Lusità

AE 2008, 643. L'ara de Viseu, descobert el 2009, apareixen paraule si formes flexives lusitanes a un entorn llatí. La inscripció està realitzada en signari llatí i fa servir  al final una cosa típica del llatí, la representació de les  paraules a partir de la lletra inicial, fet que pot dificultar l'enteniment de la inscripció si no se sap llatí.

• Traducció a AELAW, la qual coincideixo completament, tot i així faig la observació de que el valor R a la primera línia inscrita no es del tot visible, degut a un trencament del suport pedra:

DEIBABOR

IGO

DEIBOBOR

VISSAIEIGO

BOR

ALBINVS CHAEREAE

F

VSLM

• Traducció i transcripció  a partir de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica:

sumeri DE + IB + A + BU + UR

Crear, donar forma - portar - abocar + malediccions + força, poder - progenitza + perfecte, secret + ungir - persona - protegir, servir

"Creador de malediccions de poders secrets que protegeixen".

sumeri I + GU + U

Acció + força, lloc + total, món, pastor, ovelles, plantes, aliment, admiració

"Dono admiració cap aquest lloc".

"Dono tota l'admiració".

sumeri DE+ (IB/ I+BU)+ U + UB + U + UR

Crear, donar forma - portar - abocar + (malediccions/acció+ perfecció) + derrotar, conduir, acció +  enunciar + perfecte, secret + ungir - persona - protegir, servir

"Creador de la perfecció que t'enuncies per protegir-nos".

sumeri U + I + ZA + (H)I +E + (H)I + GU + U

Dormir, forat, cau, terra, mort + acció + persona, aquí al costat + portar + acció + força, lloc, lament + acció

"Aquí a terra s'ha portat la persona la qual lamentem".

sumeri BU(R) + UR

Perfecte + el seu corresponent

"El seu corresponent".

ALBINVS CHAEREAE

(Nom)

sumeri AL + BI + NUS (+) KA + ERE /ERI + AE

Acció + treure, reduir + persona + vessar sang. Acció + venir, anar, marxar, accelerar / líder asamblea + criar, cuidar

"Persona que li han tret la sang"(+) "Venir criat"/"marxar cuidat"/"va ser cuidat pel líder".

F = sumeri P((E)S)

Descendent, donat a llum

"Fill".

sumeri US + L(U) + M

Mort - lloc, superfície + persona + fructificat, brillant

"En aquest lloc resta una persona brillant".

• Traducció completa i les seves conclusions:

"Creador de malediccions de poders secrets que protegeixen".

"Dono admiració cap aquest lloc".

"Creador de la perfecció que t'enuncies per protegir-nos".

"Aquí a terra s'ha portat la persona la qual lamentem".

"El seu corresponent".

ALBINVS CHAEREAE

"Persona que li han tret la sang"(+)"va ser cuidat pel líder".

"Fill".

"En aquest lloc resta una persona brillant".

Estem davant d'una estela amb funció d'altar, la seva inscripció ens condueix al seu nom Albinvs Chaereae, que restava a terra al costat d'aquesta roca, el cognom Chaereae pot estar indicant que va ser cuidat pel líder de l'assamblea, mentre el nom Albinvs ja ens podem imaginar, que era una persona molt blanca com si no tingués sang. La inscripció ens indica que va morir el fill d'aquest. I considera al mort com una persona brillant o fructuosa. Les primeres línies fan referéncia a déu, com a malefactor i protector al qual li dedica admiració. La forma F ens indica com han asegurat altres estudiosos el significat Fillius, fill. La forma VSLM ens indica unes sigles relacionades amb l'acte d'enterrament i de lloar al mort, semblant al posterior Sit tibi terra levis.

Inscripció Lusitana de l’Arroyo de la Luz, a Càceres (L.1.1). Aquesta inscripció actualment es troba perduda, i es coneix sols per la transcripció publicades per J.F. Masdeu a Historia crítica de la España y de la cultura espanñola, vol. 19, Madrid 1800.

• Transcripció original i realitzada per AELAW:

AMBATVS

SCRIPSI

CARLAE PRAISOM

SECIAS • ERBA •MVITIE

AS • ARIMO •PRAESO

NDO•SINGEIE+O

INDI•AVA •INDI•VEA

VN•INDI•+EDAGA

RO.•TEVCAECOM

INDI•NVRIM•I+

VDE+EC•RVRSE+CO

AMPILVA

INDI

GOEMINA (o LOEMINA) •INDI•ENV

PETANIM •INDI •AR

IMOM•SINTAMO

M•INDI •TEVCOM

SINTAMO

• Traducció amb a metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica:

sumeri AM + BA + TUS

Ocell + animal + assegut, jaure, habitar

“Ocell que habites”.

sumeri ES + KI + RI + P(E)Š + SI

Brillar, establir + lloc, inframón, terra + posar, alliberar + descendir de – desaparèixer – ungir + els records de

“L’establert inframón (tu déu) ungeix els records de”.

sumeri KAR + LA + E + P(A) + RA + (H)I + ŠU/SU + UM

Senyor – salvar, emportar-se, remoure + supervisar, mostrar, disposar, suspendre + confiar – empotar-se, entrar, portar + ramificacions + claretat, puresa + acció + amb la mà, sostenir / els cossos de + de les persones 

“Disposens de salvar els coses de les persones de les ramificacions (descendents)”.

