LA. És la sisena nota musical. El LA va ser la darrera nota durant molt de temps, doncs abans no es considerava la nota SI. El sistema original de solmització, creat al segle XI pel monjo benedictí Guido de Arezzo, utilitzava només sis notes (un hexacord): UT, RE, MI, FA, SOL, LA. La distància entre el LA i el SI és un to sencer. Però la notació inicial no contenia el SI, fet que fa que el LA faci referència a que queda suspès, inacabat.

Heu de saber que el mòdul que fa la modulació de LA és:

el sumeri LA

I els conceptes d’aquest únic mòdul són:

Quedar suspès

"Quedar suspès". 

• Cançó d’exemple:

“LA SOL FA RE FA

Què serà, serà, 

Whatever Will Be, Will Be”.

…

La cantant Doris Day quan cantava ‘Que serà, serà’, a l’adaptació de Hollywood de la pel·lícula ‘L’home que sabia massa’ el 1956, pel mateix director que va fer la primera rodada a Londres i als Alps, el director no era gensmenys ni menys que Alfred Hitchcock, digne del seu suspense de l’época. La nota musical del LA va com anell al dit a la pel·lícula i a la lletra de la cançó la qual no para de deixar-nos preguntes a l’aire: ‘Què serè? Serè bonica? Serè rica?’, I la mare a la cançó li respon la famosa tornada: ‘Que serà, serà, qualsevol cosa que siguis, ho seràs, el futur no és nostre per a veure’l, el que serem, ho serem’ i continua amb més preguntes.  LA nota LA és perfecte perquè ens diu exactament això el ‘quedar-se suspès’ l’estar en ‘suspensió’ davant de les coses que tenim o que vindran a ser cap a nosaltres. 

Recordo la sintonia modular de les notes ‘LA SOL FA RE FA’, ho podem llegir amb conceptes ‘la suspensió (LA) brillarà (SOL) i l’esplendor / causa de (FA) serà un lliure que s’encaminarà (RE) com a l’esplendor / causa de (FA)’, és una oració molt bonica, una resposta senzilla que podem aplicar a qualsevol tema i àmbit. És la suspensió del que desitgem com una cosa molt bona. No és una incògnita, és que podem tenir el gust de quedar-nos suspesos en els nostres desitjos, no cal una resposta estricte ni avançar-se en el temps. A més aquí el Fa està en el moment oportú, ens monstra per una banda que, 'val, hi brilla a causa de què?', és el que gesticula la causa, el fet de preguntar-s'ho com també de trobar el desig d'interrogar-se. Em de recordar que el LA amb el que comença és més llarg que les dues notes següents, marcant aquest suspens en el que és la cantant de voler saber sobre el seu futur.

Laberint. català Laberint del ll. labyrinthus, i aquest, del gr. labýrinthos, íd., d’origen minoic 1a font: s. XIV castellà Laberinto anglès Labyrinth

sumeri LA + BE + RI + IN + TU

Comprovar + deduir + alliberar, caminar a lo llarg + àrea, delimitació + acció

"Àrea o delimitació que s'ha de fer comprovacions i deduccions per alliberar-se caminant-hi a lo llarg".

Laberinto. castellà Laberinto. Veure Laberint.

Lactea. llatí Lactea català Làctia del ll. lacteus, -a, -um ‘de llet’

sumeri LAG + TE + A 

“De la vida progenitora membrada”.

Veure Lacti. No indiquen el mateix mòdul en cap de les seves parts compositives.

Lacti. català Lacti del ll. lacteus, -a, -um ‘de llet’ castellà Lacteo

sumeri LA + AK(AN) + DI

Pressionar + mamella, pit + anar

"Anar a o surt de pressionar la mamella".

Lacti concretament no anomena llet, si no l’acció mateixa de pressionar la mamella o pit i en tot cas el fet de cosa que surt d’aquesta.

Ladrillo. castellà Ladrillo anglès Brick català Maó

sumeri LA / LAH + DIRIG + (ILA) LUU

Pressionar, posats en ordre / Eixugar, assecar + soltar-se, deixar caure’s (extreure d’un lloc-motlle) – construir en alt +  (Elevar) coure amb una flamarada

“Objecte fet a partir de presionar (terra) i coure’ls al foc per a construir en alt”.

Ladrón. castellà Ladrón Del lat. latro, -ōnis 'bandido'. català Lladre

sumeri LAH + DU + UR + U + UN

Pagar, portar / portar + agafar, contenir + col·lectar + abusar + elevat, alçat, altament

"Dit d'una persona que abusa de gran manera (elevadament) de agafar i col·lectar tot agafant per pagar-hi o emportar-se-ho".

Veure Lladre

Laeg. sindar Vert

sumeri LA + HA + EG(AR)

Mostrar + vegetals + forma

"Forma que mostren les plantes"

El tret comú de les plantes és el color verdós.

Veure Légolas.

Lagarto. castellà Lagarto Del lat. *lacartus, por lacertus.

sumeri LA + GAR(A) / GAR + TU + U

Es mostra + desert / lloc + liderar - acció + terra - forats - pedra

"(Ser) Es mostra als deserts i als llocs de terra, pedres i forats".

Veure Llangardaix i Gir o Girtab.

Lagash. ciutat i terres de mesopotàmia.

sumeri LA + GA + AŠ / GA EŠ

Inundar - supervisar + portar - convenient, apte + farina, pa / recaptador d'impostos i aduanes

"Zona inundable que recapten impostos i aduanes supervisant la farina".

Veure Umma. Frontera.

Lager. alemany Lager català Camp, recinte, Lager era el nom eufemístic per minoritzar l'impacte sobre saber el que era de veritat els camps d'extermini 

sumeri LAG + GE + ER(ES)

Tros de terra + produir + cultivar

"Tros de terra que produeix cultiu".

Veure Gulag.

Lähde. finès Lähde català font castellà Fuente, anglès Fountain, francès Fountaine, àrab مصدر Masdar, euskera Iturria, danès i norueg Kilde, romanès Sursă, maltès Sors, anglès Source

sumeri LA + A GAR / AGA / AH + DE

Espai inundat o amb fluid + que irriga / part d'un edifici, vas / assecar-se-poció + abocar, donar

sumeri LAGAB

Cisterna o altre sortidor d'aigua, aigua.

sumeri LA + ĞA + AB

Espai inundat o amb fluid + casa + cambra

"Cambra d'una casa que s'inunda i s’asseca, per tenir líquid per a abocar i donar (regar, beure)". 

Laia. basc Laia castellà Laya català Eina d'arada amb dues punxes per premer i estovar la terra i així oxigenar-la

Veure Laya.

Lalibala. etiop Lalibala ላሊበላ català "Que rebre la sobirania reconeguda per les abelles", es diu que quan va nèixer el futur rei aquest va ser cobert per un eixam d'abelles.

sumeri LAL + (IBA / HI + BE) + LA / ALA(L)  

Mel + (ració / acció de + rebre assignació) + quedar suspés, mostrar / temple  - esperit - cultiu

"On es va disposar la ració de mel".

"Que rebre la assignació del  cultiu o l'esperti (les abelles) de la Mel".

Laminar. català Laminar de làmina 1a font: s. XX, Oller

sumeri LAM + MIN +AR

Tallar + el mateix + moldre, molí de mà, esmicolar

"Tallar amb la mateixa mida esmicolant (una cosa)".

Lamp. anglès Lamp català Làmpada castellà Lámpara. Veure Làmpada i Lámpara.

Làmpada. català Làmpada del ll. lampas, -ădis castellà Lámpara  anglès Lamp

sumeri LAH + AM(A) + PA / PA E+ RA

Portar + cambra, cela + branca (torxa?) / fer aparèixer i causar + ser clar, donar claredad

"Cosa que es porta a la cambra o cela i que fa aparèixer i causar la claredad a aquesta".

Veure Lámpara.

Lámpara. castellà Lámpara català Làmpada Der. del lat. lampas, -ădis, y este del gr. λαμπάς lampás 'antorcha'. anglès Lamp

sumeri LAH + AM(A) + BAR + RA / A

Portar + cambra, cela + cremar + ser clar, donar claredad / força, poder

"Foc que crema que es porta la claredad a la cambra o cela".

Veure Làmpada.

Lampo. castellà Lampo Del it. lampo 'relámpago', der. de lampare 'relampaguear', este del lat. tardío lampāre 'brillar', y este del gr. λάμπειν lámpein., ampo català Blanc i lluminositat que dona la neu o el propi blanc

sumeri LA + (A) + AM + BU + HU(UM)

Inundar, annegar - mostrar, disposar + (aigua) + estructura, forma + brillant, iluminar + blanc

"Estructura que inunda amb il•luminació blanca".

Veure Ampo.

栏 Lán. xinès 栏 Lán català Columna a diaris, balaustrada

sumeri LA + AN

Suspendre, sostenir, pressionar + part alçada, alçar,  part de munt

"Que suspendre una part alçada".

Land. anglès Land català Terra, superfície

sumeri LA + AN + D(A)

Cuidar – anegada, regada - supervisar, mostrar, disposar, suspesa - ser en ordre a + copa d'arbre, alçada, cel, fullatge - déu celestial + superfície, lloc, espai

"Superfície on es disposen les plantes i el fullatge".

"Superfície o lloc que cuida el déu celestial".

Veure Violant, Bioma, Biologia.

Lantoki. euskera Lantoki català Espai o lloc de treball [treball]+[espai, lloc] castellà Lugar de trabajo anglès Work place

sumeri [LA + A + NA] + [TU + U + KI]

[Pagar, supervisar, exhibir - estar en ordre - silènci + treball, salari + acció -  persona] + [acció - líder, liderar - teixir, batre + conduir, montar - acció - terra + lloc; sòl, terra; inframón; terra, país; inferior, avall; cap a]

"[Treball de la persona que és pagat-que supervisa- que és en silènci][lloc on es condueix / on es conduir cap a l'acció de]".

