DICCIONARI MODULAR ETIMOLÒGIC
𒀭𒍝𒂷𒂷 Zababa. sumeri 𒀭𒍝𒂷𒂷 dZABABA / dZAGAGA, divinitat sumeria representada amb el bestiar.
sumeri ZA + BA + BA
(Divinitat) Home, persona - tu, teu + estable, establia, parada o posta, tender, dependent, casa (bis)
"Home diví de l'estable de casa".
"El teu déu de l'estable i de casa".
"Tu, déu de l'estable i casa".
Veure Kug-bau.
Zack Fair. protagonista d'Avalanche que a FF VII lluita contra Shinra Inc. i la seva utilització del Mako que és l'energia vital del planeta, té una història propera al protagonista principal Cloud, sent un soldat d’elit que també és un heroi.
sumeri ZA + AK / ZAG. PA / PA.A + IR
Home, persona + fer; fer; actuar, realitzar; procedir; procedir / Que és al costat, lloc. Causar, aparèixer / Arma + acció
"Persona que realitza aparicions".
"Persona que és al costat de la causa".
"Persona que actua amb l'arma".
"Que fa costat on són les armes".
Zaga. català Zaga castellà Zaga Del ár. hisp. sáqa, y este del ár. clás. sāqah 'retaguardia'.
sumeri SA / SAG / ZA / ZAG + GAG
Moure’s – ser igual a, competir, rival / escampar, dispersar, matar, colpejar /moure’s per tapar una cobertura, quedar-se al darrere però a prop de / espatlla + desplaçar-se com a suport
“Desplaçar-se com a suport a prop de algú”.
“Quedar-se movent-se a l’espatlla d’algú”.
“Competir amb algú com a rival que es desplaça com a suport”.
Zagal. castellà Zagal Del ár. hisp. zaḡál[l] 'joven, valiente' o del ár. clás. zuḡlūl 'muchacho'. 'pastor jove, persona adolescent, jove'
sumeri (ZA /(ZAG /ZAG E + A))+ GAL
(Persona / límit / designació bovins + treballador) + ser gran o madur
"Persona madura".
"Treballador madur de bovins".
Una persona que arriba a la maduresa succeeix a l'edat de ser jove i s'indica que és una persona assenyada. El fet de indicar maduresa és que una cosa o ser tingui el desenvolupament complet.
Zaki. hebreu Zaki, nom de personatge bíblic que es puja a un sicomor per a tal de veure bé a Jesus, a la qual cosa Jesús se li dirigeix i li demana d'hospedar-se a casa seva. català, castellà Zaqueo
sumeri ZA(L)AG+ KI(E)
Pur + al lloc + casa - mirar
"Qui és a un lloc mirant clarament, o la puresa".
Veure Zaqueo.
Zanca. català Anca: Del it. u occit. anca.
persa Zanca: cama
sumeri ZA + AN + KA(G)
Humana + Pronom + Pota
"Pota dels humans".
Veure Anca, Pata, Xancla.
Cultura acadiana.... sumeri ZA = acadià [AME]LU : humana; on LU és persona i AME per a la batalla, “ Persona apte per a la batalla”, el sumeri no implica aquest sentit sols el “d’humà”.
Zancajo. castellà Zancajo Del despect. de zanca.
sumeri ZA / ZAH + AN + KA + HU(B)
Taló, humà / allunyar - marca + superior, situat sobre una altre part, sobre la sola + acció + peu
"Taló que es situat al peu sobre una altre part com pot ser la sola de la sabata".
Veure Zanca, Calcañar, Taló, Astrágalo.
澡 Zâo. català Ducha, bany
sumeri ZA + A / AH + U + U
Entra en contacte amb, encerclar-lo, subjectar-lo + aigua / escuma + carregar + acció de
"Dit d'un lloc on s'entra en contacte amb l'aigua o l'escuma carregant-la".
Zapa. euskera Zapa castellà Zapato català Sabata àrab Sabbat 'cuir adobat'. Veure Sabata i Sabbat.
