest sobrenom. 

El primer signe inscrit no queda del tot clar que sigui el valor R o el valor T. En cas de que fos T, es llegiria el mòdul TU. La lectura del primer mòdul ens estaria indicant o ve reforçant el sentit de beuratge verinós; o de que es tractava d'un líder o d'un sacerdot, això remarcaria la importància d'aquest personatge com a 'líder o sacerdot vermell’ o com a ‘ líder o sacerdot verinós', és a dir, en altres paraules, que era dolent o era un sacerdot que se’l distingia pel color vermell. També es podria llegir TU com a ‘beuratge fet a partir de plantes, premsades, bullides per prendre el seu sabor de color sang o vermellós’. Així que gairebé no canviaria tant el significat o potser lleugerament.

La coronació amb fulles laureades al bust de la caricatura podria indicar un reforçament de l'acte de ser denigrat, com dient 'És de tots el més, el que més és... així', a mode de burla com si tingués el premi de ser verinós, o de ser vermellós, rosat, encès, rubicund, podent denigrar-lo o mofar-se, denostar o anomenar-lo per el seu aspecte físic o per un aspecte sobre el seu caràcter amb una distinció augmentativa com premiant-lo o indicant que és parlant de la seva aura i aspecte. 

Què podem interpretar? Potser aquest personatge, el qual se li destaca el seu nas prominent inflat i engruixit, i el seu aspecte de vell, amb ulls petits i calb, és la de destacar que era una persona molt rubicunda, que bevia molt, que tenia aspecte ja de estar begut amb molta normalitat. El nas es fa gros i vermell quan es beu molt d’alcohol, es mal forma, i els ulls s’empetiteixen per l’estat d’embriaguesa. Per exemple, la representació d’algú borratxo als còmics d’Astèrix sempre és amb un gran i rugós nas roig. Hi ha la malaltia de la rinofima, una malaltia dermatològica que causa això al nas associada amb el consum d’alcohol. La zona del mur on s’ha fet la caricatura és una zona on el fons és vermell, per tant ja fa la funció d’indicar el nom que l’acompanya. La pèrdua de cabell es pot associar a l’alt consum d’alcohol, degut a la deficiència nutricional, a la deshidratació que  és causada per l'elevada evaporació dels líquids que conté el cos i de la mateixa aigua produïda per barrejar-se amb l’alcohol i als desequilibris hormonals, que es relaciona amb la calvície de la caricatura. Podem entendre que potser, també, era el sobrenom de l’amo i gestor de la vil·la, indicant-lo en relació al color de les parets de la vil·la i a la coloració pròpia del que produïen en aquesta vila, el vi del raïm madur que és tintat, color bordeus i fosc pels tanins. Per tant podria ser la caricatura del gerent de la vila, l’amo d’aquesta.

Com podem veure, Rufus és molt més que un nom. Es coneix que Rufus seria un nom per indicar a les persones pèl-roges, fet que no distaria de ser un sobrenom, i ens confirma la relació amb l’aspecte rogenc de la vil·la i del vi que produïen. També s’associa a rúfol, que designa un temps encapotat, ennuvolat, ventós; i al nom de part del calendari republicà que designa el temps a partir del 21, 22, 23 de novembre amb el nom complet de Rufolari o Frimari, Frimaire, indicant un temps de pluges i inundacions i de ventades.

Annexe:

• Adjunto dues paraules: Rubicund i Ruddy, la primera és catalana, i la segona de l'anglès. Les adjunto perquè han estat anomenades en aquest artícle i tenen certa semblança aspectual i de caràcter amb la paraula Rufus. Tot i no significar el mateix ni res específicament semblant.

Rubicund. català Rubicund del ll. rubicundus, -a, -um, íd., der. de rubēre ‘ser vermell’, der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’ 1a font: 1917, DOrt. castellà Rubicundo anglès Ruddy

sumeri RU + BI / BI(L) + (KU / KUKU + UN ) / KUM  + UD

Acció - remoure, reposicionar, llunyania + disminuir, reduir, rebre assignació / cremar, tenir febre + (fort, enfortir / mort + elevat, alçat) / estar calent, tenir calor + calor, febre, dia, Sol

"Ser en una llunyania disminuit amb calor i febre".

"Que et remou i et crema fort tenint calor i (sensació) de febre".

"Que et remoure i cremar tenint calor o estant calent pel Sol".

Veure Rufus. Ruddy.

Ruddy.  anglès Ruddy català Rubicund castellà Rubicundo

sumeri RU + (UD / DU) + DI

Acció - remoure, reposicionar, llunyania + (calor, febre, dia, Sol / impregnat) + cremar, ardor, estar enfadat, tenir ira

"Que et o li remou la calor que li crema".

"Que li remou el Sol que li crema".

"Que està impregnat de ser cremat".

"Que està febril i amb ira o enfadamenta".

"Que està febril i amb ardor".

Veure Rubicund. Rufus. 

Per acabar, i no menys interessant, és la formació modular de la paraula Vil·la amb la seva definició modular, i l'estreta relació amb les definicions al DiEC.

Vil·la. català Vil·la del fr. villa, i aquest, de l’it. villa, íd., del ll. villa ‘masia’  castellà Villa italià Villa

sumeri BE + IL + LA

Parcel·la, hort, rebre assignació + aixecar-se, contenir - treballadors - donar suport + pagar, ventar gra, equip de jou, mostrar, exhibir

"Que s'aixeca amb una parcel·la-hort que venta gra".

"Que contenir i exhibir un hort o parcel·la".

"Que té una parcel·la-hort que paga a treballadors".

Aquesta definició modular es correspondre molt bé amb la definició actual al diccionari per entendre el mot: 

1. [història] Centre d’explotació agrària de l’època romana, que incloïa sovint un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc.

2. Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.

La fona hispànica de Quint Sertori i els missatges adjunts de PIETAS i FIDES. 

Sertori és un nom que es modula per a l'ocasió; i les explicacions modulars de les opcions d'etimologia derivativa associades. 

Març 2026.

Aquesta entrada va sobre més fones amb inscripcions documentades a la publicació  de M. García Garrido i Luis Lalana 'Algunos glandes de pomo con inscripciones latinas y púnicas hallados en Hispania'. Tot i que no traduides del tot en aquesta publicació.

(Disponible en línea: < https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000430/00000019.pdf >).  

El noms amb el que existir l'exèrcit Quinto Sertori Pro Cònsul, prové de l'anomenat amb títol 'Sertori Pro Consul', o amb nom propi Quint Sertori. Aquest és citat en inscripcions a les bales de plom de fona com: 'Q. SERT PRO COS / FIDES'; 'Q. SERT PRO COS / Símbol del Timó'; 'Q. SERTO PRO COS / Símbol d'àncora'; 'Q. SERTOR PRO COS / Símbol Timò'; i 'Q. SERTORI PRO COS / PIETAS'. Quint Sertori va ser un pretor que amb la victòria de Lucius Cornelius Sulla, en català Luci Corneli Sul•la Fèlix, i en castellà s'anomena Sila, a la primera Guerra Civil romana, Sertori no es va voler sotmetre a Sulla i va fugir cap a Hispania on va formar exèrcit amb els lusitants, amazics, ibers i celtíbers per a lluitar contra el poder establert a Roma per Sila i els exèrcits que aquest enviava cap a Hispania per a dominar-la, també va crear un senat a Osca. 

Aquesta inscripció SERTORI COS s'ha trobat en bales de projectil de fones, trobades a Navarra, Saragossa i a Uson (Osca). Una d'elles conté a l'altre cara la paraula PIETAS. 

La diferència de Sertori envers els governants dictatorials de Roma com Sulla i el següent Juli Cèsar. Que tot i ser ja emperador romà, va ser contràri a la dictadura portada a terme per Sulla, tot i que Sulla el va proposar com a succesor pel càrrec. Queia en que Sertori es feia respectar i era honrat pels forànis aconseguint atacar les tropes de la dictadura romana amb ajuda de la gent nadiua a Hispania, i Mauritània la qual se li unia amb la mateixa finalitat, no permetre el govern de les terres en mans romanes, tot i que la vertadera finalitat de Sertori fóra mirar de reconquistar Roma. La dictadura romana feia aleshores que totes les terres fóren donades als soldats d'alt rang. Per tant, s'expropiaven de la gent que vivia en elles, això deuria ser un problema greu entre la relació de lusitants, celtes, i ibers amb aquestes lleis imposades per la dictadura romana doncs els hi mancava els beneficis havent de rendir tributs als nous amos de les terres que ja portaven treballant abans de que fosin propietat d'aquests militars nouvinguts. El nom d'exèrcit o de Sertori PRO CONSUL, ens indica que tenia autoritat civil i militar, i que governaven fora d'itàlia.

• Primer veurem el nom de Sertori, a partir de la inscripció de les fones trobades:

SERTORI COS. Inscripció trobada a fones a Huelva, Navarra, Saragossa,  relacionades amb  Quint Sertori, en relleu i sobre el que forma una bala de fona de plom.

sumeri (SIR / SE + ER) + (TUR / TU + UR) + I. (KU + US / KUŠ)

(Comprobar, apropar-se /  Viuen + esclau, servent, servidor - prémer) + (esmicolar, sostreure, joves / Cop, copejar, abatre - líder + enemic, hostil) + Rei. Emplaçar, pondre, descarregar + imposar - bloqueig - fundació / Cultes divins - devastar

"Líder enemic del Rei que servir als esclaus. S'emplaçar per a formar un bloqueig / Emplaçador d'una fundació a un lloc".

