Lepòntic, celta-cisalpí

AO 3, Aosta, Vall d'Aosta, Itàlia, camp de san Rocco, tomba 29. Bol, pàtera negra, Lamb 5/7 Morel 2272. Es va trobar fragmentada i es va reintegrar. Cultura de La Tène D2, data ca. s. 1 a.e.c, trobada el 1981. Actualment al Museo Archeologico Regionale, Aosta, inventar 03-2266.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/AO%C2%B73_Aosta)

• Transcripció del celta lepòntic-cisalpí:

U E R I C O U

/

U E R K O U

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri U + E + (RI / RIG) + KU + U + U

Aliment - terra - regal + presentar - casa, contenir, contenidor + (col•locar, llençar  / menjar) + pondre, descarregar + aliment - acció

"Presenta l'aliment i posen's l'aliment".

• Traducció completa i conclusions:

"Presenta l'aliment i posar l'aliment".

Estem davant d'un plat dedicat a posar aliment, és un fet molt comú que a les ceràmiques s'identifiqui l'us i finalitat que tenien, per raons d'higiene. Altres vegades inscriuen oracions de lloança a la seva finalitat utilitària. I poques vegades les terracottes contenen noms o descripció del material que ho forma, tot i que també hi han aquests casos.

AO 4 Châtillon. Bol de ceràmica negra esmaltada, en estat fragmentari. Cultura arqueològica de La Tène D, datació del ca. s. 1 a.e.c. Trobada al Chatillon, Aosta, Vall d’Aosta, Itàlia, l’any 1990 durant les obres d’una construcció. Actualment al Soprintendenza per i Beni e le Attività Culturali, Aosta, Inventari 20-34. 

(Font:  https://lexlep.univie.ac.at/wiki/AO%C2%B74_Ch%C3%A2tillon)

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

K R

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri K(A)R

Il·luminar, brillar 

“Il·luminar”.

“Brillar”.

• Traducció completa i conclusions:

“Il·luminar”.

“Brillar”.

No tinc clar a quina zona de l’objecte pertany el fragment, però segons la seva inscripció aquest bol de ceràmica negra esmaltada va ser emprat com a làmpada per il·luminar, possiblement posessin algun material oliós amb una metxa o cordill i ho empressin com a làmpada. En cas de que fos a l’interior del bol la inscripció seria bonic veure-ho amb el reflexa i de la pròpia llum que sostenia encesa. La paraula inscrita ens detalla la seva funcionalitat, per identificar l’objecte i utilitzar-lo amb aquesta fita i no amb una altre, per qüestions d’ordre, higiene, manteniment, salut, i de fer saber. 

BG 18 Parre. Pot de ceràmica. Mesura 5,8 cm d’alçada i té un diàmetre màxim de 5,8 cm. Es troba trencat i amb un faltant matèric, i ha estat restaurat. Datació ca. s. 5 a.e.c. segons context arqueològic. Trobat a Parre, Bergamo, Lombardia, Itàlia, al camp de Parre Castello, u.s. 717, any 1992, durant una excavació per Soprintendenza Archeologica della Lombardia. Localització actual a la Soprintendenza per i Beni Archeologici della Lombardia, Bergamo.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BG%C2%B718_Parre )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

P I U O T

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri PI + U + U + UT(TU) / UD

Unitat de capacitat + déu, grup de déu - carregar, aliment, oli + nombre, número, compte – cereal / planta

“Per comptar mesures de déu”.

“Per a carregar amb oli de planta o cereal”.

• Traducció completa i conclusions:

“Per comptar mesures de déu”.

“Per a carregar amb oli de planta o cereal”.

Segons el dibuix arqueològic i la imatge de la figura, amb les poques dades de mesures d’alçada i diàmetre màxim, es pot calcular el següent:

Diàmetre base: aproximadament de 2 cm. La part ample 5,8 cm. (π/3) × h × (R² + R r + r²) igual aproximadament a 50 – 70 ml, per al cos inferior, per a la boca o coll, aproximadament de 3,5 cm, faria uns 40- 60 ml de capacitat. S’ha de restar el gruix de les parets, per tant menys un 10-15% de la capacitat calculada sense parets, i s’ha de tenir en compte que hi tindria un tap potser de suro per tancar el recipient. Per tant estem al voltant de 100 ml de capacitat.

És possible sols tenint en compte la seva mesura que fos un recipient per contenir un perfum, un oli essencial o un ungüent. Segons la inscripció ens confirmar que es tracta d’un recipient per aquesta finalitat de contenir un oli o perfum, doncs podem llegir que posa ‘carrega oli de planta o oli de cereal’. També, com una bonica coincidència, podríem arribar a llegir ‘compta una mesura de deu’, si el recipient fa aproximadament 100 ml, serien 10 centilítres. Però en aquells temps no hi havia aquestes mesures estandarditzades, tot i que sí que existien els numerals. Sigui com sigui aquest tipus de recipients eren portats per les persones per a pefumar-se o aplicar un ungüent a una ferida o com a loció, o una medicina.

BG 21 Verdello. Copa o bol de ceràmica negra esmaltada, Lamboglia 28 / Morel 2654. Mesura 5.9 cm d’altçada,  el diàmetre de la boca 14,8 cm, i el diàmetre del peu 5,6 cm, es troba es bon estat i complet. Lloc arqueològic de La Tène D2, datació ca. s. 1 a.e.c. Lloc Verdello, Bergamo, Lombardia, Itàlia, camp de Via Galileo Galilei, trobat el 1969, per casualitat. Actualment és al Civico Museo Archeologico, Bergamo, inventari número St 19383.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BG%C2%B721_Verdello )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

R I Š O S/I

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri RI + ŠU + US / U + I

Col·locar, vessar, posar al seu lloc + mà - morter + picar, aixafar, trepitjar gra – verí, poció – matar / aliment - derrotar + oli, ungüent – lloat, celebrat

 “Per a col·locar-hi com a morter per aixafar i picar”.

“Per a vessar amb la mà l’aliment oliós o lloat”.

“Per a vessar amb la mà (gest) el verí”.

• Traducció completa i conclusions:

“Per a col·locar-hi com a morter per aixafar i picar”.

“Per a vessar amb la mà l’aliment oliós”.

“Per a vessar amb la mà (gest) el verí”.

Estem davant d’un vas de base plana i elevada amb una plataforma, i una boca ample. La inscripció té principalment dues lectures: la primera és que posa ‘per a col·locar-hi com a morter i aixafar-picar’, el que ens descriu que era emprat com a morter per a picar els aliments o altres materials com podria ser pigments, plantes medicinals, etc; la segona lectura és que possa ‘per a vessar amb la mà...’ i aquí podem llegir ‘...l’aliment oliós o lloat’ o bé ‘el verí, o poció’, en el darrer dels casos podríem pensar en la mort de Catuvolcus, descrit a ‘La Guerra de les Gàl·lies’, amb el verí d’un teix, com aquest hauria necessitat d’un vas semblant per a moldre les branquetes i fulles del teix i enverinar-se per a trobar la seva mort.

BG 22 Verdello. Bol esmaltat en negre, patera Lamoglia 5 / Morel 2284. Mesura 3,6 de gruix, d’ample de la boca 17,7 cm i de la base 6,1 cm. Va ser trencada i ha estat restaurada, es troba en estat compelt. Lloc de La Tène D 2, ca. s. 1 a.e.c. segons el seu context arqueològic. Trobat a Verdello, Bergamo, Lombardia, Itàlia, al camp de Via Galileo Galilei, l’any 1969 per casualitat. Localització actual Civico Museo Archeologico, Bergamo, inventari número St 19380.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BG%C2%B722_Verdello )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

C/P I A M I

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri SI / PI + A + MI

beure – omplir, carregar, treure aigua, elaborar cervesa, carregar amb un líquid / capacitat + moment, temps, lloc, treballar – aigua + lloar, elogiar, enfilar, alabança – acció 

“Enfilador per a beure”.

“Per a veure”.

“Lloar el veure”.

“Lloo el veure”.

“Lloo beure-hi aigua”.

“Elogio que aquí hi hagi la cervesa”.

“Elogio que es treballi aquí la cervesa”.

“Omple-ho d’aigua o amb cervesa”.

“Omplir-se amb aigua o amb cervesa”.

• Traducció completa i conclusions:

“Enfilador per a beure”.

“Per a beure”.

“Lloar el beure”.

“Lloo el beure”.

“Lloc beure-hi aigua”.

“Elogio que aquí hi hagi la cervesa”.

“Elogio que es treballi aquí la cervesa”.

“Omple-ho d’aigua o amb cervesa”.

“Omplir-se amb aigua o amb cervesa”.

Ens trobem amb un bol que segons la seva inscripció servia per a veure, segons com es llegeixi ens podria afegir la informació de que és per omplir-ho amb aigua o amb cervesa. Imagineu el bol prou ample capbussant-se en una tina o en un recipient més gros o vessant-hi el líquid cap a la boca acompanyat pel gest de les mans que el sostindrien. La inscripció te un component de lloança i elogiar, fins i tot de sol·licitar que hi hagi en aquest el líquid. També podria tenir un sentit higiènic per a distingir-lo d’altres utensilis.

BG 23 Fornovo San Giovanni. Copa o bol de ceràmica cuita sense esmaltar. Mesura 7,7 de gruix, d’ample de la boca 22 cm. Va ser trencada i ha estat restaurada, es troba en estat complet. Lloc de La Tène D 2, ca. s. 3 a.e.c. Trobat a Fornovo San Giovanni, Bergamo, Lombardia, Itàlia, l’any 1989 durant una excavació. Localització actualSoprintendenza Archeologia Belle Arti e Paessaggio per le province di Bergmao e Brescia.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BG%C2%B723_Fornovo_San_Giovanni )

• Transcripció del celta lepòntic-cisalpí:

A Š U E S A

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri (A / AŠ) + (ŠU / SU / U) + E + SA

(Treballar / Pa, farina) + (picador, motlle, maça – manat - mà – cistella /  ser vermell, marró – escórrer / terra – acció) + rostir, escalfar, coure

“Treballat amb terra vermella/marró cuita”. (A SU E SA).

“Per escórrer el pa i coure’l”. (AŠ (S)U E SA).

“Per emmotllar el pa i coure’l”. (AŠ (Š)U E SA).

“Per a enfarinar amb la mà i coure-ho”. (AŠ (Š)U E SA).

“Per a coure el pa”. (AŠ U E SA).

• Traducció completa i conclusions:

“Treballat amb terra vermella/marró cuita”. (A SU E SA).

“Per a coure el pa”. (AŠ U E SA).

“Per emmotllar el pa i coure’l”. (AŠ (Š)U E SA).

“Per a enfarinar amb la mà i coure-ho”. (AŠ (Š)U E SA).

Segons la major fidelitat a la inscripció tenim aquestes dues traduccions, la primera opció de lectura és que està nombrant el que és en si mateixa “treballat amb terra vermella cuita”, descrivint la seva funcionalitat, i podríem considerar si aquesta seria la paraula lepòntica celta-cisalpina per a citar “terracota” o “terracota de fang vermell” / “terracota vermella”. Per altre banda podríem llegir també de manera fidel a la inscripció “per a coure el pa” o “per a rostir el pa”, també 'Per emmotllar el pa i coure'l o per enfarinar amb la mà i coure-ho'. Això documentaria no una paraula del seu vocabulari o una manera de nombrar aquest tipus de ceràmica segons el seu tipus de fang, sinó de nombrar la seva funcionalitat, amb relació d’utilitat i d’higiene vers el seu ús.  Segons aquestes lectures, seria un plat per a fer reposar el pa per després coure'l, un procés indispensable abans de fornejar-lo, també podria ser un plat per enfarinar qualsevol menjar i portar-lo a coure com un típic fregit.

BG 34 Verdello. Gerra de ceràmica. Mesura 5,6 cm de gruix i té una boca de 12,8 cm de diàmetre, l’alçada no està documentada, té forma ovular obrint-se molt més a la par del cos. Trobat a La Tène D, La Tène D 2, ca. segona meitat s. 1 a.e.c. segons context arqueològic. Lloc Verdello, Bergamo, Lombardia, Itàlia, al camp de Calabiolo núm 10, any 1996, descobert durant una excavació. Actualment es troba a la Soprintendenza per i Beni Archeologici della Lombardia, Bergamo, núm. inventari St 139505.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BG%C2%B734_Verdello )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

U I T I L I

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri U + I + TI + LI

aliment, menjar, planta – carregat amb + oli, contenidor d’oli + barrejat + premsada d’oli o crema d’oliva

“Planta de l’oli barrejada amb la premsada de l’oliva”.

“Olives barrejades amb la premsada de l’oli”.

“Contenidor d’oli carregat amb una barreja de premsada o crema d’olives”.

• Traducció completa i conclusions:

“Planta de l’oli barrejada amb la premsada de l’oliva”.

“Olives barrejades amb la premsada de l’oli”.

“Contenidor d’oli carregat amb una barreja de premsada o crema d’olives”.

Aquesta gerra, de la qual m’agradaria disposar d’una millor fotografia i esquema representatiu, conté una inscripció molt interessant, ens documenta el tipus de contingut que guardava, en aquest cas ens diu que contenia un aliment amb oli amb olives, no queda del tot clar si és amb l’oliva barrejada amb el seu oli mateix, tal i com conservem avui dia les olives en conserva, o si eren oli amb una crema d’olives premsades, semblant a una olivada tal i com també fem avui dia. Sigui la forma que sigui ens està documentant que en aquesta zona ja premsaven l’oli o tenien oli a través del comerç, i que barrejaven l’oli, i les olives, premsades o/i sense premsar.

BG 40 Caravaggio. Bol de ceràmica esmaltada de negre, Lamboglia 28 / Morel 2685. Mesura 6,2 cm de gruix, té un diàmetre de 7,2 cm i la seva base és de 7,7 cm. Es troba en estat complet. Cultura de La Tène D, datació ca. s. 1 a.e.c. segons context arqueològic. Lloc de procedència Caravaggio, Bergamo, Lombardia, Itàlia, del camp de Campo de Croppe, any 1865. Actualment al Civico Museo Archeologico, Milano, inventari número A 0.9.5137.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BG%C2%B740_Caravaggio )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

TO

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri TU + U 

Sopa, beuratge + aliment, herbes, planta – carregar - admirar

“Alimenta(‘m) amb la sopa”.

“Carrega la sopa”.

“Admirable sopa”.

“Admiració per la sopa”.

• Traducció completa i conclusions:

“Alimenta(‘m) amb la sopa”.

“Carrega la sopa”.

“Admirable sopa”.

“Admiració per la sopa”.

Aquesta inscripció en aquest bol ens documenta que qui el va utilitzar hi pensava amb la sopa, i possiblement va anomenar aquest plat com a plat de sopera per a prendre-la. És possible que la mateixa inscripció incorporés en el significat d’aquesta la admiració cap a les sopes.

VAS AMB PREGÀRIA PER A QUE SIGUI OMPLERT·

VR 13 Santa Maria di Zevio. Copa o vas, tipus Lamoblia 28, Morel 2685, de ceràmica esmaltada de negre. Mesura 5,6 cm i té un diàmetre de 17 cm, es troba en estat fragmentari. Cultura de La Tène D1, datació ca. s. 1 a.e.c., segons Solinas. Localitzat a Santa Maria di Zevio, que pertany a Zevio, Verona, Veneto, Itàlia. Va ser trobat al camp de Fenil Novo l’any 1980. Actualment a la Soprintendenza per i Beni Archeologici per il Veneto, Verona, número d’invnetari IG VR 7580.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/VR%C2%B713_Santa_Maria_di_Zevio )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

K U L O P O U I

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri KU + LU + U + PU + U + U + I

Descarregar, emplaçar, pondre, dipositar + cobrir, pertorbar, remoure, barrejar + clot, curs inferior d’un riu, font d’un riu, recipient, pou + carregar + acció + lloar, celebrar

“Lloo i celebro que aquest recipient es cobreixi i carregui”.

• Traducció completa i conclusions:

“Lloo i celebro que aquest recipient es cobreixi i carregui”.

La inscripció d’aquest vas, que no és gaire gros, conté una oració de lloança dedicada a la seva funcionalitat per a que sigui omplert i carregat, ja sigui amb una beguda o amb un aliment. D’aquesta manera feien l’oració als déus celebrant el contingut que rebien amb aquest vas a mode de pregària.

·VAS DE TERRACOTA DEL FORNER CERAMISTA O BOL DE TERRACOTA PEL TREBALLADOR·

VR 7 Santa Maria di Zevio. Bol, tipus patera, Lamboglia 5, Morel 2284, de ceràmica esmaltada de negre. Mesura 3,7 cm i té un diàmetre de 7,5 cm, es troba en estat fragmentari. Cultura de La Tène D2. Localitzat a Santa Maria di Zevio, que pertany a Zevio, Verona, Veneto, Itàlia. Va ser trobat al camp de Mirandola, a la secció 12, l’any 1988-1992, duran una excavació realitzada per la mateixa Soprintendenza Archeologica del Veneto. Actualment és a la Soprintendenza per i Beni Archeologici per il Veneto, Verona, número d’invnetari IG VR 7394.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/VR%C2%B77_Santa_Maria_di_Zevio )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

A T E P O R I X

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri A + TE + PU + UR + IZI

aigua, progenitor – temps, moment, temporer – treball + adherir, incrementar, augmentar – assignació de feina + clot, curs inferior d’un riu, font d’un riu, recipient, pou – boca + vas – col·lectar, recollir + cuit, foc, braser

“Vas cuit al foc pel o per al treballador assignat”.

