L'etimologia modular per a tenir la traducció i la definició íntegra de mots desconeguts.

La traducció de llengües que no entenem, incloses les que no s’han arribat a traduïr, tant de les paraules nostres i que desconeixem, han de passar per uns factors per a trobar el seu significat.

1) Primer de tot no s’ha de suggestionar cap significat ni cap fórmula tancada de traducció per a dotar de significat, com el que se sol proposar de Nóm personal, tribu, poblat, o fill de Marianet.

a) Doncs, sugestiona que la inscripció té una única manera d’entendre’s

b) No valora que tinguin més finalitats explicatives que el nomenament o la firma.

c) No valora ni tant sols en la seva sintesi de la traducció el significat del probable nom, doncs tots els noms com totes les paraules tenen un significat conegut i legible.

d) No observa cap relació amb la forma de l’objecte.

e) No es qüestiona ni suggereix cap utilitat relacionada amb l’objecte.

f) No ens parla de cap activitat que pugui haver estat objecte allò que conté la inscripció.

2) Per segon, com en arqueologia, s’ha d’aplicar unes relacions de contexte.

a) S’ha de documentar el lloc on s’ha trobat en mostra d’una possible evidència.

b) S’ha de mirar com era aquell espai, aquella cultura i els elements que l’envolten.

c) La traducció a de garantir la interpretació i ha d’establir-se:

i)  Segons l’associació de l’estrat o lloc on ha estat trobat. S’ha d’intentar resoldre: Com era aquell lloc aleshores? 

ii) Anar a través de la finalitat que tenia l’ojecte. Podem respondre: Quins materials té associats? Quina és la seva forma? Podem traduir de la inscripció alguna relació entre la seva morfologia i la seva funció?

iii) Treballar el cos de text, en relació de contra major inscripció, hi ha una major informació específica. Més paraules i més modulacions defineixen millor i acoten més els conceptes que signifiquen a la inscripció.

iv) Ha de reconstruir l’activitat humana en relació a l’objecte o al lloc en el que anava, sigui la finalitat pràctica o l’elaboració material. S’ha de resoldre: Què ha desenvolupat l’objecte i quina activitat ha tingut?

v) Ha de reconstruir formes de vida i fer comprendre els espais.

vi) Igual que en arqueologia el context ajuda a entendre l’objecte i situar-lo i poder-lo valorar, tot i que no és un requisit indispensable en la traducció, el context també aporta informació que pot explicar la història de la inscripció o la seva iconologia.

3) La traducció vertadera ha de garantir la relació de la inscripció amb l’objecte, l’espai i els processos que són continuus a aquest.

Varis casos d'interpretació i traducció del llenguatge ibèric, celtibèric... que són uns idiomes gairebé desconeguts i considerats com indesxifrables.

A l'aire queda la pregunta següent: "Per quines altres llengües indesxifrades serveix l'eina de la metodologia modular etimològica?".

Cap una possibilitat que aquesta metodologia modular que es basa en el llenguatge sumeri, ens ajudés a definir llengües que no coneixem completament o sols parcialment. Quan parlo de llengues indesxifrades no vull dir que no s'hagi fet avançaments molt útils i amb bons resultats per entendre significats, però sí que són idiomes que sols coneixem la seva pronunciació, en aquest aspecte han estat desxifrades però no podem entendre el seu significat. El treball que es presenta a aquesta secció mostrarà el significat de totes aquestes llengües que en relació a poder entendre el significat encara romanien indesxifrades. 