Un guarniment per al peu de pell serveix per a trepitjar, d'aquí que s'apliqui el significat 'trepitjar' a l'euskera Zapa.
Zapato. castellà Zapato català Sabata àrab Sabbat 'cuir adobat' euskera Zapa. Veure Sabata i Sabbat.
Zaqueo. català, castellà Zaqueo nom de personatge bíblic que es puja a un sicomor per a tal de veure bé a Jesus, a la qual cosa Jesús se li dirigeix i li demana d'hospedar-se a casa seva. català, castellà Zaqueo hebreu Zaki
sumeri ZA + KI + E + U U
Proper físicament, apropar-se - persona + al lloc + casa - mirar + arbre - a la part superior, dominar
"Qui va apropar-se per a mirar a la part superior o dominant d'un arbre".
Veure Zaki.
Zarza. castellà Zarza Del ant. sarza, voz de or. prerromano.
sumeri ZA / ZAR / SAR + ZAG
perles, forma arrodonida que s’acompanya d’altres similars / gavilla / Jardí + dolç
“Formes arrodonides dolçes”.
“Branques dolses”.
“Jardí dolç”.
“Perles del jardí”.
Zebra. galaicoportugués Zevra 'ruc o ase salvatge'
sumeri ZE + BARA / BABBAR
Brut, de naturalesa maliciosa (no domesticable) + lluitador / Blanc
"(Animal) salvatge o blanc"
sumeri ZIB + BABBAR
ase + blanca
"Ase blanca"
Zek 絶. japonès 絶 Zek, català Meravellós castellà Maravilloso
sumeri ZA + E + KI
Meravellós + observar, mirar, veure's + lloc, terra, espai (bis)
"Espai que es veu meravellós".
Veure Zekkei.
Zekkei 絶景. japonès 絶景 Zekkei, català Paisatge incomparable o meravellós, castellà Paisaje incomparable o maravilloso
sumeri ZA + E + K(I)E + K(I)E + (H)I / HI(LI)
Meravellós + observar, mirar, veure's + lloc, terra, espai (bis) + acció / tenir-hi plaer
"Lloc terrenal on l'observes meravellosament (amb plaer)".
Veure Zek i Kei.
禅 Zen. japonès 禅 Zen català Zen
sumeri ZE / ZA + EN
Tu / tancar + encanteri, conjur - mestre, senyor, déu, amo - sacerdot
"Fer-se un mestre o sacerdot".
Veure 思 Sī, 单 dān, 禅 Sin .
Zehrgeld. germànic Zehrgeld català 'Diners de subsistència, subsidi', aquests diners eren donats als artesans en el seu perible d'aprenentatge pels costs d'anar de poble en poble a aprendre dels artesans per a convertir-se en mestres de professió i realitzar la obra mestre que havien de presentar per obtenir la titulació.
sumeri ZE + ER(IM) + G(I) + LE + ED
Proveir-se + tresor + pagar, satisfer, resoldre + pagar, disposar + perdre
"Proveir-se d'un tresor per resoldre i satisfer els pagaments".
Veure Gorsh.
Zenón de Citio. Filósof creador del pensament estoic, consta de saber exercir el que volem ser, aceptant el que un pensa que fa correctament cap els altres, i no fixar-se en el que no es pot escollir ser, deixant de banda com a no important el diners, l'estatus, i fixar-se en el que ens determina, les accions, el caràcter, els gestos. És criticat aquest corrent per ser el pensament dels pobres, doncs acepta que algú pugui insultar sense donar-li importància, lo important és l'acció, la situació, el gest i la raó de que es faci.
sumeri ZE + NU + UN. SI / ŜI + TI + U U
Extreure - ser bo - donar + creador, engendrador - home, persona +elevar, alçar, cel. Recordar - ocupar / viure + costat, lloc + conduir - tot - món - acció
"Ser una persona que és elevada i bona amb el que crea o és engendradora. Recordant-se i/o ocupant el lloc al món".
Veure Stoá. Epicteto. Estoico.