“Vas cuit al foc assignat al treballador o progenitor”.

“Progenitor que té assignada la feina de coure al foc els vasos”.

• Traducció completa i conclusions:

Opció 1, vas amb diferenciació sobre qui l’utilitzava:

“Vas cuit al foc pel o per al treballador assignat”/ “Vas cuit al foc assignat al treballador o progenitor”.

Opció 2, nom propi del ceramista o d’algú relacionat amb parts de l’ofici de la creació de la ceràmica:

“Progenitor que té assignada la feina de coure al foc els vasos”.

Estem davant d’un bol que s’assignava al treballador o progenitor, segons el que se’n entendre de la pròpia inscripció ATEPORIX, ens indicaria que és un vas cuit al foc per ser assignat als treballadors, podria ser un vas que es tenia per a servir el menjar a treballadors del camp, de l’obra, temporers, o esclaus. D’aquesta manera, en tenir un vas amb una indicació de per a qui anava el seu us ens proposa que tenien miraments sobre la higiene, i la distinció entre persones en utensilis que eren per a servir els aliments. Podríem pensar que els hi podria fer fàstic compartir el mateix plat que un treballador, temporer o esclau i que per això ho van marcar. D’altre manera podria ser que ens indiqués un nom del ceramista, de nom ‘Treballador assignat a coure els vasos’, seria un nom d’ofici, del que s’encarregava a ser ceramista o a mantenir el forn encès, el procés de coure ceràmica requereix un llarg procés, per una banda s’ha d’assecar al forn amb el foc encès durant varies hores, quedant algú despert durant la nit per preocupar-se de l’encesa del foc, per després dedicar unes altres hores després d’assecar la ceràmica a coure-la, i si anava esmaltada calia una altre tercera cocció, per tant qui es preocupava fornejar ceràmica podria rebre un nom d’ofici, doncs és una feina important durant el procés, d’aquesta manera la forma ATE ens indicaria ‘treballador amb la feina de’, i la forma PORIX ‘vas cuit al foc’. Tot i així, en ser una inscripció feta després de la cocció, i de manera tant gran i maldestre podria ser indicatiu més de la primera lectura per a senyalar la diferència per la qual es destinava a ser utilitzada per els treballadors i no per la família de la casa, llegint-se ATE com a ‘que s’assigna al treballador o temporer’ i la part PORIX té la mateixa lectura de ‘vas cuit al foc’, és a dir, llegiriem 'Bol de terracota pel treballador o temporer' i a la segona lectura 'Treballador que coure els vasos'.

·INSCRIPCIÓ A LA BASE DEL BOL DE L’ARTESÀ TAK ‘EL QUE CONSTRUEIX I ELABORA TOCANT I AGAFANT AMB LES MANS'·

BS 5 Brescia. Bol de ceràmica, el fragment mesura 21 cm i té 6.6 cm de diàmetre. És datat de la primera meitat del s. 4 a.e.c. Trobat a Brescia, Lombardia, Itàlia, al camp de Via Trieste, el 1968, durant una excavació. Actualment és al Museo di santa Giulia, Brescia. Número d’inventari St 399892.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BS%C2%B75_Brescia )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

•  Lectura segons el Lexicon Leponticum:

T A K (OS?)

• Segons la imatge que ens arriba del fragment el que s’arriba a llegir, i no dona peu a cap afegiment doncs sembla ser que està tota la inscripció centrada a la base d’aquest bol com per poder afegir dos lletres més, és:

T A K

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina, recordo que segons les pautes modulars que han ajudat a identificar la modulació de milers de paraules conegudes, una consonant sense valor vocàlic se li atribueix el valor vocàlic anterior a aquesta:

sumeri TAK(A)

Apartar, abandonar, rebutjar, elaborar

“S’ha apartat / s’ha abandonat / Ha estat rebutjada”.

sumeri TA AK, TA + AK, KA 

Agafar, tocar - guix + fer, elaborar, construir, produir

“Qui  produeix i construeix tocant i agafant o amb guix”.

• Observar la formació de la paraula sumeria  𒋺𒀩  TAK ALAN, que vol dir ‘Escultor, artesà’:

modulació: TAK(A) (+KA) + ALAN

Elaborar (+ construir, produir, elaborar) + estàtues, imatges, formes, figures, figuretes, estàtues divines 

“Qui construeix i elabora-produeix estàtues, imatges i formes”.

• Traducció completa i conclusions:

Segons la traducció més fidel a la inscripció ens apropa al significat del nom que identifica a l’artesà, en aquest cas ceramista, firmant com en TAK, que vol dir:

“Qui  produeix i construeix tocant i agafant o amb guix”.

És a dir, ens està definint el nom de TAK, TAK(A), que vol dir algú que construeix tocant amb les mans, agafant amb les mans o amb el guix. La ceràmica es fa amb les mans tocant la matèria, modelant-la, i també amb motlles de guix, ja sigui omplint-los amb el fang líquid, amb guix líquid o amb fang dens i modelable. Una modulació que he volgut mostrar és la paraula sumèria TAK ALAN que serveix per anomenar al ‘escultor, artesà’, i defineix el significat de ‘qui construeix formes, estàtues, imatges’. En aquest cas, i no vull fer la derivació etimològica a aquest mot TAK ALAN en cap moment, però la mostro per que pogueu identificar com es pot formar un significat semblant però dirigit a l’escultor, i no sols com fa TAK al simple fet de construir tocant, agafant o amb guix, que ens parla a aquesta inscripció lepòntica celta-cisalpina de més la materialitat, la gestualitat del que elabora i fa l’acció de esculpir, tornejar, emmotllar; relacionat alhora a la feina de l’escultor, però no a la finalitat objectual que fa l’escultor sinó a la tècnica i materialitat d’aquest.

Per altre banda, cabria la possibilitat que ens estés dient TAK(A), que ha estat apartada, s’ha abandonat, ha estat rebutjada, com documentant que era una ceràmica defectuosa, esquerdada a la cocció, o que va esclatar durant aquesta cocció degut a una elevada humitat al fang o a bosses d’aire en aquest, fet que seria molt anecdòtic i sumament estrany de que succeís. Però la situació a la base del suposat bol, és típic de la situació d’una firma de l’artesà, i és molt més formal, comparatiu, i habitual que fos la primera lectura que s’ha explicat al paràgraf anterior. 

La inscripció TAKA, s'ha trobat en algun altre vas ceràmic, el qual no he pogut incloure doncs la seva fitxa no conté una imatge per identificar-ho.

·PETIT VAS D'UN OLI PER ACOMPANYAR UNA INHUMACIÓ·

BS 18 Remedello. Pot o vas de ceràmica, mesura 5,9 cm d’alçadai 3,6 cm de diàmetre màxim. Ha estat reconstruïda de diversos fragments, trobat al camp II, a una inhumació a Remedello, Brescia, Lombardia, Itàlia, l’any 1886. Actualment al Museo di Santa Giulia, Brescia, amb número d’inventari MR 5102. Cultura de La Tène D, finals del s. 2n – 1r ca. a.e.c.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BS%C2%B718_Remedello >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

P I S A

• Transcripció fidel a la inscripció lepòntica. Són ben clares les parts de la inscripció amb la qual comença ‘P’ i amb la que acaba ‘A’, però al centre hi ha dos traços rectes, cap d’ells forma la modulació S, tot i així es podria interpretar com ‘I I ‘ o com ‘U’:

P (I I / U) A

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri (PI + I, I-A / PU) + A 

(Capacitat, unitat de capacitat + oli – celebrar, honrar, lloar / Pou, cisterna,  font de riu, curs inferior) + aigua, curs d’aigua – lloc – fort, poderós

“Lloc capacitat per l’oli”. (PI I A)

“Capacitat d’oli fort”. (PI I A)

“Capacitat d’oli”. (PI I-A)

“Aigua del pou o de la font del riu”. (PUA)

• Traducció completa i conclusions:

“Lloc capacitat per a l’oli”. (PI I A)

“Capacitat d’oli fort”. (PI I A)

“Capacitat d’oli”. (PI I-A)

Segons la seva mesura tant petita del vas i que ha estat trobat a una inhumació, probablement deuria tancar-se amb un tap  d’algun material orgànic o deixar-se obert sobre o al costat del mort. La inscripció per la mida i pel que pot estar inscrit ha de ser ‘PI I A’, tot i que valorava que fos en comptes de ‘I I’, un valor ‘U’ no sembla ser així doncs ens estaria indicant que porta aigua de la font, i portar tant poca quantitat d’aigua seria en tot cas alguna mena d’aigua que es tingués per sagrada. Si llegim ‘PI I A’ ens indica que porta una capacitat de volum d’oli’, és a dir que és omplert amb oli. Desconeixem la finalitat d’aquest oli, si formava part d’un oli de tipus ungüent com a part de la inhumació, de tipus curatiu i medicinal, d’un oli per evitar insectes i la descomposició del cos enterrat per millorar la seva conservació o olor, o per altre banda molt diferent d’un oli característic de la feina del mort per aglutinar i dissoldre uns pigments o contenir-los per escriure o pintar. De tots ells, seguint el contingut que ens demostra la inscripció i la mida d’aquesta ceràmica sembla que fos o un oli d’ungüent o un oli fort com a perfum i evitar la proliferació d’insectes.

·PETIT VAS D'UN OLI ASTRINGENT I CICATRITZANT COM A REMEI CALMANT·

BS 19 Remedello. Ampolleta, frasc o petit vas ceràmic. Mesura 5 cm d’alçada i 5,6 cm de diàmetre màxim. Es troba trencada, incompleta i reparada. Cultura de La Tène D, finals segle II – I a.e.c. Trobat a Remedello, Brescia, Lombardia, Itàlia, al camp III bis, l’any 1886. Al Museo di Santa Giulia, Brescia. MR 5106. 

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BS%C2%B719_Remedello >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

U A S I 

• Transcripció fidel a la inscripció lepòntica. Cal fer notar que la transcripció trobada al Lexicon Leponticum no segueix la direcció de la inscripció sinó que segueix el sentit de la orientació del fresc segons la obertura a la part superior. Però aquesta inscripció està feta en el sentit contrari, mirant el fresc amb la base d’aquest cap amunt, doncs el signe amb valor de A està al revés, i el que han considerat correctament la U  també ens fa entendre que està al revés la inscripció a com s’ha transcrit al Lexicon Leponticum. Per tant és així:

I S A U

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri I + SA + U

Oli, ungüent + astringent, cicatritzant, remei + acció – oli – pau, calmar – dormir

“Oli de remei calmant”.

“Oli astringent i cicatritzant”.

• Traducció completa i conclusions:

“Oli de remei calmant”.

“Oli astringent i cicatritzant”.

Estem davant d’un altre vas o fresc que contenia un oli o ungüent. A més la inscripció ens indica que era un remei o producte astringent i cicatritzant o un remei calmant. Aquesta tipologia de vasos s’han estudiat alguns d’ells amb l’anàlsisi de residus químics orgànics, trobant que han contingut olis vegetals i greixos, identificant lípids i olis de llavors, típic  de substàncies concentrades, i resines de pi o de bedoll típics per a perfums, i finalitats medicinals. Això ens apropa al que ens documenta les diverses inscripcions que acompanyen aquests frescs, com a substàncies medicinals i olis aromàtics, és a dir, remeis, com a pocions rituals per al viatge al més enllà, i com a substàncies valuoses.

Vull remarcar que la localització rebre el nom de Remedello, tot i que els filòlegs o associen a una raó geogràfica ‘Ramadello’, associant que hi aquesta paraula en documentació medieval, vull remarcar que no s’ha contemplat que provingui de ‘Rimedio’, ‘Rimessio’ i ‘Remedio’. L’associació de la modulació E, després del valor R, és sempre la forma modular RI + E, doncs no hi ha la modulació RE. El propi valor E, és associat a la modulació I, I-I, E-E, E. Per tant, la localització podria estar molt lligada a la fabricació de remeis, remeis de perfumeria i de medicinals, i la forma -ELLO indiqui, la mida d’aquests remeis: ‘Dels petits remeis’. En tot cas si s'associes a una denominació antiga Ramadello, es podria associar al concepte Ramalleres qui feia farcells, i rams de flors i plantes, i el concepte Remeieres, qui feia remeis recollint plantes normalment era feina de dones d'una gran sabiesa. Per exemple, hi ha el carrer Ramalleres a Barcelona.

• Veure la següent explicació que defineix la modulació de Remei, Rimessio, Remedio:

Remei. català Remei italià Rimessio, Rimedio castellà Remedio

sumeri RI + E + ME + I

Col·locar, posar, derramar, tirar a sobre + treure, superar, calmar + rentar, refinar – propietats divines, rite + oli, ungüent

“Oli de propietats divines que es derrama o posa a sobre per calmar o superar”.

Rimessio. italià Rimessio, Rimedio català Remei castellà Remedio

sumeri RI + ME + EŠ + SI + U U

Col·locar, posar, derramar, tirar a sobre + rentar, refinar – propietats divines, rite + acció + vida, viure, vital + acció – oli – pau, calmar – dormir (bis)

“Oli per posar per sobre amb propietats vitals”.

Remedio. castellà Remedio italià Rimessio, Rimedio català Remei

sumeri RI + E + ME + DI + U U

Col·locar, posar, derramar, tirar a sobre + treure, superar, calmar + rentar, refinar – propietats divines, rite + trastorn intestinal – ser talentós per a - acció + acció – oli – pau, calmar – dormir (bis)

“Oli talentós per a tirar per sobre i calmar i superar rentant”.

Remedello. localització de Remedello, Brescia, Itàlia.

sumeri RI + E + ME + DE + L(U)LU + U

Col·locar, posar, derramar, tirar a sobre + treure, superar, calmar + rentar, refinar – propietats divines, rite + crear – col·lectar, recollir, arrancar + cobrir, barrejar + acció – oli – pau, calmar – dormir

“Oli que es col·lecta per cobrir o que recull una barreja amb propietats divines calmants en posar-ho a sobre (d’un)”.

Remeieres. català Remeieres castellà Curanderas, Hierberas

sumeri RI + E + ME + I + EREŠ

Col·locar, posar, derramar, tirar a sobre + treure, superar, calmar + rentar, refinar – propietats divines, rite + oli, ungüent + cutivadora

"Cultivadora de olis i ungüents per posar a sobre amb propietats divines calmants, per a superar i per a treure".

Ramalleres. català Ramalleres castellano Florista

sumeri RA + MAH + LI + ERES

Produir ungüents + grans - mals, malatia, dolència + branques - olis + cultivadora

"Cultivadora que produeix ungüents pels mals i dolències amb branques i olis".

BS 26 Brescia. Bol, es conserva el cul o base del bol de ceràmica. Trobat a Brescia, Lombardia, Itàlia, a prop del Palazzo Martinengo, l’any 1989, durant una excavació. Actualment al mateix Palazzo Martinengo, Brescia, número d’inventari St 131617.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BS%C2%B726_Brescia >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum, cal saber que el valor de la lletra Khi que en grafia grega és χ es manté com a KHI:

χ (Khi)

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri KI (+ HI)

Terra, sòl, argila, fang + acció – barreja, mescla – procés de

“Procés fet amb terra, argila, greda”.

“Mesclador d’argila”.

“Qui fa amb terra, o és terrisaire o processa terrises”.

• Traducció completa i conclusions:

“Procés fet amb terra, argila, greda”.

“Mesclador d’argila”.

“Qui fa amb terra, o és terrisaire o procesa terrises”.

Aquest símbol ens apropa el nom de l’ofici del terrissaire, o amb el qual firmava el propi terrissaire. Res més lluny de significar Terra, argila, terrissaire, fang, i podríem afegir a segons la fonètica el valor HI, com a qui processa o barreja aquest material.

CO 6 Rondineto. bol de ceràmica vermella envernissada. mesura 12,8 cm de llargària, 7,8 cm de gruix (el fragment). Es troba en estat trencat, i fragmentari. Pertany a la cultura de Golasecca III A, datació del s. V i principis del s IV a.e.c. segons el seu context arqueològic. Trobat a Rondineto, al Palazzuola, l’any 1875-1877. Actualment localitzat al Museo Arqueologico “Paolo Giovio”, Como, número d’inventari E 13872.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B76_Rondineto >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

P L I O I S O

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri P(I) + LI + U U + IS U U 

Unitat de capacitat + oli, greix, crema + llana – planta, herbes – oli (bis) + d’una planta – passada pel morter, molí

“Capacitat amb oli de planta oli passat pel morter”.