És un acte de fet, que s'ha testat amb un llenguatge gairebé desconegut, l’ibèric. Després de l'amplitud del Diccionari Modular Etimològic que es presenta a la publicació de llibre i s'ha ampliat considerablement en aquest servidor. Primer s'ha provat amb paraules que hi ha fonaments acceptats de que signifiquen una cosa concreta ben entesa i definida, les quals són incloses en aquest glossari, per exemple: aŕs ‘ciutat’, eban i teban ‘fill, criatura o encarregar-se de’, o el nom de l’emplaçament d'Empúries, Untikesken... Tots aquests explicats a través de la metodologia de formació modular etimológica i en consonància amb el que representen. Tampoc hi ha un vocabulari molt extens definit. Però moltes inscripcions conegudes ibèriques, celtiberiques i grecoiberiques, no es parla de totes, però si d’un bon grapat, no es defineixen, ni podien entendre la utilitat ni el significat de la seva inscripció; i es suposen principalment com a noms propis, antropònims, i de poblats, és a dir, relacionats amb la toponímia. Hi ha situacions que sembla pertinent oferir una altre traducció, doncs assegurar que és un nom propi i altre d'una tribu, ètnia o poblat pressuposa que no hi escrivien altre cosa... Altre cosa, com si que, en canvi, es té en bona consideració en les inscripcions gregues en objectes amb una tipologia bastant semblants. De tots els textos traduïts he pogut constatar que alguns relaten fets històrics, altres registres comercials o de producció i altres formen defixiones. Alhora que les explicacions acadèmiques aceptades no hi descriuen el significat del mot toponímic o personal que segur que en tenen la seva raó de ser. Això suposa un error i sortireu de dubtes en llegir les transcripcions amb el significat definit en els següents apartats: Esteles; Numismàtica; Objectes, mosaics i eines; Tésseres i claus de pastor; Texts i murals; i Àmfores, gerres i vasos. Prendreu consciència que la forma aspectual i la utilització seràn bén compreses en el significat de la inscripció, veient-se recolzada la confirmació de la practicabilitat d'aquesta metodologia modular per a la seva traducció. El cas és que seguint aquesta raó modular, i l’estudi general que no em falla en cap llengua testada de les més de 93, i en són de ben variades, ho he testat directament amb inscripcions trobades en jaciments arqueològics classificades amb la provinença de la llengua ibèrica, o sil·labàri iber, per les seves lletres i també amb celtiber. Cal tenir en compte que no tenim avantatge alhora de trobar la forma adient modular que fa descripció de l'escrit, doncs desconeixem el significat a diferència de les explicacions que dona la metodologia modular a les paraules existents a l'actualitat. A més s'han de considerar l'existència de conjunts de sons que tenen diversos significats, tal com l'egipci, el xinès, i el sumeri indiquen o de manera més propera qualsevol llengua actual amb les polisèmies. Això indica que s'ha de ser obert a ampliar la recerca modular, una vegada feta la recerca es va acotant segons els criteris de l'objecte, de la seva utilitat, la seva història, i d'entre els significats modulars que poden accedir els que tenen raó d'ésser units tots ells amb una lógica definició. Però no és tant complicat arribar a bon port, a mesura que es va avançant en els texts més llargs es va conformant habitualment una única via, contra més línies menys probable és que hi hagin camins oberts a altres sentits de significat per aquell conjunt de text. Tot i així algunes poques vegades del reguitzell de mots estudiats es dona el cas que la fonética pot ser una mica més enganyosa i suposa que un so en realitat es relaciona amb un d'altre una mica diferent, tot i que molt poques vegades succeeix fora del que es té en compte a les Pautes de l'etimologia modular, pot arribar a succeïr que es condueixi així a l'error. Recordo que és recomanable llegir els altres apartats tals com: Significació Històrica, L'etimologia de composició modular, Carta a Jean François Champollion, Modulació formativa com a eina d'aprenentatge, Resposta a les crítiques succeides per tenir-hi una noció del treball del diccionari modular i el que representa sense mirar i remirar el glossari de cap a peus, però coneixent el valor del contingut d'aquesta metodologia presentada publicament.

Cal considerar la bibliografia d'estudiosos i experts en aquestes llengues. Per exemple cito a Moncunill Martí i Velaza Frías a la seva descripció de l'iberic:

'Es tracta avui per avui una llengua indesxifrada. No és possible llegir amb relativa seguretat els seus texts, no som capaços de comprendre el seu significat. Des d'un punt de vista tipològic, és pràcticament segur que es tracta d'una llengua aglutinant i podria presentar aspectes ergatius. Els seus hipotètics parentius amb altres llengües antigues o modernes estan encara sense provar: encara que no és impossible una relació amb la llengua aquitana o amb el basc antic, no es pot determinar si aquesta seria de manera genètica o de contacte' [1].