Zero = 0. català Zero: de l’it. zero, contracció de zèfero, del ll. zephўrus, amb què a Itàlia es disfressà l’àr. ṣifr ‘buit’, origen del mot xifra, que inicialment significà ‘zero’; de l’it. passà al fr., cast. angl. i cat
castellà Cero anglès Zero o “Goose egg”(ou d’oca) hindú Sifr
sumeri ?
Però tenen una semblança:
[Zero - Goose egg “Ou d’oca”]
ZI, ZE - ER + U
Partit, Esborrat + Oca
"Ou d'oca sense valor".
sumeri SIR
Unir, Lligar, Apuntada
Les formes antigues del valor numèric 0 eren des del simple punt o varis punts (forma puntejada), al cercle (forma unida), a la espiral (forma lligada) relacionats amb la raó modular de Sifr. Veure entrada de Sifr. A la llengua anglesa al número Zero li diuen també Goose egg 'ou d'oca' que és a la modulació del mot Zero.
Zezengorri. basc Zezengorri, Behigorri, Aatxegorri, Aatexegorrila català 'Boví vermell que treu flames per la boca i nas, mena de divinitat protectora'.
sumeri ZE + SA + EN + GU (R(A)) + UR + RI
Brut + vermell, marró + encanteri, maledicció - divinitat+ bou + protector, guardià + imposar
"L'encanteri del bou guardià que s'imposa brut i vermell".
Veure Behigorri, Aatxegorri, Aatexegorrila.
舟 zhōu. xinès 舟 Zhōu català Bot, vaixell castellà bote, barca, barco.
sumeri SU + HU(M) + U U
Submergir-se, enfonsar-se + fluir, estar en moviment + cabina de vaixell - acció
"Cabina de vaixell que submergir-se i fluir".
Veure 航 Háng, 船/舩 Chuán, Submarí.
猪 Zhu. xinès 猪 Zhu català Porc anglès Pork, Pig castellà Cerdo, Puerco wlesj Moh breton Moc'h cornish Mogh
sumeri SU / ZU + U / (U)H
Carn / mastegar, dents, tenir dents per + tot - plantes - gra - terra - abusa / tràquea, engolir
"De tot ell es fa carn".
"Mastega tot, abusa de mastegar-ho tot".
"Que engoleix amb mosegades".
"Que engoleix amb les dents".
Veure Pork, Puerco, Porc, Moh, Moc'h, Mogh, Pig. Suids, Suins, Garrí, 豚 Tún.
柱 Zhú. xinès 柱 Zhú columna
sumeri ZU + U
tipus de material de construcció + pedra - arbre - apilat, pila
"Una construcció feta amb arbre o pedra o que apila".
Zhuk Жук. ucranià Жук (Zhuk) català escarbat
sumeri ZU + UH(U) + U + K(U)
masteguen o mosseguen + fan pasta + gratar, plantes + foradar
"Dit dels éssers que masteguen fent una pasta i foraden les plantes".
Ziz. antic testament, hebreu Ziz
sumeri ZIZ
Color del Blat
“daurat”
Ziz = hebreu Renanim
“El ser daurat”.
Zomia. català, castellà, anglès Zomia, paraula que va utilitzar James C. Scott al llibre 'The Art of Not Being Governed: An anarchist History of Upland Southeast Asia', 2009; per a nombrar a les poblacions étniques que viuen al marge de diferents estats i que ningú els controla del tot, a una extensió de territori que cubreix la Himalaya i les seves estepes; governades estatalment per diferents països com Xina, Birmània, Nepal, Bhutan, Laos, Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Tibet, India, Pakistàn i Afganistàn. Relacionant el concepte amb una societat anarquitzada al marge dels estats que s'han apropiat del territori, i de cultius nómades, amb difrentes parles però que hi conviuen. Tota gran part d'aquesta zona es considerada una estepa, un desert fred.
sumeri ZU / SUH / SUG+ (U + MI + A / UMIA)
Saber, aprendre, ensenyar, fer saber / Interior - confusió, confondre - extreure, escollir, arrancar / estepa, parts elevades + (terra - món, tot, totalitat + acció - lloar, celebrar + progenitors) / persones
"Totes els progenitors que són a l'interior de".