Veure Jantoki. Bilbatu.

Larán, larán, larito.

castellano larán, larán, larito

sumeri LAHAR

 ovella, be

sumeri LARAH

 situació difícil

sumeri LA-RI+TU

Feliçment + Abocada + a l’Ovelleta

"Ovelleta que s'aboca feliç"

Larán, larán, larito:

"Ovella que està en situació difícil, ovelleta que s'aboca feliç"

Cançó: 

“Estaba una pastora”

Estaba una pastora,

Larán, larán, larito,

Estaba una pastora,

cuidando un rebañito

  ·

el gato la miraba

larán, larán larito,

el gato la miraba

con ojos golositos

Largar. castellà Largar De largo. castellà anar-se'n, fotre el camp, marxar

sumeri LA + AR(A) + GAR

Quedar suspés + manera, camí + retirat, antic

"La manera de ser suspés a l'acte de retirar-se".

Largarte , largarse. castellà Largarte, largarse De largo. català Anar-sem, fotre el camp

sumeri LA + AR(A) + GAR + TE / SE

Quedar suspés + manera, camí + retirat, antic + apropar-se / acció

"Apropar-se o acció a la manera de ser suspés a l'acte de retirar-se".

Largo. castellà Largo Del lat. largus. català Llarg

sumeri LA + AR(A) + GU

Mostrar-se + camí, manera + coll, corda

"Cosa que es mostra a la manera d'una corda o un coll".

Last. anglès Last català darrer, últim, finalment, per acabar

sumeri LA + A + S(A) + (A)D

Disposar, mostrar, comprovar + temps + moure's + clamar, veu - paralitzar

"Disposar, mostrar o comprovar que el temps que córrer es paralitza".

Lata. castellà Lata Del lat. mediev. latta 'vara o palo largo', y este quizá de or. celta. català Llauna

sumeri LAH / LA + AD / AD(HAL) + TAH / TUN

Copejar repetidament / estirar-se + vas / coure+ augmentar, incrementar, adherir  / ornaments de roba

“Que es pot estirar i estirar i fer de vas”. 

Veure Plata, Latón.

Látigo, Gatillo. Gatell.  català: fuet, gatell, castellà látigo, gatillo. RAE: De or. inc.”

sumeri (A) LA + (GA)TIL + G(I) + GUR / GU

Lligar-se a la mà, Enrotllar-se + Prometre, Vot de Silenci + Tornar i Retornar + Pulsar / Plorar, Lamentar, bocerada

“Objecte que s’agafa amb la mà amb la pretensió de tornar i retornar amb pulsacions; o per fer lamentacions”.

I probablement ja hagi dit així sobre el Gatell i el gatillo. Que tant pot ser el d’un arma de foc, com el d’un disparador d’una càmera fotogràfica o l’arma d’Indiana Jones. 

Latín. castellà Latín Del lat. Latīne 'en latín'. català Llatí

sumeri LA + TIN / DI + IN/NI

Mostrar, suspendre, lligar - silenciar, ser silenciós, romandre en el silènci, no tenia paraules - acusar + Babilonia / Parlar, dir + paraula, questió/Acció

"Que no tenia paraules quan Babilonia".

"Que mostra com o per parlar paraules".

"Que lligar les parles de Babilonia".

"Que va silenciar o va acusar Babilonia".

Latón. castellà Latón Del ár. lāṭūn, y este del turco altɩn 'oro'. català Llautó

sumeri LAH / LA + AD / AD(HAL) + TAH / TUN

Copejar repetidament / estirar-se + vas / coure + augmentar, incrementar, adherir  / ornaments de roba

“Part que es copeja repetidament per fer d’ornaments (de roba)”.

Veure Lata, Plata.

Laugh. anglès Laugh

sumeri LA(LA) + UG + UH / HU

Abundància, felicitat, luxúria, plenitud + exaltació + tràquea / raspar, arrancar

"Felicitat abundant, plenitud i luxúria que arrenca amb exaltació o que s'exalta a la tràquea".

Veure Somriure.

Lauràcia. català Lauràcia formació culta analògica sobre la base del ll. laurus ‘llorer’ ‘tipologia de plantes aromàtiques o que desprenen fragància'

sumeri LA + U + RA + SI(M) + A

Lligada, vinculant, pressionar + planta + verb + olorar, perfumar, fragància, essència + lloc

"(Tipologia de) plantes que es vinculen per la seva olor de desprenen al lloc".

Laureta. 'fe a Decameron'

sumeri LA + U + RI + ED + TA / DA

Suspesa, disposada + pau – conducció - admiració + del lloc, alliberar + (demolir, enderrocar + incrementar / escrits)

"Qui es disposa en la pau de la llibertat que es va enderrocant".

Lavabo. català Lavabo del ll. lavabo ‘rentaré’, 1a pers. sing. del futur de lavare ‘rentar’, tret del salm 25, Lavabo inter innocentes manus meas ‘em rentaré les mans entre els innocents’, recitat pel sacerdot al moment de rentar-se les mans a la missa 1a font: 1803, DEst.

sumeri LA + BA / BAB + BU

Inundar, lloc on flueix aigua - prémer + abocar, rentar-se / cavar, excavar + rentar

"Lloc on s'aboca aigua per a rentar-se".

"Lloc excavat on prémer i/per rentar-se".

Layas. castellà Layas Del vasco laia. català Eina d'arada amb dos punxons o més de metall que es claven per remoure i oxigenar la terra

sumeri LA + HI + HAS

Prémer + procés - acció + estovar - trencar

"Per a prémer i estovar".

Lāzaward. àrab Lazaward ‘lapislàzuli’

sumeri LA / LAH + ZA + U’U + AR + DA

Pagar, quedar suspès, comprovar, supervisar, unir / portar +  les propietats – pedra, gema, joia + de la terra, del món, de piles de terra, pedra +  elogiada + conca, boletes

“Pedra preciosa que porta les propietats del món elogiat en una conca o en forma de boletes de rosari”.

Veure Azul, Cian, Blau, Blue.

Lead. anglès Lead català Plom castellà Plomo

sumeri LE + AD

taula o planxa per escriure + veu, lament

"Planxa per escriure la veu o els laments".

Lead 2. anglès Lead català Conduir castellà Conducir

sumeri LI + E + AD

Constricció, condició de resoldre un problema + marxar, sortir, emergir, treure, vigilar, superar - parlar, dir + veu - oficial

"Veu que parla de vigilar, marxar, treure, sortir, superar amb una condició per a resoldre un problema".

"Oficial que supera la resolució d'un problema".

Lectura. català Lectura del b. ll. lectura, íd. 1a font: 1460, Roig castellà Lectura Del b. lat. lectura. francès Lecture

sumeri LE (‘UM) + E / EG(AR) + TU  / TUR + RA / A

Pissarra d’escriptura + Parlar / Forma + Verb / Sostreure +  Puresa, claredat / Treballar, poder, força – temps

“Parlar (llegir) per sostreure l’escriptura amb claredat”.

“Temps de dedicació de l’acció de dir l’escriptura”.

Ledge. anglès Ledge català 'plataforma, cornisa, repeu'

sumeri LE' + ED + GE

Escriptura, taula, superfície plana + apujat + forma geomètrica, construcció

"Taula o superfície plana apujada construida".

Veure com es diferencia de Knowledge.

Leer. castellà Leer Del lat. legĕre. català Llegir del ll. legĕre, íd., que en els der. pren sovint la forma -ligĕre 1a font: 1191

sumeri LE + ER(E)

Escriptori + mirar – parlar - confiar

"Mirar, parlar i confiar-se a l’escriptura".

Leg. anglès Leg català Pota, cama castellà Pata

sumeri LA + E + G(I)

Accelerat - estirar+ marxar, anar-se'n + anar pel voltant, rondar, retornar

"Dit de la part que accelera i s'estira per marxar i rondar".

Veure Pota, Pata.

Legislar. català, castellà Legislar formació culta analògica regressiva sobre la base del ll. legislator ‘el qui legisla, dona lleis’, per haver-se considerat aquest mot com un der. d’un verb legislare, inexistent en ll 1a font: 1839, DLab. anglès Legislate

sumeri LE + GI + SI / S(A) + LA + AR(A)

Escrit, escriure + judici - tornar amb reclamacions en un cas legal, tornar enrere en un acord, resoldre una reclamació + Vida / resolució, consell, advertiment + supervisar, equilibrar - acusació + veu - camí, manera, temps

"Escriure una resolució (vital) per a una reclamació legal equilibrant la veu o manera (que reclama) o sobre una acusació o supervisió".

Legolas. Personatge de El senyor dels anyells de J.R.R.Tolkien, es tracta d'un elf del bosc. Aquest nom en l'idiome inventat per Tolkien el sindar es descriu com a 'fulla verda'. 

sumeri (LI+ GU / LIG(I) + U) + UL + AŠ

Branca + força, enterament / Planta, fulla + plantes, herbes + ràpid - brot + un

"Un brot de fulla d'una planta".

Els brots tenen un verd característic més claret. Es diu que prové d'una altre paraula de sindar: Laeg. 

Veure Laeg.

Lehmann. alemany Lehman, Lehmann català Terratinent

sumeri LE + E + MA + NA / NANA

Pagar, supervisar, portar + solar - sembrar + casa - anar, venir, marxar + persona / consentir

"Persona qui pagar pel solar de casa".

"Qui consentir sembrar la casa supervisant-ho, pagant-te".

Lelo. català i castellà Lelo: de creació expressiva, que suggereix deficiència lingüística i mental

sumeri LIL. 

acadi LILLU

"Que li falta un Bull, fantasma".

Lenificar. català Lenificar ‘Mitigar’ formació culta analògica sobre la base del ll. lenis ‘dolç, suau’

sumeri LE + NI + PES + KAR

Portar - supervisar, suspès, equilibrar, penjar + aura, por, temor - un mateix + respirar, recollir - desaparèixer + emportar-se fora, remoure, privar, eliminar, salvar, endur-se

“Equilibrar l’aura fent desaparèixer i eliminar la por”.