sumeri SE / ŠE + SI + AS • ER + BA • MU + (H)I + TI + E

(nom/ofici) Viure / dir-se pel nom + viure, beure + farina · Lamentar, plorar + assignar, compartir · conjura, encanteri, maledicció – nom, fill – crèixer – bo, bellesa + acció + senyal , marca, fletxa, tirar + portar, entrar, remoure, enfilar – funda de pell

“Qui vivia de la farina” · “Qui compartia els laments” · “Qui feia  fundes de pell i fletxes”.

sumeri AS • A + RI + MU + U •P(A) + RA + EŠ + U + UN + DU + U

Un · Mà, labor, poder, força - progenitor – moment, temps + realitzar, caminar, allunyar-se, posar al seu lloc + persona jove, crèixer, bo, bell + admirat, total · Ramificacions, viga , branques + claretat, puresa + establirment, tenda, pavelló, arbres + cau - dormir – pau + elevat, alt + construcció, construir, fer, performar, erigir + acció

“Un el solitari (fort)” · “Qui era fort i ben posat” · “Qui feia branques per establir-se en els caus erigint-los”.

sumeri •SIN? + GE + (H)I + E + U U

(SI + IN)Recordar + àrea / ? + escriure, copiava, feia exemplars + acció + parlar, explicar, conversar + tot + acció

“Qui escrivia i explicava tot el que pasava”.

sumeri IN + DI • A + BA •INDI • U + E + A

Àrea, sector + parlar – anar, venir, marxar · Progenitor - fort, poderós - treballar + vasos, gerres · (INDI, bis) · ovelles + rebre assignació, reduia, remoure, marxar + treball

“Qui va amb l’àrea de” · El treball dels vasos (ceramistes) · “Qui va amb l’àrea de” · El treball de marxar amb les ovelles”

sumeri UN • INDI • + EDA / E + DA + GA

L’alçat, elevat, alt · àrea, sector + parlar – anar, venir, marxar · Contenir / cereal, criar a les criatures, cuidar-les + mesclar, barrejar en un líquid - acció + casa, llar – llet

“L’alt / elevadament a” · “Qui va amb l’àrea de” · “Contenir la casa” / “ Criar les criatures amb mescles de llet o criar-les amb la llet”.

sumeri RU + U • TE + U + KA + E + KU + UM(IA)

Constructor, edificar + plantes - tot · Membrar, foradar – vaixell, bot, carro + montar + pell + acció + forat, força - descarregar + per les persones

“Qui conrear les plantes” · “Qui feia carros i montures de pell per les persones”.

sumeri INDI • NU + RIM • I+

“Qui va amb l’àrea de” · Persona + caminar + corrents · (acció)

“A les persones que caminen”.

sumeir U + DE + EK • RU + (U)R + SE + KU + U

Pedra + portar – crear + martell, eina · Construir, edificar, aixecar + forns - arnès +  cereal, gra + llaurat + gra

“Qui fer eines amb les pedres” · “Qui cou en forns els cereals llaurats”.

sumeri AM + PIL + BA

Bovins + home +  assignar – animals

“Qui era persona que tenia assignat els bovins”.

sumeri INDI

“Qui va amb l’àrea de” ·

sumeri GU + U + EMI + NA (o LOEMINA) • INDI • ENU

Consumir, menjar – força – tota, suma, total – veu, lamentar + casa, llar + persones · “Qui va amb l’àrea de” · senyor, governant, conjurador + tot, del món

“Qui lamentava les persones de la casa” · “Qui era de l’àrea de” · “Qui era governant de tot”.

sumeri PE + TA + NIM • INDI • AR

Va descobrir, nominar, nombrar, va trobar + incrementar, adherir + plantes – oriental · “Qui era de l’àrea de” · 

“Qui va descobrir i incrementar-se cap a l’orient / “Qui va trobar més plantes”· “Qui era de l’àrea de” · “lloat sigui, elogiat, honorat”.

sumeri I + MU + UM(IA) • (SIN / SI + IN) + TA + MU

Acció + crèixer, peix + persones · (? / Recordar + àrea) + incrementar, adherir  + crèixer - bellesa – any

“Persones que crèixen” · “Recordats per fer-nos més bells”.

sumeri M(I) • INDI • TE + U + KU + UM(IA)

lloat, elogiat, honorat · “Qui va amb l’àrea de” · Membrar - galta, posar la cara + la pau – admiració - totes + descarregar, lloc + persones

“Elogis” · “Per qui és a l’àrea de” · “A totes les persones que fan aquest lloc”.

sumeri  (SIN / SI + IN) + TA + MU · 

(? / Recordar + àrea) + incrementar, adherir  + crèixer - bellesa – any

“Recordats per fer-nos incrementar”.

• Traducció sencera i conclusions:

“Ocell que habites”.

“L’establerta terra (tu déu) ungeix els records de”.

“Per a disposar a salvar les coses de les persones de les rams (descendents)”.

“A qui vivia de la farina” · “a qui compartia els laments” · “a qui feia  fundes de pell i fletxes”.

“Un el solitari (fort)” · “a qui era fort i ben posat” · “a qui feia branques per establir-se en els caus erigint-los”.

“a qui escrivia i explicava tot el que pasava”.

“a qui va amb l’àrea de” · “El treball dels vasos (ceramistes)” · “a qui va amb l’àrea de” · El treball de marxar amb les ovelles”

“elevadament a” · “Qui va amb l’àrea de” · “Contenir la casa” / “ Criar les criatures amb mescles de llet o criar-les amb la llet”.

“a qui conrear les plantes” · “a qui feia carros i montures de pell per les persones”.