"Servidor que viu per sostreure al Rei. Que devastar els emplaçaments / que emplaçar-se per imposició".

Em pogut veure a l'anàlisi modular i etimològic que Sertori ens indica que és aquell que fou un líder enemic del rei, és a dir, enemic del César coetani (Sul·la), i que prenia el lloc imposant-se. O de que era un fundador d'un lloc, com ho va ser del senat d'Osca. Aquesta explicació del nom Sertori ens detalla molt bé el posat històric que va tenir el personatge en vida.

• Abans de continuar amb l'altre paraula inscrita 'PIETAS', vull explicar modularment la paraula 'Desertor', doncs és una paraula que podria relacionar-se amb Sertori, per com es modula i també per la història de Quint Sertori que d'alguna manera desertar del líder romà Sulla. Vuereu a l'explicació modular que Desertor ens descriu etimològicament el significat que ens indica que algú s'allunya del líder i es fa el seu enemic:

Desertor. català, castellà Desertor anglès Deserter 

sumeri DE + EŠ + (SIR / SE + ER) + (TUR / TU + UR)

Llençar, tirar, derribar, fer caure, descendir, disminuir, baixar - arrancar, morir + acció + (Comprobar, apropar-se /  Viuen + esclau, servent, servidor - prémer) + (esmicolar, sostreure, joves / Cop, copejar, abatre - líder + enemic, hostil)

"Que llençar i fer disminuir o fer caure l'apropar-se (= que allunyar-se) de servir al líder fent-se enemic d'aquest".

• També vull indicar altres dues paraules a raó de que quan cerques l'etimologia derivativa que es sol aplicar al nom Sertori, a raó d'anomenar que és un nom antic que ja tenia, s'aplica la similitud amb 'sartoria', que vol dir, 'sastre', les quals podreu veure definides amb el mateix mètode modular:

Sartoria. italià Sartoria català, castellà Sastreria

sumeri SAR + TU + UR + I + A

Designació de roba + teixir, batre + ornamentar la roba + roba + treball, labor

"Treballar en les designacions de la roba, teixint, i ornamentant la roba".

Veure Sastre i diferenciar amb Sartorio.

Sastre. català, castellà Sastre del nominatiu del ll. sartor, -ōris, íd., der. de sarcīre ‘apedaçar’ 1a font: 1197

sumeri SA / SAH + AŠ / AŠ(ITA) + TE + ( RE / RI + HI)

Corda, tendó, fil - xarxa / estora + aràcnid / equipament + membrana, làmina + (Allò / estirar, llençar, posar + pentinar)

"Fer equipament amb cordes i fils, en forma de làmina".

"Fer xarxes o estores com equipament".

Veure Sartoria i diferenciar amb Sartorio.

• Ara sí, veurem la continuació de la inscripció de la fona amb PIETAS:

Pietas. llatí PIETAS català Pietat castellà Piedad

sumeri PI + E + TA + S(A)

Capacitat + confiar - superar, vigilar, treure, enviar + atacar, tocar - bloquejar + advertiment, consell, resolució

"Capacitat de superar i confiar en bloquejar l'advertiment".

"Capacitat d'advertir tocant amb confiança".

"Capacitat de resoldre amb confiança el bloqueig o l'atac o planament de tocar resoldre amb confiança".

"Capacitat de treure i enviar l'atac com a resolució".

"Capacitat de confiar quan s'ataca o es toca amb un advertiment i consell".

"Confiarem en resoldre l'atac".

"Confiarem en resoldre aquest bloqueig".

Aquesta inscripció, que no s'ha trobat, per ara, en cap altre projectil de fona, ens detalla dues interpretacions que ens apropen a una mateixa situació. Per una banda, si llegim que és llençada a l'enemic dient PIETAS amb el sentit més religiós de tenir pietat, estan dient que es veuen amb la capacitat de superar i de tenir confiança per a bloquejar l'advertiment que varen rebre o que estàn perpretan en l'atac, per tant, que es veuen confiats per bloquejar els advertiments de que no ataquin o de que o deixin estar; també de que es veuen amb confiança en relació a un atac d'advertiment. Per altre banda, si fem l'altre lectura ens apunta que es veuen capaços d'enviar un atac com a resolució d'un advertiment. Hem de saber que durant un setge que assetjava una localització, entre els dos bàndols s'enviaven missives a través de missatgers neutrals per tal de comunicar rendicions i fer-se advertiments. Per tant, en una situació d'estar envoltat per un enemic, el més fàcil seria respondre amb el llençament d'una fona amb la resposta gravada o fosa amb la mateixa bala de plom. Per altre banda, si ens proposem que Sertori lliurava les batalles com un guerriller, no en camp obert, podem imaginar que podria llençar-se amb gran punteria de no voler fer mal, per a que caigui a prop d'un campament de romans fidels a la dictadura o a Pompeu tot demanant i advertint-los de que tindran pietat i la seva confiança, a menys de que els ataquin. D'aquesta manera, en llençar amb la fona el missatge a gran distància, podrien assegurar-se de que aquella tropa era informada del seu pas i rebre'ls en son de pau, per tal de cercar a romans que s'incorporessin amb Sertori, o que els deixessin passar evitant una batalla o el seguir-se uns als altres. Com demanant que tinguin pietat i s'uneixin o per a que no segueixin les ordres que han rebut com a consell. Podriem entendre d'aquest PIETAS que es veuen confiats en resoldre l'atac o el bloqueig que els hi tenen els romans al de SERTORI per imposició. O de que demanen resoldre mitjançant la confiança els atacs i advertiments.

De la mateixa manera, a continuació, veurem l'altre inscripció que apareix que és 'FIDES'. Aquesta ens condueix a 'lleialtat, a una mostra de confiança, a establir que es reuneixen i es congreguen junts', això suposaria que podria ser una resposta en recolzament a Quint Sertori. O a un missatge que es traslladava per a indicar que es reuneixin amb Quint Sertori, o seguint aquest sentit que fos un desafiament a que s'atreveixin a reunir-se o a desafiar a la dictadura romana i al poder de Pompeu a la zona de l'actual Navarra. 

FIDES. llatí Fides català Lleial, fidelitat, fe, confiança

sumeri PEŠ + DE + ES

Congregar, descendent, reunir-se, ajuntar-se, convocar + portar + acció - establir, establiment

"Establir i portar a reunir-se i/o congregar-se".
"Congreguem-nos a un establiment".

Per tant, estem davant d'unes restes molt interessants doncs, les bales de les fones no eren sols emprades com a armes, ni com a eines d'insult, sinó que portaven implícit un missatge per comunicar a una gent distant com un missatge d'una carta, indicant el bàndol que ho enviava, propietari de la bala de fona, i que responia fent caure la bala de fona amb un missatge per tal de comunicar-se amb l'enemic o amb algú llunyà i distant. Per exemple, tant PIETAS com FIDES contenen el significat modular de confiança, però en FIDES podem fer la lectura de citar de congregar-se, d'unir-se, per tant podria ser tant demanar un temps de calama per parlar, com comunicar a les pròpies tropes de reunir-se a un espais concret que coneixessin, per tant aquesta bala de fona és emprada com a citació d'una trobada. Mentre PIETAS és un missatge més profund el qual és més probable que sigui una resposta a una situació d'un atac o d'un bloqueig en el qual es trobaven, per tal de mostrar la confiança de resoldre la situació.

• El títol PRO CÒNSUL té la següent lectura modular:

Pro Cònsul. 

sumeri P(UU)HRU + (RU(M)) + U. KU + UN + SU + UL

Assamblea, senat - profund + (perfecte, ideal)+ tot, tothom, totalitat. Emplaçar, pondre, descarregar + senyor, governant + cos - acció + distant, vell - capacitat

"Profundament perfecte-ideal / De tota l'assamblea-senat. Situació amb capacitat de governant".

Podem llegir PRO com a 'Profundament de l'ideal de', però juntament a la paraula Cònsul es llegeix com 'Qui té la capacitat de governar tota l'assamblea-senat. Els cònsuls i procònsuls tenien el poder de legislar i aplicar les lleis, el senat les proposava i l'assamblea hi aplicava l'aprovació o desestimació de les lleis amb l'acció del vot. En definitiva cònsul es definir com aquell que era qui tenia la capacitat d'aplicar els poders legislatius i militars del governant.

Així és com ens aprofundim una altre vegada en el vocabulari i en el sentit que rebre les inscripcions.

La fona 'MATHOU' grega amb 'Exercici d'estil', que fa lamentar de dolor a l'enemic copejat. 

Projectil de fona trobat a Hippos (Sussita), ciutat de Decàpolis. Març 2026.

S'ha trobat durant una excavació arqueològica a Hippos, Sussita, ciutat de Decàpolis, a prop del mar de Galilea, un projectil de fona de plom, publicada a la revista Palestine Exploration Quarterly pels autors Michael Eisenberg i Arleta Kowalewska, amb la inscripció MAθOY, Mathou, que en grec vol dir "Aprendre". Un missatge a un projectil de fona amb la finalitat d'humillar a l'enemig que fos copejat amb aquest. Però cal fer saber que la lectura de la inscripció va més enllà i pot tenir una lectura més agressiva i directa a l'acció de l'atac. 