• Traducció completa i conclusions:

“Capacitat amb oli de planta oli passat pel morter”.

Aquest bol o gerra, va fer-se per a contenir un oli d’una planta passada pel morter, però no podem identificar quina planta, a menys de que es fes o es pogués fer encara un anàlisi de la base a la seva cara interior encara a hores d’ara. Es podria llegir com a oli o com a crema oliosa.

NO 1. Vas de ceràmica negra. Castelleto sopra Ticino. Mesura 8,6 cm de diàmetre  màxim –  3,4 cm el diàmetre de la base, i d’alçada 7,6 cm. S’ha inscrit després de coure’s. Pertany a la cultura de Golasecca II A, datació del segon quart del s. VI a.e.c.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NO%C2%B71  >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

χosioiso

• Transcripció revisada, fidel a la inscripció. Podem veure que la forma descrita al Lexicon Leponticum és igual, però he afegit el valor clar del mòdul KHI, i després la suposició que no és clara doncs són signes units que poden ser varies M, fins a tres en tal cas, o N M M P O, tot i que el valor O no és clar i el P seria una suposició tampoc clara, doncs s’han realtizat aquestes lletres tant semblants en la seva manera d’escriure de manera lligada. Així que després del valor KHI s’ha d’agafar en part amb pinces.

O S I O I S O KHI N M P? O

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri U + UŠ I + UU + I + SU + U + KHI + N(I) + M(I) P? O

Carregar – acció – tot, tothom – planta, aliment + Escopir, saliva – verí – matar, donar mort – sang, gore, vessar sang + celebrar, lloar, honrar- rei + carregar – acció – tot, tothom, món, planta, aliment (bis) + (I bis) + dessagnar, purgar, desaiguar + acció + lloc, terra, cap a vall, inframón + un mateix + acció + boca – contenidor, cisterna

“Lloat per a tothom per a escopir-hi i desaiguar-hi cap a vall un mateix amb la boca o cap al contenidor”.

“Carregat amb verí per a lloar-se com aliment celebrat per purgar i dessagnar-se/desaiguar un mateix cap a vall boca endins”.

• Traducció completa i conclusions:

“Carregat amb verí per a lloar-se com aliment celebrat per purgar i dessagnar-se/desaiguar un mateix cap a vall boca endins”.

Aquest vas podria ser una petita escopidora, però no ho és. Però per la mida considerablement petita i per l’altre lectura de la inscripció ens indicaria que és per a carregar amb verí per alimentar-se i purgar, desaiguar, o dessagnar-se un mateix ingerint-ho cap a vall de la boca. És normal que un verí o líquid de purgar fos posat en un vas petit, degut a la petita dosi que acostumen a ser els verins i substàncies medicinals i/o per a purgar-se, alhora, que és normal que s’identifiqués el recipient per a tal funció i que no fos emprat per a una altre al mateix temps, per tal de saber el seu contingut, per higiene i per evitar contagis i no emmetzinar-se amb les restes que hi poguessin quedar en el recipient. Ningú veuria aigua d’un vas que ha contingut gasoil, per posar un exemple.  Com una observació particular i sense importància la inscripció amb lletra lligada a la part del final sembla que pogués ser interpretada com una oratòria per pendre-se'l o una mena d'acudit quan algú es veu obligat a pendre'l sense tenir ganes ja sigui pel sabor o per saber el que vindrà tot tancant la boca i fent-se el ronso en obrir-la mentre's es veu forçat a empassar i fer algún fàstic. 

En les restes arqueològiques lepòntiques celta-cisaltipines s'han conservat diversos pots d'aquestes dimensions amb inscripcions diferents, les inscripcions que contenen sempre són relacionades amb el contingut d'una substància de vegades oliosa o d'una planta amb caràcters medicinals o d'un perfum tret d'una planta i resines. Vull remarcar que la conservació de tots aquests objectes ensque en aquest territori hi havia un fort coneixement i una forta pràctica de remeieres. Tal i com podeu veure als objectes anteriors com el BS 19 de Remedello, localització que possiblement rebre el nom en relació a aquests coneixements de plantes medicinals.

CO 14 Rondineto. Ceràmica, amb base de 6,5 cm de diàmetre. Esta fragmentari. Pertany a la cultura Golasecca III A, datació ca. s. V principis del s. IV a.e.c. segons el context arqueològic. Localització a Prestino, Como, Como, Lombardia, Itàlia, al camp de Rondineto, l’any 1875-1883. Actualment al Museo Archeologico Paolo Giovio, Como, número d’inventari E 16052. 

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B714 >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

M E I 

V A

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri ME + I 

ordenança, culte, propietats divines – calor, escalfor + oli 

“Oli per calentar”.

“Oli pel culte”.

sumeri BA

Vas, fresc, bol per contenir un líquid

“Bol per a contenir un líquid”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Bol per a contenir un líquid. 

Oli pel culte”.

Aquesta inscripció documenta que és tracta d’un bol, plat, o vas que servia per a contenir un oli per a encendre’l o un oli que formava part del culte que tinguessin als déus. Desconec perquè diuen que es un fragment, si això forma part del peu d’una gerra o d’un bol, o ja és en si mateix el plat, per tant tant sols amb aquesta imatge no m’és suficient per pensar sobre el seu us. Però si fos un plat, és un plat petit que serviria per dipositar l’oli sagrat possiblement emprat com a llàntia, o una metxa amb part submergida a l’oli i amb la funció de llàntia. Per altre banda, si formés part d’un vas més gran seria sols el lloc on guardaven l’oli pel culte.

·PLAT O BASE DE VAS PER A DIPOSITAR O TRANSPORTAR AIGUA·

CO 30 Rondineto. Objecte no identificat però associat a un test o torreta de ceràmica. Té un diàmetre de 8,3 cm, en estat fragmentari. Pertany a la cultura de la Golasecca III A, datació ca. s. V- IV a.e.c. segons el seu context arqueològic. Trobat a Rondineto, l’any 1879. Actualment està al Museo Archeologico Paolo Giovio, Como, número d’inventari E 14215.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B730_Rondineto >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

AL

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri AL, AL(A)

Vas per a dipositar aigua o transportar-la

“Vas per a transportar aigua o dipositar-la”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Vas per a transportar aigua o dipositar-la”.

Aquest fragment té una inscripció que deixa clara la seva utilització que és per a dipositar o transportar aigua, les imatges de les que disposem no deixa clar el seu perfil si és part d’una base d’un vas o l’anvers del que veiem a la imatge és pla la qual cosa estaríem veient l’objecte de cara i seria un plat, en aquest cas seria un plat per a que beures un animal. En el cas de que fos la base d’una gerra o vas més gran seria per a transportar l’aigua de la font a casa o per a emmagatzemar-la.

·VAS PER PROVEEIR D’ALIMENT I DONAR DE BEURE AL CAVALL·

CO 47 Breccia. Bol de ceràmica, pàtera. Mesura 4,5 cm d’alçada, 17,8 cm de diàmetre i el peu del vas 9,2 cm de diàmetre. Està en estat complet, tot i que ha estat restaurat. Prové de la cultura de Golasecca III A 2, datació ca. s. segona meitat del V a.e.c. segons el seu context arqueològic. Localitzat a Breccia, Como, Lombardia, Itàlia, al camp de Cava Butti, tomba II juntament amb un ganivet d’acer i algun objecte de bronze a la necròpolis de Ca’Morta. l’any  1930 durant una excavació. Actualment està al Museo Archeologico Paolo Giovio, Como, número d’inventari St 1176 / E 3566. A la zona interior del bol o plat conté dos dibuixos petits de dos cavalls o d’un cavall i un altre animal de quatre potes, doncs tot i que al dibuix esquemàtic no ho representa bé a la imatge d’aquesta zona es pot interpretar com que el segon animal dibuixat està mirant al primer i podria canviar la seva forma o no.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B747_Breccia  >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

UA

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri UA / U + A

abasteix, proveeix / acció - alimentar + moment, temps – força, poder - aigua

“Abasteix - proveeix”.

“Per alimentar-se”.

“Per a alimentar-se bevent aigua”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Abasteix - proveeix”.

“Per alimentar-se”.

“Per a alimentar-se bevent aigua”.

La inscripció del darrere del vas a la seva base és pot llegir de dues maneres o en el sentit de que abasteixi i proveeixi de la funció que té un plat o vas, és a dir, d’alimentar-se, beure aigua. O per la banda directa de indicar que és per alimentar o per alimentar-se amb aigua. De totes formes està indicant una finalitat de la funció del plat com a estri per posar aigua o aliment i mantenir la higiene d’aquest tot recordant-se la seva funció. S’ha d’interpretar que aquest tipus d’inscripcions és prou corrent i és normal si no es disposava de zones i armaris on posar-los per evitar donar-li un mal us que no correspongui a la salut o finalitat que ha de tenir. La representació dels animals a la cara interna pot ser a raó d’indicar cap a quin ésser ho utilitzava, en aquest cas sembla indicar que no era un plat per l’ús dels humans sinó per a alimentar o donar de beure als animals, en concret al cavall.  En el sentit d'haver estat trobat junt a un enterrament humà a la necròpolis ens indicaria que era un plat votiu cap al difunt amb el sentit de que l'alimenti i el proveeixi d'aliment en el més enllà. Podria ser un objecte que ja fos propietat del difunt o de manera menys possible degut a que coure la peça necesita d'un procés llarg d'elaboració que fos creat per a representar la seva possessió de dos cavalls i que es veiés proveeït amb ells al més enllà, o simplement perquè era un objecte que s'utilitzava i representava una de les possesions que tenia.

CO 57; CO 58; CO 59; CO 60. Conjunt de bols amb la mateixa inscripció. Estat fragmentari. Pertany a la cultura de la Golasecca III A 2, segona meitat del s. 5 a.e.c. segons la seva tipologia. Trobat a Prestino, Como, Como , Lombardia, Itàlia, al camp de la Via Mantegna, l’any 1995-1997, durant una excavació realitzada per la Soprintendenza Archeologica della Lombardia. Actualment és a la Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio per le province di Como, Lecco, Monza-Brianza, Pavia, Sondrio e Varese, Milano.

(Font: < https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B757_Prestino   ;

https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B758_Prestino  ; 

https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B759_Prestino  ;

https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B760_Prestino  >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

S E K E Z O S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri SE / SE KE + ZU + US

Viure, vida / omplir, treure aigua, elaborar cervesa, ocupar + mossegar, dent + lloc – sang, vísceres – peix - mort

“Lloc per a omplir-se i mossegar”.

“Lloc per a omplir-se de mossegades”.

“Lloc per a omplir les mossegades”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Lloc per a omplir-se i mossegar” / “Lloc per a omplir-se de mossegades”.

Aquests bols de ceràmica contenen una inscripció que ens indica la seva utilitat i funció, eren bols per a menjar, per a omplir-se i mossegar o fer mossegades. Així doncs conté una paraula que podríem entendre com a ‘(plat) per a menjar-hi’. Això indica que tenien uns aspectes sobre la higiene apresos i serien plats que es cuidarien de tenir-los nets i de utilitzar-los per a la finalitat de menjar en ells.

·PETITA CERÀMICA GLOBULAR AMB UN OLI O UNGÜENT PER FER D'AIXOVAR AL LLOC ON DESCANSA UN COS FENT QUE SIGUI EL LLOC SANT·

VR 24 ceràmica globular de Verona, conservada a la Soprintendenza per i Beni Archeologici per il Veneto amb número d’inventari VR 91591. Fotografia i dibuix representatiu de la inscripció per S. Marchesini. Mesura 5,2 d’ample, té un diàmetre de 6,6 cm. Es troba en condició completa. Provinent de la cultura de La Tène D, datació sobre el 150-50 a.e.c. segons el seu context arqueològic. Va se trobada a Verona, Veneto, Itàlia, al camp del Seminari Vescovile Maggiore, al context del camp US 2631, entre els anys 2005 i 2009. Va ser trobada a una fosa excavada a la terra on es trobava un home adult que va ser inhumat de 50 a 60 anys d’edat, orientat de nord a sud amb el cap apuntant al nord, probablement va ser embolcallat per una mortalla, juntament amb un ric aixovar funerari d’objectes de ceràmica i metall, incloses les monedes.

(Font:  Stifter, D. (2020). Cisalpine Celtic. Palaeohispanica. Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua, 20, 335-365 . https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i20.375 )

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri  ES + KI + KU + UR + I + KU + UŠ / US

Establiment , temple, altar, reliquiari, lloc sant, altar santuari + lloc, cap avall, sota terra, terra, país, contrada + lloc, pondre, descarregar, col·locar – forat – enfortir-se + protegir, servir – home, persona – extispisci, cos, bony, entranyes – juntament, corresponent un a l’altre, el mateix + oli, ungüent - celebrar, lloar, honrar - rei + (KU bis) + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat / camí, vora, costat – adjacent, vorejar, picar

“Fes aquest forat sota terra un lloc sant per a lloar aquesta persona que es col·loca al costat”.

“Fes aquest forat sota terra un lloc sant per a protegir amb l’oli-ungüent el seu costat”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Fes aquest forat sota terra un lloc sant per a lloar aquesta persona que es col·loca al costat. / Fes aquest forat sota terra un lloc sant per a protegir amb l’oli-ungüent el seu costat”.

Aquesta petita ceràmica ovalada té un format típic per a dur un oli, un ungüent, un perfum, o una medicina. S’han trobat de semblants que també han estat traduïdes amb escrits diferents al que té aquesta. En aquest cas la inscripció ens detalla no el tipus de contingut que tenia a dintre, sinó que ens detalla la seva funció totalment relacionada amb la situació en la que va ser trobada com a part d’un enterrament d’un home de 50-60 anys d’edat. La ceràmica ens indica que aquesta ceràmica i el seu contingut és col·loca al costat del mort per a fer el lloc sant, és a dir, a mode d’altar i sanejament de l’espai i ens diu que és per a protegir amb l’oli o l’ungüent aquest forat a terra o per a lloar a aquesta persona que es situa al seu costat. És tota una tradició que els difunts que tenien un bon enterrament fossin acompanyats d’olis i perfums que protegirien el cos de la degradació de la putrefacció i dels insectes, de vegades no calia untar tot el cos, sinó que la utilitat era durant la lloança del mort en el velatori, un perfum al seu voltant feia evitar que s’apropessin els insectes, s’hi posessin i donessin mala imatge o acceleressin la seva descomposició a més els morts agafen mala olor i és també per això habitual que es situessin al seu costat, sobre el seu cos, inclòs a l’aixovar funerari aquest tipus d’ofrena.

MI· 1 Nosate. Bol o plat, classificat com a una pàtera de ceràmica. Mesura 5,2 cm d’alçada, el diàmetre de la boca fa 22 cm i el peu de la base 8.8 cm de diàmetre. Es va trobar trencat en quatre fragments. Prové de la cultura de La Tène D, datat segons la tipologia sobre mitjans del s. 1 a.e.c. Trobat al lloc de Nosate, Milà, Llombardia, Itàlia; l’any 1905 al Civico Museo Archeologico de Milano, número d’inventari A 0.9.5109.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/MI%C2%B71_Nosate >.

• Transcripció en alfabet de la inscripció en celta lepòntic cisalpí des del Lexicon Leponticum (LexLep). Aquesta transcripció ha estat revisada i es totalment correcte, es troba al marge de la base a la cara exterior del plat:

P E T U

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri P(I) + E + TU

Boca – unitat de capacitat + recollir, mesurar gra – ordi, cereals + sopa, beuratge, potatge

“Capacitat per a recollir potatge”.

“Capacitat per a les sopes-farinetes/potatge d’ordi”.

"Alimentar-se amb farinetes/potatge d'ordi".

"Mesura de capacitat de farinetes d'ordi".

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Per a les sopes-farinetes / potatge d’ordi”. / "Mesura de capacitat de farinetes d'ordi".

La inscripció ens pot conduir a unes lectures lleugerament diferents, però de segur que pel que podem llegir ens està indicant que és un plat capacitat per recollir aliment. Sembla ser que la inscripció ens detalla que és per a un potatge o beuratge d’ordi, és a dir, un potatge o farinetes d’ordi. Aquest aliment era la base d’alimentació diària de la majoria de la població a l’antiguitat i a l’edat mitjana. Els potatges d’ordi s’elaboraven deixant bullir l’ordi tant que aquest quedava com un puré o una polenta actual. El potatge o farineta d’ordi se li podria afegir altres aliments per enriquir-ho com: greix de porc, herbes aromàtiques, faves, bledes, cols, o afegir fruits secs ja era símptoma de dia festiu. Per exemple, igual que fou l’aliment base i diària de la població, els gladiadors s’anomenaven hordearii, perquè la seva dieta era bàsicament i gairebé de manera exclusiva aquest potatge d’ordi i, potser, d’altres cereals i llegums. És més habitual del que es creia que les inscripcions en plats i bols o vasos expliquin en algún punt el tipus de contingut que poden contenir-hi, això denota que dedicaven certs utensilis a una finalitat i no pas a una d'altre, això ens explica que tenien, de certa manera, un pensament amb interés sobre la higiene i la netedat alhora de consumir aliment, a més d'informar per a recordar per a que era tal objecte evitant barrejar els seus usos, salvant-lo de que fos emprat per a altres usos. També, podriem llegir que és tracta d'un plat que té la mesura de capacitat d'un plat d'ordi, les olles comunitàries eren habituals a les casernes romanes, als campaments d'exèrcits o als monestirs medievals, era habitual que es contessin la mesura del plat a donar amb cullerades o amb un mateix utensili per ser emplatat, un mateix tipus d'estri per emplatar ajudava a mantenir una quantitat semblant de menjar per a cada persona.