“A les persones que caminen”.

“a qui fer eines amb les pedres” · “a qui cou en forns els cereals llaurats”.

“a qui era persona que tenia assignat els bovins”.

“a qui va amb l’àrea de” ·

“a qui lamentava les persones de la casa” · “a qui era de l’àrea de” · “ a qui era governant de tot”.

“i va descobrir i incrementar-se cap a l’orient / “Qui va trobar més plantes”· “a qui era de l’àrea de” · “lloades siguin, elogiat, honorat”.

“les persones que fan crèixer” · “ i recordats per fer-nos més bells”.

“Elogis cap a” · “qui és de l’àrea de” · “A totes les persones que fan aquest lloc”.

“Que siguin recordats per fer-nos crèixer”.

• Versió narrativa: 

"Déu ocell que habites l’establerta terra (tu déu) ungeix els records de tots per a disposar a salvar les coses que fem i faran les persones dels rams (descendents). Dedicat a qui vivia de la farina, i a qui compartia els laments. A qui feia  fundes de pell i fletxes. Als solitaris (forts). Als que són forts i ben posats. Als que recullen branques i troncs per establir-se en els caus erigint-los. Als que escriuen i expliquen tot el que pasava. A aquells que són del ram dels ceramistes; a aquells que són del ram dels ramaders. De gran manera als que són del ram de criar les criatures i amamantar-les. A aquells que conreen les plantes. A aquells que fan carros i montures de pell per les persones. A les persones que marxen i tornen. A aquells que fer eines amb les pedres. A aquells que couen en forns els cereals llaurats (flequers). Als ramaders de bovins, a aquells que són del seu ram. A aquells que es preocupen per les persones de la casa. A qui són del ram, d’aquells que governen sobre tot i van descobrir i expandir-se cap a o desde l’orient. A aquells que van trobar més plantes tant a aquelles del seu ram. Lloades siguin i tingudes en elogi totes les persones que fan crèixer. Recordats siguin per fer-nos més bells.

Elogis cap als rams de a totes les persones que fan aquest lloc.

Que siguin recordats per fer-nos crèixer."

Conclusions, aquesta inscripció ens condueix a un acte de lloança que encomana a déu tots els rams dels oficis i artesanies que es citen: al moliner, als que fan lamentacions, als adobers i pelleters i armers, als que són solitaris, als que són forts i ben posats, als constructors i llenyataires, els que saben escriure, als ceramistes, als ramaders, als que crien i amamanten, als agricultors, als que elaboren carros i montures, a totes les persones que marxen i tornen, als armers i que fan eines amb les pedres, als flequers, als ramaders. I acaba dedicant lloança a tots aquelles persones que es preocupen pels de casa, als governants que descobreixen i s'expandeixen des d’orient a aquells herbolaris i ramalleres. A totes les persones que en general fan crèixer la societat i ens fan ser millors. Elogis cap a totes les persones que realitzen els llocs. I ultima sentenciant: Que siguin tots ells recordats per fer crèixer i continuar creixent.

Per tant sí aquesta inscripció porta noms, però no són antropònims, són noms d’oficis. Podríem arribar a fer la lectura de que eren persones que rebien el nom de l’ofici o d’aspectes fisonòmics però per l’embergadura d’oficis citats i la manera de declarar els elogis és més possible que anomeni tots els oficis en pos d'engrandir i fer que els déus puguin fer-nos recordar tots aquests oficis per continuar desenvolupant-nos nosaltres i els descendents. D’alguna manera citar a déu com a ocell és una manera de dir també ‘a cop de vista panoràmica heu de fer lloança de tots els oficis que abarquen els llocs i fa que siguin habitables.

L.2.1 = BDHesp VIS.01.01. Provinent de Lamas de Moledo, Castro Daire. va ser mencionada ja al s. XVII escrita sobre roca, que mesura 1,5x1,4 m,  aprop del petit riu Coura. Segons la lectura comentada per ALEAW conté una referència a ANGOM LAMATICO, aparentment un objecte oferint-lo a CROVCEAI MAGAREAICOI, segons puntua l’autor de la publicació d’AELAW, en Dagmar Wodtko. L’adjectiu LMATICOM pot derivar del topònim que continua el modern Lamas.

• Transcripció original i realitzada per AELAW:

RVFINVS ET 

TIRO SCRIP

SERVNT

VEAMNICORI (o VEAMINICORI)

DOENTI

ANGOM LAMATICOM (o LAMMATICOM)

CROVCEAIMAGA

REAICOI · PETRANIOI ( o PETRAVIOI) · T

ADOM · PORGOMIOVEA · (o IOVEAI) 

CAELOBRIGOI

• Traducció amb a metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica:

sumeri RU + PI(S) + NUS + ET 

Construir, edificar, aixecar + gorja, riba, rierol, wadi + creador + l’hivern, el fred

NOM llatí Rufinus/ català “Rúfol” + et = y// d’altre manera pot ser tota una paraula RUPISNUSET i TIROSCRIP amb el significat, de manera que dota de major sentit a tot el conjunt del text: “Els hiverns es fan freds a les gorges”. 

Altres opcions, [Com a noms]:

1.

Cal entendre que Rúfol en català significa vent tempesta o que plourà d’aquí l’explicació modular:

sumeri RU + PU + UL

Aixecar-se + curs d’aigua + grandiós - firmament el cel – terror

“Aixecar-se un cel que porta aigua”.

2.