Tot i així, i que podria tenir la lectura "Per a que aprenguis!", amb la possible idea de ridiculitzar amb sarcasme a l'enemic; tal i com puntualitza Sarah Romero a Historia National Geographic 'Aparece un insulto de hace 2.000 años grabado en una bala de honda (y lo mejor es el mensaje dirigido al enemigo)'. Cal saber d'on surt que es defineixi amb el significat 'aprendre' a la paraula grega MAθOY, i un cop en saber perquè pot significar i donar a entendre 'aprendre' es comprén bé que és possible que no sigui la vertadera lectura de la inscripció. 

Si fessim derivació etimològica fora del grec podriem relacionar MAθOY, Mathou amb la paraula Matar, tot i que en grec no existeix. En grec per a anomenar el significat 'matar' tenen els mots: Phonos, Apokteíno, i la forma escurçada de l'anterior Kteino. Tal i com he introduit, mathoy en derivació modular etimològica significa 'aprendre' perqué vol dir 'que un ésser lidera amb els ulls i observant-ho tot", per tant sí és bon observador aprén i si ho aprén perquè ho observa lídera el saber. Però cal fer saber que té una altre lectura, més d'enfotre's del mal de manera directe que causa amb un 'Lamenta l'ull amb aquest cop', i/o 'Celebro que la pedra fes mal copejant i abatint-te', això és una lectura estricte i específica de tot el sentit definitori modular de la paraula MAθOY, Mathou. Aquesta explicació d'aquest paràgraf ho podeu comprovar a les entrades situades a continuació:

MAθOY Mathou. grec MAθOY Mathou català Aprendre, aprendre de l'observació, liderar mirant; tot i així podria tenir una altre relació polisèmica que tindria més a veure amb el propi objecte de projectil de fona, i en el tipus de mal que pot arribar a realitzar, com veureu tot seguit...

sumeri MAH / MA, MAD + TU, DU + U (+ I)

Gran, grandiós - fer mal o tenir mal / Pupil•la de l'ulls, ull + ferir, copejar, abatre, estocar, envestir - líder, liderar + derrotar - acció - pedra - forat, foradar - tot, món (+ celebrar, lloar, plorar, lamentar)

"Que la pedra colpegi i envestegi i t'abateixi l'ull foradant-lo".(Mathou)

"Lamentat a l'ull envestit i copejat-abatut".(Mathou)

"Celebro que la pedra fes mal estocant i copejant(-te), abatint-te". (Mathoui)

"Lídera amb els ulls veient-ho tot".(Mathou, com el significat grec 'aprendre')

Fixeu-vos-hi com la insripció té una direcció molt més adreçada a la funció i la manera en que ataca aquest projectil, que és copejant, envestint, abatent a l'enemic, ferint-lo i fent-li mal. També podem llegir que es dirigeix a l'ull i que li diu lamentat o li vol passar per la cara que l'ha copejat, l'ha abatut, i/o que li ha tret l'ull i que es pot entendre com una oratòria a que aquesta víctima es lamenti de l'acció del projectil, i/o de cercar un missatge com a prec per a que sigui un projectil que tingui l'encert de copejar i abatre a l'enemic. Tot això és molt més interessant i ens recorda més al tipus tant fort de creença cultural i religiosa en relació als déus, de les pregàries que es dedicaven al dia a dia i per a una batalla o afronta que s'hagués d'esdevenir, alhora que com hem esmenat dedica a descriure la manera en que un projectil córrer a fer un atac: copejant fort en ser llençat, envestint a l'enemic, fent una forta i seca envestida, ferint en caure, i abatent a l'enemic fent-lo caure.

Veiem les paraules amb significats semblants a l'acció que realitza el projectil de la fona com a arma bélica per a causar al mort i matar a l'enemic al qual és llençat per afrontar-lo. 

ἀποκτείνω Apokteíno. grec ἀποκτείνω Apokteíno català, castellà Matar

sumeri A + PU + UG + K(U) + TE + IN + NU + U

Arma + forat, profunditat + matar, donar mort + descarregar, situar + perforar + abusar + persona + accio - carregar - conduir

"Donar la mort aprofundint amb un arma descarregant-la i perforant abusant d'una persona".

κτείνω Kteíno. grec κτείνω Kteíno català, castellà Matar

sumeri K(U) / KI + TE + IN + NU + U

Descarregar, situar / inframón, lloc dels morts + perforar + abusar + persona + accio - carregar - conduir

"Descarregar perforant a una persona i abusant-la".

"Perforar a una persona i abusar-la cap al lloc dels morts".

φόνος Phonos. grec φόνος Phonos català Matança, assassinat

sumeri PU + UNU + UŠ

Boca, entrada - forat, profunditat + domicili, morada, banquet + ensangonar, matar, morir, donar mort - gore, vessar sang

"Entrar a un domicili a matar, a fer vessar la sang".

Veiem que Apokteíno i Phonos té un sentit semblant al de la nostra paraula 'assassí'. Tot i que Phonos és un fet molt fosc i terrorífic com és la d'entrar a un domicili i fer vessar la sang, d'aquí que ho simplifiquen com a 'acometre o veure una matança, o un assassinat', mentre apokteíno indica l'acció de matar amb una arma perforant i abusant d'una persona, describint més l'acció de matar que la situació gore que pot derivar, i indicant més la funcionalitat de com matar, que la de descriure allò que ens indica que hi ha hagut un gran vessament de sang. Com podeu comprobar a continuació Assassí fa referència a l'acció de fer mal i copejar la vida d'un ser, és a dir, ens parla de allò que fa i com afecta a un altre individu, i la variant Assassinat ens confirma que és sobre una persona la qual ha estat la seva vida atacada copejada pel dimoni o pel mal que se li ha comés. 

En definitiva, cada llengua ho indica a la seva manera, i ens facilita una manera d'entendre la situació, això fa que saber el vocabulari i la manera específica que detallen ens faciliti una informació o altre i ens pugui ajudar a entendre amb més detall la situació, tant a saber com nombrar-la i com la podem descriure, tot i que acostumem a simplificar el contingut de les paraules alhora de parlar i accelerar el pensament. L'exercici que ens detalla les paraules i la capacitat del pensament que podem abocar per explicar les coses ens recorda a l'exercici lingüístic del membre del grup literari de l'Oulipo publicat com 'Exercici d'estil' de Raymond Queneau, de l'any 1947, llibre en el qual explica a cada capítol la mateixa situació, la mateixa història de diverses maneres diferents, explicant el mateixos fets però amb estils diferents, fent us tant dels estils personals dels individus com amb estils narratius diferents. Al fi i al cap, parafrasejant aquest llibre de Queneau, cada llenguatge humà és una Llengua d'Estil, un Modus de Significació, una Manera definitòria, i un tipus idiomàtic, igual que el mateix Raymond Queneau es fotografiava al fotomatò gesticulant i expressant definicions del seu caràcter o demostracions dels aspectes de diferentes situacions, les paraules són les expressions  verbals que gesticulen tot allò anomenable. Són les paraules les que ens porten a explicar els fets, les coses, les accions, els actes, els objectes, els éssers, les tècniques, les maneres, i les formes, els sentiments, fins i tot allò inanimat. Estem en un punt que el qué fem quan anomenem les paraules és entendre-ho, dacord, però ja no és tant sols entendre per entendre el que ens senyala l'estil de la llengua, ni el sentit de la situació, si nó que ens especifica el contingut i ens detalla els significats, també la manera en que entenem, la forma que té aquella acció-acte o fet. Les paraules es defineixen facilitant entendre's amb un exemple o amb la inforamació que detalla allò anomenable. La 'Llengua d'Estil' fa apte per a qualsevol persona allò que volem transmetre, i allò que ens volen comunicar i això ho veiem amb els diccionaris i les explicacions que ens donen i amb el mètode de composició de la formació modular amb raó etimològica i de descripció del significat. Sols ens queda saber construir les paraules per sí soles, abans fins i tot que saber construir les oracions. Les paraules van més enllà que la de ser unes meres paraules, doncs les paraules són entrades de diccionaris oberts, entrades que, en termes informàtics, nosaltres amaguem, arxivem i comprimim la seva informació. Això és una mostra més de que el mètode modular conté la drecera per trobar les pestanyetes i les carpetes amb tota la informació del mot en el mateix mot anomenat.

Veieu:

Assassí. català Assassí castellà Asesino anglès Assasin

sumeri A SA + SA + AŠ + SI 

Dimoni, mal + copejar + acció + vida

"Dimoni que copejar la vida d'algú".

"Fer mal i copejar l'acció de viure o la vida d'un ser".

Assassinat. català Assassinat de assassinar 1a font: 1803, DEst. de assassí 1a font: 1696, DLac de l’àr. ḥaššāšî ‘bevedor de ḥašîš, narcòtic de fulles de cànem’ 1a font: 1284, Llullcastellà Asesinato anglès Assasinate

sumeri A SA + SA + AŠ + SI + NA + T(A)

Dimoni, mal + copejar + acció + vida + persona + copejar, atacar

"Vida de la persona que és atacada i copejada per un dimoni o un mal".

Cal notar que la derivació a l'àrab hassasi, o a bevedor de hasis, és una mala derivació i un intent fallit de trobar una explicació, tant fallit que no explica el significat de la paraula 'assassí', en comptes la recerca de la composició modular sí que detalla la formació i la etimologia amb el significat i/o definició suficient per entendre de manera específica i detallada el seu sentit. 