“Equilibrar-se un mateix fent desaparèixer i eliminant la por o el temor”.

Leo. hawaià Leo català Llengua (hawaiana) castellà Lengua

sumeri LE + (E)+ U + U

Escriptura + parla, dir + acció + tothom, món - conduir

"Conduir l'escriptura i la parla".

"Escriure i parlar al món".

Veure Punana. Hawai'i. Kamehameha. Olelo.

Leonardo di Ser Piero da Vinci. català Leonardo di Ser Piero da Vinci

sumeri LE'U(M) + NAR + DU

Escrivent + Músic, cantant, estrella + De tot, recopilador, constructor

sumeri DI

Parlar

sumeri SER

Viure

sumeri PI + ERU

Mesura de capacitat + persona famolenca, desitjosa

sumeri DA

Línia, lloc, llinatge, moure al líquid, escriptori

sumeri BE + IN + CI

Deductor, locust + del sector (instrument matemàtic que consta d’un regle amb mesures de distàncies i angles per transportar-les) + recordar

"L’escrivent, músic i constructor de tot, que parla de viure del desig (intel·lectual) i és escrivent i recorda les deduccions de les proporcions del sector (instrument matemàtic de mesures)"

La raó històrica i simbòlica: Leonardo di Ser Piero da Vinci. Leonardo da Vinci és conegut pels seus invents i aportacions teòriques en els camps de l’estudi de l’anatomia, la geometria i les matemàtiques, la naturalesa i la seva representació dibuixada i pictòrica, entre els seus invents de maquinàries. E aquí el seu nom propi.

Lestrade. Personatge de les històries de Sherlock Holmes, escrites per Arthur Conan Doyle. Lestrade, és el detectiu de Scotland Yard, qui filtra informació dels crims a en Sherlock Holmes, també s'apropia de les coses que esbrina en Sherlock Holmes. Tot i així no el deixa mai en mal lloc, doncs sap que és l'única manera, filtrar la informació policial al civil de Holmes, que té per a resoldre el cas.

sumeri LE + EŜ + T(A)R + A + DE

Exhibir, mostrar, supervisar, comprobar + fred - pavelló, establiment - acció + afluixar, escampar, decidir, dispersar, decretar + lloc, poder, treball - moment, temps + prendre, arreplegar - llançar

"Qui és supervisor i mostra, afluixa i escampa el seu treball que ha arreplegat".

"Qui és supervisor escampant les decisions qué prenen per a decretar".

Veure Estrado.

Lettering.  anglès Lettering de Letter ‘lletra’, serveix per definir l’exercitament de la cal·ligrafia

sumeri LE + ED + TE + ER(E) + E

Taula d'escriptura, escriptori + rascar - estrènyer, fer-se fort + Làmina + pressió + parla – mirar - confiar

"Mirar de esmerçar-se en la pressió a les làmines de l'escriptori".

Leviatan. hebreu Liwyatan, Livyatan: “cargolat” català Leviatan

sumeri LIB(LIB) + AYA + TAN

Prendre béns fent us de la força en temps de desordre, saquejar + Dirimir, rodejar, batre + per Purificar o que és Brillant (en el foc?)

LILLAEN: DIMONI

YA: 5. El 5é dia és quan Déu crea els animals a l’aigua i al cel.

“Causant de desordre per purificar amb foc aquells que causin controvèrsia, desunits”. 

Lewis Carroll. Autor de Alicia al país de les meravelles i davant el mirall, entre altres contes també va publicar varis llibres de matemàtiques i de lògica, de fet fou professor de matemàtiques, i fotògraf entre altres oficis.

sumeri LE + U U + IS. ĞAR + RU + ULUL

Escriptor, escriure + tot, món - acció + riure, pena, xiuxiueig. Plantejament matemàtic + construcció + cultiu de

"L'escriptor sobre el món o de tot allò que causa riure o pena. Pel cultiu de les construccions dels plantejaments matemàtics".

Lexema. català, castellà Lexema de lèx(ic) i -ema, segons el model de fonema

sumeri LE + ZE + MA

escrit, part escrita + acorda, imposar, dona, poseeix + acció

"Part que poseeix i dona (el seu valor a) la paraula escrita".

Veure Fonema, Fonètica, Morfema.

Liban. català Líban

sumeri LIB + AN

Cor + Copa d'arbre, del cel

“L’arbre símbol del cor celestial”.

El cedre és a la seva bandera. I és l’arbre de les llàgrimes de déu.

Veure Cedre.

Libar. català i castellà Libar: del ll. libare, íd.

sumeri LI + BAR

Extreure oli o una substància, branca + extreure, conrear

“Extreure una substància”

LIB + AH + AR(A)

Enriquir-se, engreixar-se + suc + lloança, designació d'oli

“Oli sucós que s’usa per enriquir-se/engreixar-se en acte de lloança”.

Liburuzain. euskera Liburuzain català 'Bibliotecari' (llibre + cuidar) castellà Bibliotecario (libro + cuidar) anglès Librarian (book + care)

sumeri LI + BUR + U + SA + IN

Superfície d'escriptura + tapa, coberta - revelar + veu - acció + aconsellar, resoldre, advertir + abús - sector, àrea

"Superfície d'escriptura amb coberta (+) qui és de l'àrea d'aconsellar, resoldre i advertir".

Liderar. català, castellà Liderar de l’angl. leader, íd., der. de to lead ‘conduir’

sumeri LI + DE + RA / ARA

Constricció, condició de resoldre un problema + portar - anar, venir + imbuir, imposar / manera, camí - veu - lloar

"Qui porta la veu o és lloat per les condicions que resolen els problemes".

Liguei. wolof Liguei català Treball castellà Trabajo

sumeri LI + GE + HI / I

Ser benestant, ser ric, ser feliç + escriure, exemplar - formar, edificar + procés - acció / lloar

"Procés de formar, edificar per ser ric, o pel benestar, i la felicitat".

"Acció de formar riquesa".

Lily. anglès Lily català Lliri castellà Lirio anglès Lily italià Giglio

sumeri LIL / LI / LILI + I

Fantasma, vent - ximple, tonto / Abundant – branca, tall / Planta – descendència, fills + lloar, honrar, celebrar

"Planta que fa lloança o honrar".

“Planta per celebrar i lloar”.

“Que lloa i celebra fills”.

“Que es lloa amb abundància”.

“Que es lloa amb branques i talls”.

"Que lloa i honrar als fantasmes (als morts)".

"Que lloar la ximpleria".

"Que lloa, honrar i celebra la descendència".

Veure Lirio. Lliri.

Line. anglès Line català Fila, línia, cua de pagament

sumeri LI + IN + E

Mostrar, portar + límit, sector, àrea + treure, recollir, emportar-se, superar, passar de llarg, sortir, calmar, deixar, pagar

"Límit, sector o àrea on es mostren recollits, porta a la sortida, on pagar".

Lingüística. català, castellà Linguística, de llengua. anglès Linguistics

sumeri LI U + IN + GU + I + SI + TI + KA + A

Escriptori, escritura + sector, àrea, delimitació + veu + celebrar, lloar, honrar + recordar, remembrar + costat - mescla  + acció + treball

"Treball d'escriptori que delimita i recorda la mescla que lloen les veus".

Lirio. castellà Lirio Del lat. lilium. català Lliri anglès Lily italià Giglio

sumeri LIL / LI / LILI + IRI (RI)+ U

Fantasma, vent - ximple, tonto / Abundant – branca, tall / Planta – descendència, fills + manifestar, esdevenir, convertir-se a ser (excedir, ser més que, sobrepassar, suprem, excel·lent, poderós, ser abundant, posar per sobre, projectar) + progenitors, descendents – planta, herba

"Planta que es manifesta abundant o en abundància".

"Planta que esdevé abundant o en abundància".

"Planta que es manifesta amb la descendència".

“Planta que projectar plantes”.

“Planta que projectar descendència o fills”.

“Planta que és una planta excel·lent”.

“Planta que és sobrepassar de tenir talls i fillols”.

“Planta que abunda projectant talls i fillols”.

"Planta que manifesta els descendents i/o progenitors".

"Progenitors que es manifesten com a uns ximples".

"Que es converteix en descendents ximples".

"Que esdevenir i/o convertir-se en progenitors fantasma o en el fantasma dels progenitors".

Veure Lliri. Lily.

Litanu. cananeu Litanu o Lotan

sumeri LU + TA’AM / TAB

Peix, abundant, treure flames, molestar, agitar (cada paraula amb la escriptura concreta cuneïforme, sols agitar/molestar i abundant es poden correspondre per escrit) + cadascun o tots / Repetit, doblades o cremar

“Animal que treu flames (drac) agitat amb caps repetits i que es desdoblen”.

“Ser de tants caps que treuen foc”.

Litico. castellà Litico Del gr. λιθικός lithikós. català Lític 

sumeri LI + TI + KU + U

abunda - pal, branca + costat, lloc - fletxa, tirar, llençar + col•locar, pondre, descarregar + pedra, terra - derrotar 

"Lloc on abunden col•locades i/o descarregades les pedres".

"Fletxes que descarreguen amb una pedra".

"On abundent les fletxes de pedra".

Litòfon. català Litòfon del grec lithos, pedra, i phone, so castellà Litófono anglès Lithophone. Diferents tipus de pedra: calcària, pissarres, basàltiques, etc. amb un alt contingut en metall que en ser fregades o copejades amb un pal, puny, o altre roc sona melòdicament, es poden aconseguir fer instruments complexos amb totes les notes musicals, segons com sigui el tall, la mida i la matèria de la mateixa pedra. Es conserven instruments litòfons conservats en jaciments arqueològics. Tota la pedra de l'única cantera de l'illa de Menorca, que actualment està museitzada i conté un laberint és de manera sencera feta amb material litófon, les cases antigues de l'illa es van construir amb aquesta cantera.

sumeri LI + TU + U (+UŜ) + PU + UN + U / E

Abundant- branca + copejar, amuntegar + pedra (+ fonament, terra)+ base, contenidor - boca, entrada - caixa de ressonància + alçar, elevar, sorgir + crit, soroll, so / veu, parlar, fer - treure, emergir

"Pedra copejada que té caixa de resonància i alça o de la que sorgeix soroll".

