Vaca. català del ll. vacca, íd. 1a font: s. XI

sumeri BA + GA

Animal + Llet, formatge, mamar, xuclar

"Vaca/Animal lleter".

Veure Gabacho que erroniament es diu que prové de vaca doncs l’expressió francesa de ‘ser una vaca’ designa també ser un ‘gabacho’. Tampoc prové del riu Gaba, si no que comparteix paraula amb el riu doncs, aporten el concepte de frontera, hostil...

Vacila. castellà Vacila català Vacil·la anglès Hesitate, Vacillate, Totter

Veure-ho a Vacil·la.

Vacil•la. català Vacil•la castellà Vacila anglès Hesitate, Vacillate, Totter

sumeri BA + ZI + LA

Assignar; dividir en parts, compartir, partir per la meitat; presentar; assignació, compartir + tallar, treure; esborrar; arrencar; arrencar?; parpellejar + suspendre, suspés, portar, mostrar, comprovar

"Tallar suspenent un fet compartit".

"Parpellejar en assignar una comprovació".

"Presentar-se parpellejant comprovant-ho o quedant-se en suspensió".

Vacillate. anglès Hesitate, Vacillate, Totter català Vacil•la castellà Vacila

sumeri BA + ZI + LA + TE

Assignar; dividir en parts, compartir, partir per la meitat; presentar; assignació, compartir + tallar, treure; esborrar; arrencar; arrencar?; parpellejar + suspendre, suspés, portar, mostrar, comprovar + denigrar - membrar, membrana

"Tallar suspenent un fet compartit que denigra".

"Parpellejar en assignar una comprovació denigrant".

"Presentar-se a una denigració parpellejant comprovant-ho o quedant-se en suspensió".

Vaga. català Vaga de vagar1 1a font: 1315 castellà Huelga anglès Walkout, strike

sumeri BA + GA(BA)

Divisió, partició, compartir, presentar + confrontar, oposar

"Presentar una oposició".

"Compartir una confrontació".

Vagi. català Vagi: del ll. venīre, íd. 1a font: 1100

sumeri BA(D) [= BA'U de l'acadià que és “anar”] + GI

Camal + recórrer, anar al voltant

“Anar pels volts amb els camals. Recórrer als camals”.

Vaixell. català Vaixell del ll. vascellum, dimin. de vas, -is ‘vas, recipient’ 1a font: s. XIII, Arnau, bot, embarcació castellà Barco, bote, embarcación anglès Boat

sumeri BA(L) / BA + I + ZE + IL + IL

Descarregar / Animals marins + lloat + carregar en un vaixell + peix + treballador

"Lloat per a treballar carregant peixos i animals marins".
Veure Boat.

València. català València llatí Valentia castellà Valencia

sumeri BAL(A) + EN + SI / ENSI + A

Regnar, convertir, canviar - recuperar, excavar, descarregar una barca - recuperar bens i propietats + governant, senyor - sacerdot + viure / capità, governador + força, poder

"Governant que regna com a fort capità".

"Senyor que viu poderosament que recupera la propietat".

Dècim Juni Brut Cal•laic; Agrescio; els walís ; Joan de Ribera, arquebisbe i virrei militar; etc. València es va fundar per un capità-general militar i era un lloc militaritzat per roma, sempre durant al llarg de la història ha tingut capitans o walís, o arquebisbes que ren virreis i dirigents militars, d'aquí el seu nom.

Valent. català Valent del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Valiente

sumeri BAL(A) + EN + TE / INTI

Regnar, transgredir, hissar, revoltar-se, treure, bloquejar + conjurar, governar + forçar un pas / camí, manera

"Capacitat de forçar el pas per a regnar, hissar-se, revoltar-se, treure-ho, o bloquejar-ho".

Veure Valiente, Valientia. València.

Valiente. castellà Valiente De valer1 y -nte; lat. valens, -entis. català Valent

sumeri BAL(A) + LI + EN + TE / INTI

Regnar, transgredir, hissar, revoltar-se, treure, bloquejar + pressionar + conjurar, governar + forçar un pas / camí, manera

"Capacitat de forçar el pas i fer pressió per a regnar, hissar-se, revoltar-se, treure-ho, o bloquejar-ho".

Veure Valent, Valientia. València.

Valentia. català Valentia castellà Valentía

sumeri BAL(A) + EN + TI + A

Regnar, convertir, canviar - recuperar, excavar, descarregar una barca - bens i propietats + governant, senyor - sacerdot + lloc, costat + força, poder

"Governar un lloc amb força". 

"Convertir el governant d'un lloc amb la força".

Veure Valent, Valiente. València.

Valentine. festa de Sant Valentí, dia dels enamorats, és un dia en que es celebra i la gent acostuma a presentar-se a una altre persona la seva estima i amor per indicar compartir el lligam per a criar-se.

sumeri BAL + EN + TA / TI + N(I) + E

Compartir, presentar-se + amo + lligar, tocar / barrejar-se + aura, un mateix + recollir - criar i cuidar

"Presentar-se per compartir el lligam per barrejar-se i criar i cuidar-se".