Estem davant d'un canvi de paradigma. Aquesta citació quedarà reemplaçada pels valors del Diccionari Modular considerant tot el corpus i anàlisis d'aquest. Si entre les més de 93 idiomes plantejats al glossari s'inclou llengües semblants a l'aquitana, i explicacions per a les paraules basques, com veureu amb la paraula considerada basca de la mà d'Irulegi, que quan arribeu esbrinareu que tant la paraula basca s'explica modularment, tan com la inscripció que s'hi assembla, però no és idèntica al basc té alhora la seva raó també diferent. Tot sembla apuntar amb varies traduccions modulars de les inscripcions iberes realitzades i amb el recolzament de l'extens glossari, que no té aturada, – recalco, vegeu la gran diversitat de llengües diverses i molt diferents amb les que s'ha demostrat que funciona la metodologia de formació modular–, i que s'ha apuntat a un bon camí en la trobada dels significats de totes les inscripcions iberes fins aquest moment incomprensibles en quan a significat. 

S'ha de sortir del provincialisme que és determinada per la raó d'una cultura que és al mateix territori que l'anterior i entendre de veritat les formes modulars i quin significat tenen aquestes formes modulars més senzilles per a saber l'ordenació de la forma de la llengua i en aquest cas aplicar-ho a les llengües indesxifrades. Sortint d'aquesta idea de derivar la paraula que es troba a totes les explicacions etimològiques fetes fins a dia d'avui, i entenent la formació de la paraula de manera específica, per veure com s'arriba al significat precís i s'evadeix l'engany de la derivació. Després ja es considerarà si una paraula és o no relacionada en una llengua, per exemple si una paraula a una inscripció celtíbera és una representació d'una més propera basca, això ja vindrà o no, el que cal és entendre la formació de la paraula basca, de la llatina, de l'alguerès, etécetra i com demostra científicament la metodologia modular és una forma molt habitual, que serveix a moltes llengües diverses i que explica i mostra el significat concret de cada paraula passada o actual, sense els enganys de la derivació. Com a mínim s'ha d'entendre per poder avaluar tota aquesta feinada que les paraules contenen la seva definició, a mode de sintesis s'ha d'entendre que els mots diuen una cosa per una raó prototipada, aspectual, cultural i no per fruit de l'atzar o sols per una acció onomatopeica. De manera simplificada cal entendre que si bé no ens dona a poder la solució d'una traducció estricatament com l'apliquen a l'actualitat les traduccions literaries de noveles, els resultats de la metodologia modular sí que ens ajuda a entendre la especificació de la paraula per definir l'objecte, l'acció o l'acte i els seus complements. Pot resultar en una manera jeroglífica de traduïr però també és una manera que dona sentit a la diversitat de vocabulari de llenguatges diferents i el perquè són d'aquella forma i no d'una altre. Una vegada entenem  de veritat l'amplitud del treball s'entendrà l'amplitud de la història i no ens quedarem amb la idea provincialista i fronterera.

Per a esdevenir les traduccions s'ha de tenir en compte que contra més separadors de paraules en un text més fàcil resulta trobar el significat, per a poder reduir aquella definició i equiparar-la amb unes poques paraules menys o amb una sola, doncs acoten les pauses i separacions dels valors de les paraules i els seus significats. Aquests separadors es representen amb un punt, dos punts (:), o tres depenent del text. Jo acostumo a reproduir i fer servir els dos punts degut al sistema informàtic i perquè em facilita veure les separacions de manera ràpida. Pel que fa, a trets generals en els casos que no contenen aquestes separacions, no és un impediment, doncs com podeu veure al llarg de tot el Diccionari Modular i del seu glossari cada paraula individual és formada per una oració que li dona aspecte i la modula, per tant, de totes maneres es va gestionant una oració que explica les inscripcions o els mots.