Cal entendre el nom modular de Rufinus, Rufino, Rupisnus el qual té sentit religiós:

sumeri RU + PI o PE(S) + NU + US 

Aixecar + aplegar + creador – persona – descendència – tres (relacionat amb la fulla del pi) - figa + fundador 

“Qui va aixecar i aplegar (persones) en relació al creador i fundador ( a déu)”.

Cal entendre que Rufino de Assis va ser un màrtir que va ser evangelitzador i bisbe fundador d’Assis.

sumeri TIR + U U + (E)S + KI + RI + IB / RIB

Els boscos – foraster - planta +  freds – establir – aigua - arbre +  lloc, terra, landa +  alliberar, endur-se, impregnar-se-  deixar anar, alliberar, abocar + pel mig / ser fort, destacat

NOM parcial més SCRIP.

TIRO amb el significat de:

1. TIRO dubto que tingui cap relació amb TIRSO, veure:

a. sumeri TIR + SU + U = Planta + adornar, decorar + admiració – acció = “Cosa que causa admiració amb la decoració d’una planta”. Objecte: Bàcul amb una pinya de pi al capdamunt.   

b. Podria indicar un nom de “Pels forasters que s’estableixen”. Oferint a la continuació del text una benvinguda i un mètode o recomanacions per a establir-se en aquesta terra. 

        NOM sencer amb el significat oracional: “Els boscos freds queden impregnats (de neu)”.

+

Script. anglès Script català Escriptura castellà Escriptura

sumeri (E)S + KI + RI + IB

Aigua o líquid – establir + cap a, més avall + alliberar, endur-se, impregnar-se - deixar anar, alliberar, abocar + pel mig

“Impregnar-se i deixar anar per a vall pel seu centre un líquid”. 

Manera de parlar de la tècnica de escriure amb tinta amb una canya o plumilla. Tractant-se de una talla a la pedra és poc probable que tingui aquesta relació amb el mot escriure, però per altre banda pot ser emprat com a vocabulari.

Sobre aquesta introducció de les primeres dues línies de la inscripció tant si ho considerem dos noms de persona que tot i que tinguin el seu significat diuen que estan escrivint el que s’explica a continuació, com si considerem que són oracions, podem veure que té un sentit lògic d’una o altre manera amb el sentit d’aquest text. Continuar veient.

sumeri SE + RU + (U)N + T(U)

Viure + construir, edificar, aixecar + alçat, elevat + acció

“Cal viure en construccions aixecades”.

sumeri U + E + A + M(I) + NI + KUR + I (o VEAMINICORI)

Acció – tot, món - admirar + casa, llar, estat – marxar, remoure, emportar-se, criar - confiar + moment, temps – progenitors – poder, força, lloc, treball + lloat, elogiat – acció + aura, por, la pròpia persona +  de l’est – de la muntanya – del bosc – estranys, diferents + acció

“I lloar per tenir força per a criar-se a la muntanya”.

sumeri DU + U + EN + TI

Construir + a la terra + acció – senyor, déu, governant + marca, senyal, llençar

“Construir a la terra marcada pel déu”. 

sumeri AN + GU + UM + LAM + A + TI + KU + UM (o LAMMATICOM)

Celestial, cel , alçat + suma, enteresa, total – força – espai, coll, vessant – consumir, menjar + marges? + florir - talar + amb una eina + marca, senyal, llençar + descarregant – perforant + persona

 “Enaltir la força dels llenyataires”.

sumeri K() + RU + U + U + K(I)E + A + IM + AGA

Espai, terra, mort, inframón + construir, edificar, aixecar + a la terra, admirar, abusar, derrotar, pastor, ovelles, total, món, forat + Espai, terra, mort, inframón + fang + edifici o part d’aquest

“Edificar en aquesta terra amb el fang extret de la terra per edificar”. 

sumeri RE + AI + KU + U + (H)I · P(I) + E + T(A)R + AN + (H)I + U U + (H)I ( o PETRAVIOI) · TA(H) + DU + UM

Realitzar, imposar, posar a lloc + criar progenitors + en els llocs, descarregant, llaurant + la terra, plantes - acció + acció · Unitat? + cases + tallar, remoure, decidir, dispersar + les copes dels arbres + acció + a la terra, admirar, abusar, derrotar, pastor, ovelles, total, món, forat - acció (bis) · incrementar, adherir + construccions, construir - plantar – apilar + persona o coneixement, treball

“Donar lloc als progenitors llaurant les terres” · “Tallar arbres per a totes les cases” · “Saber fer més planters”.

sumeri · PU + UR + GU + (UMI (A)) + U U + BE + A · (o IOVEAI) 

Pou, riba, cisterna, riu - construcció + col·lectar, servir-se + consumir, menjar + persones + a la terra, admirar, abusar, derrotar, pastor, ovelles, total, món, forat – acció (bis) + rebre, remoure, extreure + aigua

“Extreure aigua servint-se de la riba o de la font per consumir”.

sumeri KA + E + LU + B(I) + RI + GU + U + (H)I

Acció + cases, habitacions, llars + persones – abundar + rebre assignat + posar a lloc, llocs, emplaçaments + alimentar-se + del bestiar + acció

“Fer que a les cases rebin aliment del bestiar”.

• Traducció sencera i conclusions: 

“Els hiverns es fan freds a les gorges”./

“Els boscos freds queden impregnats (de neu)”./

// Rufo i Tiro escriuen:

“Cal viure en construccions aixecades”.

“I lloar per tenir força per a criar-se a la muntanya”.

“Construir a la terra marcada pel déu”. 