Valley. anglès Valley català Vall castellà Valle

sumeri BA + LA + E + (H)I

Dividir per la meitat o en parts, compartir + quedar penjat, suspés + calma, sembrar, collir - casa, cabana, finca, solar +  acció - procés

"Solar que divideix (una finca o terreny) que queda suspés o penjant i es sembrar".

Valor. català, castellà Valor del ll. td. valor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull anglès Value

sumeri BAL + U + UR

Refer-se, recuperar + tot, món, abús, menjar + assegurar-se, protegir-se, bloquejar

"Refer-se de tota cosa, o amb menjar o d'un abús ja sigui per protegir-se, estar segur o bloquejar-ho".

Value. anglès Value català, castellà Valor

BA + LU + E

Refer-se, recuperar + tot, món, abús, menjar + confiar, deixar anar, fer marxar, remoure, cuidar/criar

"Refer-se de tota cosa, amb menjar, o d'un abús amb confiança o cuidant-se en fer-ho marxar".

Vampir. català Vampir castellà Vampiro francès, anglès Vampire  del fr. vampire (d’on passà a les altres llengües romàniques), i aquest, de l’al. Vampir, pres de l’hongarès vampir, comú amb el serbocroat vampir i amb parònims en altres llengües eslaves que podrien remuntar al turc uber ‘bruixa’ 1a font: 1864, DLab.

sumeri BA + A + M(AH) + PI + RI(G) + U

Eina de fer talls - animal, criatura + progenetitza + mal, malaltia + indicant amb RI 'de la llum' (PI +RI(G)) + Beure, menjar, tendir - estaca, pal +  derrotar - dormir - abusar 

"Animal o criatura que progenetitza la malaltia de la llum, en abusar de beure o que se'l derrota amb una estaca o per tendir en dormir (en excés)".

Variable. català, castellà, anglès Variable del ll. variabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull 

sumeri BAR + (R)I + A + AB LE

Esperit,ment,a causa de, exterior, fora, altre +deixar anar,alliberar+ temps, moment -part d'una balança, costat +capgirar, rotar, conversió, canviar, transgredir

"Deixar anar o causar que hi hagi [canvi de / capgirar el] costat de la balança".

Vas. català Vas del ll. vg. vasum, ll. cl. vas, -is ‘vas, recipient’ 1a font: s. XIV, Llull anglès Vase castellà Vaso

sumeri BA + HAS

Vas, gerra + desviar aigua

"Vas per desviar aigua".

Veure Taza/tassa, Vaso, Vase, Vaso, Búcaro, Botijo, Càntir.

Vase. anglès Vase català Vas castellà Vaso

sumeri BA + HAS+ E

Vas, gerra + desviar aigua + treure, portar, entrar

"Vas per desviar, i portar o entrar-hi aigua".

Veure Taza/tassa, Vas, Vaso, Búcaro, Botijo, Càntir.

Vaso. castellà Vaso. Del lat. vasum. català Vas anglès Vase

sumeri BA + HAS + SU U

Vas, gerra + desviar aigua + amb la mà - submergir, enfonsar + acció

"Vas per desviar l'aigua amb la mà o en submergir-lo".

Veure Taza/tassa, Vas, Vase, Búcaro, Botijo, Càntir.

Vassall. català Vassall del b. ll. vassallus, íd., ‘servidor’, der. de vassus ‘servidor, criat’, i aquest, del cèlt. vassos, íd. (com també vassallus té una probable base cèlt. *vassallos ‘semblant a un criat’), relacionat amb l’indoeuropeu upo-stho- ‘el qui està a sota’ (cf. vailet) 1a font: s. XIV, Llull

sumeri BA’ALAZLA> BALAZL(A) > BAZAL 

sumeri BA’AL + AZLA

Rei + engarjolat, engabiat, captat, pressionat, sotmès, súbdit, sotmès i pressionat pel rei

“Captats, pressionats, sotmesos, súbdits, castellà aprisionados per l’aristòcrata rei”

Per exemple en el cas dels cavallers, marquesos, nobles i burgesos que en són vassalls.

Vate. català, castellà Vate 'augurador, poeta, vident, agorer' Del lat. vates

sumeri BAD + DE

Remot, obrir, dessasir, desencadenar + creador, formador

"Aquell que dessasir-se  creant, o que forma als semblants per a que es dessasir-se. Aquell creador desencadenat, obert, d'allò remot".

Vàter. català Vàter de l’angl. water-closet, íd., comp. de water ‘aigua’ i closet ‘recambró’, és a dir ‘recambró amb aigua’ castellà Váter

sumeri BAD + DE + ER(E)

Remot, obrir, dessasir, desencadenar + abocar + pressionar

"Dessasir-se abocant fent pressió".

acadià TE(ŞÛ) o ZÛ

excrement, defecar

S'hauria de distingir el mot water 'aigua' de vàter 'lloc on dessasir-se i defecar pressionant'.

Vaticini. català Vaticini del ll. vaticinium, íd., der. de vates, -is ‘endevinador, profeta’ 1a font: 1803, DEst. castellà Vaticinio

sumeri BAL + DID + SI + NI

Rei, reial + procés judicial + lloc situació + un mateix, orgullós, idèntic

"Judici situació de la qual em sento orgullós, o veig idèntic a una altre situació".