·LÀMPADA D'OLI PER HONRAR·

MI 2 Parabiago. Classificada com a una copa, segons la inscripció té una funció de bol. Tipus arqueològic, ceràmica esmaltada de negre, Lamboglia 16 /Morel 2864. Mesura 3,6 cm de d’alçada, 8,8 cm de diàmetre i la base fa 4,4 cm de diàmetre. Es troba en estat complet. Prové de la cultura Augusta, datada sobre el s I a.e.c. segons la tipologia. Es va trobar a Parabiago, Milà, Llombardia, Itàlia, a un camp romà, el 1877, al marge d’un cementiri. Actualment és al Civico Museo Archeologico, Milano, número inventari A 0.9.5212.

(Font: < https://lexlep.univie.ac.at/wiki/MI%C2%B72_Parabiago  >.

• Transcripció en alfabet de l’inscripció en celta lepòntic cisalpí des del Lexicon Leponticum (LexLep):

A T E P

• Transcripció revisada. La forma d’un pal correspondre al valor I, no s’ha de confondre amb el signe per a E que no es troba en aquesta inscripció, per tant, hi ha dues I inscrites:

A T I I P

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri A + TI + I + P(I) (/DIB / DI)

Moment, temps – part d’una balança, costat + mescla, barreja – roba+ oli, mantega – lloar celebrar, honrar + capacitat, unitat de capacitat (/cremar, encendre una flama / brillar, resplendir)

“Capacitat amb oli i una roba al costat”. (ATIPI)

“Per al moment d’encendre una flama”. (ADIB)

“Capacitat per resplendir i fer lloança” . (ADIIPI)

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Capacitat amb oli i una roba al costat”. (ATIPI)

“Per al moment d’encendre una flama”. (ADIB)

“Capacitat per resplendir i fer lloança” . (ADIIPI)

Degut a la seva forma, la seva mesura, el lloc on ha estat trobat i a la seva inscripció podem assegurar que es tracta d’un vas o bol per a dipositar oli i encendre un tros de teixit. La inscripció ens assegura sense marge d’error que és una làmpada d’oli per emetre llum i fer lloança als difunts. La localització on va ser trobat ens confirma el que podem entendre de la inscripció, doncs va ser trobat a la vora d’un cementiri. La mida és petita per posar-se al costat, les làmpades d’oli no requereixen de ser gaire grosses, l’oli crema molt lent i un recipient així pot durar 8 hores o més estant encès.  Aquesta làmpada d’oli no té cap vora per recolzar la metxa, però això no treu que sigui una làmpada d’oli, la metxa podria recolzar-se cap a l’exterior, o situar-se flotant sobre una base de suro perforada, a aquesta part es diu papallona. La làmpada es posava al costat de la estela del difunt per tal de lloar, i honrar als difunts. La llum de la làmpada simbolitzava que guiava l’ànima per a que no es perdés a les tenebres i trobés el seu destí, també com a recordatori de que aquell mort continuava entre els vius.

·'ALABO I ADMIRO L'ESQUERDA DEL PLAT'·

MI 3 Paderno Dugnano. Bol en forma de pàtera de ceràmica. Mesura 4,7 d’alçada, 18,9 cm de diàmetre i la base té 7 cm de diàmetre. Es troba en estat complet tot i danyat, la fissura que té ha estat produïda per un mal assecatge de la peça i la seva cocció quan encara estava el fang humit, no va fer esclatar la peça doncs estava gairebé tota seca però es va fisurar per un extrem. Pertany a la cultura de La Tène D2, datació sobre mitjans o la segona meitat del s. I a.e.c. segons el seu context arqueològic. Va ser trobada a Paderno Dugnano, Milà, Llombardia, Itàlia; a un lloc d’enterrament, una tomba, juntament amb MI 4 i MI 5, l’any 1956. Actualment és al Civico Museo Archeologico, Milano, amb l’inventari A 0.9.14258. La tomba va ser trobada a 100 m d’una altre descoberta el 1959 a la Via Roma 36. El numero d’inventari estatal és 7342.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/MI%C2%B73_Paderno_Dugnano >.

• Transcripció en alfabet de l’inscripció en celta lepòntic cisalpí des del Lexicon Leponticum (LexLep). La transcripció ha estat revisada:

U I S A

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

UISA

sumeri U + I / IS + ŠA

Admirar, observar + lloada, honrada, celebrar, alabar / llimar, esmerilar, sorra + esclafit, espetec, petar, trencar, fracturar, esquerdar

“L’admiro i l’alabo tot i estar trencada”.

“L’admiro i l’alabo esquerdada”.

“Observo i alabo la seva esquerda”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“L’admiro i l’alabo tot i estar trencada”.

“L’admiro i l’alabo esquerdada”.

“Observo i alabo la seva esquerda”.

És molt interessant el que van fer amb aquesta peça. Cal remarcar que el tipus de fissura o esquerda que té és forma sense cap variable per una error durant el procés de cocció, és deguda a que la ceràmica es va formar, es va deixar assecar un temps, però no el suficient i alguna zona de la peça encara va retenir una mica d’humitat, això va fer que la peça sí que s’endurís sense esclatar en bocins, però tot i mantenir-se s’obrís una fissura o esquerda a un petit extrem. Aquesta fissura no debilita la peça de ceràmica, doncs la resta de la peça està cuita bé i s’ha endurit tota la peça durant el procés de cocció ja amb la fissura. L’error pot venir o bé per el assecatge no va ser pas uniforme, o per haver humidificat una zona per llimar-la en sec abans de coure, o perquè el temps no va acompanyar a que s’assequés bé. Tot i així tal com veiem a la inscripció, el propietari o productor d’aquest plat de ceràmica estava ben cofoi de que fos sols una esquerda, o li recordava que encara era pràcticament útil, o que sort l’admira i alaba tot i tenir l’esquerda, doncs d’haver-se esclatat dintre el forn de cocció de ceràmica juntament amb altres peces, cal saber que els forns de ceràmica requereixen de molta crema de fusta i sempre es realitza la cocció d’un conjunt de ceràmiques, no d’una sola i aïllada, doncs d’haver esclatat i no haver estat sols una esquerda, l’esclafit hagués fet que sortís disparats els fragments i bocins, ho fan gairebé com una bomba, i hagués fet malbé altres peces de la cocció, per tant no era pas una mala notícia que sols tingués una esquerda durant la cocció, s’havia d’estar agraït i, així ho va deixar escrit a la seva base. Però tot i el que diu es clar i també ho és l’estat del plat, cal obrir la hipòtesi en relació a on ha estat trobat. El plat va ser trobat a una tomba com a aixovar funerari, o com a plat on deixar les ofrenes. És habitual que als difunts se’ls hi presentés aliment i aquest fos deixat a l’altar del déu o sobre la ceràmica, plat o bol, al costat del lloc d’enterrament. Què podria fer que escriguis al darrere d’aquesta ceràmica per a ser portada a la tomba com a element per a dipositar les ofrenes ‘l’admiro i l’alabo esquerdada’? Podem pensar varies situacions, o bé que no anava gaire còmode a la economia i sort va tenir de poder comprar un plat amb fissura o d’obtenir-lo de franc per a aquesta funció funerària. O bé que servia de reflexa en relació a l’estima i l’amor que professava al difunt, pensant ‘encara que s’hagi esquerdat el cor, l’admiro i l’alabo’, ho faig tal com és i es troba. Sigui com sigui el fer aquesta inscripció denota que està agraint la utilitat de l’objecte tot i no estar en perfectes condicions.

·AIXOVAR PER A VESSAR LÍQUID O FER OFRENES LÍQUIDES·

MI · 5 Paderno Dugnano. Bol en forma de pàtera. Mesura 4,3 cm d’alçada, 19,7 cm de diàmetre i la base fa 6,7 cm de diàmetre. Pertanyer a la cultura de La Tène D2, datació sobre mitjans o segona meitat del segle I a.e.c., segons el seu context arqueològic. Es va trobar a Paderno Dugnano, Milà, Llombardia, Itàlia. Va ser trobada a una tomba juntament amb MI 3 i MI 4, l’any 1956. Actualment és al Civico MUseo Archeologico, Milano, amb el número d’inventari de A 0.9.14259.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/MI%C2%B75_Paderno_Dugnano >.

• Transcripció en alfabet de l’inscripció en celta lepòntic cisalpí des del Lexicon Leponticum (LexLep). La transcripció ha estat revisada:

TI

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

TI.

sumeri TI

Abocar, vessar, posar una beguda o líquid, servir

“Per vessar-hi”.

“Per abocar-hi”.

“Per posar una beguda o líquid”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Per vessar-hi”.

“Per abocar-hi”.

“Per posar una beguda o líquid”.

És clar que d’entre les ofrenes una era per a posar menjar, un altre plat era per a posar un líquid de beguda i així completar l’àpat, i també podria acompanyar una llàntia d’oli o bol per la llum o flama, i podria haver un altre per a deixar aixovars o objectes preuats o que recordessin al difunt. En aquest cas MI 3 probablement per la forma serviria com a plat per deixar el menjar físic. Per altre banda, aquesta ceràmica MI 5 que és un plat o bol amb profunditat servir a per o fer la libació sobre el difunt o per dipositar la beguda o líquid per acompanyar l’aliment i completar així l’àpat. Cada plat té una funció específica, d’aquesta manera era fàcil no barrejar les seves utilitats doncs podien reconèixer per a què era cada utensili.

NM · 11, moneda d’or.  Mesura 1,9 cm, pesa 6,68grams. Datació segons la seva tipologia de ca. II a.e.c. Trobat a Valais. A l’anvers s’observa tres paralel·les, un triangle amb una quadrícula un cercle am bun punt.  Al revers hi ha la inscripció en Lepòntic cisalpí amb 7 signes.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B711 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

K A S I L O I

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri KA + SI / SIL + LU + U + I

Acció – pagament, pagament de renta + carregar, omplir, ocupar / donar en confiança, confiar + persona, home, governant + acció – admirar, admiració – tot, totalitat, món + lloar, celebrar, honrar

“Per ser confiat a una persona per a lloar el pagament”.

“Ser confiat pel governant lloat com a pagament”.

• Traducció completa i conclusions:

“Per ser confiat a una persona per a lloar el pagament”.

“Ser confiat pel governant lloat com a pagament”.

Estem davant d’una moneda, amb la inscripció que ens detalla com en tants altres casos que es tracta d’una moneda que es va donar o rebre cap a una persona com a pagament.

NM · 5. Dracma, Lejeune A5, Pautasso 12, Arslan XV. Monedes d’aliatge de plata, amb coure, estany, plom i traces d’antimoni. Mesura 1,4 cm, pesa 2,00 grams. Datació per tipologia sobre el 80 a.e.c. Es coneixen 32 peces com aquesta o semblants. Va circular per Ticino, Como, Bergamo, Pavia, Milano, Cremona, Valais, Alessandria i Val d’Aosta.  

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B75 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

R I K O I 

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri RI / RI(G) + KU + U + I

Conduir lluny, imposar, col·locar, vessar / Donar, donació + metall, plata + aliatge de metall + lloar, honrar, celebrar – reial, rei

“Aliatge de plata lloada com a donació”.

“Aliatge de plata lloada per a fer donació”.

“Fet vessant un aliatge de plata”.

• Traducció completa i conclusions:

“Aliatge de plata lloada com a donació”.

“Aliatge de plata lloada per a fer donació”.

“Fet vessant un aliatge de plata”.

Estem davant d’una moneda que porta inscrit el metall amb el qual està elaborada, indicant-nos que es tracta d’un objecte fet d’aliatge de plata, i que és per a ser donat com a donació o de plata que ha estat donada. També pot tenir la lectura de reforç de l’acció de com ha estat feta  dient que “s’ha fet vessant un aliatge de plata”. D’aquesta manera corroboraven la qualitat de l’utensili i mostrant part del concepte del seu tipus de valor segons el material del qual es composa.

NM·9. Stater, Lejeune B1, Pautasso ‘Salassi’ B. A una de les cares conté un trident, un patró de graella triangular i la llegenda. Moneda d’or. Mesura 1,75 cm, pesa 6,943 grams. Datació sobre el s. II a.e.c. Es coneix sols una peça d’aquesta tipologia. Va circular per Aargau.  Conté una inscripció amb dos línies i 8 signes (3 : 5).

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B79  )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

A N A

T I K O U

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri A + NA

Pagar + persona, humà – acció

“És per a pagar”.

“Per a que les persones paguin”.

sumeri TI + KU + U + U

Barreja, mix + metall, plata + aliatge de metall + acció

“Fet amb la barreja d’aliatge de metalls i plata”.

• Traducció completa i conclusions:

“És per a pagar”.

“Fet amb la barreja d’aliatge de metalls”.

Aquesta és una altre moneda que de manera parcialment diferent ens descriu el tipus de material amb la qual està feta. Ens descriu que està feta amb un aliatge, és possible que no fos or pur, a més de que es veuen coloracions diferents, i l’or pur no és corrent perquè és massa tou per portar-lo, conservar-lo sense que es malmeti i manipular-lo. La part superior de la inscripció ens diu que serveix per a pagar, donant a entendre la seva funció i viabilitat com a moneda de pagament.

NM 4. Moneda d’aliatge de plata. Drachma, Lejeune A4, Pautasso 10, Arslan XIII. A la cara hi ha una cara  femenina, al revers un lleó amb la seva llegenda escrita.  Mesura 1,4 cm de diàmtre. Pesa 2.20 grams. Datació ca. 130-110 a.e.c. Es coneixen 74 monedes així. Àrea de la regió Lombarda, Gerenzago, Pavia; Verdello, Bergamo, Burwein, Graubünden; Brentonico, Trento. 

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B74 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

P I R A K O S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri PI / PIR(IG) + RA + KU + US

Capacitat / lleó + aplastar, ser imprès, imprimir un segell + lloc, descarregar, pondre + pepita de metall – fundació, fermament fundat

“El lleó imprès com a segell a una pepita de metall”.

“Impressió del segell del lleó sobre una pepida de metall”.

• Traducció completa i conclusions:

“El lleó imprès com a segell a una pepita de metall”.

“Impressió del segell del lleó sobre una pepida de metall”.

Aquesta moneda porta el segell imprès del lleó i això és el que ens diu la inscripció que té com a llegenda a la banda de la bèstia-lleó que porta en relleu. Probablement aquest segell s’identificava amb els típics valors culturals del lleó, el del poder i força d’un rei que els dominava aposentat. 

NM 6.1. Drachma, Lejeune A6, Arslan IV. A la cara hi ha un bust de dona amb arracades penjant i amb diadema laureata, també pot tenir collarí, al revers hi ha un musol escanyolit amb les plomes ben marcades i les orelles, amb uns grans ulls. La llegenda està al lateral d’aquest aucell. Mesura 17 mm, pesa 3,63 grams. Prové de la cultura de Golasecca III A. Datació ca. primera meitat ca.s. 4 a.e.c. Es coneixen 5 monedes així. Ciruclaven per la regió Padaniana. Veure NM 6.2.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B76.1 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

seχeθu

S E Z/G E T/D U

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri SES / SE + E / GE + T/DU

Ocell / Viure, vida + observar, mirar / llogar, pagar una renta, pagar, presentar-se + còpia, exemplar, escrit + envestir – fixar dret – retenir, mantenir sota custòdia, detenir

“Exemplar de l’ocell que observar i ser fixat dret”. (Aquí la paraula ens estaria indicant Mussol o una Óliva) 

“Ocell que presentar-se amb l’exemplar per a custodiar el pagament”. (Aquí ens present una relació simbòlica d’aquest ocell en relació a l’acció de pagar, la de guardar, custodiar, protegir, cuidar,...), o “Ocell que presentar-se amb l’exemplar per al pagament que escolta la custodia d’un pres” o “Presentar-se com exemplar pel pagament per a la custòdia d’una vida”.

• Traducció completa i conclusions:

Lectura 1:

“Exemplar de l’ocell que observar i ser fixat dret”.

Lectura 2 i variants:

“Ocell que presentar-se amb l’exemplar per a custodiar el pagament”. “Ocell que presentar-se amb l’exemplar per al pagament que escolta la custodia d’un pres” o “Presentar-se com exemplar pel pagament per a la custòdia d’una vida”.