“Enaltir la força dels llenyataires”.

“Edificar en aquesta terra amb el fang extret de la terra per edificar”. 

“Donar lloc als progenitors llaurant les terres” · “Tallar arbres per a totes les cases” · “Saber fer més planters”.

“Extreure aigua servint-se de la riba o de la font per consumir”.

“Fer que a les cases rebin aliment del bestiar”.

Aquest text es pot considerar que està fet per dos persones Rufo i Tiro veient-ho com a RVFINVS ET TIRO SCRIP, però també es pot considerar que és RVFINVSET TIROSCRIP considerant-ho una oració. És així com  pren més sentit tot el text, però tant si els veiem com a noms que tenen una relació de les escriptures i costums bíblics, tant com oracions tindrà sentit el text. El text en si ens explica recomanacions per a viure en aquest lloc. A prop de Castro Daire hi ha una ruta que va de nord-oest a sud-est de gorgs, s’anomenen Gorges du Paiva. Aquesta zona és comú que arribi a quedar nevada, és zona muntanyenca, de bosc i grans formacions rocoses, és possible que indiquin que a les vores de on es troba aquesta inscripció en una roca, trobant-se amb els gorgs indiquin i hagin trobat que són zones molt fredes a l’hivern, i que a més els boscos queden coberts de neu, viure en un lloc cobert de neu és molt difícil per això indican que han decidit la següent explicació o recomanació: anomenen que cal viure en construccions aixecades del terra, i tot i així resar per tenir força per criar-se a la muntanya, que és una bona terra pròpia de déu, que és una terra que cal la força dels llenyataires on una altre vegada veiem una oració que reforça el sentit de que diguin que és una zona molt freda i nevada, doncs cal escalfar-se molt per això calen llenyataires, que cal cobrir les cases de fang, llaurar les terres per consumir plantes, hort o cereals, i que cal tallar arbres per a totes les cases a més de saber fer més planters d’arbres, és a dir mantenir el bosc. I que cal extreure l’aigua servint-se de la riba, és a dir escalfar-se i fondre-la i desparaesitar-la amb llenya, i que cal fer que a les cases rebin aliment del bestiar, és a dir aliment greixós, amb proteïna per passar els hiverns freds de la millor manera. 

Sobre la lectura que s’ha fet per altres estudiosos que indiquen que podria ser aparentment una ofrena amb algun animal o cap a una divinitat, no té fonament ja que per desgràcia no l’han explicat, doncs per una banda no dedica cap oració de lloança a l’activitat còsmica ni a cap déu o creador, tot i que reconeix que la terra és divina o creada per aquests en una oració que és la cinquena del text complet. Per altre banda si pogués contenir un animal com una ovella, o el significat sacrifici no tindria coherència amb la línia textual ni amb el conjunt del text, fet que ho fa molt poc probable. Per primera vegada a les traduccions considero seriament tot i no satisfactòriament que pot haver dos noms, dos noms que tenen explicació en relació al que representen i que podem explicar modularment el que signifiquen i sabem que signifiquen des de dia d’avui, a més de la representació del seu propi sant tal com ja s’ha explicat. Per tant, podria considerar-se i s’han donat les explicacions modulars pertinents en aquest sentit. Però també cal entendre que té més sentit considerar que són oracions doncs no presenten separacions com s’han transcrit a la publicació d’AELAW, la pedra està tota escrita en diferents línies però amb continuïtat i unint valors de lletres en els anomenats nexes. En copsar-se i entendre-les com oracions podem llegir que aporten una major comprensió del text complet, per tant el doten de major sentit si ho llegim com oració. Per tant s’ha de considerar que tot el text sols és un estament, una recomanació amb indicacions de coses necessàries per a viure en aquesta zona del paisatge donada una apreciació de lo dur que és voler viure en aquesta zona. A més la presència d’aquestes grans roques en llocs aïllats és molt comú de les torrenteres i dels llocs on neva fort i amb el desglaç es van desplaçant, per tant té relació amb una part que indica el text inscrit. Les pròpies esquerdes actualment horitzontals que tenen aquesta pedra a la seva meitat també són típiques de l’activitat de les gelades i les cristal·litzacions de la humitat en cristalls de gel a l’interior de la porositat de la pedra.

L.3.1 = BDHesp GUA.01.01. Descrita com a inscripció sobre roca de Cabeço das Fráguas, Guarda ( L.3.1). El text d’aquesta inscripció inclou teónims com TREBARVNE i REVE i aparentment enumera una sèrie d’animals com PORCOM, ‘porc’, OILAM, ‘ovella’ i TAVROM ‘toro’, que segons les lectures i suggestions es sacrifiquen a aquestes divinitats, fet que analitzarem i determinarem a continuació. Aquest text es troba sobre una roca de ca. 80 x 80 cm, que va ser preparada, és a dir rebaixada per escriure-hi, el començament de la inscripció és de difícil lectura i també la part final la qual ha patit una gran descamació el suport pedra i s’ha perdut un gran tros de la inscripció. 