Veer. castellà Veer català antic Veser, Veer actual 'veure, mirar i percebre'.

sumeri  BE + E + ER(E)

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar- mirar + anar, marxar, venir - pressionar, accelerar

"Deduir o rebre l'assignació de mirar una cosa que venir, anar o marxar".

Veure Veure, Ver, Veser.

Vélez. Nom de riu, de platja, i del poble de Velez-Màlaga al qual es podia accedir per via marítima navegant el riu a l'antiguitat. El que va ser un estuari emprat pels fenicis com a port natural on amarrar els vaixells, amb la forta i excessiva desforestació del s. XV es va omplir de sediments l'estuari i es va assecar aquest, a més de quanyar quilometres de terra al mar. Durant el regne nazarí ho escribien com a Ballis. A Asturies existeix un altre poble Viavélez que també té la característica del port natural.

sumeri BAL, PE-EL + EŠ

Descarregar una barca - cavar, excavar + aigua - establiment

"Aigua on es descarreguen les barques".

"Establiment on es descarreguen les barques".

No ens és d'estranyar la forma BAL que pot ser PE-EL, BAL correspondre a l'època nazarí, PE-EL remarca amb les dues E-E l'accentuació castellana que trobem. Considerant que B i P poden llegir-se igual i per tant com V. I la forma EŠ marca la Š el que és fàcil entendre que pot ser el valor Z. A més, la lectura de la platja, l'antic estuari i port natural, el riu navegable i la població amb port tot amb la denominació Vélez ajuda a confirmar el significat d'aquesta denominació.

Veure Beltz.

Vencejo. castellà Vencejo De oncejo, alterado desde antiguo por confusión con vencejo1 'ligadura'.  català Falçiot, tipus d'ocell que viu, dorm, menja i s'aparella volant pel cel i que si cau al terra no pot tornar a aixecar el vol ell sol.

sumeri BE + AN + SE / ZI + EH + HU + GU 

Rebre assignació + cel + viure - habitar / piular, tuit, so d'ocells i d'insectes que és agut i curt + insectes + menjar, consumir - ocell - enterament, totalment

"Que s'assigna el cel per habitar-lo en la seva totalitat i menjar els insectes".

Vencejo. castellà Vencejo Del lat. *vincicŭlum, de vincīre 'atar'. Llaç o lligadura de les messes o d'una cintura

sumeri BE + E / EN  + ZAG + GU

Rebre assignació + tira o tros de cuir - palla, ordi / acció + limitar, la vora, el costat + corda

"Corda que té l'acció de limitar o anar per una vora o costat (de la palla o ordi)".

Ver. castellà Ver català Veure català antic Veser, Veer. Veure Veer, Veser, Veure.

Verdaguer. català Verdaguer, nom propi, per exemple del Poeta Javint Verdaguer, es tracta d'un llinatge molt antic. 

sumeri BE + ER + (DA + GE / DAG) + (ERE, ER / (E) ERES)

rebre asignació, treure, reduir + herba - anar - lamentar + (planxa o lloc per escriure + peça, còpia escrita / guaret) + (portar - servir / (sembrar) cultivador)

"Treure l'herba del guaret per portar a sembrar".

"Qui rebre anant amb les còpies escrites que porta".

Veure Verde. Vert. Verdolaga.

Verde. castellà Verde català Vert anglès Green.

sumeri BE + ER / ER(ES) + DE

rebre asignació, treure, reduir + herba / cultiu + formar, crear

"Forma que treure i crear l'herba / el cultiu".

Veure Vert. Verdolaga. Verdaguer.

Verdolaga. català Verdolaga (Nom científic: Portulaca): del ll. portŭlaca, íd., der. de portŭla ‘porteta’, per la forma de porta de l’opercle de la llavor d’aquesta planta, a través d’un *berdolaca, amb variants àr. bardilâqa, barduqâla, que apareixen en botànics musulmans 1a font: s. XIII

sumeri PU + UR + TU(G) + (A)LA + KA

KA designa mot dedicat a l'agricultura.

Veure Calafell i Portugal.

Verema. català Verema: del ll. vindemia, íd., comp. de vinum ‘vi’ i demĕre ‘treure, tallar’ 1a font: 1460, Roig. Part del calendari republicà.

sumeri BE + RE + MAH

Recollir, remoure, retirar + Allò + Madur

“(Estació) on es recull i retira allò madur (del conjunt de fruits)”.

Veremari. Veremari o Vendémiaire (del llatí vindemia "verema") a partir del 22, 23 o 24 de setembre. Part del calendari republicà.

sumeri BE + EN + DE + MI + A + [IR + E] / I + RE / IRARA

Recollir, remoure, retirar + verb + abocar, portar + elogiar + treballar, situar, estrènyer + [Exsudar + Finca, fer sortir, sembrar] / Oli, substància + aquell, allò /premsa d'oli

“(Estació) on es  recull i retira el que s’ha sembrat”.

“Estació on es recull la sembra i es premsa l’oli”.