Aquesta moneda és interessant el sentit que podria tenir. La lectura com us he fet saber pot ser 1: indicació de les qualitats del tipus d’ocell representat, per tant podria ser el nom de l’ocell ‘ ocell que observar i ser fixat dret’. La lectura 2 ens indica que l’ocell és un símbol de custòdia, protecció, cuidar-se’n, guardar el pagament que es faci amb aquesta moneda, però també té la lectura de ser que es presentar-se com a exemplar pel pagament d’una vida custodiada o sobre la custòdia d’una vida, aquí podem prendre-ho també en el sentit simbòlic de l’ocell, sent l’ocell de la mort, de la tempesta, és a dir, aquell ocell que apareix quan ve la mort per a custodiar la vida o per a detenir-la, sent també el significat de l’ocell que es podria prendre com a nom d’aquest, a partir de la definició simbòlica. Però també podria tenir una aplicació, aquestes monedes podrien ser forma de pagament per a lliurar un ostatge, o per a pagar la sobre al vida d’un animal. També, hi pot haver la probabilitat de ser en nom de la dona (la cara) qui paga per a tenir la custòdia sobre una vida, del fill, com a dret matern, o com a pagament per a que la dona s’encarregui dels fills. O per detenir una vida, és a dir, per a pagar la mort d’algú o sobre el destí de la mort d’algú, per exemple la moneda posada alhora d’enterrar algú per a conduir-lo al món dels morts. Aquests podrien ser els sentits simbòlics d’aquesta au en una moneda, i que es recolza amb el significat de la inscripció. Tot i així podria senzillament ser una manera de dir i atribuir a aquest animal que causa diverses creences la custodia o la protecció de l’acció pròpia de fer el pagament fos quin fos aquest i la seva finalitat.

·EXEMPLAR SOBRE LA CUSTÒDIA D'UNA VIDA AMB EL PAGAMENT·

NM 6.2. DIdrachm, Lejeune A6, Arslan IV. A la cara hi ha un bust de dona amb arracades penjant i amb diadema laureata, també pot tenir collarí, al revers hi ha un cèrvol. La llegenda està al lateral d’aquest animal. Mesura 19,6 mm, pesa 7,4 grams. Prové de la cultura de Golasecca III A. Datació ca. primera meitat ca.s. 4 a.e.c. Es coneixen 2 monedes així. Circulaven per la regió Padaniana. Veure NM 6.1.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B76.2 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

seχeθu

S E Z/G E T/D U

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri SE + E / GE + T/DU

Viure, vida + observar, mirar / llogar, pagar una renta, pagar, presentar-se + còpia, exemplar, escrit + envestir – fixar dret – retenir, mantenir sota custòdia, detenir

“Pagar la còpia per la vida i la custòdia”.

“Viu que paga per la custòdia (d’un retingut o mort)”.

• Traducció completa i conclusions:

“Pagar la còpia per la vida i la custòdia”.

“Viu que paga per la custòdia (d’un retingut o mort)”.

Estem davant de la mateixa inscripció que el NM 6.1. Tot i que el 6.1 tenia dos lectures i una podria relacionar-se amb les qualitats i característiques del mussol que es relacionaven amb l’acte de pagar. Trobar aquesta inscripció ara amb un cérvol ens confirma la lectura simbòlica, “Còpia per a pagar la vida i la custòdia”, “Viu que paga per la custòdia (d’un retingut o mort)”, és a dir, és un tipus de moneda que seria lliurada per a pagar la conducció d’un mort cap al lloc dels morts i/o el pagament per a que sigui lliurat un ostatge que és sota custòdia i/o detingut, o per a pagar per detenir la vida d’un. Cal fer saber que el cérvol simbolitzava a la cultura celta la renovació i regeneració, per la caiguda de la seva cornamenta i creixement anual, també tenia igual que el mussol la connexió entre els mons dels vius i dels morts, com un guia espiritual i psicopomp conduint les ànimes i els esperits. Fet que igual que el mussol confirma la lectura 2 feta en NM 6.1 aquí és confirma la lectura que es fa amb NM 6.2. 

NM 8. Drachma de bronze, Arslan XIV. A la cara la moneda està molt gastada i sense gairebé relleu interpetable, al revers trobem el lleó tot i molt desfigurat. La llegenda està al lateral d’aquest animal i és diferent a la d’anteriors casos estudiats. Mesura 1,4 cm de diàmetre, pesa 1,752 grams. Prové de la cultura de Golasecca III A. Datació ca. primera meitat ca. 130 – 110 a.e.c. Es coneix 1 moneda així. Circulaven per la regió Padaniana.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B78 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

N A T O R I S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri NA + TU + UR + IS

Segell + líder + lleó + sorra, muntanya

“Segell del lleó líder de les sorres o de la muntanya”. 

• Traducció completa i conclusions:

“Segell del lleó líder de les sorres o de la muntanya”. 

Aquesta moneda porta com a llegenda la inscripció reial, el títol que porta és de “segell amb el lleó líder de la muntanya o de les sorres”. Com a identificatiu de moneda reial i verídica.

NM 15. Lejeune C1. Moneda de plata. Mesura 1.6 cm. Pesa 2,5 grams. Datació ca. finals s.3 començaments s. 2 a.e.c. S’han trobat 480 monedes així. Circulaven per la Vall del Baix Roine.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B715 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

I A I L K O U E S I

...altres monedes tenen inscrit:

I A I L K O U E

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri (IA / I + A) + IL + KU + U U + E  + SI

(Oh!  / lloat, celebrat, rei, honrar + treball – progenitor, salari) + aixecar, contenir una entrada de contabilitat, sostenir – taxa - treballador + descarregar, pondre, lloc, emplaçar – enfortir +  acció – muntar, carregar, conduir un cavall (bis) + pagar, recollir + vida, vital – retornar un pagament

“Honra el salari que enforteix el treballador conduint la paga que recollir i se li retorna com a pagament”.

“Lloat com entrada de comptabilitat o taxa per pondre i carregar-muntar com a pagament per ser retornat”.

• Traducció completa i conclusions:

“Honra el salari que enforteix el treballador conduint la paga que recollir i se li retorna com a pagament”.

“Lloat com entrada de comptabilitat o taxa per pondre i carregar-muntar com a pagament per ser retornat”.

Aquestes monedes tenen dues lectures, una és la de ser part del pagament de la paga dels treballadors per la seva feina o com a prèstec. L’altre és la de ser una entrada o taxa com a pagament per a que fos retornat una cosa. Podria formar part d’una entrada per retornar une estat a una població, per retornar algú raptat, o com a prèstec, o com a mateix tribut i taxa cap a l’estat de l’imperi romà que els acotava obligant-los a pagar taxes, per tant en aquest cas el final seria llegit com a part del pagament que es carrega per a ser retornada, és a dir, part del pagament que és dels guanys obtinguts per a retornar-se a les arques. El símbol del cavall és molt comú a les monedes de diverses cultures. Doncs indica moviment, càrrega, conducció, i la seva paraula, segons la seva modulació SISI, per a cavall podria llegir-se amb el significat com a pagament que es retorna, o pagament que es condueix per una altre cosa o com a pagament pel o de canvi.

NM · 16. Tipus de moneda Lejeune C2. Mesura 1,45 cm, pesa 2,3 gr. Datació primera meitat del II segle a.e.c. S’han trobat 17 monedes d’aquesta tipologia. Circulava per la zona baixa de la bahia del Rhone. A l’anvers hi ha una cara mentre al revers un cavall, amb un segell a la part inferior en forma de creu encerclada amb punts i la inscripció a la part superior. El cavall és un mascle amb les potes aixecades, això ens indica l’acció de sostenir-se i de ser un brau i fort com un bronco o un mustang. 

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B716 )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

I A Z U S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri I + AZ + UŠ

Rei – lloat, honrar, celebrar + brau, aguantar, portar, resistir, sostenir + fundació – pepita de metall

“Sostenir la fundació reial”.

“Moneda sostinguda pel rei”.

• Traducció completa i conclusions:

“Sostenir la fundació reial”.

“Moneda sostinguda pel rei”.

A la inscripció tenim l’oració de lloança per a esmenar que aquesta moneda té recorregut legal, que és sostenida i portada per norma reial. També podria ser un nom amb títol de rei inclòs en el mateix nom i anomenat com a ‘Brau fundador’ o ‘Sotenidor de la fundació’ (del lloc o estat). La inscripció es relaciona amb la imatge del cavall brau, fort, impetuós i salvatge que es resisteix a ser domat, donat a que es sosté sobre les dues potes del darrere, com a mascle, semblant al que coneixem i anomenem com un mustang o un bronco.

·MONEDES D'ALIATGE DE METALL PEL PROFIT FINANCER·

NM 17. Drachma, moneda, Lejeune C2 d’aliatge de plata. Pesa 2,42 grams. Va circular per l’oest transalpí entre el Rhone i els Alps. A la cara hi ha una cara laureata o no segons la moneda, a la creu hi ha el cap d’un cavall o bust d’aquest, amb la llegenda K A S I O S.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B717 >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

K A S I O S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri KA + SI + U + US

Pagament, pagament de renda, profit periòdic que ret un actiu material o financer + acció – il·luminar – recordar, remembrar – vida, vital + aliatge + pepida de metall – fundació

“Aliatge fet de metall pel profit financer o com a pagament d’una renda”.

• Traducció completa i conclusions:

“Aliatge fet de metall pel profit financer o com a pagament d’una renda”.

Aquesta moneda porta la llegenda escrita de ser un aliatge de metall elaborat com a pagament d’una renda, o com a actiu financer. D’aquesta manera es dona valor a la funció de la moneda com a moneda que serveix per a pagar. Podria indicar-se la funció més específica de ser una moneda per  a pagar la renda o una finança.

NM 19. Moneda de bronze. Tipologia de moneda Semis. A un cantó (tot i que no ho he observat a la imatge ni dibuix arqueològic) hi ha el cap de Júpiter, a l’atre la proa d’un vaixell i la inscripció (tampoc s’ha pogut observar amb la documentació gràfica). Pesa 18,4 grams. Pertany al període de la República Romana, anys 217-197 a.e.c. Es coneix sols una moneda així. Actualment a Arezzo, Museo Archeologico Statale “Gaio Cilnio Mecenate”, desde que va ser trobada el 1890.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/NM%C2%B719 >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

A R E U I Z I E S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri A + R(I) + E + U + IZI + ES

Salari, pagar, treball + soltar, deixar anar, llançar, imposar, abocar + renta, pagar, pagament +  aliatge de metall +  foc, braser + refredat, fred – acció

“Aliatge de metall fet al foc com a salari alliberat per a fer pagament”.

• Traducció completa i conclusions:

“Aliatge de metall fet al foc com a salari alliberat per a fer pagament”.

Tot i que la documentació gràfica no és coherent per a mostrar la descripció que es fa d’aquesta moneda, ni per documentar ni tant sols la inscripció que conté, he fet la traducció d’aquesta seguint la descripció documentada al Lexicon Leponticum. Aquesta ens està dient que és un aliatge de metall fos al foc o cuit al foc, que serveix per a salari i per alliberar-se com a pagament.

·PES DE FUS PER A LA LABOR DE TEIXIR·

BG 15 Parre. Fus de pedra. Diàmetre 3,6 cm, gruix de 2 cm. Es troba en estat complet. Datació ca. s. 5 a.e.c. segons el context arqueològic. Va ser trobat a Parre, Bergamo, Lombardia, Itàlia, al camp de Parre Castello. Context arqueològic u.s. 347, l’any 1988, durant la excavació feta per la Soprintendenza Archeologica della Lombardia. Localització actual a la Soprintendenza per i Beni Archeologici della Lombardia, Bergamo.  

(Font:  https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BG%C2%B715_Parre )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

K A T U A

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri KA + TU + A

Acció + batre, teixir + treballar, labor

“Per a la labor de teixir”.

“Per a treballar el teixit”.

• Traducció completa i conclusions:

“Per a la labor de teixir”.

“Per a treballar el teixit”.

Aquesta pesa de fus com a topall o del procés de teixir com a pes pel fil, o per a l’hora de debanar i crear el fil de les fibres, ens descriu amb llengua lepòntica, la seva utilitat com a objecte. És una forma habitual en els objectes d’etiquetar-los per a la funció que fan. En aquest cas ens descriu que és per a la feina de teixir.

GR 3 Castaneda. Gerra de bronze amb bec, de tipus Scnabelkanne, Tipus 2A, Vorlauf.  Cultura de Golasecca III A 3. Datació finals s. V – principi s. IV a.e.c. segons el seu context arqueològic. Trobat a Castaneda, Graubünden, Suïssa, al camp 53, el 1935. Actualment es troba al Rätisches Museum (Chur), inventari III C 135a. la gerra és prou vertical amb un coll llarg amb la part superior inclinada en forma de bec, té una nança ornamentada.

(Font: < https://lexlep.univie.ac.at/wiki/GR%C2%B73_Castaneda  >.

• Transcripció en alfabet de l’inscripció en celta lepòntic cisalpí des del Lexicon Leponticum (LexLep):

uecezusezt:aststaz:χusus

• Transcripció revisada:

U E S? E Z? U S E Z? T : A S T S T I A? Z? :  X U S U S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri U + EŠ? + E + Š?US + EŠ? + T(E) : AS + T(A)S + TI + A?Š? :  XU + ŠUS

carregar + aigua – referedar + endur-se, recollir + cobrir, enfonsar-se + aigua + assignar feina, apropar-se : Acció + adherir, incrementar, augmentar + acció + costat, lloc + un : mostrar, ensenyar + caure

“És per a carregar-se d’aigua enduent-se-la enfonsant-la a l’aigua : i adherir-la fent pel seu costat: mostrar-la en fer-la caure”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“És per a carregar-se d’aigua enduent-se-la enfonsant-la a l’aigua : i adherir-la fent pel seu costat: mostrar-la en fer-la caure”.

Després de fer la lectura de la inscripció, tot i que té algunes dificultats no del tot clares i que podrien variar la comprensió de la inscripció, podent-se a relacionar amb SUR o SU que podria dir ‘llet’. La primera part ens indica la funció que té la gerra. Aquesta gerra de bronze servia per a carregar-se i recollir d’aigua en enfonsar-se a l’aigua. Finalment, la inscripció continua dient que és per a per-la caure i mostrar-la per al seu costat. D’aquí que la inscripció estigui just en el bec de la gerra i a la bora del bec. Així doncs la inscripció ens detalla la funcionalitat.

BI 1 Cerrione. Estela de pedra. Mesura 108 cm d’alçada, 44 cm de gruix i 13 cm de profunditat. Condició completa. Prové de la cultura de la República Romana, datació ca.s. 100-40 a.e.c. segons context arqueològic. Lloc Cerrione, Biella, Piemonte, Itàlia, de la necròpolis de Cerrione, del terreny número 3. Trobat l’any 2000 durant una excavació. Actualment al Museo del Territorio Biellese, Biella, 82203.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BI%C2%B71_Cerrione )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

S I P I O N I O S

L U K I O S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri SI + PI + U + UN + I + U + US

Que el cel – il·lumina – recorda + guarniment + elevada, cel, celestial, alçar + tot, món, admiració + lloar, celebrar, honrar + terra – acció – dormint, mort + estirar, anidar, aplastar, construir el niu – costat, lloc

“Il·lumina’l elevant-lo al cel lloant-lo i honrant-lo en aquest lloc a terra”.

sumeri LU + KI + U + US

Persona, governant – pertorbar, remoure – cobert, encendre’s + terra, més avall, abaix, inframón + terra – acció – dormint, mort + estirar, anidar, aplastar, construir el niu – costat, lloc 

“Aquí al costat avall a terra hi ha morta una persona o governant”.

“Aquí a terra hi ha dormint estirat una persona o governant”.

“Cobert aquí avall a terra en aquest lloc”.

• Traducció completa i conclusions:

“Il·lumina’l elevant-lo al cel lloant-lo i honrant-lo en aquest lloc a terra.

Aquí al costat avall a terra hi ha morta una persona o governant. / Aquí a terra hi ha dormint estirat una persona o governant”.

Estela funerària anònima indicant que en el lloc que va ser posada hi havia a terra un cos d’una persona o governant per a que fos conduit al cel i per honrar-lo. No sabem el nom, el que hi ha inscrit és una denominació de que hi ha un cos jacent estirat a sota terra, no és pròpiament un nom, per molt que s’assembli a Luci, Lucios, Lucius, Lucas, Lluch, no és en aquest cas un nom. En aquest cas és tracta d’una inscripció genèrica per citar i fer assabentar a la gent que aquí hi ha un cos jacent i mort asota de la terra. La paraula més llarga és una paraula per a honrar i lloar al mort dient que sigui elevat al cel i il·luminat conduïnt-lo cap aquest. Això ens mostra un gran respecte cap al mort, una vegada s’és mort creien en el més enllà, i probablement la mort no era el final, per això no posaven la composició escrita de “Tal persona amb nom Pepet ha mort, que el cel el lloï”, perquè encara que fossin morts el nom no era tant important, hi havia molts amb noms semblants, i no era pas el lloc per macar el registre, sinó per honrar el cos del difunt i dedicar-li una oració als lleus, un lloc senyalat per a que aquests el condueixin cap al cel. El que m'agradaria saber és si es va excavar més avall d'aquest lloc, saber com va ser trobada si tombada o depeu enterrada, i si es va excavar tot el voltant en 360º, i si ho van fer si van trobar un cos o no, si aquest tenia objectes. Potser que aquesta estela fou traslladada del seu lloc original i finalment sepultada.