Els texts redactats totalment, o amb fragments de scriptio continua, si bé és un problema alhora de definir els conceptes, tot i així es pot considerar que es mantingui el sentit oracional que troba de manera funcional la metodologia de formació modular. Cal recordar que la metodologia de formació modular és una eina que eixample les paraules, i acota les seves modulacions trobant de manera precisa el sentit, significat, i definició del mot o paraula. És possible donar en les paraules discontinues amb facilitat amb la expansió dels mòduls, però en cas de la scriptio continua es pot caure en un parany.

A continuació als apartats de 'Transcripció i significat: ...', primerament nombraré casos interessants degut a que són objectes amb una forma prefixada en relació a la seva situació, material, mida i utilitat que ens ajudaràn a entendre o confirmar el significat de la seva inscripció, amb el supòsit de que un text en una làmina té menys visible la seva finalitat, després es continua amb les esteles que és entre el text simple i l'objecte, per anar més endavant amb algunes altres inscripcions que s'aniràn sumant que suposaràn aquestes darreres un major risc d'errada a la seva passa incial però s'acota a mesura que s'avança en el text. De tots els casos podreu veure l'objecte per no perdre'n la pista del subjecte als apartats 'Referències gràfiques del material ibèric: ...' Finalment i durant les referències gràfiques es nombren les fonts d'informació consultades sempre que no siguin molt extenses, en cas contrari s'inclouràn al propi cos del text a la introducció en acabar la descripció de l'objecte.

De  moment el que més hi ha són tésseres amb significats interessants sobre l'aplicació de l'objecte definits a la seva escriptura anotada, les traduccions més llargues traduïdes són els textos que hi ha de molt interessants explicant situacions passades, seguit dels objectes que tenen un servei més social, les esteles més acotat i per acabar la numismàtica que conté poca inscripció i per tant hi ha poc a traduïr i contenen significats més simbólics o de lloança a la seva funció. D'alguna manera són semblants algunes d'aquestes anotacions com la d'una àncora, o un whirligig, entre d'altres als nostres objectes que creem com quan un envàs conté l'inscripció 'és un envàs per a tal cosa' en relleu en el propi material de suport o quan un objecte qualsevol porta una etiqueta que el descriu, no tot és així, altres casos expliquen históries en els texts més llargs i actes en comunió de persones, i altres poden descriure la finalitat de l'obsequi com en el ríton tractat o a les tésseres i a les claus de pastor. Ens hauria d'extranyar concloure que gairebé tot són noms de persones doncs no és habitual que la gent posi els seus noms en les coses si no la finalitat i funció i també les dedicatòries ja siguin honorifiques, de lloança, de maledicció, tant els registres històrics i comercials o productius. Veureu com de bén definida és cada traducció encara que sigui aproximada, doncs entenem la finalitat dels objectes i la particularitat d'aquests, i entre aquestes troballes està la de la diferenciació de materials arqueológics definits com a tésseres que en realitat eren puntes de fletxa amb inscripcions, o amulets, o pactes, o cartes de llibert, com la de textos que es defineixem com comercials i en realitat és un  registre d'un habitatge el que han produit o succeït durant un temps, o de pactes i amenaces, de malediccions, de fets històrics i esdeveniments, o fragments escrits d'una cançó. O amb els vasos del contingut i finalitat d'us. Així que s'ha obert el ventall a poder comprendre tots els materials, un ventall que era tancat i sols véiem la primera làmina del ventall.

Endevant, adintreu-vos, i perdeu els estigmes.

Per quantes altres llengües servirà aquesta metodologia modular etimològica? Per a quantes d'indesxifrades?

Quarta llengua indesxifrada aplicada a la metodologia modular: el Linear B.

