Ebla

KTT 001 (P392643). Aquesta destral  de bronze va ser excavada a Tuttul (mod. Tell Bi’a), data del periode de Ebla (ca. 2350-2250 a.e.c.), actualment es troba al Museu Nacional de Síria, Raqqa, Síria. 

• Transcripció de la inscripció eblaita:

IL E LI IM

EN

TU TU LI (KI)

• Traducció del texte amb el mètode modular:

sumeri IL + E + LI + IM

Aixeca, porta, contenir, sostenir + casa, temple, terreny, país – emergir, presentar-se, treure, recollir, criar, desgarrar, superar, vigilar + branca, bara + cel, celestial

“Sosté i aixeca el país amb la bara celestial”.

sumeri EN

Mestre, governant, senyor, amo – sacerdot, sacerdotessa 

“Del sacerdot/-essa o governant”.

sumeri TU + TU + LI + KI

Líder + copejar, abatre + branca, bara + terra, lloc, emplaçament, terra, país, contrada

“País on el líder copeja amb la bara”.

• Traducció completa i conclusions:

“Sosté i aixeca el país amb la bara celestial.

Del sacerdot/-essa o governant.

País on el líder copeja amb la bara”.

Aquest objecte de bronze era un símbol durant un acte d’entronització cerimonial, anava lligada a una bara o pal, probablement de fusta, raó per la qual no s’ha conservat sencer. Té una forma que recorda a una destral, les formes obertes a més de donar cert aerodinamisme també serveixen per fer rentrar aire al corrent sanguini i accelerar la mort si fos utilitzada com a una arma, tot i que potser no era la seva finalitat. Queda clar pel texte que conté que és una bare de poder. Que va ser portada pel governant o sacerdot de la ciutat de Tuttul, i que servia per orar als déus per a que sostingui i aixequi el país, doncs l’anomena com una bara celestial, per tant, dedicada als déus.

BULLES

Subartu 12, 175 (P274150). Bulla administrativa, (mod. Beydar), data del periode de Ebla (ca. 2350-2250 a.e.c.), actualment es troba al Museu Nacional de Síria, Der-ez-Zor, Síria. 

• Transcripció de la inscripció eblaita:

1. _kusz ud5_

2. _URI-sze-|SZE+KIN|_ 5(u) 5(asz@c)

• Traducció del texte amb el mètode modular:

sumeri KUSZ + UD

Rites divins – cuir – unitat de longitud o volum - estiu + dia deificat, estiu, calor, Sol

“El Sol d’estiu”.

sumeri U + RI + SZE-SZE + KI + NU

Terra – carregar – apilar + col·locar, establir, montar + unitat d’àrea o pes – planta - arbres + lloc, sòl, terra, país, cap a + persona – creador, engendrat

“Estableix les 65 plantes que s’engendren a aquesta terra”.

“La terra ha engendrat 65 unitats de pes”.

Cal ajuntar el significat de la darrera línia escrita amb el númeral exposat. Hi ha un numeral de 5 punts o rodones que equivalen a 5 unitats, i 6 horitzontals que equivalen a 6 decenes, repartides en 3 + 3. Això ens indica 65 unitats, probalment segons la inscripció són unitats de pes.

• Traducció completa i conclusions:

Lectura 1:

“El Sol d’estiu.

Estableix les 65 plantes que s’engendren a aquesta terra”.

Lectura 2:

“En temps de Sol d’estiu. La terra ha engendrat 65 unitats de pes”.