Per a qui vulgui pensar que es tracte d’un nom propi la part LUKIOS, vull fer veure la modulació de: l’anglès luck, el català, anglès, castellà Lumos, i el castellà Luar, l’italià Luce, e català Llum, Llúcia, per exemple. Però tot i que a la traducció del lepòntic celta-cisalpí podríem pensar que el mòdul LU significa ‘encendre’s, cobrir completament’, no correspondria al nom ni a cap relació directa amb la il·luminació, el foc, la brillantor; si nó que ens seguiria indicant que es tracta d’anomenar al lector que aquí avall a terra hi ha algú jacent enterrat. Veure exemples a continuació:

Luck. anglès Luck

sumeri LUG + UK

Vida + il·luminació, exaltat, lleó

"Exaltació vital".

"Il·luminació vital".

"Vida il·luminada".

"La bona vida, és una sort".

Lumos. català Lumos castellà Lumos anglès Lumos

sumeri LU + LUH + MU + US

Cobrir - encendre's + net, refinat + cel - il•luminar - conjur - foc + conduir, processar - costat, vora, camí, manera

"Encendre una il•luminació neta a la vora".

"Cobrir o encendre un foc que il•lumina netament el camí".

Veure Llum.

Luar. ‘llum del Sol que la Lluna reflexa a la Terra per la nit’. castellà Luar 

sumeri LU + AR

Cobrir completament, encendre + el Prat, Alabança

“Cobrir o encendre el prat que es fa alabança”.

Llum. català Llum castellà Luz anglès Light

sumeri LUM

Fructificar, fructífer, replet, satisfet, prosperar, brillar

“Brillar”.

“Ser o deixar satisfet”.

“Que és fructífer”.

“Que fa prosperar”.

Llúcia. català Llúcia castellà Lucía

sumeri LU + SIG / ŠE + A

Flamerada, remoure + lloc / plor, arrencar, llàgrimes + força, lloc, poder

“Ser que li van arrencar allò que dona poder a les llàgrimes”.

Luce. italià Luce castellà Luz català Llum

sumeri LU + ZE, ZI, ŠE

Cobrir - encendre + foc, encendre un foc

“El que cobreix el foc (=la llum)”.

“Encendre un foc”.

Luz. castellà Luz italià Luce català Llum

sumeri LU + Z(E), Z(I), Š(E)

Cobrir - encendre + foc, encendre un foc

“El que cobreix el foc (=la llum)”.

“Encendre un foc”.

·ESTELA PEL PROGENITOR-FILL QUE SIGUI LLOAT I PORTAT CAP A L'INFRAMÓN·

BI 2 Cerrione. Estela de pedra. Mesura 64 cm d’alçada, 22,5 d’ample i 11 cm de gruix. Es troba en estat fragmentari. Prové de la cultura de la República Romana, datació ca.s. 100-40 a.e.c. segons context arqueològic. Lloc Cerrione, Biella, Piemonte, Itàlia, de la necròpolis de Cerrione, del terreny número 129. Trobat l’any 1999 durant una excavació. Actualment al Museo del Territorio Biellese, Biella, 82299.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BI%C2%B72_Cerrione )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

A K I ? I O S · M A T I K I O S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri A + KI + ? + I + U + US · MA + TI + KI + U + US

Progenitor, fill, descendent – lloc + terra, més avall, abaix, inframón + ? + lloar, celebrar, honrar + terra – acció – dormint, mort + estirar, anidar, aplastar, construir el niu – costat, lloc. Marxar, anar-se – cremar – casa – bot, barca, vaixell + de fusta – de peix – costat, vora + terra, més avall, abaix, inframón + terra – acció – dormint, mort + estirar, anidar, aplastar, construir el niu – costat, lloc

“Al progenitor o fill que hi ha avall a terra ? que es lloï aquest lloc on dorm. (Des d’aquest lloc a terra marxar-se cap a l’inframón. / Que al vaixell pescador de l’inframón o vaixell de fusta de l’inframón hi sigui estirat)”.

• Traducció completa i conclusions:

“Al progenitor o fill que hi ha avall a terra ? que es lloï aquest lloc on dorm. (Des d’aquest lloc a terra marxar-se cap a l’inframón. / Que al vaixell pescador de l’inframón o vaixell de fusta de l’inframón hi sigui estirat)”.

Estem davant d’una estela que ens fa una oratòria per a que el progenitor o fill que ens indica que hi ha aquí a terra sigui dut per marxar a l’inframón, o que sigui dut per marxar amb el vaixell de l’inframón portat estirat en aquest.

·ESTELA PER A QUE EL DÉU SOL EL CONDUEIXI A L'INFRAMÓN.

BI 3 Cerrione. Estela de pedra. Mesura 133 cm d’alçada, 25d’ample i 14 cm de gruix. Es troba en estat fragmentari. Prové de la cultura de la República Romana, datació ca.s. 70 -40 a.e.c. segons context arqueològic. Lloc Cerrione, Biella, Piemonte, Itàlia, de la necròpolis de Cerrione, del terreny número 127. Trobat l’any 2000 durant una excavació. Actualment al Museo del Territorio Biellese, Biella, 82301, 82302.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BI%C2%B73_Cerrione)

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

O T U K I O S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri U + UTU + KI + U + US

Mort, derrotat, dormir – admirar – conduir – tot, món - terra + déu solar + terra, més avall, a baix, inframón + terra – acció – dormint, mort + estirar, anidar, aplastar, construir el niu – costat, lloc

“Que el déu solar condueixi la terra del lloc dels difunts”.

“Que el déu solar condueixi cap a l’inframón”.

• Traducció completa i conclusions:

“Que el déu solar condueixi la terra del lloc dels difunts”.

Un fet interessant és la relació de ser el déu solar el que condueix cap al lloc dels morts, l’inframón. Mantenint en el passat de la llengua lepòntica la relació típicament anomenada a l’actualitat d’anar a la llum o ser portat per la llum cap a la mort.

BI 4 Cerrione. Estela de pedra. Mesura 165 cm d’alçada, 66 d’ample i 35 cm de gruix. És en estat danyat però complet. Prové de la cultura de la República Romana, datació ca.s. 100  - 40 a.e.c. segons context arqueològic. Lloc Cerrione, Biella, Piemonte, Itàlia, de la necròpolis de Cerrione. Trobat l’any 1994-2002 durant una excavació. Actualment al Museo del Territorio Biellese, Biella, número d’inventari 86402.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BI%C2%B74_Cerrione )

• Transcripció del celta lepòntic cisalpí:

E S O N I U S : U R E N T I 

A K I T U : E S O N I U S

U E R I O U N O S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri E + SU + UN + I + U S : UR + EN + TI

Establiment, estació lunar, contenir, cabina, temple + entranyes, cos + cel, celestial, elevar, alçar + lloar, celebrar, honrar + estirar, anidar, aplastar, construir el niu – costat, lloc : Ungir – copejar, aixecar vaixells, fer maons cuits, estendre, posposar – enemic, hostil – cos principal, volum – home, persona – serventa + sacerdot – governant, mestre, senyor + de fusta – de peix – costat, vora

“Aquí a aquest lloc es contenir el cos per lloar-lo celestialment : L’home governant d’aquesta vora”.

sumeri A + KI + TU : E S O N I U S

fill, progenitor – força - lloc + terra, més avall, a baix, inframón + acció - líder – sacerdot – conjurar, encanteri : [E + SU + UN + I + US, bis]

“Aquí a terra hi ha el progenitor: aquí a aquest lloc el cos celestialment es estirat per ser lloat”.

sumeri U + E + RI + UU + UN + US

Tot, món – carregar – conduir – terra - admirar + establiment, estació lunar, contenir, cabina, temple + plorar, lamentar, llagrimejar + admiració – acció (bis) + cel, celestial, elevar, alçar + estirar, anidar, aplastar, construir el niu – costat, lloc

“Tothom el lamenta en aquest establiment amb admiració per elevar-lo al lloc del cel”.

• Traducció completa i conclusions:

“Aquí a aquest lloc es contenir el cos per lloar-lo celestialment : L’home governant d’aquesta vora”.

“Aquí a terra hi ha el progenitor: aquí a aquest lloc el cos celestialment es estirat per ser lloat”.

“Tothom el lamenta en aquest establiment amb admiració per elevar-lo al lloc del cel”.

En un principi sense noció em suggeria si era ESONIOS el nom del difunt que es repetia, però no és el cas. Aquesta paraula, ESUUNIUUS, ens indica que hi ha un cos en un lloc per ser lloat celestialment;  o que un cos és estirat per ser lloat celestialment, el que seria el gairebé mateix. El lloc que marcava i havia enterrat l’home governant d’aquest costat, és a dir, el governant d’aquesta localització immediata a la necròpolis de Cerrione. Ens indica que està a terra aquest progenitor, i torna a remarcar per a ser lloat, mentre tothom li plora i lamenta en el lloc d’aquesta làpida amb admiració, per ajudar a conduir-lo cap al cel o per elevar-lo o alçar-lo del lloc on jeu mort. Seria interessant saber si aquesta va ser la seva localització original, i aleshores si es va excavar bé per trobar restes d’aquest governant del qual potser trobaríem algun indicatiu en forma d’objecte del seu estatus, ja sigui una fíbula, o una arma, per suposar un exemple. Les esteles o làpides de l’antiguitat no feien falta que indiquesin com a registre el nom del mort o la seva edat, sinó que normalment dedicaquen una informació a indicar que hi havia un cos enterrat, i una oració d’oratòria per a lloar-lo o conduir-lo cap a l’inframón o cap al cel. De vegades, inclou informació relacionada amb el mort, sigui el seu càrrec o alguna informació extra en molts pocs casos. Això fa pensar que era més important en molts casos la pròpia senyalització, indicatiu de certa indicació d’higiene i de respecte a una zona terrenal, i el culte com a dedicatòria que el record de la persona morta tal i com coneixem avui dia, que es recorda la família, la edat, el període que va viure, tot això no era una informació que la gent sàpigues, per exemple la gent acostumava a no saber la seva edat abans dels registres, i potser no tenien llinatge.

·ESTELA FUNERÀRIA ON JEU UN HOME PER A QUE SIGUI ALEVAT CELESTIALMENT·

BI 7 Cerrione. Estela piramidal trencada en dues peces, va ser trobada al camp 188 de la necròpolis de Cerrione, datada a la fase 1 (100 – 40 a.e.c.) la qual contenia les restes mortals d’un home de 25 – 30 anys. Mesura 110 cm d’alçada, 38 cm d’amplada i 15 cm de profunditat. Pertany a la cultura del període de la república romana, anys 50 – 30 a.e.c., segons el context arqueològic. Trobat a Cerrione, Biella, Piemonte, Itàlia, l’any 2000. Actualment és al Museo del Territorio Biellese, Biella, número inventari 86409.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BI%C2%B77_Cerrione )

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum, amb alguna mena de derivació i alteració:

S I N U S · U I D O N U S

• Transcripció fidel a la inscripció:

S I N U S · U N P O N U S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina, recordo que segons les pautes modulars que han ajudat a identificar la modulació de milers de paraules conegudes, una consonant sense valor vocàlic se li atribueix el valor vocàlic anterior a aquesta:

sumeri SI + NU + S(U).  UN + PU + UN + US / UŠ

Vida, viure – ocupar – cel, celestial – il·luminar – recorda, recordatori, remembrar +  home, persona – creador, engendrador + cos, entranyes. Eleva, alça, cel, celestial + forat, profunditat, contenidor + Eleva, alça, cel, celestial + camí, lloc, superfície / mort – fundació 

“Hi ha la vida del cos d’un home / Il·lumina el cos d’aquest home / Recorda el cos d’aquest home / Ocupa el cos d’aquest home. Eleva’l d’aquest forat cap el camí del cel / Eleva’l d’aquest forat elevant a aquest mort”.

• Traducció completa i conclusions:

“Hi ha la vida del cos d’un home / Il·lumina el cos d’aquest home / Recorda el cos d’aquest home / Ocupa el cos d’aquest home. Eleva’l d’aquest forat cap el camí del cel / Eleva’l d’aquest forat elevant a aquest mort”.

Efectivament, segons la traducció, és una estela que demarca la situació d’un mort, tal com es va trobar, la inscripció ens anomena que és un home, i vertaderament es van trobar les restes del cos d’un home difunt de 25 – 30 anys de vida, la resta d’informació acompanya a l’oració habitual de indicar el que hi ha en aquella àrea del terreny i de que sigui alçat el difunt cap al cel, associant la creença religiosa amb algun destí celestial. Aquesta estela no ens personifica cap nom del difunt, ni cap tret més que anomenar-lo com a ‘home’.

·ESTELA FUNERÀRIA D'UN TREBALLADOR HONRAT PER TOTS RECORDAT AMB LA SEVA MILLOR VESTIMENTA·

BI 8 Cerrione, estela piramidal d’esquist trabada al camp 158 de la necròpolis de Cerrione, datada a la fase 1 del 100.40 a.e.c., específicament el 100 – 70/60 a.e.c. Mesura 122 cm d’alçada, 52 cm d’amplada màxima, i 15 cm de profunditat, es troba la inscripció danyada a la meitat de la primera línia inscrita. Pertany al període de la república romana, 100 – 60 a.e.c. segons el context arqueològic. Trobat a Cerrione, Biella, Piemonte, Itàlia, entre els anys 1994 i 2002 durant l’excavació. Actualment al Museo del Terriotrio Biellese, número d’inventari 86407.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/BI%C2%B78_Cerrione >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum, amb alteració de l’ordre. Hi ha una zona del mig de la primera línia que està malmesa i podrien haver fins a dos valors de lletres:

S I P I U. K O I L  [ ] I O S

• Transcripció fidel a la inscripció:

K O I L ? ? I O S

S I P I U

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri KU + U + IL ? ? + I + U + US

Descarregar, emplaçar, dipositar + a terra – llit – pau - forat + sostenir, aixecar, portar – un treballador + ? ? + celebrar, honrar, lloar - rei + tots + eleva, alça, cel, celestial + camí, lloc, superfície / mort – fundació

“Hi ha dipositat en aquest forat a terra un treballador ? ?  que és lloat per tots cap al cel”

“Hi ha dipositat en aquest forat a terra sostingut ?? sent lloat per tot cap al cel”.

“Hi ha un mort dipositat a aquest forat a terra un treballador ?? honrat elevadament per tots”.

sumeri SI + PI + U

Vida, viure – ocupar – cel, celestial – il·luminar – recorda, recordatori, remembrar + vestit, peça de roba, uniforme + gran, de metall, millors

“Il·luminat amb les millors vestimentes”.

“Recordat amb la millor vestimenta o armadura”. 

• Traducció completa i conclusions:

“Hi ha dipositat en aquest forat a terra sostingut ?? sent lloat per tot cap al cel. / Hi ha un mort dipositat a aquest forat a terra un treballador ?? honrat elevadament per tots.

Il·luminat amb les millors vestimentes. / Recordat amb la millor vestimenta o armadura”. 

Aquesta estela ens indica que va acompanyar l’enterrament d’un mort que fou un treballador que va ser honrat per varies persones. Curiosament ens acaba escrivint SIPIU, que fa referència a ’ser recordat o il·luminat amb les millors vestimentes o armadures’, per tant ens podem fixar en una cosa, que tal i com fem avui dia ja era costum amortallar amb una roba preuada per fer lluir a la víctima, això ens podria suposar que el mort seria vist, per tant que es feia la vetlla per a completar la seva inhumació. A més, és habitual acompanyar la mort d’un guerrer amb la seva arma i armadura, fet que podria ser un detall més que ens doni la inscripció, llegint-se ‘recordat amb la millor vestimenta’, com a ‘recordat amb el millor uniforme de metall’. La forma piramidal o triangular molt allargada és habitual en les esteles amb inscripcions lepòntiques celtes-cisalpines. 

·ESTELA FUNERÀRIA D'UN GOVERNADOR, ESCRITA AMB SIGNARI LEPÒNTIC PERÒ AMB VOCABULARI LLATÍ·

PG 1 Todi. Estela amb inscripció a l’anvers i revers. Pedra Travertina, forma paralelepipede. Mesura 63 x 59 x 20 cm.  Estat danyat amb pèrdua de fragments. Datació mitjans s. II finals s. I a.e.c. Es va trobar a Todi, Perugia, Umbria, Itàlia, al camp del Mausoleu, va ser mencionat primer l’any 1839. Actualment al Museo Gregoriano Etrusco, Vaticano, número d’inventari 14958.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/PG%C2%B71_Todi >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum:

Anvers:

]ụṛṇụṃ

/]oisis:druti:f/

frater:eius/

minimus:locauie/

]atuitqui

at?]eknati:truti?ṇi/

]nitu:lokan:koisịs/

r?]utiknos

Revers:

o?]sis/

drutei:f:frater/

eius/

minimus:locau /

it:et:statuit

ateknati:trut / 

ikni:karnitu/

artuaś:koisis:t /

ṛụṭịknos:

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

Anvers:

sumeri ] UR + ṆỤ + (U)Ṃ

Cos principal, extispici – persona – vas – reunir, recollir + persona – creador, engendrador + persona

“Vas del cos de la persona”.

sumeri /] UU + ISIS / SIS · D(U)R + U + TI · F/

acció – derrotar – dormir – conduir – alimentar - admirar + llagrimeix, gemegar, lamentar, tristesa, susurrar / lloar, honrar, celebrar + proveeix · Estar inactiu, seure, habitar, morar, estada + acció – terra - forat + lloc, costat, vora · F = (Frater / Fill)?