Durant aquest temps en endavant és quan es produeix la primera premsada d’oli d’oliva, a aquest oli se li diu Oli de Prima, i és característic per tenir cos, no ser transparent si no setinat i contenir molta més matèria de condiment, a més de ser molt més afruitat, menys fort, no és pas àcid si no que és més dolç i té una textura més verda i groga no tant daurat fosc, a més de ser més dens. És un oli que no es comercialitza en els supermercats, raó per la qual molta gent avui dia en desconeix la seva existència i la ignoren. Però si que es comercialitza en alguns Mercats de barri, normalment en marques d’empreses petites i més locals. Fora d’aquests mesos no es troba més fins l’any vinent. Caduca en 3 mesos fet que fa que sigui més difícil la seva exportació i emmagatzematge.

Veure Verema.

Verga.  català Verga del ll. vĭrga, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri BE + ER + GA

Rebre allotjament + exsudar líquid + llet

"Part que dona líquid lletós".

Veure Penis, Pendoa, Coa, Fal·lus, Mentual.

Verkehr. alemany Verkehr català Tràfic castellà Tráfico

sumeri BE + R + KI + ERE

Rebre assignació + terra, estat, avall+ marxar, venir, anar - portar

"Que té assignat anar, venir i marxar per l'estat, i/o terra".

Vermell. A l’etimologia de vermell surt la paraula llatina vermiculus amb traducció de cotxinilla. Aquí rau la següent explicació. Per començar fixem-nos en la paraula anglesa per a cotxinilla, després en la llatina a través del sumeri:

anglès Woodlose

Wood + lose

Remogut de la fusta o dels arbres o les plantes del bosc

llatí Vermiculus, Vermi

català Cotxinilla: del cast. cochinilla, d’origen incert, potser mossàrab 1a font: 1704

sumeri BE + ER+ MES + KULUS

Remogut + amb un Pal + Arbre o planta + Recolectar i Contener o Cocinar, també indica Insecte (per exemple el mot: KUZAZU, referint-se a aquells que s’apilen en llocs concrets de les plantes, és a dir, que no te’ls trobes allunyats, si no en munió).

Conclusió, vermiculus del llatí fa referència a l’animal de la cotxinilla, però té unes arrels que ens condueixen al significat de la seva collita i tècnica d’obtenció. El diccionari de l’IEC, català, descriu que prové del castellà d’origen incert potser mossàrab, arrels de les quals podrien significar:

sumeri KU(DA) + HI + NI + TILLA

Animal + que és Barrejada + Despendre (aura) + en l’Aigua una Part Concentrada del seu Cos.

Vermut. català Vermut de l’al. Wermut ‘donzell’, per la substància d’aquesta herba usada en aquesta beguda 1a font: 1888, DLab.

sumeri BIR / BA / BE + ERE + MUD

triturar - dispersada / vas contenidor / Rebre, remoure, deduïda + pressionar - anar, marxar + sang

"Aquell vas que va amb una substància de (color) sang".

"Sang que es va marxar en un vas".

Verra. català verra: de verro 1a font: s. XIV, Torcimany castellà berra: Del lat. tardío berŭla, y este del galo berula; cf. berro. Voz onomat.

sumeri BAR TAB

Ser enfadat, groller, sentir-se amb una febrada de ràbia + També vol dir cremar, foc, abrandar

BAR + RA

Cremar, encendre un foc + purament o clarament com… o indica un component verbal per fer camí, o per acompanyar-los).

Usos de la paraula. A la Guerra Civil, na Matilde deia des d'un quart pis: "Ja ve la verra! La verra!". 

Aleshores, encesa l'alarma, amb gran soroll s'apropaven els verds (avions italians feixistes) i els bombardejos hi deixaven la ciutat en flames causant el seu desgast civil.

Doncs, actualment significa brutal, groller, però prové d’encendre, de ràbia, de foc. Hi ha res més brutal que el foc? Res més groller que una persona encesa?

Vert. català Vert castellà Verde

sumeri BE / BIR(GAMLA'E) + ER o ERE + DE

Deduït de / de la llagosta – dispersat - arbre + arbre o cosa cultivada + Crear - portar, donar

"(Color) portat per la vegetació i els cultius".

Veure Verde. Verdolaga. Verdaguer.

Veser. català antic Veser, Veer actual 'veure, mirar i percebre'.

sumeri  BE + E + SE + ER(E)

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar- mirar + habitar, viure + anar, marxar, venir - pressionar, accelerar

"Deduir o rebre assignació d'anar o venir a habitar o viure una cosa parlada, o que es mira, o s'enuncia".

Vessar. català Vessar del ll. versare, freqüentatiu de vĕrtĕre ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’ 1a font: s. XIII, Cerverí

sumeri BE + EŠ + SAR

Eliminar, remoure, treure + l’aigua + unitats de volums

“Treure’n unitats de volums d’aigua o altre líquid”.

Veu. català Veu  cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Voz Del lat. vox, vocis. anglès Voice

sumeri BE + E + U

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar + conduir, guanyar el control

"Rebre la parla i dominar-la o saber conduir-la".

Veure. català Veure cat. ant. veser i veer, ll. vĭdēre, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.

sumeri  BE + E + U + RI

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar- mirar + conduir, guanyar el control - admirar (observar) + distant + mirar

"Rebre assignació o deduir observant i mirant una cosa distant".