• Transcripció original i realitzada per AELAW:

OILAM · TREBOPALA · 

INDI · PORCOM · LABBO · 

COMAIAM · ICCONA · LOIM

INNA · OILAM · VSSEAM ·

TREBARVNE · INDI · TAVROM

IFADEM [

REVE · +RE[

• Traducció amb a metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica:

sumeri U U + IL(A) + AM · T(I)R + E + BU + U + PA + LA · 

Admiració – acció – terra – aliment (bis) + engrandim, ennoblim + Bou salvatge · que amb l’arc + em portat + perseguint-lo + abusant- acció + amb pals + em pressionat

“Ennoblim els bous salvatges com aliment” · “que perseguim amb els arcs i pals tot pressionant-los”·

sumeri IN + DI · PU + UR + KU + UM(IA/UN) · LAB + BU + U · 

Àrea, sector + parlar – anar, venir, marxar · Boca + col·lectar, arreplegar + fent forats + per a les persones, coneixement, treball · terme afectuós, estimat + per arreplegar + a la terra, fruits, aliment ·

“Ens va venir a aquesta àrea” · "Animals que arrepleguen i col·lecten fent forats amb la boca (per ex. Tòfones). Porcs" · Que se’ls vol per col·lectar i arreplegar de la terra fruits ·

sumeri KU + U + MA + (H)I + AM · I(K)KU + UNA · LU + U + IM + IN + NA ·

Foradant – llaurant + a la terra +  amb bovins +  acció + bovins · àrees + amb animals salvatges, amb orgull ·  abundant – persona – cobrir completament + plantes- aliment + pluja + abús – sector, àrea, delimitació + acció ·

“Vam llaurar la terra amb l’acció dels bovins que foren salvatges” · “Tenim àrees amb animals salvatges que portem amb orgull” · “S’ha cobert amb aliment provinent de les plantes amb l’acció de les abundants pluges” ·

sumeri U U + IL(A) + AM · UŠ + SE + AM ·

Admiració – acció – terra – aliment (bis) + engrandim, ennoblim + Bou salvatge · fem vessar la sang, matem + la seva vida + dels bovins ·

“Ennoblim l’aliment dels bous salvatges” · “dels quals matem la pròpia vida que tenen els bovins”·

sumeri T(I)R + E + BA + RU + NE · IN + DI · TA + U + RU + UM +/ (H)I + PAD + EM(E) [

Que amb l’arc + em portat + animals + aixecar, edificar, construir + brasers, focs, llars · Àrea, sector + parlar – anar, venir, marxar · Adherir, incrementar + aliment – la terra – les ofrenes + aixecar, edificar, construir + per a les persones, coneixement, treball +/ acció + descobrir, trobar + llengua, idioma [

“Amb els arcs hem portat animals que hem posat a brasers que hem aixecat el foc” · “Ens va venir a aquesta àrea” · “Fem més ofrenes per les persones/ pel coneixement de trobar l’idioma”

sumeri R(I) + E + U + E · +R(I) + E[

Realitzar? - imposar + parlar, confiar + acció + confiar, parlar · + ens recolzem?, ens distanciem? - imposar + portar?

“Amb la qual realitzem la confiança de parlar” / “Que van imposar la seva confiança i van imposar l’idioma” · “i portem cap a la distància/ ens recolzem i ens distanciem “I que els recolzem distants”.

• Traducció sencera i conclusions: 

“Ennoblim els bous salvatges com aliment” · “que perseguim amb els arcs i pals tot pressionant-los”·

“Ens van venir a aquesta àrea” · "Animals que arrepleguen i col·lecten fent forats amb la boca (per ex. Tòfones). Porcs" · Que se’ls vol per col·lectar i arreplegar de la terra fruits ·

“Vam llaurar la terra amb l’acció dels bovins que foren salvatges” · “Tenim àrees amb animals salvatges que portem amb orgull” · “S’ha cobert amb aliment provinent de les plantes la terra amb l’acció de les abundants pluges” ·

“Ennoblim l’aliment dels bous salvatges” · “dels quals els hi matem la pròpia vida que tenen els bovins”·

“Amb els arcs hem portat animals que hem posat a brasers que hem aixecat el foc” · “Ens va venir a aquesta àrea” · “Fem més ofrenes per les persones/ pel coneixement de trobar l’idioma”·

“Amb la qual realitzem la confiança de parlar” / “Que van imposar la seva confiança i van imposar l’idioma” · “i portem cap a la distància/ ens recolzem i ens distanciem “I que els recolzem distants”.

• Manera narrativa actualitzada: 

Ennoblim els bous salvatges com aliment, que perseguim amb els arcs i pals tot pressionant-los. Cap aquí van venir · porcs, que se’ls vol per col·lectar i arreplegar de la terra fruits. Vam llaurar la terra amb l’acció dels bovins que foren abans salvatges. Tenim àrees amb animals salvatges que portem amb orgull. S’ha cobert de conreu la terra que s’ha nodrit de les abundants pluges. Ennoblim l’aliment dels bous salvatges que els traiem la vida que tenen. Gràcies als arcs hem portat animals que hem posat a brasers  dels que nosaltres hem aixecat el foc. Cap aquí van venir més ofrenes cap a les persones/pel coneixement que trobar l’idioma, que van imposar-lo amb la seva confiança. I que els recolzem distants d’ells.

Conclusions, aquest text explica com la gent d’aquesta zona va aconseguir fer coses per propi mèrit tals com caçar bous, educar porcs per col·lectar fruits, educar bovins salvatges per llaurar la terra, tenir àrees pròpies de ramaderia dels quals en són orgullosos. Aconseguir cultivar la terra amb les abundants pluges. Escorxar bovins i caçar altres animals que cuinen en brases que encenen ells mateixos. Tot i així han hagut de fer més ofrenes cap a les persones que han imposat la seva confiança en el seu idioma particular. En aquest punt indiquen que tot i aquest orgull es veuen forçats a fer ofrenes per imposició, que estan sotmesos a unes persones que es veuen afavoridament recolzades tot i que són distants a les persones que han aconseguit fer tot amb escreix. Aquest text podem confirmar que realitzen ofrenes, però no indica que ho fan a un déu si no a unes persones que s’han imposat, és a dir es veuen forçat a regalar i pagar tributs a gent per imposició que els hi extreu una part de la seva feina. Aquest text mostra un feudalisme, o podria descriure els efectes de l’expansió de l’imperialisme romà i la imposició del llatí del qual ja fan servir o comparteixen vocabulari com es veu a la mateixa inscripció.