La darrera llengua indesxifrada que s'ha probat amb la metodologia modular etimològica ha estat la linear B, si bé m'he trobat que varis dels casos traduïts potser sí o potser no encerten un petit fragment i després situen també com fan amb els casos de l'iber, celtíber i grecoiber tot d'antropònims, penso que estan comenent el mateix error, haurien d'aceptar que no saben el que posa, que no tenen cap paraula semblant grega per aquells mots o si ho són aquestes comparacions no es poden determinar bé. El fet és que he aplicat el primer objecte a traduïr de amb l'escriptura linear B, ha estat un vas amb funció de càntir que es conserva sencer amb unes lletres pintades avanç de la cocció juntament amb ornamentació. les lletres són prou groses i estan a tot el voltant del càntir, degut a la pobresa de la documentació gràfica no he pogut corroborar la seva transcripció de manera sencera però si la part que es veu a la imatge, tot seguit i procedint a la traducció amb la metodologia modular he pogut corroborar que es tracta també de les funcions del càntir o d'oracions dedicades a descriure o trobar fortuna a la seva funcionalitat. Després el segon objecte ha estat un text a una tauleta de fang. Hi han molts fragments de ceràmica amb lletres inscrites però que estàn tan fragmentats que no val la pena intentar traduïro, per efectuar una traducció s'ha de conservar la inscripció de manera prou sencera o que sigui extensa. Mica en mica aniré efectuant les traduccions per aquesta llengua, he intentat cercar traduccions sobre els textos conservats amb linear B, però cap és una traducció mínimament sencera i acaben per relacionar-ho amb antroponims, de manera que revisaré els textos conservats  que s'han intentat traduïr. Així he fet la segona peça i m'he trobat en un fragment narratiu o descriptiu de la fundació o de la percepció de com es va originar la població en aquell indret, indicant que van venir amb vaixell de fora, a aquest lloc que era corrent que hi arribesin, s'hi van quedar i van tornar a marxar. Ha estat una bella casualitat que el contingut d'aquesta primera taula textual, la qual no conté cap numeració, hagi estat una explicació de com es van originar i van aparèixer en el lloc de Creta els minoics o una població d'aquesta cultura. 

Citació bibliogràfica

[1] MONCUNILL MARTÍ, N. i VELAZA FRÍAS, J. " Ibérico. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 16933 32 7.

Altres fonts consultades
Tot el meu treball és de lliure disposició, d'accés lliure i amb finalitats acadèmiques. 

BELTRÁN LLORIS, F. i JORDÁN CÓLERA, C. "Celtibérico. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 16515 67 7.

CHADWICK, JOHN. "The Decipherment of Linear B".  Cambridge: Cambridge University Press, 2014.  ISBN: 9781107589032.

WODTKO, DAGMAR. "Lusitano. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 16935 78 9.

Del Freo, M., Di Filippo, F., Rougemont, F. (2024). Linear B Electronic Resources (LiBER). Roma: CNR Edizioni. ISBN: 978-88-8080-690-5. Available at: https://liber.cnr.it . (Accessed: February 1, 2025).

Introducció.

Per entrar en matèria apropo dos mots inclosos al Diccionari Modular relacionats com són 'moneda' i 'money', on podem començar a entendre quins significats o descripcions definitòries s'atribueixen als objectes numismàtics. És habitual trobar el significat de plata, possessió i preuat - brillant als mots del català, del castellà i de l'anglès. El mot sumeri Nigna veiem una designació més senzilla del valor indicatiu que té i no la seva materialitat o l'acció per a la que serveix. 

Per entrar en matèria apropo dos mots inclosos al Diccionari Modular relacionats com són 'moneda' i 'money', on podem començar a entendre quins significats o descripcions definitòries s'atribueixen als objectes numismàtics. És habitual trobar el significat de plata, possessió i preuat - brillant als mots del català, del castellà i de l'anglès. El mot sumeri Nigna veiem una designació més senzilla del valor indicatiu que té i no la seva materialitat o l'acció per a la que serveix. En molts dels objectes ja siguin de la cultura que siguin: ibera, celtíbera, lepòntic celta-cisalpina, linear b els objectes numismàtics o amb valor de moneda o diner contenen sovint el módul SA el qual podem veure com a part modular d'una paraula de l'àrab-hispànic SÄKKA, que vol dir "Casa de la Moneda" o "Lloc on es fabrica les formes de pagar", això és una mostra de que s'ha anat pel bon camí aplicant aquesta metodologia com podeu veure al llarg de l'extens treball en tots els seus camps on ha estat aplicat.