Bibliografia:

ePSD2. Pennsylvanian Sumerian Dictionary 2. Penn Museum. [En línia]: https://oracc.museum.upenn.edu/epsd2/sux >. (Consulta: 17 març 2026).

ROMERO, S.  'Aparece un insulto de hace 2.000 años grabado en una bala de honda (y lo mejor es el mensaje dirigido al enemigo)'. Historia National Geographic. 16 març 2026. (Disponible en línia): <https://historia.nationalgeographic.com.es/a/aparece-insulto-hace-2000-anos-grabado-bala-honda-y-mejor-es-mensaje-dirigido-enemigo_25676 > (Consulta: 17 març 2026).

Anotació extra:

El Fotomató fou inventat per Juan Cantó i Mas l'any 1888-1889, qui ho convertí en una patent. La seva patent va ser presentada per primera vegada a la Exposició Universal de Barcelona. Els primers fotomatons feien tintips, i ferrotips, en un moment prou ràpid, és a dir, una fotografia al col·lodió directament sobre una planxa molt fina de metàl·lica de llauna que era lacada de negre i que la presentaven emmarcada en un sobre de paper amb ornamentacions. Tot i que la màquina moderna la va fabricar Anatol Josepho a Broadway l'any 1925.

Com saber i poder distingir amb l'etimologia específica modular les habituals explicacions de l'etimologia popular i de l'etimologia derivativa. 

El cas de Sal, Salari i Ensalada. Febrer 2026.

De vegades, les etimologies derivatives, les quals són les que acostumen habitualment a omplir als diccionaris, no porten al lloc que ens han de dur. Una etimologia, segons el DiEC, ha de ‘mostrar el sentit veritable del mot’. Sovint, les etimologies derivatives el que ens porten és a paraules que poden significar el mateix o una cosa similar, també, de vegades, no relacionada, conduint-nos a mots diferents tot i aparentment semblants que consten en una altre llengua més antiga, sovint es deriva a aquella paraula degut a que s’assembla fonèticament, però molt poques vegades es defineix aquella paraula que ens mostra l’etimologia derivativa. I moltes de les etimologies estipulades i derivatives ens condueixen a una paraula diferent, que encara que comparteixi algun dels aspectes o formes de la fonètica o modulació són igualment diferents. Com ja us he fet saber al llarg del projecte del mètode de les etimologies modulars cada paraula i cada explicació etimològica ha de ser específica d’aquella paraula que vol descriure detallant-la en si mateixa com ha arribat al significat i definició que té de manera singular sense efectuar canvis en la seva forma actual. Si en el passat s’escrivia diferent és raó suficient per tornar a aplicar la descomposició modular i esbrinar quina és la percepció d’aquell mot de llavors. Tot i així això no és cap negació a que al llarg de la història de la col·loquialitat del llenguatge les paraules es reformulin i obtinguin alteracions per un sentit suposadament dialectal, ara bé alhora això no és cap negació a que la metodologia es pugui aplicar per esbrinar el significat d’aquella aparaula encara que sigui un canvi menor, major o total de la paraula. Per tant, tot i que la etimologia derivativa no deixa de ser interessant, no és pas específica ni resoldre la formació de la paraula que es pren per cas. També, cal saber distingir entre l’etimologia popular i la etimologia derivativa. L’etimologia popular és el fenomen que consisteix a relacionar dues formes d’identitat d’origen, doncs posseeixen una certa similitud formal. En alguns casos, la etimologia popular i la derivativa es confonen i en cap moment fins ara amb aquest mètode s’ha aconseguit descriure el significat de la paraula especificada i com s’ha composat, per molt que s’hagi intentat amb la idea de la llengua fictícia de l’indoeuropeu. A continuació analitzarem tres conceptes que amb una modulació fonèticament semblant, però que no s’han gestat ni s’han format pas a partir dels mateixos mòduls que fan la modulació, no. A més, veurem una nova vegada com uns mòduls finits que estan referenciats a una llengua que ha existit com és el sumeri, ens documenten la composició de qualsevol paraula de qualsevol llengua existent al llarg de la humanitat. 

Normalment, es diu popularment que Ensalada, provindria de Sal, en el sentit de salnitre i de sal comuna (salitre), i tot i que podríem arribar a relacionar com fan popularment que les amanides/ensalades es salen i s’amaneixen (que es fa amb alguns dels següents elements: oli, vinagre, llimona o llima, i sal, més una possible mostassa, ioghurt o altre substància que doni cos) i per aquest suposat provindria de salitre, i per reducció de sal. No és pas així la realitat de la formació i composició del mot, encara menys la etimologia del mot Ensalada, ho podreu comprovar més endavant. Doncs, heu de voler saber que Sal té un sentit per a que sigui formada així la paraula en si mateixa, i per altre banda ensalada té un altre sentit per a que tingui l’aspecte que té fonètic i tingui la definició que té. El que veurem i us faré la demostració és que amb el mètode de composició modular obtenim al mateix moment l’aspecte de la paraula i els conceptes que sumats com un sumatori la defineixen. 

Un altre cas relacionat és quan es dir que el mot Salari, aquella remuneració o paga per una feina, provindria, també, de Sal, en el sentit de salitre, doncs s’al·lega que els humans s’havien arribat a pagar amb sacs, bosses i blocs de sal. Si bé, això pot haver estat una acció veritable, doncs implica en el mètode mnemotècnic de batxillerat sobre el mètode cartesià que la Sal (A) és o ha estat un Salari (B), amb certesa, si hi ha constància en textos històrics, però no podem dir que el Salari (A) és la Sal (B), sinó que el Salari (A), és un significat de ‘ser una renda rebuda pel treballador’ (B), és a dir, no podríem entendre que un Salari fos la sal, doncs per Sal entenem la salnitre (nitrat potassi) ni de sal comuna (NaCl) o la salitre, sinó entenem abans de manera sine qua non que un Salari és una renda rebuda pel treballador, i pot haver tingut varies formes. Mentre, que en el primer dels casos sí que podriem copçar que La Sal: el salitre o la salnitre s’hagi usat com a salari. Per tant, el salari no és el salitre ni la salnitre.

D’aquesta manera hem de saber distingir tres etimologies; la etimologia pròpia de: sal, salitre, salnitre, salat, salty, salt, salado; la etimologia pròpia de: salari, salario, salary; tant, la etimologia pròpia de ensalada, salat.  Distingint de manera específica, detallada, i concreta les parts que tot i que s’assemblen fonèticament no han estat formades per una raó etimològica igual, és a dir, que no han estat formades per una raó significativa, ni definitòria que hagi estat compartida. Encara i que en català Salat sigui una cosa que té molta o massa sals, i en l’anglès Salat sigui l’amanida d’enciam i d’altres aliments mateixa, que com veiem s’escriuen igual cada paraula, el català Salat i l’anglès Salat, té una raó etimològica diferent que no comparteixen.

A la taula que us adjunto, veureu clarament les diferències etimològiques d’aquests tres conceptes tot i que sols hi ha l’accés de que comparteixin un aspecte fonètic molt semblant, em d’aprendre a veure’ls diferenciats tal i com sabem entendre el concepte que defineix. Per una banda, els conceptes de:

• Sal, salat, salado, salt, salty, salnitre, salitre que signifiquen una composició de Clorur Sodic (NaCl) o  Nitrat Potassi (KNO), que es formen quan l’aigua s’asseca o i flueix a la porositat de la pedra, terra, forman cristalitzacions que són emprades com a un potenciador de sabor. Hi tenen implícit la composición dels mòduls i les modulacions amb l’aportació de significat que els defineix de:

o SA: to parch, assecar, secar.

o AH: dry, sec, seco.

o LAH: ser blanc, pur, dry, sec, seco. 

o ALA: servei d’irrigació, llim, dipòsits produïts pel pas del líquid, lloc per on pasa un líquid

• A: Aigua.

• LA: Portar, penjar, suspendre, mostrar, pagar, ser pagat.

• Salari, salario, salary que es la remuneración o paga rebuda per una feina o treball efectuat. Hi tenen implícit la composición dels mòduls i les modulacions amb l’aportació de significat que els defineix: 

o SA: Pagar, comprar, ser pagat. Amb signe cuneiforme diferent del SA que hem vist al primer apartat ‘Sal, salat, etcètera’.

o LA: Portar, penjar, suspendre, mostrar, pagar, ser pagat.

• Ensalada, salat que és el plat format per aliment a partir d’enciam, i vegetals i que sovint s’acompanya de fruita, oli, vinagre, sal, pebre, mostassa, ioghurt, baies, etc. segons el tipus de recepte d’amanida. Hi tenen implícit la composición dels mòduls i les modulacions amb l’aportació de significat que els defineix de:

o ENSI: Pagès, camperol, governant, regle.

o SALA: Designació d’arades, del cultiu. Amb signes cuneiformes diferents a SA, AH, LAH, ALA, A i LA que hem vist al primer apartat ‘Sal, salat, etcètera’. 

o ALA: cultiu. Amb un signe cuneiforme diferent de ALA que hem vist al primer partat ‘Sal, salat, etcètera’.

o DA: superfície, lloc.