“El qual lamentem amb tristesa / Proveeix-li la lloança · a el lloc de la seva estada· F”.

sumeri P(AP) + RA + (TER / TE + ER(E)) · E + I + US/

Pare + acció – pur, clar + (foraster / membrar + anar, marxar) · Casa, temple, estat, contenidor, caixa + lloar, honrar, celebrar + acompanyar, que és adherit, niu, construir un niu

“Qui fer de pare · se’l lloa en aquest temple per acompanyar-lo”.

sumeri MI + NIM + US · LU + U + KA + U + I + E/

Encomiem + per elvar-lo, alçar-lo + seguir, acompanyar · Persona, aquell qui, governant, senyor, mestre + acció + acció – pagament de la renta + acció + lloem, honrar, celebrar – rei +  veure – confiem – supervisar, calmar

“Encomiem per seguir-lo i elevar-lo · Com a governant que és rei supervisor / Com a governant lloat per la confiança que feia”.

sumeri ]A + TU + I + T(I) + KU + I

Poder – progenitors, fills – temps, moment + líder – acció + lloar, celebrar, honrar + costat, lloc + emplaçat, descarregat, disposat, pondre + lloar, celebrar, honrar 

“Aquí en aquest lloc que es disposa per lloar-lo se’l celebra i honra en el temps”.

sumeri [A + T]E + K(I) + NA + TI · T(U)R + U + TI + ? + ṆI/

Poder – progenitors, fills – temps, moment + enforteix – membrar + terra, cap a vall, inframón + persona – cel, celestial + lloc, costat, vora · Ser petit, estret, reduït, disminuir + admirar - acció + lloc, costat, vora + ? + un mateix – aura - acció

“Enforteix  als progenitors que posen a vall a terra situada la persona · En el lloc que és fet petit”.

sumeri ]NI + TU · LU + U + KAN · KU + U + ISỊS/

Aura – un mateix + purificar – conjurar – liderar · Persona, aquell qui, governant, senyor, mestre + acció – pau – dormir + porta, entrada · Enfortir-se – forat – emplaçar, descarregar, pondre + acció – derrotar – dormir – conduir – alimentar - admirar + riure, felicitat, llagrimeix, gemegar, lamentar, tristesa, susurrar

“Purifica l’aura · de la persona que entra a la son · en aquest forat on dorm somrient”.

sumeri R?]U + TI + K(I) + NU + US

Terra - conduir + costat, lloc + terra, cap a vall, inframón + persona – creador, engendrador + acompanyar, que és adherit, niu, construir un niu

“Construcció per a l’acompanyament en aquest lloc a terra per a la persona (situada sota terra)”.

Revers:

sumeri U U + ISIS / SIS /

acció – derrotar – dormir – conduir – alimentar - admirar + llagrimeix, gemegar, lamentar, tristesa, susurrar / Proveïr

"".

“Proveeix”.

sumeri D(U)R + U + TE + I · F · PA(P) + RA + (TER / TI + ER(E))

Estar inactiu, seure, habitar, morar, estada + acció – terra - forat + membrar + lloar, celebrar, honrar· F = (Frater / Fill)? · Pare + acció – pur, clar + (foraster / membrar + anar, marxar)

“Honra el lloc de la seva estada· F · Qui fer de pare”.

sumeri · E + I + US /

Casa, temple, estat, contenidor, caixa + lloar, honrar, celebrar + acompanyar, que és adherit, niu, construir un niu

“Se’l lloa en aquest temple per acompanyar-lo”.

sumeri MI + NIM + US · LU + U + KA + U /

Encomiem + per elvar-lo, alçar-lo + seguir, acompanyar · Persona, aquell qui, governant, senyor, mestre + acció + acció – pagament de la renta + accií – admirar 

“Encomiem per seguir-lo i elevar-lo · Com a governant que és rei supervisor / Com a governant lloat per la confiança que feia”.

sumeri I + T(I) · ED / E + T · (E)Š + TA + TU + I + T(I)

lloar, celebrar, honrar + lloc, espai, costat · perdre, pujar , ascendir / confiar, veure, mirar – parlar – emergir, criar, supervisar, calmar, marxar, sortir + ser aprop de · establiment, temple – tenda, pavelló + adherir, augmentar, incrementar +  líder – conjurar – acció + lloar, celebrar, honrar + lloc, espai, costat

“Que en aquest espai se’l lloï · Per estar a confiar-li · Les lloances que li fan costat en aquest temple”.

sumeri A + TE + K(I) + E + NA + TI · T(U)RUT / [possiblement la mateixa forma conservada a l’anvers TUR U TI NI]

Poder – progenitors, fills – temps, moment + enforteix - membrar + terra, cap a vall, inframón + presentar, marxar, anar, supervisar, calamar – confiar – veure’s + persona – cel, celestial + lloc, costat, vora · Ser petit, estret, reduït, disminuir + admirar - acció /

“Enforteix  als progenitors que posen a vall a terra situada la persona · En el lloc que és fet petit”.

sumeri I + K(I) + NI · KAR + NI + TU/

lloar, celebrar, honrar + terra, a vall, inframón, estat + un mateix, aura ·  Il·luminar, brillar, aixecar-se + un mateix, aura +  líder – conjurar – acció

“Honra l’aura d’aquesta terra · Il·lumina l’aura del líder”.

sumeri AR + TU + AŚ · KU + U + ISỊS · T(I) /

Himne de lloança, fama, per a celebrar, alabar  + conjurar, encantar + acció · Enfortir-se – forat – emplaçar, descarregar, pondre + acció – derrotar – dormir – conduir – alimentar - admirar + riure, felicitat, llagrimeix, gemegar, lamentar, tristesa, susurrar · lloc, espai, costat

“Aquest himne de lloança celebra · la forta admiració que lamentem o per a felicitar · aquest espai”.

sumeri ṚỤ + ṬỊK(I) + NU + US:

Construcció, edificació – acció + terra, cap a vall, inframón + persona – creador, engendrador + acompanyar, que és adherit, niu, construir un niu

“Construcció per a l’acompanyament en aquest lloc a terra per a la persona (situada sota terra)”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

Lectura final reconstruïda a traves de comparar les dues parts anvers-revers:

Anvers:

]ụṛṇụṃ

oisis · druti · f

frater · eius

minimus · locauie

atuitqui

ateknati · trutikṇi 

karnitu · lokan · koisịs

rutiknos

Revers:

oisis

drutei · f · frater

eius

minimus · locau

it · et · statuit

ateknati · trut 

ikni · karnitu

artuaś · koisis · t

ṛụṭịknos·

Part igual a l’anvers i el revers:

[...]

oisis · drutei · f · frater

eius · minimus · locau

[...]

ateknati · trutikṇi · karnitu 

[...]

koisịs · rutiknos

Anvers:

“Vas del cos de la persona.

El qual lamentem amb tristesa / Proveeix-li la lloança · El lloc de la seva estada· F.

Qui fer de pare · se’l lloa en aquest temple per acompanyar-lo.

Encomiem per seguir-lo i elevar-lo · Com a governant que és rei supervisor / Com a governant lloat per la confiança que feia.

Aquí en aquest lloc que es disposa per lloar-lo se’l celebra i honra en el temps.

Enforteix  als progenitors que posen a vall a terra situada la persona · En el lloc que és fet petit.

Purifica l’aura · de la persona que entra a la son · en aquest forat on dorm somrient.

Construcció per a l’acompanyament en aquest lloc a terra per a la persona (situada sota terra)”.

Revers:

“El qual lamentem amb tristesa / Proveeix-li la lloança ·

Honra el lloc de la seva estada· F · Qui fer de pare.

Se’l lloa en aquest temple per acompanyar-lo.

Encomiem per seguir-lo i elevar-lo · Com a governant que és rei supervisor / Com a governant lloat per la confiança que feia.

Que en aquest espai se’l lloï · Per estar a confiar-li · Les lloances que li fan costat en aquest temple.

Enforteix  als progenitors que posen a vall a terra situada la persona · En el lloc que és fet petit.

Honra l’aura d’aquesta terra · Il·lumina l’aura del líder.

Aquest himne de lloança celebra · la forta admiració que lamentem o per a felicitar · aquest espai.

Construcció per a l’acompanyament en aquest lloc a terra per a la persona (situada sota terra)”.

Després de fer la lectura a través de la traducció i de localitzar el tipus de jaciment, que ens situa aquesta estela en un mausoleu lloc en que va ser trobada, podem assegurar que es tracta d’una estela funerària. L’anvers i el revers contenen un escrit semblant en gran mesura, compartint gairebé la totalitat de l’escrit el que permet reconstruir petites parts que es troben faltant a l’actualitat. En negreta he remarcat els fragments que són diferents entre el revers i l’anvers, però no dista gaire. En els dos llocs es dedica la lloança i el lament per a un cos que és dormint, i mort enterrat sota terra en un vas, dient que era serà purificat per déu i lloat en el temple. En cap moment ens situa el nom del mort, però li dedica les paraules per lloar-lo i encomiar-lo. Segurament tal com es llegeix sigui la estela d’un governant que va ser lloat per la confiança que feia. A part, d’aquestes dades no tenim re més. És probable que en el mateix lloc on va ser trobada aquesta estela, més a baix a terra hi hagués un vas amb un enterrament d’un cos, potser amb algun utensili indicant l’estatus de governant o de persona poderosa. Desconeixem, segons la informació facilitada, fins quin punt es va excavar o si no va arribar a excavar-se doncs potser aquesta roca va ser trobada a la superfície, i potser en tal cas no es trobava al mateix indret on va ser situada en els seus orígens. Aquesta estela està considerada dintre del context del Lexicon Leponticum, però podria considerar-se de manera plena o gairebé en la seva totalitat una inscripció de llengua llatina feta amb l’alfabet o signari lepòntic celta-cisalpí. Tampoc podem saber ara si la mateixa estela funerària va servir per a dos enterraments, un a un costat i l'altre a l'altre ni si eren dos líders o un líder i el cònjuge. 

CO 48 Prestino. Estela de pedra sorrenca. Mesura 375 cm de llargària, 33 de gruix i 18 de profunditat. Prové de la cultura de Golasecca III A1. Datació ca. s. segon quart V a.e.c. segons context arqueològic. Localitzar a Prestino, Como, Lombardia, Itàlia, al camp de Fondo Giulini, l’any 1966, durant unes obres de construcció. Actualment al Museo Archeologico Paolo Giovio, Como, número inventari 8777. Es prèn la hipòtesi que fos una pedra constructiva, un arquitrau o pedra semblant d’un edifici.

(Font: <https://lexlep.univie.ac.at/wiki/CO%C2%B747_Breccia >)

• Transcripció segons el Lexicon Leponticum: 

uvamokozis : plialeθu : uvltiauiopos : ariuonepos : siteś : tetu

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri UB + A + MU + U + KU + U ZI + S(I) : PILI + AL + E + UUU : UB(U)L(U) + TI + A + U + I + UU + PU + US : A + RI + U U + UN + E + PU + US : SI + TEŠ : TE + TU

Enunciar – Part d’una porta – cavitat + lloc, costat – moment, temps + gran, bonica, bella – casa + acció, forat, aigua, conduir + emplaçar, pondre, descarregar + (U bis) + tallar – vida, respirar : Lloc de culte + acció + presentar, emergir, treure + (U bis x 3):  Flama + barrejar + (A bis) + (U bis) + celebrar, lloar, honrar + (U U bis) + entrada, boca – pou, cisterna, profunditat, curs o corrent d’un riu + acompanyar – costat, camí : (A bis) + distant – imposar, posar al seu lloc, conduir lluny + (U U bis) + aconseguir, cel, elevar, elevat, alçar + (E bis) + (PU bis) + (US bis) : Recordar – vasos -  carregar aigua o líquid, ocupar un líquid – cel + sentit de vergonya, cos nu, dignitat, vigor – ser oposat a – veu de : Àguila -  roba + Líder – netejar, banyar 

“Part d’una porta que enuncia el lloc bonic on es descarregar l’aigua a la vida : On hi ha present el culte : I la flama es barreja amb l’aigua lloant el curs d’aigua del camí : Conduint lluny l’aigua i aconseguint alçant-la per presentar el curs d’aigua al camí on els cosso nusos ocupen el líquid i : es netejar la roba, banyar la roba”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Part d’una porta que enuncia el lloc bonic on es descarregar l’aigua a la vida : On hi ha present el culte : I la flama es barreja amb l’aigua lloant el curs d’aigua del camí : Conduint lluny l’aigua i aconseguint alçar-la per presentar-la el curs del camí on els cossos nus ocupen el líquid i : es netejar la roba, banyar la roba”.

Aquesta pedra enuncia l’entrada a un lloc on podien rentar la roba i banyar-se en aigua. No sabem si va ser utilitzada per el mateix lloc d’un safareig i font on banyar-se, de fet la zona d’aquests jaciment ens indica que incloïa estructures de pedra, recintes i varis pous, i que estaria vinculat a un complexa monumental o zona de culte. Molt a prop hi ha la Fonte della Mojenca, potser aquesta llossa indicava la seva entrada i camí o podria ser un projecte de monumentalitzar i actualitzar l’estructura de túnel d’aquesta font excavada a la roca. Al doble de distància hi ha les Termes Romanes de Como és també probable que aquesta pedra fos tallada per ser portada a un lloc molt proper com el d’aquestes termes, Como tenia les termes més importants fora de la ciutat de Roma.

NO 21 provinent de San Bernardino di Briona. Es tracta d’una pedra de forma prou plana amb  10 línies inscrites en horitzontal i en lletra gran i una en vertical al costat de quatre cercles estrellats en 8 formatgets. Datació del ca. s. 2 - 1 a.e.c. Mesura 90 cm X 140 cm x 25 cm. Va ser trobada a San Bernardino di Briona, Novara, Piemonte, Itàlia, al camp d'Orcetto, l'any 1895, actualment es troba al Museo Lapidario della Canonica (Novara). 

(Font:  Stifter, D. (2020). Cisalpine Celtic. Palaeohispanica. Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua, 20, 335-365 . https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i20.375 )

• Transcripció segons l’esquema i la imatge de l’objecte NO 21 provinent de San Bernardino di Briona:

T V K O S · T O U T V S · P U

N K T E S V S O · P O I K V M

T V N O T V L I K N O I

K U I T O S

L E K V T O S

V N O K O P O K I O S

S E T U P O K I O S

E S V N E K O T I

V N V R E U I Š E O S

T V P O T V L O S

K V R N I T? U S

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri TUKU + US · TU + U + UTU + US · PU +

Pedra - adquirir, obtenir, tenir, casar-se + camí, vora, costat – adjacent, vorejar, picar · Purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + acció + crear una estàtua – déu solar + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat · recipient, base, forat, clot – boca, entrada + 

“Aquesta pedra del camí · Conjura o maleeix amb el déu solar per a bloquejar · l’entrada...”.

sumeri N(U) + K(U) +  TES + U +  SU U · PU + U + I + KUM

creador, engendrador – home, persona + lloc, emplaçar, pondre, col·locar – enfortir, força + dignitat – la unitat – ser oposats a + acció + totalitat, món, totalment · recipient, base, forat, clot – boca, entrada + abusar – conduir, montar, pilotar + rei, celebrar + fers, indignant, fúria, enfadat

“dels homes que són oposats al món · (i) entren celebrant(canalitzant) la indignació i la fúria”.

sumeri  TU + NU + U + TU + LI + K(I) + NU + U + I

Purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + creador, engendrador – home, persona + acció + purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + abundant + lloc, cap avall, sota terra, terra, país, contrada + creador, engendrador – home, persona + acció, abús – conduir + lloar, celebrar, honrar, rei

“Els homes lideren la gran purificació de les persones del país per l’abús del rei”.

sumeri  KU + I + TU + US

Lloc, emplaçar, pondre, col·locar – enfortir, força + celebrar, lloar, honrar, rei + purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat 

“Lloarem per enfortir-nos per a matar al líder”.

sumeri  LE + KU + TU + US

Aquesta taula escrita + lloc, emplaçar, pondre, col·locar – enfortir, força + purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat

“Aquesta taula escrita és emplaçada per enfortir la conjuració per a matar”.

sumeri  UNU + U + KU + PU + U + KI + UŠ / US

El tro + d’aquesta terra + lloc, emplaçar, pondre, col·locar – enfortir, força + recipient, base, forat, clot – boca, entrada + abusar – conduir, montar, pilotar – acció – terra + lloc, cap avall, sota terra, terra, país, contrada + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat / camí, vora, costat – adjacent, vorejar, picar

“El tro d’aquesta terra entra per a conduir el país a matar”.

sumeri  SE + TU + PU + KI + U + UŠ / US

Persones que viuen + purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + recipient, base, forat, clot – boca, entrada + lloc, cap avall, sota terra, terra, país, contrada + (U bis) + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat / camí, vora, costat – adjacent, vorejar, picar

“Les persones que viuen en aquesta terra lideraran el bloqueig de l’entrada”.

sumeri  EŠ + U + NE + KU + U + TI

Establiment, temple, santuari + terra + enfortir-se – d’aquesta + lloc, emplaçar, pondre, col·locar – enfortir, força + conduir, costat – tot, món - pau + costat

“Al santuari d’aquesta terra es posa al costat de la pau o del món”.

sumeri  UNU + R(I) + E + U + IŠE + U + UŠ / US

El tro + recolzar, imposar, alliberar, conduir lluny + confiar – país, contrada + (U bis) + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat / camí, vora, costat – adjacent, vorejar, picar

“El tro alliberarà al país que és fermament fundat”.

sumeri  TU + U + PU + U + TU + LU + UŠ / US 

Purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + (U bis)  + recipient, base, forat, clot – boca, entrada + (U bis) + Purificar, líder – conjurar, encanteri, maledicció + persones mestres, aquells qui – enterbolir, pertorbar + bloquejar – matar – fundació , fermament fundat / camí, vora, costat – adjacent, vorejar, picar

“Ens purificarem i liderarem a aquells que bloquegen i maten”.

sumeri  KUR + NI + T?US

Muntanya, terra estrangera, país -  entrar, convertir-se, esdevenir – hostil, alienat, estrany, negar, disputar, eliminar, ésser en el futur, enemic + aura – un mateix - acció + seure; habitar, residir; (estar) inactiu; prostrar-se; habitar; estar de servei

“Que es postrin els estranys i enemics”.