Airgid. irlandès Airgid català Diner, plata, monedes castellà Dinero, plata, monedas anglès Money, silver, value for money, cash, purchasing power

sumeri A + IR + GI + DI

Salari, paga, força, poder, treball, mà+ prendre + pagar + brillar

"Prendre una paga brillant per un treball".

"Que és brillant i es prén per pagar a la ma o una paga, salari, o treball".

Coin. anglès Coin català, castellà Moneda física de metall japonès 硬貨 Kōka

sumeri KU + U + IN

Possar, abocar, descarregar + acció - pepita de metall + sector, àrea - acció

"Abocar o posar una pepita de metall".

Diner. català Diner: del ll. denarius ‘moneda romana d’argent de deu asos’, der. de deni ‘cada deu’, i aquest, de decem ‘deu’ 1a font: 1004 castellà Dinero: Del lat. denarius.

sumeri DI + NE(R)

Brillar + designació per a la plata

sumeri NERU: enemic, villà

sumeri ER: dol, plor

sumeri U: admirar, regal, total, abús

“Designació per a la plata que brilla”.

“Plata que brilla i em dol admirar o regalar”.

Veure Denario.

Denario. llatí Denario català Diners castellà Dinero

sumeri DE / DI + NA / NARI / NE + RI + ERES / U

Donar, portar – crear / Brillar + Pes, pedra / canal / Plata, metall fos + imposar, deixa anar + Reial, sagrat / admirar-forma de gra

"Objecte que porta el pes imposat i admirat Reial" (Dineros).

"Metall fos brillant (Diners) reial".

Veure Diner.

硬貨 Kōka. japonès 硬貨 Kōka català, castellà Moneda física de metall anglès Coin 

sumeri KU + U + KA

Possar, abocar, descarregar + acció + fer un pagament

"Que s'aboquen o es posen per a un pagament".

Moneda. català i castellà Moneda anglès Money

sumeri MU + UN + EDA

Béns – créixer + alts, preuats + contenidor, junta

"Béns preuats en un contenidor / bossa / cofre".

Money. català Diner anglès Money sumeri MU + NE (Y / E)

Bona, bonica, per créixer, aixafar, de l'any + "plata (estatal – ocupació temporal, lloguer, arrendament)

I: vocatiu Hey! 

“Plata aixafada”.

“Plata bonica”.

“(Objecte de) plata que serveix per anar creixent (en béns)”.

Nigna. sumeri Nigna català Diner, Moneda castellà Dinero, Moneda anglès Money

sumeri Nigna (diners) NIG (≈ DI) + NA (≈ NE)

Possessió, béns + de l'humà, pedra o pedestal

"Possessió o béns de la persona".

お金 Okane. japonès お金 Okane català Moneda o diners en general castellà Moneda, dinero anglès Money in general

sumeri U + U + KA + NE

Pepita de metall + acció + fer un pagament + plata

"Pepites de metall per pagar amb plata".

Veure Koka, diners, moneda.

Pecunari. català Pecunari del ll. pecuniarius, -a, -um, íd., der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’ 1a font: 1324 castellà Pecunario anglès Pecuniary

sumeri PE + KU + NI / NE  + A + RI 

Causar, aparèixer + emplaçar, pondre + per una persona / plata + treballar, salari + imposar, posar a un lloc, alliberar 

"Posar un salari per el que causa una persona".

"Posar per allò que fa i causa el treball plata".

Igual que a l'anglès però amb un mòdul menys.