Liú 留. xinès Liú 留 català "Romandre, estar".

sumeri L(A) + (H)I + U

Comprovar, romandre + procés, acció + món, tot, terra

"Acció de comprovar o romandre a un lloc totalment".

Veure Tome.

Llaç. català Llaç del ll. vg. laciu, del ll. cl. laqueus, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Lazo

sumeri LA + AS / SU + U

Part capaç d’estrènyer i estirar un cos+ cursar / ornamentar - fibres + regal

"Fibres que estrenyen, apreten o estiren, un cos".

"Part que estreny ornamentalment un regal".

Lladre. català Lladre: Etimologia: del ll. latro, -ōnis ‘guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit’, a partir del nominatiu, diferentment de lladró, que prové de l’acusatiu; un dels pocs mots que en cat. ant. conservaren doble forma, per al cas recte i el cas oblic 1a font: s. XIV, Llull.

sumeri AYA + DEG + BIR / BI-BI-RE

Terra dels marges, vorals dels camins, rodejar + Captar, agafar, prendre, recuperar, abocar-se + Dispersar-se, distreure

"Qui t'avasalla des dels marges, et rodeja, i fuig".

“Aquell assaltant que surt dels vorals del camins i et prendre els bens tot fugint”.

sumeri LA o LAL + DE + R(I) + E

Pagar, portar, presionar, lligar, supervisar + portar, crear + recolzar, abocar, posar + treure 

"Qui s'aboca o es recolza de treure el que porten per pagar els que paguen".

Lladriola. català Lladriola der. de l’ant. llàdria ‘la que roba’, perquè les lladrioles roben o retenen els diners introduïts. castellà Hucha, alcancía

sumeri LA o LAL / LAH + DI + RI + HUL / UL + LA

Pagar, portar / portar +  anar, marxar, venir + recolzar, abocar, posar + joia / coses brillants + Pagar, portar, supervisar

"Lloc on portar a terme i fer venir i abocar o posar-hi les coses brillants o allò que dona joia per a pagar".

Llagut. català Llaut o Llagut de l’àr. al-ʿûd, íd., pròpiament ‘fusta’, que sonava com alaüd, d’on laüt, llaüt 1a font: 1249  barca menor amb velina o no disenyada per a pescar o pel cabotatge, típic de Menorca, al port de Fornells encara s'hi poden veure moltes.

sumeri LA + LA (+ GU / GUD) + UD

Inundat, lloc on flueix aigua + quedar suspés - estrangular, portar (+ xarxa / peix) + peix

"Quedar suspesa en llocs on flueix l'aigua i porta peix".

"Que porta en la xarxa peix".

Assimilar Llaut. Veure Jábega.

Lakda. xinès mitjà Lakda català Camell castellà Camello anglès Camel turc Tebe sumeri Anse-a-ab-ba

sumeri LAK + A + DA

Animal + treball, fort - aigua + que porta carros

"Animal fort per portar carros".

Veure Luòtuo (xinès mandarí), Dibid, Anse-a-ab-ba, Camell, Tebe, Gamal.

Llama. castellà Llama Del lat. flamma. català Flama anglès Fire

sumeri LA (bis) + MA

Mostrar-se - portar (bis), disposar + cremar, encendre

"Mostrar-se i disposar-se a cremar a encendre's".

Veure Flama.

Llamar. castellà Llamar Del lat. clamāre. català Cridar, anomenar, nombrar, avisar

sumeri LA LA (+ A) + MAH + AR

Disposar (+ progènie) + supervisar, comprovar + destacar + manera

"Disposar (a la progènie) d'una manera destacada per comprovar o supervisar".

Llamborda. català Llamborda  probablement del fr. lambourde ‘suport per a sostenir parquets o paviments’, segurament del fr. ant. laon ‘post’, frànc. lado ‘post’, i bourde ‘vigueta’ 1a font: c. 1400 castellà Lamborda.

sumeri LA + AM(A) + BUR / (BU + UR) + DA

Estar suspès, unió + cambra + estendre's, cobrir / (perfecte + base) + línia, costat, vora, terra

"Manera de cobrir amb una base elevada un terra d'una cambra o estança".

Llampat. català Llampat de llampar 1a font: s. XX, V. Català del ll. lampare, i aquest, del gr. lámpō, íd. 1a font: s. XIII, Vides

sumeri LAM / LA + AN / AME / AM + PAD(AD)

Tallar, partir / Accelerar, suspendre, pressionar – estrènyer + cel / arma / 'like a' com tal cosa + trencar, partir i fer miques (ressonar)

"Partició accelerada del cel que ressona".

"Ser trencat, esmicolat, i com a tal suspès (de funcionalitat".

Veure Tronat.

Llangardaix. català Llangardaix de l’ant. llagardaix, d’un ll. vg. *lacartus, ll. lacertus, amb la -n- potser deguda a sargantana/sangartana i -aix per encreuament amb fardatxo 1a font: s. XIV, Eiximenis

sumeri LA + AR / ARA + GA + AN + DA(DA) (+A) + IS

Es mostra + lloat / camí, manera + casa + elevat + sent difícil (+ mà) + entre les pedres

"Es mostra lloat a les cases elevant-se sent difícil (de distingir, agafar) d'entre les pedres".

"Es mostra pels camins de les pedres de les cases sent difícil (els camins o d'agafar)".

Veure Lagarto i Gir.

Llangonisa. castellà Langoniza català Llonganissa del ll. vg. lūcanicia, der. del ll. lūcanĭca ‘botifarra, llonganissa’, perquè es feien a Lucània, regió del sud d’Itàlia; a l’evolució fonètica normal pogué influir-hi l’adj. llong ‘llarg’ 1a font: c. 1400

sumeri LA + LAM + GU + UN + IŠAH ( + SA)

Estar suspès, unió, part que estrènyer i estirar un cos + tallar, tall, partir + consumir, menjar -  corda + elevat, en alt + llard, animal engreixat ( + budell)

"Aliment de budell, llard i animal engreixat que penja suspès d'una corda en alt".

Veure Llonganissa, Longaniza, Lucanica.

Llarg. català Llarg del ll. largus, -a, -um ‘abundant, considerable; generós’; des d’antic anà prenent el sentit de ‘adj. de longitud’, propi de l’adj. llong 1a font: s. XIV, Llull castellà Largo Del lat. largus.  anglès Long

sumeri LAH + LA + AR / ARA + G(ID)

Portar + Mostrar, portar + lloança / camí,manera + mesura d'un camp, ser llarg

"Portar i portar de manera llarga o per un llarg camí".

sumeri LA + AR(A) + G(U)

Mostrar-se, penjar + camí, manera + coll, corda

"Cosa que es mostra penjant a la manera d'una corda o un coll".

Llàtzer, Llàcer, Lázaro, Eleazar, Eliajha, Elias

català 1- Llàtzer, Llàcer castellà 2- Lázaro

portuguès Lazer: Oci, lleure “Temps per dedicar. la plenitud, la felicitat i les preocupacions”. 

hebreu 3- Eleazar  4- Eliajha  5- Elias

sumeri

1 i 2- LA: Plenitud, Felicitat

1- AD: Plor, Esguerrat

3- IL: Elevat

3- ELEL: Tipus de Fusta

2 i 3- AZLA: Caixa(mort)

" HAZ: Cobert

" AZ: Murta, representa la Comunitat, a Venus símbol d'Amor i la Fertilitat

" AR(U): Himne d'Elogi

1- ZE-ER: Preocupat

4 i 5- ELI: La Gran/ anyell, ovella

4- (KI) AG: Estima

4- JHA /GA: Casa, Llar

5- AS: Joguineta

Oracions que creen noms

1- Llàtzer, Llàcer

Qui "Plorar de felicitat les preocupacions".

Qui " Va trobar/à felicitat del plor esguerrat de les seves preocupacions".

2- Lázaro

Qui "va ser/à feliç i estimat per la comunitat amb tot d'elogis".

3- Eliazar

Qui "Enterrat al fèretre serà recordat per la comunitat, l'amor i la seva fertilitat, amb els elogis".

4- Eliajah

Qui fa (a) "la gran casa", “la gran estima de la casa”.

"El corderito".

5-Elias

Qui  fa/és "La gran joguineta".

La necessitat de saber com ens nombrem. Una simple recerca ràpida als servidors de cerca d’internet d’un nom qualsevol de proximitat bíblica o d’altres religions gairebé sempre porta implícit el significat de “estimat de/per déu”, però no indiquen amb exactitud a què fan referència senzillament per la descripció del seu nom, fet que cal que sigui especificat, igual que un xinès sap el caràcter que utilitza i el que significa com a nom per el seu fill. Aquesta informació la majoria de la gent a peu de carrer ha perdut la noció del seu contingut. Aquesta pèrdua de noció dels noms propis és una deriva que posa sobre la taula el desconeixement d ela llengua i el poc valor que li donem, moltes vegades l’elecció arriba a ser sols per estètica o perquè “sona bé”.

Llatzeret. català Llatzeret castellà  Lazareto italià Lazzaretto

sumeri LA + (AD) + ZA + RI / RE + (ED + DU + U) / EDU

Comprovar, supervisar, pagar, ser o quedar suspès, mostrar + (paralitzar - registre) + tancar - propietat, estat- home + deixar anar, imposar, allunyar / Allò + (pujar o baixar, enfurismar -se, rascar + custodiar - apilar, construir + gra, paquets, qualsevol cosa tot) / referent a magatzem, propietat estatal, o escola d'escribes

"Lloc imposat propietat de l'estat on es paralitzen i registren, comproven, supervisen, paguen i queden suspeses totes les coses (propietats, homes, coses) i es deixa anar allò".