"Persones que escolleixen, són extretes de ".
"Persones de l'estepa o de les parts més elevades".
Zona. català i castellà Zona del ll. zona, i aquest, del gr. zṓnē ‘cinyell; delimitació geogràfica’, der. de zṓnnymi ‘cenyir’ 1a font: 1472 Del lat. zona 'ceñidor, faja', 'zona de la Tierra', y este del gr. ζώνη zṓnē. anglès Zone
sumeri ZU + UN + NA
Conèixer, aprendre + assolir, abastar, ascendir, accedir + humà
"(Espai) que es coneix o s’aprèn que ha assolit, accedit o abastat l'humà".
Zorro. castellà Zorro Del port. zorro 'holgazán', der. de zorrar 'arrastrar'; cf. occit. mandra 'zorra'; propiamente 'mandria, holgazán'. català Guineu anglès Fox francès Renard
sumeri ZUR / ZUH + URU + U(bis)
Dents / robar, pendre + conreu - habitatge, cau + plantes, aliment - forat a terra
"Ser que pendre del conreu aliment i els posa en forats a terra".
Veure Guineu, Fox, Renard.
Zozobran. castellà Zozobran Del lat. sub 'debajo' y supra 'encima'. català Torsar-se, Fracasar, Balancejar
sumeri ZU + U + (ZU + U) + BAR + AN
Mossegada + acció + (bis) + estendre, a l'altre costat, partit, tallat + tant com
"Que s'estendre de manera partida i tallada/cap a l'altre costat tant com fent mossegades".
Cal fixar-se que no probé del llatí sub ' asota' ni de supra 'asobre', tot i que manté una part de raó perquè comparteixen una part de la modulació amb 'zozobran'.
足 Zu. xinès 足 Zu català Peu, passa castellà Pie, paso
sumeri SU + U
Que va per abaix sobre la superfície d'alguna cosa + peu, dits del peu, terra
"Peu que va per la superfície d'alguan cosa".
"Peu que va pel terra".
Zulú. nguni Zulú català 'Cel'
sumeri ZU + UL+ LU
Conèixer, saber, aprendre + firmament, cel, volta celeste + home, governant, déu, senyor
"Aprendre i conèixer del senyor del firmament".
"Homes que aprenen i conèixer allò relacionat amb la volta celeste".
Zumo. castellà Zumo Quizá del ár. hisp. *zúm, este del ár. zūm, y este del gr. ζωμός zōmós. català Suc anglès Juice
sumeri ZU + MU + U
servir-se, dividir, partició + aixafar, mutilar + fruites, plantes, menjar
"Partir i aixafar les fruites".
sumeri ZU + MU / MU(D) + U
Mossegada, girar + gra, pinyol - planta / unitat de líquid + planta, menjar, aliment, herba
"Fet girant l'aliment vegetal".
"Aliment en forma de líquid que es fa girant o mossegant aquest".
Veure Suc. Nèctar.
Zurullo. castellà Zurullo: De or. inc.
acadià ZÛ + RU + LUH / LUG / LU
Excrements + Terme arquitectònic + Net, rentat / Posicionat, Aixafat / Abundant / Molest
L’abreviació llatina Etm.. (et merda)!
Trobo coixa que múrgola, bolet dels pomers, vingui de muses i música.
Zynismus. grec Zynismus català 'Desmenjament moral' castellà ‘Desapego moral’
sumeri ZI + NI + IS(IU) / IS(I)M + (MU + US / UŠ) / MUS
Tallar, remoure – viure + un mateix - por, aura + silenci mort / desitjós de, apetit + (Fer créixer - bellesa de - aixafar, mutilar + imposa / bloquejar) / aparent, posar cara o aspecte
"Qui viu amb si mateix en un silenci mort o amb l'apetit cap allò de l'aspecte".
"Qui bloqueja bellament el desig tallant la por".
Un cínic treballa amb el silenci propi i de l’altre per fer-se notar i és tallant, bloquejant les situacions amb oracions que estranyen a l’oient.