“Els habitants que resideixen a la terra estrangera / muntanya”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Aquesta pedra del camí · Conjura o maleeix amb el déu solar per a bloquejar · l’entrada...

dels homes que són oposats al món · (i) entren celebrant(canalitzant) la indignació i la fúria.

Els homes lideren la gran purificació de les persones del país per l’abús del rei.

Lloarem per enfortir-nos per a matar al líder.

Aquesta taula escrita és emplaçada per enfortir la conjuració per a matar.

El tro d’aquesta terra entra per a conduir el país a matar.

Les persones que viuen en aquesta terra lideraran el bloqueig de la seva entrada.

El santuari d’aquesta terra es posa al costat de la pau o del món.

El tro alliberarà al país que és fermament fundat.

Ens purificarem i liderarem a aquells que ens bloquegen i ens maten.

Que es postrin els estranys i enemics / Els habitants que resideixen a la terra estrangera - de la muntanya”.

Les explicacions oficials diuen que l’inscripció es formula per una llatinització que donaria el sentit d’inscriure noms amb càrrecs i part del seu llegat familiar, però cap informació més que ens pugui incloure informació del perquè d’aquesta inscripció, a més, no explica les representacions simbòliques que es repeteixen a l’estela. Segons l'explicació oficial diu: "Els fills de Dannotalos: Quintos, el legat, Andocombogios, Setubogios; i (els fills) d'Essandecottos: Andareuiseos (i) Dannotalos, han erigit aquest monument (cairn)”. Però això no té cap sentit. No te sentit perquè Tampoc te un per què que ho transcriuen com «tanotaliknoi / kuitos / lekatos / anokopokios / setupokios / esanekoti / anareuiśeos / tanotalos / karnitus». Però la inscripció no és ‘karnitus’, és K V R N I T U S. I no és  ‘takus toutes’ és T V K O S · T O U T V S · P U. A la transcripció vertadera dels valors inscrits fan servir upsilon 'U' i la realitat és que la transcripció que apliquen llatinitzada ells no fan servir upsilon sinò alfa 'A' en aquestes paraules. El signe de alfa en cisalpí és diferent al que la transcripció llatinitzada considera com a tal, per tant és una falsedat.

A més, no té sentit pensar en uns títols nobiliaris, i de noms de parents. Això només el fan servir els reis a les seves cartes i pergamins. A més, si només se suposa que diu això no se sabria per què ha estat erigit. Seria més lògic pensar a no derivar. Entendre la llengua cisalpina tal com es forma. Tot i que s’ha realitzat durant un període d’influència romana i llatina, no pot tenir sentit justificar que han emprat en signari celta-cisalpí paraules romanes si estaven sent envaïts pels romans i per la llengua llatina de manera imposada, sota un dur domini i trobant-se en combats constants. Era la invasió romana, no és lògic que els que eren envaïts escriguessin amb paraules romanes els noms propis, com en esteles posteriors romanes fetes per romans. I fos una mena de derivació de canvi fonètic tractant-los d'analfabets del llatí.

Segons em pogut traduir aquesta inscripció detalla una fundació que anuncia com es troben amb uns opositors que canalitzen i tenen fúria i ràbia, en nom d'un rei. I com anuncien que s'enforteixen per a matar a aquest líder. A més, es detalla que el santuari d'aquesta terra se situa al costat de la pau. Acaba dient que lideraran per a que es postrin els estranys i enemics estrangers.

Això té més sentit. És possible que fessin un ritual per com s'escriuen les línies i allò que ens diuen. Al costat del text hi han els cercles que semblen tenir una interpretació màgica i de ritualització. Els cercles solars, les quatre rodes o cercles radials que apareixen gravats al costat del text marginal són motius indiscutiblement simbòlics. Al món cèltic, la roda representa el déu del cel i del tro, i té un caràcter fortament profilàctic, de protecció i ritual. Hi ha quatre sols igual que hi ha 4 separacions pels celtes, igual que ara, d'estacions a l'any, indiquen el festival del foc, o el festival solar, que celebra els canvis estacionals al llarg de l'any. No tindria sentit decorar una simple llista de noms amb símbols de poder màgic tant potents. Les esteles frontereres o de camí a l’antiguitat s’utilitzaven de manera freqüent per a fer execracions i/o conjurs de protecció del territori, fixeu-vos que a la inscripció indiquen amb TUKUS que és 'aquesta pedra del camí', això és una bona manera de començar la inscripció, així ens l'assenyala com a element que conjura tal i com segueix dient l’inscripció: ‘maleeix amb el déu solar per bloquejar aquests opositors’. Curiosament aquesta part amb el significat de convocar al déu Solar és la oració que està al costat dels cercles radials que representen a aquest déu. Citen al déu Solar juntament als cercles en una lectura vertical, com si fos una teatralització d'elevació del conjur i de la oració. Mentre les raons del conjur s'expressen a les altres línies que formen un cos de lectura horitzontal. D'altre manera, la traducció llatinitzada deixen enlaire aquesta línia vertical sense traduir-la o aportant el sentit de citar les suposades nominacions. Perquè convoquen al déu Solar amb quatre estacions? És probable que sigui una cosa més que un el simple símbol per convocar-lo i ens indiqui que l'invoquen per tot l'any, per totes les diferents raons de les que té cura al llarg de les quatre estacions, tals com la plantació i l'alimentació del bestiar a la primavera amb l'Imbolc, la protecció al bestiar amb el Beltane, la collita amb el Lughnasadh, i el Samhain el final de l'any i honrar els ancestres i els morts. Per l'època en què està escrita i en entendre la inscripció escrita en cisalpí, i no en llatí, no té gens de llatí. Si a cas té llenguatge natural humà. Que els parlants de cisalpí no parlaven ni escrivien en llatí, ni tampoc estaven copiant noms i càrrecs romans del legatus, això és degut a un biaix de la historiografia tradicional que tendeix a veure-ho tot a través del prisma de Roma. Si es llegeix la llengua de forma purament nativa, tenien raons per ser llunyans a la influència romana que s’imposava, es veien envaïts a les seves terres per estranys, no per altres parlants de cisalpí ni veïns. I que, per tant, ens detalla la incursió i invasió produïda pels romans en aquestes terres, durant el període conegut com el de les invasions de la República Romana a la Gàl·lia Cisalpina que van acabar per destruir la cultura local, aquesta guerra mínim va durar 8 anys. Per tant, resaven i pregaven per tot l'any i pel que signifiquen els períodes de l'any per a tenir prosperitat i protecció. És completament lògic pensar que els nadius no farien servir l’alfabet dels seus invasors per honrar-los, sinó per conjurar envers el seu poder contra ells i deixar constància de l’agressió, per a posar els límits a la invasió. Els romans no escrivien aquest tipus de deixalles. I no és funerària ja que no indica enlloc lloances als morts ni a ningú que resti sota terra. La estela NO 21 no conté cap de les fórmules funeràries celtes típiques ni dedicatòries explícites a divinitats comunes que puguin tenir relació. I algú amb noms romans no cridaria en una llengua que no és la seva, a un déu Solar que no és el seu.

Per tant, aquesta estela no és un mer registre civil ni familiar, sinó un document polític-militar i un objecte màgic de resistència activa enfront de la invasió estrangera (romana). Les inscripcions buides, són molt habituals en la pràctica passada per a intentar entendre les inscripcions de llengües que no coneixíem. Però, aquest treball del mètode modular a pogut constatar com en centenars de casos i en milers de paraules de multitud de llengües les inscripcions arqueològiques ens diuen molt més del que són, i s’enfronta mostrant sobre la taula com normalitzen la traducció de les inscripcions amb la formació de “Nom + complement + Nom”, i això ja és una manera que no hauria d’existir ni ningú hauria d’encaminar-se a mirar de traduir així, doncs ni tant sols té la capacitat de justificar els noms ni en molts casos els complements o títols ni el llegat del nom i es queden tant amples. Les inscripcions ens diuen molt més de perquè han estat fetes sempre, amb el mètode modular se'ns ha obert un camí molt interessant per a conèixer la història del passat de la humanitat sigui provinent de la cultura que sigui.

·ESTELA FUNERÀRIA PER A LLOAR I SER ENVIAT AL CEL EL DIFUNT DIPOSITAT AL COSTAT A UN FORAT A TERRA·

TI 41 Stabio. Estela de pedra d'esquist micàci. Mesura 66 cm d’alçada, 43  cm d’ample i 5 cm de profunditat. Es troba en estat complet. La documentació fotogràfica l’ha fet Corinna Salomon, 2021. Prové de la cultura de la Tène D 1. Datació de finals de s. II, i principicis del s. I a.e.c. segons la seva tipologia. Trobat a  Stabio, Ticino, Suïssa, al camp de San Pietro di Stabio. L’any 1857, per casualitat. Actualment és al Rätisches Museum, Chur, número d’inventari III.C186.  Prové d'una zona d'enterrament representada per fins ara per dues tombes.

(Font:  Stifter, D. (2020). Cisalpine Celtic. Palaeohispanica. Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua, 20, 335-365 .< https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i20.375  > ; i 

< https://lexlep.univie.ac.at/wiki/TI%C2%B741_Stabio >.

• Transcripció en alfabet de l’inscripció en celta lepòntic cisalpí:

A L K O U I N O S

A Š K O N E T I

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri AL +  KU + U + U + I + NU + US

Aixada, pic - acció + col·locar, dipositar, escampar, descarregar – llaurar – forat + forat – a terra - pedra – acció + (U bis) + lloar, celebrar, honrar + persona, home – creador, engendrador - descendència + mort, matar – ensangonat

“Hem descarregat amb l’aixada un forat a terra per a lloar i honrar a la persona morta”.

sumeri AŠ + KU + (UN + E / U + NE) + TI

Maleïr – acció + col·locar, dipositar, escampar, descarregar – llaurar – forat + (sorgir, cel, celestial, estar alt o elevat +  marxa, sortir, treure, endur-se, recollir, enviar, superar, vigilar, calmar – casa, temple, país / conduir – carregar – apilar + braser, brases, foc enfortir ) + tipus de fusta – costella, costat

“El dipositem per a que sigui recollit i enviat al costat cel”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Hem descarregat amb l’aixada un forat a terra per a lloar i honrar a la persona morta.

El dipositem al costat per a que sigui recollit i enviat al cel”.

Aquesta estela és una estela funerària que marcava l’enterrament d’una persona. La inscripció està escrita en nom dels que han cavat el forat a terra al costat de l’estela esmenant la seva finalitat i deure que tenen amb els déus “Hem descarregat amb l’aixada fent un forat a terra per a lloar i honrar a la persona morta”. Després el consagren al cel marcant l’acte i la finalitat d’aquest gest d’enterrament “El dipositem al costat per a que sigui recollit i enviat al cel”. És interessant que una vegada són mortes les persones no era gaire important qui era, si no el deure moral que tenien els familiar o coneguts d’enterrar-lo i fer una oració als déus per a que el revessin a l’àmbit celestial. A més de marcar la zona al costat de l’estela com una zona on hi jau el cos del difunt. Però normalment, com s’ha vist en centenars d’inscripcions, no és gens habitual que apareguin noms antroponímics, contràriament al que es creia. L’espai per escriure era limitat i és més important mantenir els deures amb el déu o déus durant tot el llarg del temps que deixar sols el nom del difunt que ja ocuparia gairebé tota la inscripció de ser-hi escrit.

LI 1.1 Busca. Estela de pedra de quarsita, mesura 1 m d’alçada. Es desconeix la seva procedència cultural. Data sobre el s. VI – V a.e.c. Es va trobar a Busca, Cuneo, Piemonte, Itàlia, abans de l’any 1774. Actualment és al Musei Reali – Museo di Antichità, de Torino.

(Font: https://lexlep.univie.ac.at/wiki/Li_1.1_Busca >.

• Transcripció en alfabet de la inscripció en celta lepòntic cisalpí des del Lexicon Leponticum (LexLep):

MISUΘILARΘIALMUΘIKUŚ

• Transcripció revisada. Els sons theta, lletra grega Θ, els he transcrit amb el seu valor Z. A la part final han transcrit a Lexicon Leponticum “MUZIKUŠ”, però el darrer valor no forma dos triangles en aspa o dues pes confrontades, sinó una lletra M que té el valor “m”, es veu clarament a la imatge:

M I S U O I L A R Z I A I M U Z I K U M

• Traducció modular de la inscripció celta lepòntica cisalpina:

sumeri MI + SU + UU + I + LA + (A)R + ZI + A  + I + MU + ZI + KUM

Alabat, elogiem, encomiar, enaltim, celebrem + el cos, entranyes – decoració + pedra – terra – apilar – acció + celebrar, honrar, lloar + pesar, portar, mostrar – fer aigües, annegar, inundar + himne d’alabança, fama, per celebrar o alabar – pas, camí, presagi + la vida – tallar, treure, borrar, arrancar, desgarrador + progenitor, fill + plorar, alabar + casa – créixer, fer créixer alguna cosa, il·luminar – bo, bonic, bell – aplastar, destrossar, mastegar + vida + en calent

“Enaltim aquest cos apilant aquesta pedra per honrar i mostrar els himnes d’alabança sobre la vida desgarradora en calent d’aquest fill que plorem destrossats”.

• Traducció completa ordenada per a nosaltres i conclusions:

“Enaltim aquest cos apilant aquesta pedra per honrar i mostrar els himnes d’alabança sobre la vida desgarradora en calent d’aquest fill que plorem destrossats”.

La inscripció confirma que es tracta d’una estela funerària per a retre homenatge i l’alabança a un cos mort, en aquest cas, sembla ser que el cos es tractava del cos d’un fill, però podria ser simplement un progenitor. Tot i així, podríem arribar a llegir també que es tracta d’un recent nascut amb els mòduls LAR(AH) o LA AR. A la inscripció comencen amb una fórmula habitual en vàries llengües “MI...” aquest ens indica que estan fent alabança, elogi, encomien i enalteixen alguna cosa que hi ha en aquest indret o es comenta més endavant a la inscripció. La pròpia inscripció ens detalla que es un cos que està sota la pedra que és apilada a terra. Indiquen a la inscripció que la vida la ploren en calent i que aquesta vida ha estat desgarradora i la ploren destrossats. Això podria ser indicació de que sí es tracta d’un fill o d’un recent nascut, doncs els hi va ser un pes mental molt fort amb una tristesa extrema i un dolor profund per a qui la contempla, li tenen una forta càrrega emocional, i mostren que la seva mort els llàstima per dintre.

És una llàstima que aquesta pedra fos moguda fa tants segles abans, i que no fos excavada la terra del seu voltant i dessota ni tampoc s’arribés a ser documentat el que podrien haver trobat. Però de segur de que les restes es conservessin sota terra haguessin trobat les restes d’un difunt; i s’hagués vist probablement que va ser un infant o un nadó. Les cordenades de la troballa es coneixen segons el LexLep és 44° 31′ 1.2″ N, 7° 28′ 1.2″ E, però no sé si això és suficient per recuperar el difunt.