Veure Poveglia (illa no poblada de Venècia que ha estat un vell llatzeret).

Llaut. català Llaut o Llagut de l’àr. al-ʿûd, íd., pròpiament ‘fusta’, que sonava com alaüd, d’on laüt, llaüt 1a font: 1249  barca menor amb velina o no disenyada per a pescar o pel cabotatge, típic de Menorca, al port de Fornells encara s'hi poden veure moltes.

sumeri LA + LA (+ GU / GUD) + UD

Inundat, lloc on flueix aigua + quedar suspés - estrangular, portar (+ xarxa / peix) + peix

"Quedar suspesa en llocs on flueix l'aigua i porta peix".

"Que porta en la xarxa peix".

Assimilar Llagut. Veure Jábega.

Llave. castellà Llave Del lat. clavis.

sumeri LA ('U) + BE

Reservat + rebre allotjament

"(Utensili) que rebre l'allotjament (d'un espai) reservat".

Veure Clau i Clavicordi.

Llavi. català Llavi: del ll. labium, íd. 1a font: s. XIII, Vides castellà Labio: Del lat. labium.

sumeri LA + BI (+U)

Pressionar, disposar, mostrar + deduir, remoure, rebre + admirar

LABI: terme afectuós, estimat.

“Part de/o ésser estimat que li tinc admiració”.

“Part del cos admirada que serveix per pressionar i disposar deduccions que es reben”.

Llebeig. català Llebeig: probablement d’una base àr. l-b-ḫ, labách que cal interpretar läbä́ǧ o libáǧ, o l-b-š, läbäš, del b. gr. libíči, gr. libýkion, dimin. de lybikós ‘libi’ 1a font: s. XIV, Llull. També s’anomena Garbí.

sumeri LIL + BE + IG

Vent, brisa, fantasma (EDENLIL: terra deserta) + remoure, deduir, rebre + front

“Vent que remou l’horitzó amb polsim de terra del desert”.

Veure Garbí.

Llegir. català Llegir del ll. legĕre, íd., que en els der. pren sovint la forma -ligĕre 1a font: 1191 castellà Leer anglès Read

sumeri LE’UM

taulell d’escriptura, pissarra d’escriptura. 

sumeri LE (‘UM) + GIR

Pissarra d’escriptura + lliscar, moure’s amb un moviment continu

“Acte de fer la lectura amb un moviment continu lliscant (per la superfície) de la pissarra d’escriptura”.

sumeri LE + GIR / GIRI

Escriptori + lliscar, anar a través / seure

"Fluir o anar a través dels escrits".

"Seure a un escriptori".

Llegum. català Llegum, bajoca del ll. legūmen, íd. 1a font: 1249 castellà Legumbre

sumeri LAL + LE + GU + M(U)

petit + llegum + que crèixer(planta, herba, aliment)

"Petita planta de llegum que crèixer".

sumeri LI + E + GU + M(U) (+ B(I)R + ERES)

Ric - branquillò + sembrar + llegum, mongeta + llarg - moldre - crèixer + (fragmentar o tallar en trossos + cultivador)

"Branquillò que sembra i collir llegum-mongeta llarga". (Llegum)

"Branquillò que sembrar i collir al cultiu llegum-mongeta llarga que es talla o fragmenta en trossos".(Legumbres)

Veure Lleguminoses. Bajoca.

Lleguminoses. català Lleguminoses de llegum castellà Leguminosas

sumeri LAL + LE + GU + M(U) + IN + NU + (SE / SI E + ES / SES)

petit + llegum + que crèixer(planta, herba, aliment) + àrea, sector + que reprodueix, que és creadora + ( Vida / Brotar + farina - aigua / Una cosa amarga, salobre

"Petit llegum que crèixer a una àrea que reprodueix i brota per a fer farina o és una cosa amarga (crua)".

Veure Llegum.

Llenca. català Llenca d’origen incert, podria ser resultat d’un encreuament de mots diversos de sentit semblant, com llengua, penca, llesca, però no repugna un possible origen preromà 1a font: 1279 castellà Tira

sumeri  LI / LA + EN + KA

Pressionar / Estirar + acció + acció

“(Cosa) Estirada i pressionada”.

Llençar. català Llençar: variant de llançar particularitzada en cat. oriental en el sentit de ‘engegar una cosa lluny per desfer-se’n’

sumeri LI / LA + E + EN + SAR

Pressionar / Estirar + Treure, emportar-se, remoure enfora + verb nominal + Sentir nàusees, corre

“Traient-la pressionant de manera ràpida”.

“Acció de treure, pressionar, tirar, remoure, sentir nàusees o emportar-se de manera ràpida”.

El vaixell es llença a la mar. 

Llençar no implica l’ús de les mans com be indica en Màrius Serra. I, cal afegir, que no està mal emprat per fer una fotografia si volem indicar que es fa ‘traient-la pressionant de manera ràpida’.

Llengua. català Llengua del ll. lĭngua, íd. 1a font: s. XII, Hom. castellà Lengua  Del lat. lingua. anglès Language

sumeri LE (‘UM) + EN + GU + A

Pissarra d’escriptura + acció verbal + veu + treball, força, poder, espai – temps - progènie, engendrar

“Acció de treballar amb la veu l’escriptura”.

“Capacitat d'apoderar la veu (parla) amb l’escriure”. 

"Veu i escriptura d'una progènie o per engendrar".

Llenguado. català Llenguado del cast. lenguado 1a font: 1670, DTo.

sumeri LA + EN + GU + AD + U + U

Submergit + acció + cobert de – xarxa + paralitzat + llit + terra, solc

"Ser submergit que es paralitza cobert per un llit o solc de terra". 

Cal saber diferenciar el mot llengua de llenguado i de llenca.

Lleó. animal català Lleó  del ll. leo, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà León anglès Lion

acadià LABU

sumeri LA + BU

Estirar-se - pressionar, accelerar + perseguir

"Ser que s'estira per posar-se a perseguir".

"Ser que accelera i persegueix".

sumeri LA + E + U + U + NE

Estirar, pressionar, accelerar + palla, planta seca, ordi (color?) + admirablement + Per terra + fort

"Ser que s'estira a les zones de palla admirablement a terra".

"Ser admirable de color palla i terra".

"Ser que accelera des de les plantes seques, admirablement anant per terra".

Lleó2. planta català Dent de Lleó, planta silvestre i de cultiu

sumeri LAL + E + U + U

Dolça - mel, xarop – sagrada – petita + Planta + de terra

"Planta de terra que es fa servir per fer xarop i melmelada".

"Planta de terra petita".

"Planta de terra sagrada (per orar)".

La planta del dent de Lleó, que neix a la primavera, forma normalment una única flor groga i un fruit de llavors, nom no relacionat amb el lleó animal si no amb una designació per a una tipologia de planta, és una planta que és comestible tant per amanides en cru, com saltejada, com en beuratge ja sigui per infusió de la flor o les fulles com per l’arrel, de la infusió de l’arrel s’extreu una beguda que substitueix al cafè, per això aquesta planta també és coneguda per xicoira. Fermentada se’n fa vi d’estiu. També se’n fa melmelades i xarops farmacèutics, es comenta que evita les pedres al ronyó. El fruit que forma una esfera de filaments semblants a les parts minúscules de les plomes d’aucells, es deixen anar i es dispersen fen el viatge a través de les corrents de vent. Que un núvolet d’aquests entri a casa és símbol de bona sort, també agafar-ne un i demanar un desig i bufar finalment.  Com hem vist el nóm Lleó designa a una planta dolça sagrada de la que es fa melmelada i xarops, en relació a tot l’esmenat.

Llesca. català Llesca d’origen incert, molt probablement preromà 1a font: 1020

sumeri LA + EŠ + GA(R) / KA

Pressionar + mesura, àrea, unitat, llargada - arbre - fred, fredament + pa / acció

"Mesura o àrea de pa de forma pressionada / aplanada". 

"Part pressionada d'un arbre".

"Pressionar fredament".

Notis que quan aquest mot llesca designa a una part d'un arbre ja no indica mesura, àrea, unitat o llargada sinó arbre, escrivint-se diferent i el final correspondre a KA 'acció'. Per altra banda cal puntualitzar que el GAR la G és fàcilment atribuïble al so K tal com succeeix a la llengua xinesa en l'actualitat doncs és una G molt més expulsada. Notis que fer la llesca a algú es pot relacionar ja no amb el mòdul arbre ni mesura, etc. sinó en 'fredament' com al significat de fer-li la guitza.

Llet. català Llet del ll. arcaic i td. lacte (cl. lac), lactis, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Leche anglès Milk

sumeri LA + ED

Pressionar + fort

"Pressionada fort".

Veure Lacti. S’assemblen però lacti mostra que s’extreu específicament d’un pit o mamella.

Lli. català Lli castellà Lino anglès linen

sumeri LI + NE / NEN / NU + U

Branquillons, tijes + forts / aquests / girar, torçar el fil + planta, amb els dits

sumeri LILI

Una planta

"Branquillons".

"Aquests branquillons forts".

"Planta de la quals els branquillons que es torcen per fer fil amb els dits.

Llibre. català Llibre ll. lĭber, lĭbrī,  anglès Book

sumeri LIL + IB(TAG) + RE / RI(U)

Saber o coneixement (secret) + recordatori + aquell / realitzar, emplaçar, imbuir, que en fa anar (carregar - conduir – te – bramar - cuidar de)

“Aquell objecte que serveix de recordatori per imbuir el coneixement (secret)".

“Aquell recordatori del saber”.

Veure Book.

Llima. català Llima del ll. līma, íd. 1a font: 1372.  castellà Lima anglès File

sumeri LI LI + IM(N)A

Millorar la qualitat - Presionar (bis) + pedra tosca

"Millorar la qualitat pressionar amb la pedra tosca".