Veure Veser i Veer.

Viatge. del ll. viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’ 1a font: s. XIII

sumeri BE + AD + GE

Rebre allotjament, deduir, remoure + aturar-se + inscriure's o allotjament, casa

"Aturar-se a inscriure's per a rebre allotjament".

"Moure's i rebre allotjament on parar quiet".

Veure Viatger.

Viatger. català Viatger: del ll. viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’ 1a font: s. XIII castellà Viajero: Del occit. o cat. viatge.

sumeri BE + AD o ADAM / AT + GIR (U) / GI

Rebre allotjament + paralitzar-se, aturar-se, registrar-se / habitatge + estrany, estranger (a un llit) / Canviar estatus, anar, tornar

"L’estrany que s'atura / es registra per a un allotjament".

“Marxar, canviar d’habitatge i tornar a rebre allotjament”.

Veure Traveler.

Viático. castellà Viático Del lat. viatĭcum, de via 'camino'. català Viàtic, ' Prevenció econòmica o en espècie per qui ha de fer un viatge, o comunió pels malalts en perill de mort'

sumeri BI + A A + TI + KU

Assignació rebuda + salari, paga, forces - progenitor (bis) + costat, lloc + lloc, descarregar-hi, posar a un lloc - enfortir

"Assignació en que un progenitor de rebre una paga o forces per fer-li costat i enfortir-lo".

Víbria. català Víbria, Vibra 'mena de drac, sobre la idea d'infidel, de vegades amb atributs femenins, serpent fabulosa vençuda per sant Jordi‘ del ll. vīpĕra, íd. 1a font: s. XIII

sumeri BI(L) + BIR / B(A)R + RI(B) + A

Cremar, foc + dispersar / foc + ser fort – imposar + poder, força

"Ser fort que dispersa foc i mostra força".

Veure Drac, Guiverno.

Vicenzo Galilei. pare Galileo Galilei, fou guitarrista molt conegut, l'astrònom també fou bon intérpret.

sumeri BI + SEN + ZU +U. GAL / GAL(A) + IL + E + HI

Deduir, treure, remoure, rebre assignació de + batallar, combatre - cap - clar, pur, purificar + conèixer, ensenyar, donar a saber + acció. Gran, vell, sabi / cantant, cançó + aixecar, portar + cordes + acció - procés - escales

"Qui treure, deduir amb el cap el coneixement i ensenyar-lo. Qui porta/portant les cançons fent escales per les cordes".

Veure Galileo Galilei i Galileo Bonaiuti.

Vida. català Vida del ll. vīta, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.

sumeri BE + DA

Rebre, retirar-se + Lloc, línia, espai - inscripció

"Acció de rebre un lloc".

"Espai de retir".

"Rebre la inscripció (el nom)".

"Lloc determinat per una línia (destí)".

Veure David.

Vídeo. català i castellà Vídeo de l’angl. nord-americà video, i aquest, del ll. video, primera pers. del pres. d’indicatiu de vidēre ‘veure’

sumeri BE + DE + E + U + U

Donar, rebre allotjament + Forma, donar forma externa + veure, mirar + admirar – carregar - tot, món

"Dona allotjament i forma externa  per mirar tot el món".

Vidre. català Vidre  del ll. vĭtrĕum ‘objecte de vidre’, substantivació de l’adj. vĭtrĕus, -a, -um ‘de vidre’, der. de vĭtrum ‘vidre’; la -i- reapareix després de l’accent en els der. : vidrier, vidriós, etc 1a font: 1252 castellà Vidrio anglès Glass

sumeri BE / BI(BRA) + ID + DE + RE

Reducció, deducció / vas de pedra + ribera + creat + realitzat

"Material realitzat amb la matèria (esmicolada) de pedra de les riberes".

Vil·la. català Vil·la del fr. villa, i aquest, de l’it. villa, íd., del ll. villa ‘masia’  castellà Villa italià Villa

sumeri BE + IL + LA

Parcel·la, hort, rebre assignació + aixecar-se, contenir - treballadors - donar suport + pagar, ventar gra, equip de jou, mostrar, exhibir

"Que s'aixeca amb una parcel·la-hort que venta gra".

"Que contenir i exhibir un hort o parcel·la".

"Que té una parcel·la-hort que paga a treballadors".

Aquesta definició modular es correspondre molt bé amb la definició actual al diccionari per entendre el mot: 

[història] Centre d’explotació agrària de l’època romana, que incloïa sovint un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc.

Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.