Per tant, ja heu pogut veure a través d’aquests punts i visualment a la taula que no tenen cap relació. I que com a conclusió no podem assegurar, ni dir que la etimologia de Salari, o de Ensalada ens condueixi cap a la etimologia de Sal, com a paraules llatines o nostrates. La modulació per a cada cas, es diferèncien de cap a peus, en la forma que l’es fa esdevenir, en el significat, i en la seva especificitat fonètica. Tot i que podem donar a saber que la sal hagi estat un recurs dels tants altres que ha servit com a remuneració, compensació o renda rebuda per una feina, igual que podria haber estat un cavall en un bescanvi, una conquilla, o una poma, relacionant un fet que s’ha popularitzat i altres que són impopulars però també vertaders. I que el mot Ensalada tampoc condueix a Sal doncs fa referència al que composa les amanides que és allò que es cultiva al cultiu pel camperol i pagès, i que aquest col·lecta del camp, doncs en una ensalada es pot incloure i principalment es forma per aquests aliments vegetals i, tot i que la Sal és o pot ser un afegit, no és una raó principal del plat. Ja que amb Sal no tens un plat d’ensalada. Mentre amb aliments cultivats al camp sí que tens un plat d’ensalada.

• A continuació us deixo les entrades corresponents al Diccionari Modular Etimològic dels mots treballats per a que pugueu fixar-vos de manera sencera en tots els mòduls que composen les paraules i que a raó de documentar la diferencia de manera concreta no havia citat durant l’explicació anterior:

Sal. català, castellà Sal, salat (català) salado(castellà) anglès Salt, salty

sumeri SA + ALA

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid 

"Dipòsits que són produïts pel pas del líquid quan aquest s'asseca".

Salat. català Salat  castellà Salado anglès Salt

sumeri SA + ALA + AH / A + T(A)

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid + Assecar / fort, poderós - aigua + augmentar, incrementar, adherir

"Allò que surt quan s'asseca l'aigua i s'assequen els seus dipositats i s'ha adherir o a augmentat".

"Allò que surt quan s'asseca l'aigua i s'assequen els seus dipositats i s'ha adherir o a augmenta la fortor".

Veure Ensalada (són diferents), tampoc relacionar amb Salari ni Salario.

Salt. anglès Salt, salty català, castlelà Sal

sumeri SA + ALA + T(A)

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid + augmentar, incrementar, adherir

"Dipòsits produïts pel pas del líquid que es van adherint i augmentant quan aquest s'asseca".

Salty. anglès Salt, salty català, castlelà Sal

sumeri SA + ALA + TI + I

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid + tirar - barrejar + lloar, honrar, celebrar

"Dipòsits produïts pel pas del líquid quan aquest s'asseca i que es celebra llençar-ho o barrejar-ho amb altres coses".

Salario. castellà Salario segons la RAE Del lat. salarium, de sal 'sal', renta català Salari, renta anglès Salary, rent

sumeri SA + LA + A + RI + U + U

Comprar, pagar, ser pagat, vendre + pagar + salari, treball + imposar, posar a un lloc, alliberar + acció - admirar - gra - aliatge de metall + (bis)

"Ser pagat amb un salari posant al lloc un aliatge de metall en forma de gra".

"Posar per a pagar a algú la paga d'un salari".

Cal fer saber que salari no prové de sal, ni comparteix cap mòdul etimològic. Com tampoc ensalada no prové pas de sal. Tots tres mots tenen etimologies i s'han format amb diferents móduls amb diferents significats.

Ensalada. català i castellà Ensalada anglès Salat

sumeri ENS(I) + SALA + DE / DEG / DA

Pagès + Cultiu + Portar, donar / Col·lectat / Lloc, situació,

"És una cosa col·lectada del cultiu del pagès".

Veure Salat.

Les 25 paraules per anomenar els cants dels ocells. Més l'explicació modular etimològica.

La llengua catalana també és molt rica per anomenar els sons de les aus, ja sigui tant de manera genérica com de manera específica, sense comptar amb les onomatopeies.  Gener 2026.

Avui anem a parlar d’un repertori de paraules molt riques, usades segons les maneres específiques que tenim en llengua catalana per a anomenar, expressar i descriure es diferents sons que fan els ocells (cants, crits, reclams, refilets, etc), sons que es fan en una situació concreta, amb una volguda i que poden ser interpretats, raó per la qual reben la qualitat d'una paraula.

En llengua catalana tenim molts noms per anomenar a tots els ocells que veiem igual que també a la micologia tenim molts noms per a cada tipus de bolet del bosc, mentre que en altres llengües com l’anglès sols tenen un nom genèric per a tots els bolets ‘mushroom’, especialment per anomenar els comestibles i ‘toadstool’ si són verinosos, doncs normalment els anglesos tot i ser d’unes terres humides no mengen bolets de cap mena.

En català n'arribem a tenir fins a 25 maneres de dir sobre els sons dels ocells que a continuació veureu recollides, sense tenir en compte formulacions diferents del mateix mot. Tot això sense comptar les imitacions onomatopeiques dels seus cants tant diversos, que podem veure descrits a la publicació ‘Guia d’Ocells. Europa i regió mediterrània’, d’Edicions Omega, escrit per Lars Svensson.

Podem dir, de manera genèrica, que els ocells Canten, per dir que fan una entonació musical, mentre que si volem puntualitzar que és molt ric, alegre, i melòdic diem que l’ocell Refila. D’ocells hi ha amb diferents tipologies de sons característics. Aquesta entrada donarà la resposta a perquè diem que una gallina Escataina? O perquè si és una lloca, és a dir, una gallina que pondre ous en diem d'una altre manera i diem que aquesta Cloqueja. També sabrem el perquè l’òliba, també, anomenada Xut-xut, se la relaciona amb el dimoni, les bruixes, i les tempestes, doncs no és sols un nom onomatopeic.

Les diferents maneres d'anomenar el so que emeten alguns ocells té un fort sentit en la seva modulació etimològica. I gràcies a aquesta veurem la raó de perquè diem tal paraula per a tal ocell en una situació específica d’aquest. Ho he dividit en quatre apartats: (1) Mots generals i freqüents, (2) Paraules típiques d'animals de corral, (3) Paraules específiques d'altres ocells i (4) Maneres d'anomenar els sons dels coloms.

1- Començarem pels més generals i freqüents: cantar, piular, refilar, xerrotejar/xerrotar, i xiular.

Cantar, cant. Verb més genèric, musicali poètic. català Cantar, cançó, castellà canción, xinès欠 qian "persona boca oberta". Des de l'Oracular ca. 3400 a.e.c. hi ha existència. En el periode Tang es diu kiuæ4m. 唱 chang. "Cantar". ca.s. II e.c. 歌ge. "Cançó". Jinwen ca.1000 a.e.c. Actualment es forma per els dos caràcters dient: 唱歌changge, sumeri Sir/sirnar "sing" ca.3000 a.e.c. [E]llum, e'urruku, ersanesa,... "cançó" ca. 2000 a.e.c. indoeuropeu K(e)h2n "cant" (sense datació coneguda)

sumeri KAG (+AN) + TAR

Boca + celestial, potent + dispersada, decidida

“Dispersar amb la boca amb potència”.

"Acció de la boca que s'alça celestialment".

sumeri KAG + AN + SU + U

Boca + celestial, potent + que surt o emana de l'interior del cos + admirada, conduïda

"Boca que amb potència emana de l'interior del cos admirablement".

sumeri KAG + AN + SI(SA) + UN(A)

Boca + celestial, potent + que s'alça, s'eleva – recorda + (orgull) el cel o les alçades

“Elevació o alçament elevat i potent de la veu de la boca”.

Esgaripar. català Esgarip, Esgaripar de esgaripar 1a font: 1839, DLab. Crit dels ocells nocturs, xiscle, crit violent. Són crits aguts i forts d’alarma o discussió, per exemple entre fàlcons, garses, i alguns limícoles (ocells d’aiguamolls, i de tolls).

sumeri ES + GAR + I + PAR

Arbres + haver una distància entre un i l'altre, espaiat, retirat - acció + crit, lament + acció

“Crit o lament que es fa retirat en els arbres”.

Piula, piua, piuleja, piuladissa. So efectuat per un poll de qualsevol ocell al niu, si cauen del niu aquests callen. És habitual en ocells petits com: pardals, gafarrons, pit-roigs,... català Piula de piular 1a font: 1803, DEst., piua, piuleja

sumeri PI + U + LA / A / (+ E + GA) / DIS + SA

Capacitat, unitat + niu, fer un niu – acció + exhibir - estar en silenci / cridar, crit d'ocell / (+ criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se) / un, un i una altre vegada + advertir, aconsellar, resoldre

"Ocells que criden exhibint un niu". (Piula)

"Ocells que criden a un niu". (Piua)

"Ocells que criden exhibint un niu quan els porten criant i cuidant".(Piuleja)

“Que advertir i/o aconsellar una vegada o una i altre vegada exhibint els crits d’ocells al niu o la seva capacitat de fer”.