El materials per a llimar van ser: en un principi la pedra tosca i pomez, després l'acer, les pedres d'oli per un acabat més fi, i modernament el carborundum de diferentes granulacions.

Veure Triscar. Esmolar.

Lliri. català Lliri del ll. līlĭum, per via semiculta 1a font: s. XIV, Llull castellà Lirio anglès Lily italià Giglio

sumeri LIL / LI / LILI + IRI (RI)

Fantasma, vent - ximple, tonto / Abundant – branca, tall / Planta – descendència, fills + manifestar, esdevenir, convertir-se a ser (excedir, ser més que, sobrepassar, suprem, excel·lent, poderós, ser abundant, posar per sobre, projectar)

• En relació a significar una paraula que designa al gènere de plantes de les liliàcies:

"Que es manifesta abundant o en abundància".

"Que esdevé abundant o en abundància".

"Que es manifesta amb la descendència".

“Que projectar plantes”.

“Que projectar descendència o fills”.

“Que és una planta excel·lent”.

“Que és sobrepassar de tenir talls i fillols”.

“Que abunda projectant talls i fillols”.

"Que fa la descendència".

"Que es fa a la descendència".

"Que es converteix i projecta en una planta".

"Que esdevé la planta".

"Manifestar-se amb la planta".

"Esdevenir com una planta".

• Connotació com a frase feta, exemple ‘Va amb un lliri a la mà”:

"Que es manifesta com a un ximple".

"Que es converteix en un ximple".

"Que esdevenir i/o convertir-se en ser un fantasma".

“Que es sobrepassa de tonto”.

“Que projecta la seva tonteria o ximpleria”.

Veure Lirio. Lily.

Llit. català Llit: del ll. lĕctus, íd. 1a font: 992

sumeri SILIG

sumeri LI + ID(IB)

Branca + llindar

LIB: cor, interior, cos, silenci atordit, absència

“Llindar d’una branca”.

“Absentar-se en el llindar d’una branca”.

sumeri LID(IM)/LIG+IT

Per a posar-s'hi, detenir-se / herbes + foscor

"Lloc per posar-s'hi i estar aturat".

Per a qui tingui curiositat en el llenguatge sumeri SILIG: llit

SI(G) + LIG(I)

Emplaçament + plantes, herba

"Emplaçament fet d'herbes i plantes (per restar-hi)".

Veure Cama.

Lloc. català Lloc  del ll. lŏcus, íd. 1a font: 1150 castellà Lugar del ll. lŏcus, íd. 1a font: 1150

sumeri (LU) + LUG

(Aquell qui, persona) + posició

"Posició".

"Posició d'una persona o personal".

Veure Llogar i Lugar.

Llogar. català Llogar del ll. locare ‘posar (diners) a interès’, der. de lŏcus ‘lloc’, d’on ‘posar en un lloc; invertir en un lloc’ 1a font: s. XIV, Llull

sumeri LU + LUG + AR / GAR

Aquell qui, persona + posició + temps, manera / on retirar-se - implementar

"Posició on retirar-se o aplicar-se, implementar-se durant un temps o d’alguna manera".

Llonganissa. català 'botifarra, llonganissa, llangonisa' del ll. vg. lūcanicia, der. del ll. lūcanĭca ‘botifarra, llonganissa’, perquè es feien a Lucània, regió del sud d’Itàlia; a l’evolució fonètica normal pogué influir-hi l’adj. llong ‘llarg’ 1a font: c. 1400

sumeri L(A) + LU + UN + GA(Z) + NI(NDA) / NI + ŠAH

Estar suspès, unió, part que estrènyer i estirar un cos + Barreja + elevat, en alt + matança + vedell, vedell de bou / pel mateix + porc

"Barreja feta per la mateixa matança del porc o de la matança del vedell i del porc que es deixa suspesa de manera elevada".

Veure Llangonisa, Longaniza, Lucanica.

Llop. català Llop del ll. lupus, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Lobo anglès Wolf àrab Dhi'ab ذِئَاب 

sumeri LU + U + PU + US

Pertorbar, agitar + pastor + boca, pap, queixalada + imposar-se – ovelles - lloc, camí - seguir, coagular

"Agiten i pertorben amb la seva caixalada als pastors i ses ovelles".

Veure Mika, Hemene, Ma’iingan, Shunkaha. Lobo. Dhi'ab. Maiyun. Luperca. Wolf.

Llorac. poble de Llorac, situat a la Conca de Barbera, Baixa Segarra, bora el riu Corb.

sumeri LU / LUH, LULU / LULU, LU + URA / UR + RA / RAH + AK / KA

Persona, home, governant – viure, habitar, pasturar / netejar, refinar, rentar / home, persones, humanitat; una planta + una planta / protegir – servent, servir – olorar – arrossegar, netejar, esborrar, escombrar, estendre + pur, purificar, clar, aclarir – produir ungüents - acció / malaltia + fer, procedir, performar, fabricar / acció

“Per a aclarir, netejar, rentar i refinar, i olorar”.

“Per a fabricar i produir ungüents per a netejar-se, refinar, rentar i olorar”.

“Governant que és pur”.

“Habitant que és pur i protegit”.

“Una planta per a netejar i purificar o produir i fabricar ungüents protectors i estendre’ls”.

“Per a protegir i servir a la puresa de les persones o a la humanitat”.

“Es serveix per a fer pastura”

“Lloc que és protegit amb plantes”.

S’explica que el nom del poble de Llorac prové de la paraula Llorer. Si bé podem entendre Llorac amb un significat semblant a la composició etimològica modular del mot Llorer, també, ens hi podem fixar-nos amb altres aspectes. Per exemple, en la situació del territori. El que és el poble de Llorac és un poble que ha estat petit, amb molt poques cases i famílies des del s. XII. És curiós que la casa senyorial d’aquest poble estigui a certa distància del poble mateix. Parlem de l’anomenat Castell de Llorac. El castell de Llorac, i les gents que han portat al nom el títol i nom de Llorac es relacionen amb la simbologia de l’escut heràldic amb l’arbre del Llorer. Això remet a dues visibilitats, és tracta d’una família de persones i/o governants o habitants purs i nets, un nomenament que a la gran majoria de ciutadans ens agrada que se’ns valori; i a persones que tenien el nom de la planta de llorer, amb algun canvi lingüístic que té la seva pròpia raó de ser que la diferencia, alhora, del mot llorer. Així, es pot rebre Llorac com el sentit referit a una persona ‘qui és purificada i neta’ o com a un ofici ‘Que és fabricador d’ungüents per a purificar i netejar’. Es pot també entendre una part de la paraula Llorac com podeu veure amb una part del mot anglès Lord, pronunciat ‘Lor’ i la semblant Lores, on: LU + UR, forma la modulació amb la raó etimològica de ‘Governant, persona, habitant + protegit – amb servents’, és a dir, ‘Persona amb servents’ i/o ‘Persona que és protegida o sota la protecció’, per tant, algú amb una casa senyorial segur que per aleshores tindria servents, i dominava aquella zona del territori proper i les seves gents. Cal recordar que el poble de Llorac va ser donat a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, una ordre dedicada a la hospitalitat, a guarir i defensar als peregrins dels llocs sagrats, si bé el poble de Llorac no s’inclou al camí conegut de la ruta del peregrinatge cap a Santiago de Compostela, es podria associar per la finalitat de l’ordre dels hospitalaris, i la mateixa finalitat de ser un lloc sacralitzat amb una església, per exemple. En aquest sentit podríem relacionar també de manera semblant el nom de Lluc i de Llucmajor a Mallorca. Lluc forma part de la ruta del camí de Santiago. La paraula Lluc ens indica, amb LU (+ LU) + KU, ‘un lloc que serveix per a fer pastura’ o ‘un lloc que és protegit amb plantes’, d’aquí que es digui que el llatí ‘lucu’ signifiqui ‘bosc’, tot i així, hauríem de veure un sentit més específic i detallat com podem fer saber modularment, o entendre i no passar per alt en el concepte de bosc les diverses utilitats que pot tenir els seus diversos espais.

Veure Luxor, Lluc, Lord.

Llorer. català Llorer de llor1 1a font: s. XV, Roís, altres, llaurer, llourer llor (segle XIV) castellà Laurel

sumeri LU / LUH, LULU / LULU, LU + UR + RI + (EH) + ER

Persona, home, governant – viure, habitar, pasturar / netejar, refinar, rentar / home, persones, humanitat; una planta + protegir – servent, servir – olorar – arrossegar, netejar, esborrar, escombrar, estendre + distant – col·locar, tirar, establir, derramar, muntar + (insectes, larves, puces, polls) + portar

“Que neteja, refina i renta distanciant i tirant els insectes-polls-puces”.

“Que és posat i serveix per a  netejar, refinar i rentar”.

“Que es porta col·locat sobre les persones per protegir-les”.

“Que es porta col·locat pels governants per protegir-los”.

“Que es porta col·locat per a netejar i olorar”.