Vincent. Sant Vincent és el patró de la ciutat de València i de Lisboa, va néixer a Osca i va viure a Saragossa on va ser ajudant del bisbe sant Valeri. El bisbe era quec i qui predicava públicament era l’ajudant d’en Vincent. L’any 304 durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià, va ser capturat i traslladat a València, on es va negar a renunciar a la seva fe, per això va ser torturat amb varies tortures diferents, es diu que es va ordenar llençar el cos al camp per que fos cruspit pels animals però un gran corb el va defensar de les feristeles. Existeix la malaltia de Plaut-Vincent, una amigdalitis amb infecció bacteriana, que causa una inflamació, i úlceres molt doloroses que sagnen i poden tenir necrosi, provoca febre, halitosis i inflamació dels ganglis del coll, és una malaltia comuna per la mala higiene bucal, el tabaquisme, l’estrès i la fatiga severa i les defenses baixes. Aquests malalts tenen dolor en parlar, dificultats per empassar patint odinofàgia, els hi modifica la veu sent pastosa, apagada i feble, doncs apareix amb ronquera i disfonia. Existeix un altre símbol cristià que és sant Vicent Ferrer que és reconegut especialment per anar a predicar sempre en llengua valenciana/catalana als llocs d’Itàlia, França, Flandes, Portugal, Occitània, i per les terres Castellanes i tot i fer-ho sempre en la seva llengua nativa el valencià/català tothom l’entenia durant els seus sermons en els quals improvisava, així se’l senyala amb el do de llengües doncs tots els oients l’entenien perfectament tot i cadascú ser de la seua pròpia llengua. 

sumeri BI + IN + SEN + TE

Disminuir, reduir; deduir, eliminar; retirar, rebre (com a assignació) + sector, àrea, límit +  pur, clar - combatre, batalla única - cap + ser oposat, veu

“Qui limitar el combat eliminant opositors”.  

“Qui es limita i es retira de tenir veu per combatre l’oposició”. (Vincent Valentine).

“Qui combatre la veu que el limita i el disminueix”. (ajudant del bisbe quec de Saragossa. El pintor Vincent van Gogh).

“Que limita i elimina la claredat de la veu”. (Malaltia de Plaut-Vincent).

“Que combat la veu la limita i la disminueix”. (Malaltia de Plaut-Vincent).

“Qui rebre assignació de tenir una veu clara i pura”. (sant Vicent Ferrer).

“Qui deduir els límits de la claredat i puresa de la veu”. (sant Vicent Ferrer).

Cal veure com s’associa clarament el significat el nom de Vincent, en tots els casos més coneguts, a l’àmbit del cristià sant Vicent era qui parlava en lloc del bisbe quec i no podia parlar ni fluid, ni sense repetir paraules, per tant, és qui combat les limitacions i disminucions de la veu (del bisbe). En el cas de la malaltia de Plaut-Vincent la malaltia limita i elimina la claredat de la veu i la fa disminuir. I en el cas del personatge de FF VII, Vincent Valentine, es limita i es retira de tenir veu, es limita i deixa de ser clar amb la veu doncs se sent culpable de la possible destrucció del planeta en mans del seu fill turmentat, fins i tot tancant-se en un fèretre molt de temps de manera voluntària per romandre en el silenci. Mentre que el nom del pintor Vincent van Gogh també té lògica de ser-l’hi, doncs el pintor sentia veus, i es va tancar en el seu silenci, i allunyat de les relacions, no arribava a distingir allò real, d’allò que era imaginari i ficció. I el seu darrer quadre a semblança de sant Vincent, és un camp plegat de corbs, doncs els corbs van protegir al sant de ser menjat per les feristeles. Després, en sant Vicent Ferrer és senyalat amb el do de llengües i per això és diu també Vicent, per la seva assignació de rebre amb veu clara i pura i de deduir amb les improvisacions els límits de la veu per ser clara i pura. 

Vincent Valentine. personatge de FF VII que es va popularitzar pel seu estil gòtic. Es tracta d’un soldat d’elit dels Turks, forces especials de Shinra, el qual va ser manipulat amb el Mako i té la capacitat de transformar-se en diferents monstres. Vincent Valentine va quedar marcat per no poder evitar que Hojo manipulés a Lucrecia Crescent i experimentés en ella amb el seu propi fill nounat, aquest fill va esdevenir en el poderós antagonista principal Sephirot. Tant dintre de Vincent com dintre de Sephirot hi ha cél·lules de Jenova. Ell mateix com a penitència d’aquest desastre i auto-culpabilitzat per no haver pogut evitar el dolor de Lucrecia i del seu fill Sephirot, es va tancar voluntàriament a l’interior d’un fèretre a la Mansió Shinra per expiar-se. La seva arma és un revòlver de tres canyons anomenat Cerberus. Vincent és reservat, distant i té una gran compassió i justícia. La seva finalitat és fer justícia venjant-se de Hojo i salvar el món del desastre i inestabilitat que causa Sephirot.

sumeri BI + IN + SEN + TE. BAL + EN + TA / TI + N(I) + E

Disminuir, reduir; deduir, eliminar; retirar, rebre (com a assignació) + sector, àrea, límit +  pur, clar - combatre, batalla única - cap + ser oposat, veu. Compartir, presentar-se + amo + lligar, tocar / barrejar-se + aura, un mateix + recollir - criar i cuidar

"Qui és la veu per rebre als límits dels combats. / Qui limitar el combat eliminant opositors. / Qui es limita i es retira de tenir veu per combatre la oposició / Qui combatre amb les veus que el limiten i el disminueixen. Presentar-se per compartir el lligam per barrejar-se i criar i cuidar-se".