Refilen, refilet.  Cant agut, fi i sovint molt treballat i melòdic. So efectuat pels Moixons, com la cadernera i el rossinyol, els reietons, els tallarols,... català Refilen deriv. de fil pel cant agut i filigranat de certs ocells, com el rossinyol i el canari; no és gens segura la relació amb el cast. rehilar, rielar ‘vibrar, tremolar’ 1a font: 1803, DEst.

sumeri RI + E + (PES + LI  / PEL) + EN / ED

Deixar anar, col•locar, llançar, recolzar-se + cridar, veu - treure + (engrossir, respirar, reunir + ser ric, d'alta qualitat, felicitat / Prim) + acció  / enfortit – ascendir i descendir, baixar, demolir, rabiós

"Llancen el crit engrossint-lo de manera molt rica, de qualitat i amb felicitat".

“Llancen la seva veu fent-la molt prima”.

“Llancen la seva veu prima i fent-la descendir i ascendir”.

Trinar. català Trinar d’origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells. Fer refilets o mostrar que està enfadat, amb mostres d’enuig i d’impaciència.

sumeri TIR + I + NAR

Foraster – bosc + cridar, lamentar + cantar

“Cantar cridant i/o lamentant als forasters”.

Xerrotejar, Xerrotar. català Xerrotejar de xerrar 1a font: 1803, DEst., Xerrotar, crits una mica aspres i xerraires com el que fan els passeriformes/moixons

sumeri ZE / ŠE + RU + U + TE + GAR

Córrer / veu, crit, soroll + remoure, reposicionar + tot - acció + veu + retirat - acció

“Que fan la veu tot corrent”.

Xerica o Xirica. català Xerica d’origen onomatopeic 1a font: c. 1900, Verdaguer, Xirica a la Plana de Vic.  So efectuat pels ocells petits

sumeri ZE / ŠE / ZI (+E, I) + RI + KA

Córrer / veu, crit, soroll / piular dels ocells (+veu, parlar) + deixar anar, alliberar + acció 

"Deixar-se anar dient crits" (Xerica).

"Deixar anar piulades d'ocell" (Xerica, Xirica).

"Que diuen corrent i deixats anar" (Xerica).

Xiular. català Xiular alteració de siular 1a font: c. 1371, so net i xiuladís com els de: mallerengues, bitxacs, ànecs xiuladors,...

sumeri ZI (+E, I)  + U + LAL / LA i R(A)

Piular dels ocells (+veu, parlar) + admiració - plantes +  exhibir / ple, felicitat, abundant

“Que exhibeix un piular d’ocell admirable ple, feliç, i abundant”.

Xisclar. català Xisclar cat. ant. cisclar, del ll. vg. td. (t)sistulare, alteració palatalitzada del ll. fistulare ‘tocar la flauta’, origen de solucions semblants en altres parlars romànics i del basc txistulari ‘tocador de flauta’ 1a font: s. XIV

sumeri ZI + IS + KA + LAL / LA i R(A)

Piular dels ocells + gemecs, rialles, xiuxiuejar, laments + acció + exhibir / ple, felicitat, abundant

“Que exhibeix o que de manera abundant piulen els ocells fent gemecs, rialles, xiuxiueigs”.

2- Ara citarem les paraules típiques de les gallines i les aus de corral:

Cacarejar. català Cacarejar onomatopeia gall quan fa el quiquiriquic avisant la sortida del Sol, també dit de la gallina després de pondre

sumeri KA + KAR + E + GAR

Acció - boca oberta + privar, salvar, fugir, eliminar + cridar, veu, dir – presentar-se, fer sortir, treure + haver una distància entre un i l'altre, espaiat

“Presentar-se traient la veu cridant amb la boca oberta salvant un llarg espai”.

Claquen. So efectuat per l'oca, més fort que cloquejar

sumeri KALAKA (+A / E) + EN

Lliurar amb promptitud, fort, poderós (+crit ocell / veu, crit) + acció

"Ocells que criden amb promptitud i força".

Cloqueja. So efectuat per la lloca, és a dir, la gallina quan està ponent els ous, també les oques. So dur, sec i balder.

sumeri KU + LU + U + KI + E + GA

Pondre ous + pertorbar, enterbolir, remenar + acció - pau - dormir - llit + lloc, terra, cap avall + criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se 

"Criden quan s'emporten i la pertorben al cau on pondre els ous".

Escataina / Escainen. so efectuat per la gallina

sumeri ES + KA + TA + I + NA / NE + EN

Farina, acció + boca oberta + tocar, atacar, copejar + criden + acció - persones / por, temor + acció

"Criden copejant amb la boca oberta".

"Criden quan tenen por copejant amb la boca oberta".

Glosir. català (DCVB) Glosir; so molt característic de les oques, de vegades equivalent a cloquejar, també dit de les gallines.

sumeri GUG/ GU + LU + U + SIR

Bec / Cridar, soroll + encendre’s + oca - acció + dens, ample – apropar-se

“Crit que encendre l’oca quant algú s’apropa”.

“Crit ample que encendre l’oca”.

“Soroll i crit que fa encendre’s en apropar-se”.

“Soroll i crit dens que fa encendre’s”.

“Encesa del bec de l’au quan un s’apropa”.

3- Ara ens conduirem a paraules pels sons característics d’altres grups d’ocells.

Escotxega, Escotxegar. català Escotxegar d’origen onomatopeic que imita el cant de l’ocell 1a font: 1803, DEst. cant de la perdiu

sumeri ES + KU + UD + ZI + (E + GA)

Arbres - fred - establir + descarregant, emplaçar + ocell - dia de Sol, d'estiu + piular els ocells + (+ criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se)

"Piular de l'ocell quan cria a l'estiu on s'estableix".

Esgaripa o Esgaldinya. So efectuat per l'òliba

sumeri ES + GAR + I + PA

Arbres  - temple + retirat - acció + cridant + branca, fronda, part superior

"Crida retirat des de les parts altes de les construccions o branques dels arbres".

sumeri ES + GAL + DI + IN + A

Arbres - temple + gran, madur + vagant per + acció + crit ocell

"Ocell que crida vagant pels arbres grans".

Grallen, grall. So efectuat per la Gralla i el corb en forma aspre fent ‘grrrààà’

sumeri GAR + ALALA / A + LAL + EN

Haver una distància entre un i l'altre, espaiat + dimoni / crit d'ocell, xiscle - fort + exhibir - estar en silenci + acció

"Que exhibeix un fort crit d'ocell espaiat".

"Que exhibeix un crit d'ocell espaiat amb un silenci".

Piteja. So efectuat pel pinçà

sumeri PI + TEŠ + (E + GA)

Capacitat, unitat + veu (+ criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se)

"Porta i treu la veu".

Udolar. català Udolar del ll. vg. ūlŭlare, ll. cl. ŭlŭlare, íd., amb dissimilació de la primera -l- 1a font: s. XIII, Vides castellà Ulular, Aullar, Tular, Utilar. So que fan els mussols, les òlibes, els ducs, en forma de uuu-uuu, durant la nit, aquest so, salvant la distància, també el fan altres animals en aquest cas mamífers com el llop

sumeri U + DU + LA + AR

Bramar, lamentar, crit fort i aspre, xiular + lament + mostrar, disposar + lloança, elogi

"Crit fort que llastimós que es mostra fortament o que fa lloança".

Veure Tular, Utilar, Ulular, Howl.

Xut-xut, xutar. català Xut-xut, xutar, cant de l’òliba,, també és la manera d’anomenar-la, tot i que pot fer referència al cant dels mussols. En les tradicions anglosaxones el cant de les òlibes i mussols es relaciona amb els canvis de temps i les tempestes doncs surten i acceleren la seva caça per passar la tempesta ben alimentats, doncs els animals en general i els que cacen fugen i desapareixen amagats de les tempestes, a Catalunya i altres llocs també s’associa amb les bruixes, mals esperits i el dimoni, i es diu que presagia la mort i la mala sort. Tot i així al diccionari s’associa aquesta manera d’anomenar el cant que fan amb que sigui una raó onomatopeica. Però pot tenir en conjunt una explicació que ho relaciona tot, veieu.

sumeri ZU + UD (+ ZU + UD) / AR(A)

Mossegada – fer saber, ensenyar, mostrar + ocell - dimoni, dimoni de la tempesta (+bis) / temps, moment – veu

“Ocell que fer saber que hi ve tempesta”.

“Ocell que fer saber que hi ve el dimoni”.

4- A continuació tenen especial menció les maneres diferents d’anomenar el so dels coloms, els coloms han estat unes aus molt estimades culturalment, per exemple a Barcelona fins al s. XX era plena de colomars, per tota la ciutat, l’any 1890 es va fundar el Primer Club Columbòfil d’Espanya, actualment el Reial Club Columbòfil de Catalunya, on treballen la seva genètica, i concursen en quilometrades que recorren i en la forma i el control dels seus vols. Els coloms han estat emprats arreu del planeta com a missatgers lligant-li un missatge a les potes o al llom, també per col·lectar els seus ous, i fins i tot com a fotògrafs durant la Segona Guerra Mundial. Per tant, com hi ha  hagut un contacte i una relació estreta amb aquests és normal que tinguem a la nostra llengua varies paraules com a vocabulari específic únicament per parlar dels sons que emeten els coloms:

Corruquejar. català Corruquejar variant de parrupar. d’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com parrupar, parrupejar, cant del colom en època de zel, també vol dir dir-se paraules dolces entre els enamorats. Aquesta acció és aplicable a un gran ventall d’aus quan mostren el seu zel, el colom ho fa engrossint el seu coll, removent el coll tot sacsejant-lo i amb el bec cap avall fent un so gruixut. Mentre altres aus amb altres característiques també sacsegen i van removent el seu cos i parlen cap avall per cridar l’atenció de la parella.

sumeri KU + UR + RU + KI + E + GAR

cos, cos interior, cos central – protegir, protecció - servir + acció - reposicionar, remoure + lloc, cap avall, més avall + fer, parlar – vigilar, calmar + retirat – acció

“Acció de fer parlar cap avall protegint-se i removent el seu cos”.