Pecunario. castellà Pecunario Del lat. pecuniarius. català Pecunari anglès Pecuniary

sumeri PE + KU + NA + RI + U + U / US

Causar, aparèixer + emplaçar, pondre + persona + imposar, posar a un lloc, alliberar + acció - admirar - gra - aliatge de metall + (bis) / pepita de metall

"Pondre pel que causa una persona un aliatge de metall o una pepita de metall".

Pecuniary. anglès Pecuniary  català Pecunari castellà Pecunario

sumeri PE + KU + NI / NE + A + RI + I 

Causar, aparèixer + emplaçar, pondre + per una persona / plata + treballar, salari + imposar, posar a un lloc, alliberar + lloar, honrar, celebrar - reial

"Posar un salari reial o per celebrar el que causa una persona".

"Posar per allò que fa i causa el treball plata reial o per honrar".

Igual que al català però amb una extensió.

Säkka. àrab-hispànic Säkka, sekka català Casa de la Moneda

sumeri (SA / SI + E) + AK + A

(Pagar, vendre, comprar, ser pagat / Ocupar + casa, temple – presentar, fer sortir, treure) + fer, procedir, actuar, fabricar + pagaments – acció – (bis de AK)

“Qui o on es procedeixen a fabricar (es fan) els pagaments per a pagar”.

“Casa o temple que s’ocupa de fabricar els pagaments”.

“Que fabriquen i fan sortir els pagaments”. 

En termes iconogràfics s'atribueix la cara personal a la qualitat de la persona de rebre els calers, mentre que la qualitat d'assignar els diners a la representació que marxa. Estem acostumats a que siguin cares de monarques o personatges ilustres, però la cara representa un tribut personal i la creu un tribut patrimonial o que fa una via, és a dir, les dues accions de les monedes, la d'ésser rebudes com a taxa personal i la de ser enviada com a taxa pública. D'aquí que és habitual que apareguin caball o animals a la banda de creu, perquè és la idea de l'objecte, o de la marxa del diner, de la transacció, i això ho podeu comprovar per exemple a les llegendes de les monedes iberes, i de les llatines-iberes. Més endavant sí que la banda de cara es va convertir en el segell reial, corresponent a la idea de denari i de pecuniari, pecuniary. Per altre banda, és interesant com veure que hi ha paraules: airgid, diner, i pecunario que fan referència a alguna cosa brillant i també a alguna cosa de metall, cosa que ens facilita entendre la existència de estris de metall, plata, or, coure, plom, bronze com a diner de canvi. I també es fa interessant que altres paraules fan referència a compensació econòmica per un treball com són: també airgid, pecuniary, pecuniari. I per acabar es fa interessant aquelles paraules per designar aquest tipus d'objecte que fan referència a que és una cosa sobre la possessió i els béns de la persona com és la paraula pròpiament: nigna, money, i moneda.

Citació bibliogràfica

AJUNTAMENT DE BARCELONA. “Peces desaparegudes. Estela ibèrica de Barcelona”. [En línia].<https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/desaparegut/estela-iberica-de-barcelona/>. (Consulta 14 agost 2024). 

BELTRÁN LLORIS, F. i JORDÁN CÓLERA, C. "Celtibérico. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 16515 67 7.

BENELI, E. "Etrusco. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 1340 126 3.

CELTIBERIA HISTÓRICA. [En línia]:

<https://celtiberiahistorica.es/es/exposicion-viva/la-caridad-caminreal>. (Consulta 6 agost 2024).

ESTUDIO ARQUEOLÓGICO. "Interpretación de la mano de Irulegui desde el celtíbero". [En línia]:<https://arqueologico.es/noticia/interpretacion-de-la-mano-de-irulegui-desde-e.html>. (Consulta 6 agost 2024).