Cal fixar-se en el sentit del seu cognom Valentine com ens fa referència a que es presenta per compartir un lligam amb qui a criat, a la història Valentine es presenta per compartir el lligam amb Lucrecia de Sephirot l’antagonista del joc que vol destruir el món. Mentre que Vincent fa referència a l’acció de que Vincent es retira i es limita de tenir una veu per combatre la oposició que a patit i a causat, com hem vist Vicent decideix tancar-se a un fèretre al sótan d’una mansió i és callat doncs no es considera digne de parlar, arrossega una culpa tan desmesurada que no té cap dret moral a jutjar les accions d’en Sephirot, doncs es veu com el responsable del que està passant, i veu al Sephirot com una víctima que no va poder protegir de la bogeria de Shinra, per això prefereix guardar silenci abans d’odiar-lo. Tot i així amb el seu silenci es veu abocat a actuar per salvar el món.

Vine. anglès Vine català Planta que es suporta en una altre, enredadera, planta trepadora

sumeri BI + NE + E

Rebre, retirar, asignar, reduir + acció - arbres + enfilar

"Que reduir els arbres enfilant-se a ells".

"Que els arbres la reben enfilant-se a ells".

"Que és rebuda enfilant-se-hi".

Violant. català Violant, Iolanda castellà Yolanda grec Iolanthe

sumeri BE + I + U / UL + LA + AN / LAHAN + DA / TE / T(A)

Rebre assignació, deduir, reduir, retir + Oli aromàtic, ungüent + terra – plantes, herba, pastura – gra – regal -admiració / roseta, flor, fruit + cuidar – anegada, regada - supervisar, mostrar, disposar, suspesa-ser en ordre a + copa d'arbre, alçada, cel, fullatge - déu celestial / Flasc, ampolla, flasc de perfum + lloc, espai, superfície / Galta - roba  / adherir, incrementar, augmentar

sumeri [I U (U) LA AN DA]

“Flor i fullatge que disposa un oli aromàtic a un lloc o superfície”. 

sumeri [I U (U) LAHAN DA]

“Flor que  fa un ungüent o oli aromàtic per portar a un flasc de perfum”.

sumeri [BE U UL LA AN TE]

“Terra assignada (on s’incrementen /adherir-se les) flors i el fullatge”.

sumeri [(BE) I U UL LA AN TE]

“Oli aromàtic de plantes d’herba amb flor (que s’assignen) a un flasc de perfum per a la roba i les galtes”.

Veure Bioma, Biologia, Landa. 

Visita. català, castellà Visita del ll. visitare, íd., freqüentatiu de visĕre ‘mirar atentament’, i aquest, der. de vidēre ‘veure’ 1a font: s. XIV, Llull

sumeri BE + E + IŠI + DA

Rebre + sortir, treure, entrar + radiant + acció

"Acció de rebre algu que entra (de manera radiant)"

Visió. català Visió del ll. visio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Visión anglès Vision.

sumeri BE (HI)+ SI + U 

Rebre assignat (acció de), establir + remot, distant + admirar, observar

"Establir una observació sobre la distància".

Veure Televisió.

Visión. castellà Visión Del lat. visio, -ōnis. anglès Vision català Visió 

sumeri BE (HI)+ SI + U + UN

Rebre assignat (acció de), establir + remot, distant + admirar, observar + alçar, elevar, molt

"Establir una observació elevant la vista sobre la distància".

Veure Televisión.

Vision. anglès Vision català Visió castellà Visión

Veure Television.

Vitruvi. en referència a Marc Vitruvi Pol·lió arquitecte i enginyer i tractadista conegut per l'Home de Vitruvi, un esquema del cos humà amb la proporció aurea o la geometria a la qual està incorporat que són el cercle, simbol de perfecció i el quadrat.

sumeri BE + (accadià IDU / DU / DUR(I)) + RU + BE 

deduir + (límits / construir, performar, fer - adequar / homes, viril) + construcció, arquitectura + deduïr, rebre assignació

"Deduir l'arquitectura o propia construcció que reben els homes".

"Va deduir els límits que ens construeixen, ens fan adequats i rebem com a homes".

Com veiem es vol relacionar Vitruvi amb el significat de Vidre (Veure Vidre) però Vitruvi va més enllà en la apropiació del propi personatge, aquest nom propi fa referència a les seves qualitats per la que és reconegut és a dir, el de arquitecte i deductor de l'arquitectura del cos humà.

Voda. rus Voda 'aigua'

sumeri BU + UD + DA

Volar, perseguir – secret – perfecte + tempesta, dimoni de la tempesta + aigua

"Aigua que segueix les tempestes".

Vodka. rus Vodka català, anglès, castellà Vodka del rus vodka, íd., dimin. de voda ‘aigua’

sumeri BU + UD + KA / KAG

Volar, perseguir – secret – perfecte + tempesta, dimoni de la tempesta + acció / boca

"Dimoni de la tempesta que et persegueix".

"Tempesta que persegueix, que és secreta, o que és perfecte per a la boca".

“Dimoni tempestuós perfecte a la boca”.

El vodka és una arma perillosa com a beguda que crea dependència. Jo penso que no és tant sols un diminutiu dit amb la boca petita, si no que se li carrega el verb d’acció per la sensació de dependència que crea. En canvi Voda de la que diuen que prové si que contindria el mòdul d’aigua. Tot i que podria estar omesa degut a la no repetició de dues a al final de paraula.