Garrular. català Garrular del ll. garrulare ‘xerrar’ 1a font: s. XV, Curial, parlar excessivament. Alguns coloms ho fan d’una manera greu de tant en tant en munió. Altres ocells actuen esporàdicament, sense fer melodies expresses si no un so aglutinat i excesiu.

sumeri GAR + RU + LAR

Retirat – acció + acció - reposicionar, remoure + exhibir - estar en silenci

“Que exhibeixen i remouen”.

“Que remouen (i treuen/retiren) l’estar en silenci”.

Gorgotejar, gorgollar. català Gorgotejar, gorgollar so engolit que fan els coloms

sumeri GUG/ GU + UR + GU + U + (TE + GAR / LAR)

Bec / Cridar, soroll + acció - reposicionar, remoure + cridar, soroll + acció + (veu + retirat – acció / exhibir)

“Soroll que exhibeixen removent-se”.

“Cridar fent un soroll amb la seva veu”.

Marrucar, Marruquejar.  català Marrucar, Marruquejar d’origen onomatopeic, semblant a parrupar, amb versemblant influx de la partícula mar- de mots que expressen el ronc del gat, com el mateix marruixa ‘gat’ (cf. marmita, marmota) so efectuat pels coloms i tórtores més greu i amorós.

sumeri MAR + RU + KAR

Disposar, recitar, apressar-se + acció - reposicionar, remoure + privar, salvar, fugir, eliminar

“Que reciten privant-se”.

sumeri MAR + RU + KI + E + GAR

Disposar, recitar, apressar-se + acció - reposicionar, remoure + lloc, cap avall, més avall + fer, parlar – vigilar, calmar + retirat – acció

“Que reciten vigilant i calmant fent-ho més avall i retirant-se”.

Parrupen, parrupegen, parrup. So efectuat pels coloms i tórtores, i tudons, en forma de ‘prrruuu’

sumeri PAR / PAHAR + RU + PI + EN / E + G(I)+ EN

Acció / reunir + acció - reposicionar, remoure + boca + acció - veu, crit / veu, crit + retornar, respondre, bloquejar + acció - veu, crit

"Remouen la boca fent la veu".

"Bloquegen i retornen la veu removent la boca".

“Que remouen la boca”.

Podríem fer una llarga llista de sons onomatopeics, molt interessants, els ornitòlegs són capaços de cridar els ocells tot imitant-los per rebre la seva contestació i saben distingir perquè elaboren un so o altre, un xisclar o un raspera, o gargamella, o un so entretallat o aspre segons el que volen comunicar i mostrar o com se senten. Però, aquestes maneres de descriure fonèticament els sons dels ocells sols intenten identificar i fer entendre el so que elaboren sense elaborar una paraula amb un sentit definit per a nosaltres i, per tant, no s'inclouen en els diccionaris, sinò en enciclopèdies  d'ocells, i aquest és el motiu pel qual, tot i que amb Xut-Xut hem vist perquè hi ha aquesta entesa amb la tempesta, el dimoni i les bruixes pel cant de l'òliba, amb d'altres casos no arribaríem a cap significat etimològic.

Yautja, l'idioma inventat el 2025, per a la filmografia de Predator i la seva explicació modular etimològica.  Gener 2026.

Mentre unes llengües són en perill i van desapareixent... 

A l’àmbit de les filmografies han aparegut nous idiomes,

que els fans aprenen i fan comunitat sense anar a cap escola. 

Una d’elles, i és del que parlarem ara, és la llengua Yautja. 

El seu inventor és Britton Watkins, és un autodidacte, nascut al sud de Carolina dels EEUU., a la secundària va estudiar llatí i castellà, va viure dos anys a España, durant la universitat va estudiar una mica de francès i es va enfocar intensament en el japonès a la Universitat de Hawaii. Tot i així no té una carrera específica en lingüística. Com ofici de feina va treballar a empreses com Claris i Apple al Japó durant els anys 90's. També, ell ha estudiat de manera autodidacte el tailandès, el mandarí i el cherokee. Britton Watkins es va adintrar en comunitats de conlangs, com aquelles del klingon, el vulcan, etc. L'any 2013 va participar com a coach de pronunciació a Star Trek Into Darkness; l'univers de Star Trek és on Marc Okrand va inventar el klingon temps abans de que participes en Britton Watkins. És amic i conegut de Paul Frommer creador del Na'vi, que es va crear l'any 2005, que és el llenguatge dels films d'Avatar, del director de cinema James Cameron. Britton Watkins ha creat el Sinnyamda de la pel·lícula Senn, el 2013, de cinema independent, elaborant uns nous signes per escriure aquest llenguatge, i alguna cosa de vocabulari, tot i que el pressupost va ser molt ajustat en ser un film de cinema independent, i per tant no va desenvolupar del tot el llenguatge Senn. Aquest any 2025 Britton Watkins, sent recomanat per Paul Frommer, s'ha embarcat a desenvolupar i crear l'idioma Yautja, dels films de Predator: Killer of Killers, i per a Predator: Badlands, ambdues del mateix any i dirigides per Dan Trachtenberg. 

Aquest desenvolupament lingüístic de la espècie de sers protagonistes de Predator, anomenats com l'idioma, Yautja, ha ajudat a que aquests tinguin una cultura més profunda i amb diàlegs reals en el seu propi idioma, que es mostren subtitulats per a nosaltres. Mentre en films anteriors els sons eren aleatoris, amb el recent Yautja s'ha volgut mantenir el vocabulari antic ja inventat en les pel·lícules, còmics i novel·les anteriors, com als llibres de Steve i S.D. Perry, per això Watkins va revisar tot el contingut anterior. També s'ha mantingut la sonoritat d'aquest, s'han basat en l'estructura fisonòmica dels yautja que són éssers sense llavis, amb una boca amb quatre dents en forma d'ullals que mouen independentment com un insecte mantis o una llagosta, a més de les dents interiors, per això Watkins va eliminar els sons bilabials com 'b', 'm', 'p', i 'f'.  La llengua yautja sona com un cruixir d'una porta, és pronunciat amb cops ventats, i gesticulat amb la musculatura del coll i la gola, de vegades es pronuncia de manera aspre i gutural amb la cadència d'un martell neumàtic.

Durant el rodatge de la pel·lícula, degut a que l’idioma yautja és molt complicat, Britton Watkins va entrenar als actors, especialment a Dimitrius Schuster-Jolomatangi, que interpreta a Dek, el personatge principal de la darrera Predator: Badlands, per a que fluís en la seva actuació i pogués tenir el ritme i la pronunciació que requereix l'idioma. Tot aquest treball ha ajudat a familiaritzar-nos com a espectadors amb el yautja protagonista i simpatitzar molt amb aquest, tot i ser un ser estrany, un dur guerrer, molt poderós i agressiu per a nosaltres. 

Ara d'hores, no hi ha encara una publicació que contingui tot el corpus desenvolupat de la llengua yautja per a que pugui ser estudiada per comunitats tal i com hi ha comunitats de fans de Star Trek que han après el klingon, i comunitats de fans del Senyor dels Anells que han après el síndarin o el quenya que són llengües dels Elfs. Tot i així hi ha servidors que recullen el vocabulari fins ara interpretat a les pel·lícules.  

Com a resum el...

Yautja. yautja Yautja, és una llengua construida (conlang) de manera desenvolupada pel lingüista Britton Watkins, que va ser recomanat per Paul Frommer, creador del na'vi d'Avatar. Aquesta llengua està elaborada segons la anatomia dels predators, que són uns personatges ficticis del cinema, el cómic, i les noveles. Sona amb clics guturals i brams. Aquest idioma s'ha desenvolupat per Britton amb la seva gramàtica, vocabulari, alfabet i signes escrits, i amb sons parlats coherents. S'ha acabat de gestar a partir del 2025 amb Predator: Killer of Killers i Predator: Badlands. Anteriorment a Aliens vs Predator, de 1994, els autors com Steve Perry i S.D. Perry van crear algunes paraules inspirant-se en llengües polinèsies i hawaianes. Yautja, a més de la llengua, també és el nom que reben la espècie de sers també coneguts com Predators. Són una espècie de guerrers amb una tecnologia molt avançada, amb moltes armes sobre seu, i que es dediquen principalment a caçar altres sers. El mot yautja significa que són guerrers, caçadors i líders armats.

sumeri I + A + U + T(U) + GA

Lloar, celebrar - reis + arma + terra - derrotar - acció + líder + convenient, idoni, apte

"El rei que derrota liderant amb les armes".

"Líders idonis per a derrotar amb les armes".

"Celebren armant-se per ser uns líders idonis".

• A continuació inclouré totes les etimologies del vocabulari yautja, que roman a dos pàgines d'internet: 'Yautja language. Xenopedia': <https://avp.fandom.com/wiki/Yautja_language >; i 'Yautja Encyclope.altervista' <https://yautjaencyclope.altervista.org/lang.html >. Situaré el vocabulari amb la seva raó etimològica i l'explicació modular per entendre com defineixen el que volen dir i com es formen de manera estructurada els seus signfiicats i aspecte. Aquesta llista està en procés d'elaborar-se i completar-se de moment s'han incorporat 27 paraules de la llengua yautja.