Ferrara, Silvia, Salgarella, Ester and Bellinato, Laura. "On Aegean spices: decipherment prospects on Linear A and B spice-related signs" Kadmos, vol. 64, no. 1-2, 2025, pp. 29-44. https://doi.org/10.1515/kadmos-2025-0002

FERRER I JANÉ, J. "La tésera de Lazuro: Un nuevo documento celtiberico en la caridad (Caminreal, Teruel)". [En línia]:

<https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/25/25/17vicenteezquerra.pdf>. (Consulta 6 agost 2024)

HESPERIA. 'Banco de datos de lenguas Paleohispánicas. Base epigráfica' <http://hesperia.ucm.es/index.php> . ( Consulta 6 agost 2024).

MONCUNILL MARTÍ, N. i VELAZA FRÍAS, J. " Ibérico. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 16933 32 7.

MONEDA IBERICA. "Catálogo". <https://monedaiberica.org/>. (Consulta 12 novembre 2024).

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA ULLASTRET. “Làmina de plom amb inscripció”. [En línia]. <http://www.macullastret.cat/ca/Col-leccions/Objectes-de-la-col-leccio/Protohistoria-i-Mon-Iber/Lamina-de-plom-amb-inscripcio >. ( Consulta 15 agost 2024)

MUSEU ARQUEOLÓGIC DE CATALUNYA ULLASTRET. “Objecte de plom amb una inscripció ibèrica”. [Disponible en línia]. <http://www.macullastret.cat/Col-leccions/Objectes-de-la-col-leccio/Protohistoria-i-Mon-Iber/Objecte-de-plom-amb-una-inscripcio-iberica >. (Consulta 15 agost 2024)

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA ULLASTRET. “Ríton”. [En línia]. <http://www.macullastret.cat/ca/Col-leccions/Objectes-de-la-col-leccio/Protohistoria-i-Mon-Iber/Riton >. ( Consulta 16 agost 2024)

OBRADOR CURSACH, T. Twitter. @Minoricense.  26 juny 2024. [Disponible en línia].  <https://x.com/Minoricense/status/1805953591254925680> . (Consulta: 14 agost 2024)

RODERO ARES. ‘Lantz e Irulegi podrían ser ejemplos de lengua vascónica escrita utilizando el signario ibérico’. Pamplona: Noticias de Navarra, 21 octubre 2024. [En línea]. <https://www.noticiasdenavarra.com/cultura/2024/10/21/estudiosos-han-analizado-inscripcion- sugieren- 8833764.html?utm_source=noticiasdenavarra&utm_medium=consent&utm_campaign=amp- consent&session_amp=1>. (Consulta: 22 octubre 2024)

SALOMON, C. "Rético. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 16935 64 2.

SIMÓN CORNAGO, I. "Treinta años de investigaciones sobre la inscripción musica de caminreal (Hispania Citerior; MLH E.7.1 = K.5.3)".[En línia]:<https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/35/02/03simon.pdf>. (Consulta 6 agost 2024).

Stifter 2010: D. Stifter, “Lepontische Studien: Lexicon Leponticum und die Funktion von san im Lepontischen”, in: K. Stüber, Th. Zehnder and D. Bachmann, Akten des 5. Deutsch¬sprachigen Keltologensymposiums, Zürich, 7.-10. September 2009, Wien 2010, 359-374.

THESAURUS INSCRIPTIONS RAETICA. 'Objects'. [En línia]: <https://tir.univie.ac.at/wiki/Raetica>.  (Consulta: 15 juny 2025).

TORRA I PORTELL, Ferran «Les inscripcions ibèriques a la ciutat de Baetulo». Carrer dels Arbres. Museu de Badalona, núm. 20, 2009, pàg. 7-24.

VICENTE REDÓN, J.D y EZQUERRA LEBRÓN, B. "La inscripción vascónica de la mano de Irulegi desde la perspectiva ibérica". [En línia]:<https://www.researchgate.net/publication/376936854_La_inscripcion_vasconica_de_la_mano_de_Irulegi_desde_la_perspectiva_iberica>.(Consulta 6 agost 2024).

WODTKO, D. "LUSITANO. Lengua | Escritura | Epigrafía". Zaragoza: AELAW, Prensas de la universidad de Zaragoza, 2016. ISBN 978 84 16935 78 9.