La inscripció lusitana d’Arronches, Guarda, Portalegre, Portugal(L.4.1). Es va trobar durant unes excavacions arqueològiques l’any 2008. apareix en aquesta moltes paraules conegudes o semblants a les d’altres inscripcions lusitanes i llatines. Altres paraules són completament noves. Cal determinar que l’aplicació d’una lletra o valor fonètic més pot suposar una divisió modular molt diferent que ja recolza un significat diferent o no segons el cas. Per tant no totes les paraules semblants es poden reduir a ser la mateixa amb el mateix únic significat, per això cal entendre que en el passat també existien polisèmies i homonímies. De vegades més propícies degut el ventall més reduït de sons que exercitava la llengua antiga.

• Transcripció original i realitzada per AELAW:

----]OILAM · ERBAM

HARASE OILA · X · BROENEIAE · II

---] OIIA · X · REVE · AHARACVI · T · AV[

IEATE · X · BANDI HARACVI · AV[---

MVNITIE · CARLA CANTIBIDONE

APINVS · VENDICVS · ERIACAINV [-

                        OVOVIANI

ICCINVI ·PANDIT · I · ATTEDIA · M · TR · 

PVMPI · CANTI · AILATIO

• Traducció amb a metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica:

sumeri U U + IL + AM · ER + BA + AM

Acció – pastor + portar, elevar – treballador + bovins salvatges · lamentem + s’assignin – els animals + bovins 

“Els pastors treballen els bovins salvatges i lamenten que els bous  se’ls assignin delinqüents que s’aprofiten”;

sumeri HARA + SE; UU + IL + A · X/Z · B(U) + RU + U + ENEIAE · 

Per un canalla, delinqüent + viu ; pastor - acció + treballador + treballa · acció - propietat · 

...; “Qui es pastor és qui ho treballa” · “És el propietari ·

sumeri HI + I + UU + HI + I + A · X/Z · RE + UE · A + HARA + KU + (H)I · T(AH) · 

Acció + hey! + tot, pastor + acció + procés + hey! + fort, poderós, treballat · Acció, propietat · Allò + tot +  emportar-se, marxar, deixar, cuidar i criar – confiar · lloc – moment – poder, força + Per un canalla, delinqüent +  descarregui + procés · incrementi, adherir 

“Fer de pastor és tot un procés de treballar-s’ho” · “és una propietat” · “i allò s’ha de criar o cuidar” · “Per quan hi hagi el moment que un delinqüent descarregui el seu us de la força” · “I incrementi”.

sumeri A + U + (H)I + E + A + TE · X · BAN + DI ; HARA + KU + (H)I ·

Temps, moment – força – treball + pastor + processar + treure’l, fer-lo marxar, cuidar-se de + força, poder + amb gosadia · persona, propietat, acció · capacitat + marxar – parlar; amb el delinqüent + descarregui + procés ·

“Fortament el pastor a fer-lo marxar i treure’l amb gosadia” · “Que la persona” · “ sigui capaç de fer marxar el que el delinqüent faci”.

sumeri A + UMUN + (H)I + TIE · KAR + LA ; KAN + TIBI(R) + DU + UN + E

El treball + saber, coneixement + processar + marques, senyals, fletxes + fotre’ls fora · Lluminosa, brillant, aixecar + disposició ; Porta, entrada + puny + fer vessar sang, empènyer + alçar, elevar + fer marxar, emportar-se’ls, entrar

“Cal saber treballar i procedir amb fletxes per fotre’ls fora” · “Qui es disposa a aixecar; el puny alçat per a fer vessar la sang a la porta d’entrada”.

sumeri APINUŠ · U ‘ EN + DI + KUŠ · ERIA + KA + IN + U [-

Un oficial, qui té un càrrec de responsabilitat · alliberar entregar – exculpar, absoldre + anar, marxar, venir  - parlar + persona · Desertar + acció + abusar + acció

“Cap a un oficial” · “Serà portat a entregar la persona” · “tractada com a desertora pel seu abús”.

sumeri UU + U + UU + U + (H)I + A + NI

El pastor + tots + acció + pastors + tots - derrotar + processar + forts, enfortir-se + ells mateixos – por, aura

“Tots els pastors han d’enfortir-se per a derrotar la por”.

sumeri IG + GI + NU + (H)I · PA + (E)N + DID · (H)I · AD + TE + DI + A · M · TR · 

A l’entrada + es jutjaran + les persones + acció · Aparèixer + el conjur, el governant, el sacerdot + per la decisió legal, el judici, el plet · processar · Paralitzar - parlar + insolència, afronta + marxar, anar – parlar, enraonar · Acció, lloar, elogiar · Decisió ·

“A l’entrada es veuran jutjades les persones que ho hagin fet” · “Apareixerà el governant per fer el judici” · “I processar” · “ Per a aturar l’afronta amb la paraula/ Per a aturar i fer marxar l’afronta” · “Lloada sigui” · “La seva decisió”·

sumeri PU + M(I) + PI · KAN + TI · A + (H)I + LA + TI + UU

Parlar + acció, elogiar, lloar + capacitat · A la entrada, porta + es marqui, senyali, tiri · moment + (processar) + quedar suspès, penjar, lligar + es marqui, senyali, tiri + pedres- derrotar – abusar - acció

“Amb capacitat de parlar” · “De que es processi a la entrada a ésser lligat i per a tirar-li pedres o a esser penjat”.