La planta del Llorer és tot un símbol, emprada formant corones amb les branques amb fulles per a celebrar i honrar als poetes, atletes i lluitadors. També el cèsar es coronava amb llorer. Hi té una raó més que simbòlica, el llorer és una planta emprada tant a l’àmbit culinari, en guisats, i plats bullits, com en infusions. Medicinalment es prenien de 3 a 5 fulles bullides 3 minuts per a curar el mal d’amígdales i de faringe, tant de les fulles com del fruits de gla que produeix s’obté oli que serveix per a tractar les inflamacions articulars que són mals que tot atleta, i soldat segur que agrairia curar-se. També ha estat emprat des de l’antiguitat per a tractar els polls, les formigues, els cucs, les arnes, etcètera; des de, com a medicina fins a emprar-se com a producte de neteja per a fregar els terres de les cases o també cremant les seves fulles i branques o infusionant l’aigua per tal de foragitar tota mena de paràsits, per exemple rentant els coses en el bestiar de les granges. Es va emprar per a sanejar els ambients de la pesta negre. La higiene pels atletes de l’època clàssica era molt important igual que pels soldats, estar dormint a la intempèrie a més de conferir refredats, també  d’estar voltant pels camins feréstecs i amb bestiar, és fàcil ser parasitat amb aquesta mena d’insectes. Durant les lluites atlètiques dels grecs i romans es deixaven el cos completament nu, i s’untaven amb un oli, després es passaven l’estrígil, un ganivet amb forma de S, per tot el cos per tal de netejar-se mecànicament extraient l’oli i tot el que s’hagi enganxat a aquest. L’estrígil és un símbol que s’aplicava com a una sanefa ornamental tallada a la pedra, fou emprat al cristianisme primerenc per als sarcòfags i elements ornamentals, doncs es relacionava amb la higiene, la puresa, la claredat, la neteja, ja sigui física com de l’ànima. Indicar públicament que un és una persona neta, sense paràsits és un símbol de riquesa i d’estar saludable. D’aquí deriva en un sentit de protegir les llars i persones de mals auguris. Les malalties i els insectes entren de l'exterior, s'enganxen a les persones fora de casa i les pateixen a casa, per tant disposar de llorer, o altres plantes a les entrades obertes de les cases i vivendes o a la cuina ajudarien i sobretot simbolitzarien tots aquests aspectes; tot i que, la gent ja acaba fent-ho com a costum sense coneixement de fet. Per exemple, quan es celebra la Palma, durant al Setmana Santa, les criatures se'ls hi regalava una palma trenada i ornamental, mentre les mares adquirien un ram de llorer, ambdues plantes acabaven penjades als balcons i finestres de les cases durant tot l'any. La Palma es celebra en época de primavera, és a dir, quan hi neixen els insectes i les plagues d'aquests. Hi havia la creença que si no escombraves abans de la setmana santa apareixerien les formigues més tard. El llorer és un utensili per a fregar el terra i incinerar a les llars, és apte en certa manera per a foragitar als escarbats (cuques) de les cases. Per això, es feia ostentació del llaurer en diversos tipus d’individus per totes aquestes diverses raons segons a cada situació. Per tant, es coronaven amb llorer, es penjava a les entrades de les cases, o es prenia i s’aplicava de diverses formes amb un sentit medicinal. Precisament el llorer també fa crèixer la gana a més de calmar i així s'inclou a la cuina en plats com paelles, estofats, o en coure llegums ja que són aliments copiosos que omplen l'estómac, per tal de facilitar i conduir la seva ingesta. Tot i així com tot a la vida, té aspectes bons però també ens podem intoxicar amb aquest (inclòs l'aigua d'hibiscus tant corrent o un camp llaurat amb un sol tipus de planta intoxica el seu lloc com tots els excesos, d'aquí que es recomani un o tres gots, com la quinina de les tòniques, o en un camp es faci guaret i canvi de plantació). Els soldats antics, com coneixem que va succeir a les guerres mundials patien de febre de trinxeres causat per la Bartonella quintana que contagiava el poll del cos, això causava febres, dolor a les cames i malestar general, a més els polls també poden transmetre el tifus. També s’incloïen fulles de llorer a les tines que guardaven cereals per tal de prevenir l’aliment emmagatzemat de les arnes. Els naturalistes utilitzaven fulles de llorer tendres dintre dels flascs on introduïen les espècies d’insectes que estudiaven per a narcotitzar-los. Tot i així hi ha un insecte que parasita les fulles de llorer de nom Stephanitis lauri que relativament en temps recents s'ha vist a Catalunya i no hi era abans per aquí. Així doncs el nom de Llorer respon a aquestes síntesis, i té certa semblança a la utilitat i significat dels mots Cedre i Cedro, que és un altre planta arbòria.

Veure Cedre, Cedro. Luxor, Llorac, Lluc, Lord.

བློ་བཟང Losang / Lobsang. tibetà བློ་བཟང losang / lobsang  català 'intel•ligent, erudit, noble, saberut'

sumeri LU + UB + SAN / ZA + AN + (A)G

Persona, aquell qui - disturbi, pertorbar,disturbi+enunciar-cantó, recés - cavitat, trampa + elecció, escollir - cadàver, poble, persona / donar a conèixer, aprendre + elevada, alçada, celestial, sobre de + propi compte, iniciativa

"Aquella persona que aprendre i donar a conèixer amb una elevada iniciativa".

Lluc. població de Mallorca, com la regió de Llucmajor. Relacionat amb la paraula llatina 'lucu' que es relaciona amb el concepte 'bosc'.

sumeri  LU (+ LU) + KU

Viure, habitar, pasturar - plantes + lloc, pondre, col·locar

"Un lloc que serveix per a fer pastura".

"Un lloc que és protegit amb plantes".

"Lloc amb plantes que protegeix".

"Lloc on habitar".

"On possar-se a habitar o viure".

Veure Lord. Llorac. Luxor.

Llucet. català 'Llamp'

sumeri LU + UZ(AHAL) + ED

Cremar o il·luminar amb gran intensitat + desaparèixer + fort

"Crema fort i il·lumina amb gran intensitat i desapareix".

Llúcia. català Llúcia castellà Lucía

sumeri LU + SIG / ŠE + A

Flamerada, remoure + lloc / plor, arrencar, llàgrimes + força, lloc, poder

“Ser que li van arrencar allò que dona poder a les llàgrimes”.

Lluç. català Lluç del ll. lucius, peix de riu molt semblant al lluç de mar 1a font: 1313 castellà Merluza anglès Hake 

sumeri LU + UZ / LUZ(AH) + (ED)

Peix + peix - amb aspecte d'ànec / fugitiu + fort

"Peixot".

"S'escapa amb força".

"Peixot fort".

Llull. nom propi, per exemple, Ramón Llull,  

sumeri  LULU o en accadi LULLU

(per a) la Humanitat

Per a la humanitat

Veure Ramón Llull.

Llum. català Llum del ll. lūmen, -ĭnis, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’ 1a font: s. XIV, Llull. castellà Luz anglès Light

sumeri LUM

Fructificar, fructífer, replet, satisfet, prosperar, brillar

“Brillar”.

“Ser o deixar satisfet”.

“Que és fructífer”.

“Que fa prosperar”.

sumeri LU(HUM)(+)UL + (UM(A))

carbó vegetal, fang + brillant + triomf

"(El triomf de) la brillantor del carbó vegetal".

sumeri LU + LUH + MU + US

Cobrir - encendre's + net, refinat + cel - il•luminar - conjur - foc + conduir, processar - costat, vora, camí, manera

"Encendre una il•luminació neta a la vora".

"Cobrir o encendre un foc que il•lumina netament el camí".

Veure Lumos.

Lluna. català Lluna: del ll. lūna, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’ 1a font: 1272, CTort. castellà Luna: Del lat. Luna. anglès Moon xinès 月 Yuè

sumeri LU + UNHA / UN + A

Il·luminar + amb Soroll / el cel + moment, temps, temporalment - costat

"Que il·luminar amb soroll".

"Que il·luminar el costat del cel".

"Que il·luminar al costat del cel".

"Que il·luminar el cel un moment o temporalment".

Com una fotografia que amb els paràmetres de ISO pren la imatge el que s’entén com a soroll oferint textura ambiental.

Lluvia. castellà Lluvia Del lat. pluvia. català Pluja anglès Rain xinès 雨 Yû

sumeri LU + LU + BE + HI / HIA + A

Abundant - cobrir, barrejar (bis)+ rebre assignació + acció / vegetals + aigua

"Acció de cobrir i rebre aigua".

Veure Pluja, Rain i 雨 Yû.

Lobo. castellà Lobo Del lat. lupus; la forma f., del lat. lupa. català Llop anglès Wolf

sumeri LU + U + BU + U

Pertorbar, agitar + ovelles, cabres - pastor - terra -  món, tots - aliment - abús - acció + udolar, ulular + acció

“Que udolar i pertorba als pastors, ovelles, cabres, ramats”.

Veure Mika, Hemene, Ma’iingan, Shunkaha. Llop. Dhi'ab. Maiyun. Luperca. Wolf.

Loco. castellà Loco Quizá del ár. hisp. *láwqa, y este del ár. clás. lawqā', f. de alwaq 'estúpido'; cf. port. louco.català Boig anglès Sick

sumeri LU + UKU(K) / UKU + U

Persona – esclatar + cremar / llagrimejar + abusar - derrotar

"Persona que esclata encesa i abusa".

"Persona que esclata llagrimejant i se sent derrotada".

sumeri LUKU(R)

Persona molt estranya

sumeri LU + U + KU, KUKU

Pertorbar, remenar, enterbolit - persona + acció - abusar - derrotar + ser fosc - enfortir

"Persona fosca o enfosquida".

"Que és pertorbat i/o enterbolit i fosc".

"Que abusa amb una forta pertorbació".

"Que és derrotat per la foscor que el pertorba".

Veure Boig.

Loco. mapuche Loco català Molusc castellà Molusco

sumeri LU + U + KU + U

Peix - enfangar - cobert completament + terra - os + peix i/o animal marí - separar, trencar - dipositar a terra

"Animal marí que és cobreix per un os".

Locura. català Boixeria, Locura castellà Locura anglès Madness

sumeri LU + U + KU / KUR + RA

Pertorbar, cobrir, remoure, completament, enfangats + abus, totalment + estendre, abocar / hostil, alienat, diferent, estrany, alterar, canviar + aixafat, inundat, colpejat - produir - acció

"Pertorbació totalment causada per una hostilitat, estranyesa, alteració, o canvi que es produeix".

"Ser cobert o remogut totalment per aliens, alteracions, canvis que donen aixafament".