Akrei-non. yautja Akrei-non català Bombes, Explosius

sumeri AK + R(AH)+ E + I . NU(U)N

Fabricar + aixafar, inundar, matar, copejar + emergir, emportar-se - arma + celebrar, lloar. Lluita, combat, batalla (+forat)

"Lloada  arma fabricada que fa emergir un cop, aixafament, inundació que s'ho emporta-fent un forat a la batalla".

Al'Nagara. yautja Al'Nagara català Espasa llarga

sumeri AL + NA + GAR + A

Objecte de metall + acció + ser heroic + arma

"Arma heroica feta de metall".

Awu'asa. yautja Awu'asa català Conjunt de cos sencer

sumeri A + U + U + A + ŠA

Arma, forta, poderosa + article de roba + aliatge de metall - tot + fort, poderós, arma + cos, part central

"Armadura de metall forta pel cos".

Bakuub. yautja Bakuub català "Llança Recta", "Llança llarga", "Llança"

sumeri BA + KU + UB

Eina tallant + tallar, incidir + alta, elevada

"Eina alta que és tallant i per incidir".

Bhrak-chei. yautja Bhrak-chei català Arpó telescòpic

BA + <HAR< + AK. ZE + E + I

Eina tallant + matar, copejar + fabricar. Extreure + fer sortir, emergir, treure + lloat- roba, guarniment

"Eina tallant fabricada per a matar. Que es fa emergir i s'extreu de si (telescòpic)".

Chakt-ra. yautja Chakt-ra català Disc del caçador

sumeri ZAH + KA + TA . RA

Allunyar-se, mantenir-se allunyat, fugitiu + acció + agafar, atacar. Copeja, matar

"Per a agafar i atacar fugitius o aquells que s'allunyen o es mantenen allunyats copejant-los i/o matant-los".

Cetanu. yautja Cetanu català El Caçador Negre o de la mort

sumeri ZEDA + NU

Vèncer + ocell nocturn - persona - engendrador, creador

"Persona que vèncer".

"Qui vèncer als gendres".

Dachande. yautja Dachande català Diuen que a la pel·licula Predator Badlands, el yautja protagonista, que acaba rebent el nom de Dek, és Dachande, el caracteritza per tenir un ullal, una de les dents exteriors partida i no afilada, d'aquí la seva denominació.

sumeri DA + ZA + AN + DE

acció - trencar, rompre, tallar, partir en dos, moldre, partir + dent, púa, fulla-espasa, mossegada, marfil + déu celestial - asobre, adalt, cel, corona + caure

"Qui caure de a dalt i partir-se en dos la dent-el marfil".

Dahdtoudi. yautja Dahdtoudi català "Ganivet Petit" (femení)

sumeri DA + (H)A + DA + TU + U U + DI

Trencar, rompre, tallar, partir en dos, moldre, partir + arma + trencar, rompre, tallar, partir en dos, moldre, partir - acció + acció  - petit, jove, xic, reduït + objecte de metall - acció + acció - fer, performar, actuar

"Arma de tall que és petita, reduida feta de metall".

Dah'kte. yautja Dah'kte català Arma portada al canell

sumeri DA + A + KA + A + TE

Superfície, lloc + mà, braç + acció + arma + perforar

"Arma per a perforar al lloc de la mà-braç".

Dah'Nagara. yautja Dah'Nagara català Espasa curta

sumeri DA + A + NA + GAR + A

Superfície, lloc + mà, braç + acció + ser heroic + arma

"Arma heroica que és al lloc del braç o de la mà".

Dteinou. yautja Dteinou  català Missatger

sumeri  DE + TE + I + NU + U + U

Marxar, anar, venir - portar, endur-se + ser a prop de, apropar-se, assignació + celebrar, lloar, honrar + creador, engendrador - persona, ser + conduir, supervisar + acció

"Feina assignada a un ser d'endur-se una supervisió".

Gkinmara. yautja Gkinmara  català Sensor, Detector, Càmera de vídeo

sumeri GI + KI / KIN(G) + MA + RA

Enviar, tornar, tornar enrere + lloc, cap a / missatge, treballar + marxa, anar, venir + cridar

"(Objecte) que torna enrere portant el missatge i cridant sobre la marxa o l'anada d'algú".

Guan-thwei. yautja Guan-thwei  català Sang de Nit, es refereix a l'acció de caçar de nit, l'acció de matar altres éssers durant l'estrellada nit

sumeri GU + AN + TEHI + UU + E + I

Ple, suma, total + cel, celestial, elevat + malaltia - assignació, aprop de + derrota + acció +  semen, aigua, progènie, fills, sang? + lloar, celebrar

"Acció de feina assignada que es fa aprop de quan el cel és ple (nit) i es fa lloança de derrotar la (demés) progènie".

Hulij-bpe. yautja Hulij-bpe català Boig

sumeri HUL / HUL(U) + IGI + BE / BI + PI + 

Alegrar-se, alegria / dolent, malvat, corrompre, fals, deshonest, amb problemes de visió, podrit + malaltia, deficiencia + un - rebre assignat, treure, remoure, reduir / baixa qualitat + capacitat + veure's

"Que es veure que és deficient i xicoi amb baixes capacitats".

Hult'a. yautja Hult'a català Observador, Vigilant

sumeri (H)U + (U)L + TA + A

supervisar, mirar fixament + distant, distància + agafar, tocar + treball

"Treball que toca agafar mirant fixament a la distància i supervisant-la".

Jehdin. yautja Jehdin català Individu/Un

sumeri G(I) + E -E + DI (D/S) + IN

essència + criar, cuidar, confiar + un + acció

"Cuidar-se i criar-se un de manera essencial".

Kainde amedha. yautja Kainde amedha català Aliens

sumeri KA + IN + DE + A + EME / ME + D(A) + A / HA

Boques, cosa que et portes a la boca + abusar - sector, delimitar + conduir un animal - caure, morir, prendre + progenitor, fill, criatura + llengua / ser- poder sexual, virilitat - combatre + lloc, superficie, línia + fills, critatures - esperma / mantega, mantecós

"Boca que condueix un animal o deixa caure una criatura al lloc de la llengua com esperma ".

Em sembla més correcte pensar en el significat modular i no en la traducció que solen fer de 'carn dura', doncs tot i que kainde, podria semblar-se a carn, o al castellà carne, o amedha a l'anglès meat. No explica res de res de l'especímen d'Alien. En canvi la traducció modular explica de manera concreta allò que els caracteritza, la seva llengua amb la que inoculen esperma i un altre alien a través de la boca d'un hospe que el cria a la panxa.

Ki'cti-pa. yautja Ki'cti-pa català Ganivet, Fulles de canell de doble fulla

sumeri KI + I + KI + TI + PA

Lloc, cap a + guarniment + lloc, cap a, avall + disparar, llançar, tirar, fletxa + causar, aparèixer

"Guarniment que apareix i que va cap avall per ser disparat o llançat".

Kujhade. yautja Kujhade català, castellà Destructor

sumeri KU + GU + A + DE

Metall - descarregar - enfortir-se + esmolar, destruir, trencar, esculpir + força + marxar - portar - llençar

"Descarregar i llençar la destrucció i el trencament".

Kv'var-de. yautja Kv'var català, castellà Caçador

sumeri KA + U + BAR + DE

Acció + derrotar + cos, pell, tall de carn, tallar + matar

"Acció de derrotar un cos, i matar-lo o de matar pel tall de carn".

Kv'Vurj-de. yautja Kv'Vurj-de català Fletxeta d'energia

sumeri KU + BUR + GU + DE

Descarregar + brillar, llum, il·luminar, energia - tallar + part d'una llança - força + llançar

"Energia lumínica que es descarrega i és llançada".

Sivk'va-tai. yautja Sivk'va-tai català Plasmacaster

sumeri SI + U + KU + BA + TA + I

Carregar - llum + conduir + descarregant + eina tallant + atacar, copejar + sortir, emergir

"Conducció de descàrrega de llum que és una eina tallant i sortir per atacar i copejar".

Taun'dcha. yautja Taun'dcha català Pistola, Arma de foc, Arma lateral, Pistola

sumeri TA + UN + DA + ZAH

Atacar + cel, per l'aire + ser hostil + fugir, fugitiu, allunyar-se

"Que ataca allunyant-se per l'aire de manera hostil".

T'gou u'linja. yautja T'gou u'linja català Arma o pistola de xarxa anglès Netgun

sumeri TU + GU + U-U + LI + IN + GA

Teixit, tèxtil + xarxa + derrotar - article de roba + pressionar + abusar - delimitar, sector, àrea + portar - apte, convenient 

"Xarxa de teixit per a derrotar a portar i causar pressió i delimitació".

Tyioe-ti. yautja Tyioe-ti català Càpsula d'escapament

sumeri TI + I + UU + E + TI

Disparar, llançar, tirar, fletxa + lloar, celebrar + pilotar - acció + enviar, marxar, treure - contenidor + disparar, llançar, tirar, fletxa

"Contenidor que és llançat i disparat de manera pilotada en el seu llançament".