Aquesta bulla era emprada per a senyalar i facilitar que una terra concreta rebia el vist i plau per a ser cultivada. La bulla ens diu que el Sol d’estiu estableix les 65 plantes que s’engendraràn a aquesta terra. La radiació solar prolongada i alta afavoreix l’alt rendiment de cucurbitàcies com la síndria, el melò, hortalises com l’albergínia i el pimentó i fruits com el tomàquet, el raïm de la vinya, i les olives. El Sol fa augmentar la maduració i la producció de sucres, i la descomposició d’aquests sucres que generen l’alcohol.  Per tant, és important per a un agricultor creient en déus relacionar el Sol amb les plantes que s’engendren a la terra. Podria funcionar com a un amulet, però no sols així. A més d’aquesta inscripció podem observar una mena de punts repartits en una quadrícula no del tot uniforme i amb ratlles que marquen parcel·les i potser rius-canals d’aigua; aquests dibuixos sembla ser que no ens contabilitzen, no sistematitzen una contabilitat estrictement numeral, sinò que formalitza una mena de mapa dels terrenys que cultivava o als cuals servia d’amulet. Però no es pot confirmar així de primeres, doncs podria haver estat marcat a través de la superfície sobre la qual es va fer la peça, per exemple un adomasat de pell o una superfície metàl·lica, doncs les marques són massa difícils de realitzar amb un relleu positiu sobre la mateixa bulla la qual té marques d’empremtes i d’haver-se modelat a les mans. Ara d’hores desconeixem que conté al seu interior, normalment les bulles contabilitzaven o figuraven amb geometries o figuretes la quantitat d’allò que contabilitzaven i certificaven, d’altres es feien servir com a amulets. Però al seu interior pot contenir alguna cosa. Si fem la lectura econòmica podem entendre que en temps d’estiu la terra ha engendrat 65 unitats de pes. Això ens estaria mostrant que és una bulla de comptabilitat i que va servir per contabilitzar en unitats de pes la quantitat col·lectada a l’estiu, sense especificar cap tipus de collita específica, fet que podriem entendre que és a trets generals.

Subartu 12, 154 (P274127). Tauleta administrativa excavada en el període incert (mod. Beydar), datada del període Ebla (ca. 2350-2250 aC) i ara conservada al Museu Nacional de Síria, Der-ez-Zor, Síria. NMSDeZ Bey 96-007.

• Inscripció de la tauleta:

Anvers.

Columna 1:

1. _ud5_

2. sal4-mu

3. 3(asz@c) mi-at

4. 2(u) 5(asz@c)

Columna 2:

1. _iti-sar {d}utu_

Revers.

Espai en blanc.

• Traducció del text amb el mètode modular:

Anvers. Columna 1:

1. sumeri UD

Sol, dia, calor, estiu, dia deificat

“UD”.

2. sumeri SAL + MU

Ser prim, fi, aprimar, estendre, ventar + llarg – peix  

“Estenem aquestes llargues”.

3. 30 +  hortizontals + sumeri  MI + AT(AH)

lloança – acció + ajudan’s

“30 lloances per a que ens ajudis”.

4. 2 rodones + 5 horitzontals o piràmides

2 unitats 5 decenes?

“52 unitats”.

“de 2 a 5?”.

Columna 2. Aquesta part de la inscripció sembla tenir més importància per la mesura més gran dels caràcters i per la cituació central de la segona columna:

1. sumeri  I + TI + SAR  + UTU

Rei - oli, ungüent, contenidor per oli + barreja - costat, lloc, vora + unitat de volum o àrea – escrits + barreja de cereals, cereals, ordi

“D’ungüent de barreja de cereals”.

• Traducció completa i conclusions:

"UD (Déu Sol). 

Estenem aquestes llargues.

30 lloances per a que ens ajudis.

Amb les 52 unitats. D’ungüent de barreja de cereals”.

Dediquen a UD, com a manera d’anomenar al principal déu al qual li diuen que fan les 30 lloances per a que els ajudi, amb 52 unitats de volum d’ungüent de barreja de cereals. A mesopotàmia hi feien cataplasmes per a incentivar la cicatrització, la cura de ferides, i calmar els dolors, per a reduir i curar inflamacions, i sanar els abscessos. Els cataplasmes es feien de farina d’ordi, aquesta farina d’ordi es barrejava amb: llet, cervesa, olis vegetals de sèsam entre altres herbes i resines o fangs minerals per fer una pasta espessa. La finalitat concreta és clara, orar al déu Sol 30 lloances per a rebre ajuda amb els ungüents, suposadament per a vendre’ls. A partir d’aquí podem obrir dues hipotesis, per exemple, podem pensar que necesitaven vendre aquest ungüent. Per altre banda, podem gestar si el que necesitaven era fer 52 cataplasmes que funcionessin bé per curar diferents individus, els cataplasmes eren temporals, cada dia es renovaven i per a un mateix individu es podrien aplicar durant 2 a 5 dies. Pels creients és habitual dedicar un nombre determinat de oracions i lloances a déu en relació a una finalitat. Per exemple els cristians resar "X pares nostres" com a solució a una confesió, els musulmans també resar de manera reiterada amb el seu pròpi mètode, igual els taoistes i els tibetans, entre d'altres.