Locusta. Locusta era una esclava de Agripina i Neró. Agripina i el seu fill Neró manaven a Locusta que fes per ells els envenenaments, es considera recentment que Locusta va arrivar a assesinar 400 persones amb verí. Finalment va ser jutjada en vida i condemnada a mort en exiliar-se Neró i perdre la protecció.

sumeri LU / LU-UG + (U)G + US + TA

Persona / Vida, morar, habitar + matar - planta - furiósa, enuig + verí, emmetzinar + adherir, augmentar, incrementar

"Qui adheri verí per emmetzinar i matar les persones que li causen enuig".

Veure Agripina. Neró.

Locust. anglès Locust català Llangosta castellà Langosta

sumeri LU + U + KUS + T(A) / T(U)

Pertorbar, cobrir completament - ser abundant + plantes, herbes - el terre + devastació - estiu + incrementar, adherir, augmentar / maledicció, encanteri, conjurar - acció

"Qui cobrir completament les plantes i el terre devastant-lo a l'estiu".

Logia. català Logia forma sufixada del mot grec lógos, que significa ‘paraula, raó, teoria, tractat, ciència’, terme dela francmaçoneria de l’it. lòggia, íd., del fr. loge (v. llotja)

sumeri LU + U + GI + A

Allò que, persona + acció, conduir, totalitat, món, admirar + essència, judici, torna, al voltant de + temps, força, treball - progènie

"Allò que tracta l'essència o jutja o discerneix al voltant d'un temps o treball".

Veure Psicologia.

Logia. català, castellà Logia, -logia

sumeri LU + GI + A

persona, mestre, aquell qui + essència +  progènie - lloc, poder

"Persona o mestre poderosa en una essència".

Veure Biologia.

λóγος Logos. grec λóγος Logos català Paraula, mot, pensament, sentit, argumentació

sumeri LU + U + GU + US

Persona, qui, mestre o governant - apilar, amuntegar + conduir, dominar + veu + preparar, ser adjacent a, processar, camí, manera, métode

"Métode o camí per conduir i dominar la veu de les persones".

"Métode o camí per conduir i dominar el que s'ha acumulat sobre la veu (d'un tema)".

Loki. nom de personatge de la mitologia nòrdica Loki

sumeri LUKA'INIMA

Expert amb la màgia

sumeri LUKARA

Fugitiu

sumeri LU + KI

Amuntegar, abundant, esclatar, persona, governant + Inframón, terra baixa, sòl

“Ésser de l’inframón que el fa esclatar (crea una revolució en aquest)”

La raó històrica i simbòlica. Loki és considerat un mag. I indaga a l’inframón les seves aventures creant una mena de revolució en aquest. E ací el seu nom.

Veure Thor. Mika, Hemene, Ma’iingan, Shunkaha. Llop. Maiyun. Luperca. Wolf.

Longaniza.  Del lat. vulg. lucanicia, infl. por el lat. longus 'largo'.

sumeri LU + UN +  GA(Z) + NI(NDA) / NI + ŠAH

Barreja + elevat, en alt + matança + vedell, vedell de bou / pel mateix + porc

"Barreja feta de la matença del mateix porc (o afegint vedell) i que es deixa elevat en alt".

Veure Llangonisa, Llonganissa, Lucanica.

Longo. italià Longo català Llong

sumeri LU + UN + GU

Abundant, amuntegar - cobrir completament + elevada + enterament - corda, xarxa

"Cobreix completament de manera elevada i sencera".

Long. anglès Long castellà Largo català Llarg

sumeri LU + UN / UN(U) + G(U)

Ser abundant, amuntegar + altament, elevat / com un pal + corda - coll, total, suma

"De manera abundant com el total d'un pal o un coll o una corda".

Veure Largo

Longinus. català Longinus castellà Longinos

sumeri LU + UN + GI + NUS

Qui molestar + a l’altíssim + per matar, jutjar + al creador, engendrador, home, negat 

“Qui és un incordi cap al creador quan aquest és negat tot en fer-li mal jutjant-lo”.

“Un home molest”.

Lope. Veure López.

López.  castellà Lope, López

sumeri LU + PEŠ

Persona qui + ha deixat descendència

Remoure + la tofa, els flocs de cabell 

sumeri LUPELA

Calafatejador

“Persona que ha deixat descendència.”

Lord. anglès Lord, pronunciat 'Lor'

sumeri LU + UR + DU

Governant, persona, habitant + protegit – amb servents + tro, plataforma de divinitat - custodiar, detenir - adequat, apropiat, convenient

"Persona amb servents que els custodia".

"Persona convenient que és protegida o sota la protecció".

"Governant amb tro i servents".

"Persona que és protegida pel tro o per la divinitat".

Algú amb una casa senyorial (Un Lord) segur que, per aleshores, tindria servents i dominava aquella zona del territori proper i les seves gents.

Veure Lluc. Llorac. Luxor.

Lotario. germànic Hlot Hari "ilustre exércit"

sumeri LU + UTAH + RI + U U

Governant, persona - abundant + celestial + posar al seu lloc, imposar + món, admiració, conduir, acció

"Governant celestial que s'imposarà  amb admiració al món".

Loza. castellà Loza De or. inc. segons RAE De or. inc català Pisa, ceràmica

sumeri LU + U + ZAH / ŠA / ZA

Fangós, barreja, remenar + terra + pedra / trencar-se / acció

"Terra fangosa amb pedres".

"Terra fangosa i trencadisa".

"Terra fangosa".

La loza és menys fina i està feta amb parts irregulars i alguna pedreta mentre que la porcellana és molt més fina, i resistent, la loza és més fàcil de trencar-se.

Luar. ‘llum del Sol que la Lluna reflexa a la Terra per la nit’. castellà Luar 

sumeri LU + AR

Cobrir completament, encendre + el Prat, Alabança

“Cobrir o encendre el prat que es fa alabança”.

Lucanica. llati Lūcanicia català 'botifarra, llonganissa, llangonisa'

sumeri LU + KA + NI(NDA) / NI + KA

Barreja + acció + vedell, vedell de bou / pel mateix + acció

"Barreja feta de vedell"

Veure Llangonisa que és el nóm genèric, veure Llonganissa.

Luce. italià Luce castellà Luz català Llum

sumeri LU + ZE, ZI, ŠE

Cobrir - encendre + foc, encendre un foc

“El que cobreix el foc (=la llum)”.

“Encendre un foc”.

Luck. anglès Luck català Sort castellà Suerte

sumeri LUG + UK

Vida + il·luminació, exaltat, lleó

"Exaltació vital".

"Il·luminació vital".

"Vida il·luminada".

"La bona vida, és una sort".

Lugar. castellà Lugar De logar1.

sumeri LUG + AR / ARAH

posició + elogiada / Magatzem, graner, botiga

"Posició elogiada".

"Posició de la botiga, magatzem, graner".

sumeri LU + LUG + AR / GAR

Aquell qui, persona + posició + temps, manera / on retirar-se - implementar

"Posició on es situa una persona un temps".

Lumos. català Lumos castellà Lumos anglès Lumos

sumeri LU + LUH + MU + US

Cobrir - encendre's + net, refinat + cel - il•luminar - conjur - foc + conduir, processar - costat, vora, camí, manera

"Encendre una il•luminació neta a la vora".

"Cobrir o encendre un foc que il•lumina netament el camí".

Veure Llum.

Luna. Veure Lluna.

Lunar. català i castellà Lunar: Etimologia: del ll. lunaris, íd. 1a font: s. XV, Cauliach adjectiu Relatiu o pertanyent a la Lluna.

sumeri LU + NA (AR)

Il·lumina + Gra (Fama, Alabança o Ruïna)

“Gra lluminós, alabat, que li dona fama”.

Imatge de la villa imperial Katsura amb una veranda per contemplar la lluna. 2 Marilyn Monroe 3 Madonna dues noies que van promoure el pintar-se un lunar sobre el llavi com a símbol de seducció. Com hem vist un lunar és un gra lluminós, que crea fama o alabança.

Luòtuo. xinès mandarí 骆驼 Luòtuo 🐫 català Camell castellà Camello anglès Camel turc Tebe sumeri Anse-a-ab-ba

sumeri LU + U U + TU + U U

Amuntegar, abundant + montar, conduir, apilar - acció + acció + apilar, conduir, montar, conduir -acció

"(Ser) que es pot amuntegar i apilar o apilar de manera abundant i montar-se/ conduir-lo".

Veure Lakda (xinès mitjà), Dibid, Anse-a-ab-ba, Camell, Tebe, Gamal.

Luperca. nom de la llobatina capitolina que fa rescatar a Ròmul i Rem de les aigües quan van ser llençats pel pare de nom Amuli.

sumeri LU + PA(E)R + KA

Aquell qui remenar, persona + canal d'aigua - fer aparèixer + guineu o animal semblant, carnívor relacionat amb el cans - boca

"Aquell ser caní que remenar el curs de l'aigua amb la boca (i va treure a Ròmul i Rem)".

"Aquell caní que fer aparèixer a les persones".

Veure Llop. Veure Ròmul, Rem i Amuli. I Numa Pompilio. Garm, Fenrir, Hati, Skoll, Freki.

Luxe. català Luxe del ll. luxus ‘desviació, excés; luxe; llibertinatge’ 1a font: 1696, DLac. castellà Lujo

sumeri LU + ZE

Governant - persona - cobrir completament - abundar, apilar + ser bo

"Abunden coses bones".

"Una pila de coses bones".

"Abundant i bo".

Luxor. Nom actual de l'antiga Tebas a Egipte. En aquest lloc diversos faraons van fer construir molts temples i feien mostrar la seva riquesa i servents.

sumeri LU + ZU + UR

Governant - persona - cobrir completament, abundar, apilar + mostra, ensenya + ser abundant de

"On el governant mostra la seva abundància".

Luz. castellà Luz italià Luce català Llum

sumeri LU + Z(E), Z(I), Š(E)

Cobrir - encendre + foc, encendre un foc

“El que cobreix el foc (=la llum)”.

“Encendre un foc”.