Vol. català Vol del ll. vg. vŏlēre, ll. cl. vĕlle, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom. castellà Querer anglès Want

sumeri BU + UL

Perfecte + estimar, voler, atractiu, plaer

"Voler perfectament".

"Tenir el plaer perfecte de".

"Estimi perfectament".

Vola-pük. Volapuk, Vola-pük, Volapük és el nom de la llengua inventada a alemanya que es diu que la paraula per designar-la prové de World i speech, és a dir, 'parla del món', 'Per a dialogar en el món', o 'per discursar al món'.  Va ser creada pel capellà alemany Johann Martin Schleyer el 1879, amb la intenció de facilitar la comprensió entre persones de distintes cultures.

sumeri BU + U + UL + LA / A. PU + UK

Perfecte + món, tot, tothom + distès, relaxar, atractiu, amor, plaer de + equilibrar / progenitors. Boca, dir, parlar + descarregar, pondre, emplaçar - enfortir, força

"Que és perfecte per distendre i equilibrar a tot el món. El que possa i descarrega la boca / Pondre la parla".

• Ordre de lectura de la modulació:
  "Parla que es pondre per sr perfecte per a distendre i equilibrar el món".

Volcà. català Volcà  del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus ‘déu del foc’, nom aplicat a les illes volcàniques sicilianes de Lípari, anomenades en l’antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot 1a font: 1681, DEst. castellà Volcán anglès Volcano

sumeri BUL / BU + UL + KA

Sacsejar / inflar-se amb gas, expandir-se anormalment + volta celeste, firmament + acció

"Que inflar-se amb gas i expandir-se (i sacsejar)".

Volcán. castellà Volcán Del port. volcão, y este del lat. Vulcānus 'Vulcano', dios romano del fuego. català Volcà anglès Volcano

sumeri BUL / BU + UL + KA + AN (+U)

Sacsejar / inflar-se amb gas, expandir-se anormalment + volta celeste, firmament + acció + elevar-se, alçar, cap al cel (+ pila o tipus de terra)

"Que inflar-se amb gas i expandir-se (i sacsejar) cap al cel".

Volcano. anglès Volcano català Volcà castellà Volcán

Veure Volcán.

Volver. castellà Volver Del lat. volvĕre 'hacer rodar, voltear', 'enrollar', 'desenrollar'.

sumeri BU + U'IL / UL / BUL + BE + IR / IRI

Recórrer, perseguir + portar / Distància de temps / Cop, tamisar-sacsejar + deduir, disminuir, reduir + Acció - poderós – dient / ciutat - manifestar, esdevenir

"Manifestar que hi ha una distància (de temps) que es redueix i que es recórrer".

Vongole. italià Vongole català Cloïsses castellà Berberechos, almeja

sumeri BU + UN + GU + ULLA + E

Rentar, refinar + sorgir + menjar, usufructe - marge, marge de terra al costat del mar, costat, dispositiu de reg + peix o ésser viu del mar + treure, emergir. 

"Ésser viu del mar que es menja que sorgeix i es treu dels marges de terra que són rentats per l'aigua".

Les cloïsses estàn enterrades i són pescades a les zones humides on puja la marea i durant unes hores aquesta marea baixa, deixant el terra del marge amb el mar exposat podent trepitjar-lo sense córrer perill i permetent poder rascar el terre per extreure-les. Tot i que hi ha al llarg de totes les costes i mars, les cloïsses són pescades d'aquesta manera, i això ens condueix al nom italià per a definir aquest menjar.

Vostè. català Vostè: contracció, en parlar ràpid i relaxat, de vostra mercè 1a font: s. XVI

Vos. castellà Usted: Afér. de vusted. Vusted

sumeri (BU)US + TE + (E)ED

(Perseguir, secret, perfecte) Seguir, acompanyar + galta, membrar + (el que diu, parla) l'ascendent: qui té influència sobre altri)

"(Et) segueixo ascendent al que expliques".

"Acompanyant perfecte (donar honor, respecte)".

“Acompanyant ascendent” sap si....

Vot. català Vot castellà Voto anglès Vote francès Voter

sumeri BU + UTT(U) + E / ER(A)

Secret + recompte + Confiar / líder assamblea

"Recompte secret". (BUUTTU).

"Confiar-se a un recompte secret". (BUUTTE).

"Confiar amb un líder a través d'un recompte secret". (BUUTTER).

Vote. anglès Vote francès Voter català Vot castellà Voto

Veure Vot.

Voter. francès Voter català Vot castellà Voto anglès Vote 

Veure Vot.

Voto. castellà Voto anglès Vote francès Voter català Vot

Veure Vot.

8 Vuit. català Vuit del ll. ŏcto, íd. 1a font: s. XIV castellà Ocho anglès Eight

sumeri BU'I + ID

palmera datilera salvatge (s'acostuma a representar-la a les arts amb vuit palmes, tot i que a la realitat és molt més frondosa) + salvatge

"La representació de 8 branques de la palma datilera salvatge".

Veure Ocho i eight.