• Traducció sencera i conclusions: 

“Els pastors treballen els bovins salvatges i lamenten que els bous  se’ls assignin delinqüents que s’aprofiten”;

...; “Qui es pastor és qui ho treballa” · “És el propietari ·

“Fer de pastor és tot un procés de treballar-s’ho” · “és una propietat” · “i allò s’ha de criar o cuidar” · “Per quan hi hagi el moment que un delinqüent descarregui el seu us de la força” · “faci incrementar”

“fortament el pastor per a fer-lo marxar i treure’l amb gosadia” · “Que la persona o el propietari” · “ sigui capaç de fer marxar el que el delinqüent faci”.

“Cal saber treballar i procedir amb fletxes per fotre’ls fora” · “Qui es disposa a aixecar; el puny alçat per a fer vessar la sang a la porta d’entrada”.

“Cap a un oficial” · “Serà portat a entregar la persona” · “tractada com a desertora pel seu abús”. 

“Tots els pastors han d’enfortir-se per a derrotar la por”.

“A l’entrada es veuran jutjades les persones que ho hagin fet” · “ Apareixerà el governant per fer el judici” · “I processar” · “ Per a aturar l’afronta amb la paraula/ Per a aturar i fer marxar l’afronta” · “Lloada sigui” · “La seva decisió”·

“Amb capacitat de parlar” · “De que es processi a la entrada a ésser lligat i per a tirar-li pedres o a esser penjat”.

• Manera narrativa actualitzada: 

(Situació): Els pastors treballen els bovins salvatges i lamenten que els bous se’ls apropin delinqüents que s’aprofiten; ... Qui és pastor és qui ho treballa. El pastor és el propietari. Fer de pastor és tot un procés que cal treballar-s’ho. És una propietat. Això s’ha de criar i cuidar.  (Es demana que) Per quan hi hagi el moment que un delinqüent faci us de la força, la qual faci augmentar fortament la del pastor per a fer-lo marxar i treure’l amb gosadia. Es demana que la persona propietària sigui capaç de fer marxar el que el delinqüent li doni per fer. Cal saber treballar i procedir amb fletxes per fotre’ls fora. (NOM?): Qui es disposa a aixecar; el puny alçat per a fer vessar la sang a la porta d’entrada.

(Precepte): Cap a un oficial, serà entregat el delinqüent, qui serà tractada com a desertora pel seu abús ocasionat. Demanem que tots els pastors han d’enfortir-se per a derrotar la por.

A l’entrada es veuran jutjades aquestes persones que ho hagin fet. Aleshores, apareixerà el governant per fer el judici, per a processar-lo i per a aturar i fer marxar l’afronta. Lloada sigui la decisió del jutge. I haurà la capacitat de dialogar.  I de que es processi al delinqüent a la entrada a ésser lligat per a tirar-li pedres o a ésser penjat d’una corda.

Conclusió. Estem davant d’una inscripció que conté dues parts diferenciades, és a dir, dos paràgraf. Aquests paràgrafs fent la lectura tenen completament relació. Al primer paràgraf s’explica una situació problemàtica on els pastors que cuiden els bovins són molestats i trobats en enfrontaments amb delinqüents que s’aprofiten dels bovins. No especifica com s’aprofiten, si se’ls enduen i se’ls fan com a propis, si els hi tallen un tros de carn mentre són vius, o si els maten allà mateix i els hi treuen l’aliment o altres situacions quantes puguin haver. El cas és que els pastors fan notar que criar els bovins és una feina, és tot un treball i un esforç i demanen que quan es trobin amb un delinqüent el pastor propietari pugui rebatre contra aquest per fer-lo marxar. Fins i tot si cal fer us de les fletxes. I al final del primer paràgraf sembla ser un nom ‘Carla Cantibidone’, però també es pot llegir i d’aquest manera es dona més informació de la situació que ho escriuen aquells que estan disposats a fer vessar la sang a la porta d’entrada del poble, ciutat o llogarret. 

Mentre al segon paràgraf és el precepte per a la situació que explica el primer paràgraf, la llei, la solució del governant on es diu que el delinqüent serà portat davant d’un oficial i a l’entrada d’aquesta contrada el governant procedirà a fer el judici per eliminar l’enfrontament, i que tot i haver capacitat de dialogar també pot ser que es processi al delinqüent a l’entrada mateixa a ser lligat o penjat d’una corda per a tirar-li pedres. Viem que el primer paràgraf té una sonoritat més intensa, xisclada, mentre el segon paràgraf fa més us de formes similars o iguals a les llatines, amb paraules concises.

Per acabar, cal reflexionar amb l’antiguitat en aquest territori de la idea del pelourinho que hi ha actualment a la plaça major en aquest poble d’Arronches on s’ha trobat la inscripció, és a dir, un lloc, ja sigui una columna o una entrada o portalada, on es lligaven els criminals o delinqüents vius o morts i se’ls donava un càstig físic o exemplar.  Es curiós el fet que les actituds transcendeixin al llarg de segles i del mil·lenni.