Transcripció i traducció
Transcripció i traducció
Traduccions de les llengües fins ara indesxifrades que han estat traduïdes de manera detallada, íntegra, i específicada amb el mètode modular, sense necesitat de les comunes derivacions lingüístiques.
El rètic és una llengua parlada al sud-est dels Alps abans de la romanització, datada entre els segles V a.e.c al I a.e.c.
Cens: Es considera que hi ha inscripcions a 75 objectes de bronze, 31 de ferro, probablement 1 sobre plata, un amb pseudo-inscripció en plom, 51 inscripcions en astes de cérvol, 41 sobre os i dents, 1 sobre fusta, 11 sobre pedra, 6 panells rupestres amb 40 inscripcions, i a 68 objectes de ceràmica. Actualment amb el número de 70 traduccions realitzades aquí, s'ha cobert tot el contingut del Thesaurus Inscriptionum Raeticarum, restant sense intentar traduïr aquell material massa fragmentàri i amb masses parts faltants com per ésser traduït.
De tots aquests objectes amb inscripcions rètiques 325, que han estat trobades, moltes es troben en un estat molt fragmentàri i reduit de contingut amb molts pocs signes que han perdurat. Al Thesaurus Raetic conté 279 entrades de les quals no totes contenen inscripció i tampoc no totes tenen imatge representativa o fotogràfica de l'objecte i de la inscripció, a més algunes entrades parlen de diferentes parts del mateix objecte o material, separant les seves inscripcions en diverses entrades al Thesaurus cosa que he unificat. Per tant podriem considerar el següent recompte del que s'ha arribat a traduït com un valor de recompte de manera més àmplia en relació al Thesaurus. De tot el conjunt publicat al Thesaurus s'han aconseguit traduïr 70 inscripcions: de les quals 52 són objectes i eines, 8 són en vasos i gerres i 9 en esteles, pedres monumentals i rupestres. Les altres inscripcions algunes han estat unides en un mateix objecte, altres no s'han realitzat per ser un fragment massa petit i amb poc contingut lingüístic ni amb aspecte, per tant, podem dir que amb el mètode modular hem aconseguit traduïr la totalitat de les inscripcions rètiques que han arribat conservades als nostres dies i que poden ser objecte d'estudi.
Les fonts gràfiques i de transcripció dels objectes arqueològics han estat extretes del Thesaurus Inscriptionum Raeticarum (<https://tir.univie.ac.at/wiki/Main_Page >), emprades sols amb finalitats académiques.
Ja es porten traduïts i desxifrats...
70 objectes amb les inscripcions en rètic.
Objectes i eines.
Introducció. A continuació es presenten objectes i eines que contenen inscripcions en rètic i que s'han traduït completament. Trobem des de materials com pedernals, culleres, destrals entre d'altres objectes, i elements de fortuna i d'ofrenes.
1- Destral de bronze de llenyataire de Tisens.
Destral de bronze de Tisens amb inscripció BZ-2/ PID 190 / LIR BZ-18 / MLR 277 / TM 218524. Conservada al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv.no. 1684. Segle 5 a.e.c. Hi ha 6 lletres en signari raetic escrits en 1 línia. Fotografia de W.Sölder ©Ferdinandeum.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/BZ-2 >.
SALOMON, Corinna. “Rético”. AELAW. PALAEOHISPANICA 20, 2020.)
Transcripció documentada a AELAW i al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
E N I K E S
Traducció sugerida sugerint que es tracta del nom del propietari:
de Enikes
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri E + NI + K(I) + EŠ
Confiar – veure, observar - entrar – tirar, llençar, aventar + aura, qualitat, aspecte – un mateix + encaixar – cap a més avall, cap a terra, terra, inframón + l’arbre
“Que tingui qualitats per tirar l’arbre cap a terra”.
Traducció sencera i conclusions:
Aquesta destral porta la oració dedicada a que sigui una bona destral per a tirar cap a vall a terra els arbres. La seva inscripció és una mena de dedicació de fortuna sobre la seva funció. Podriem considerar si Enikes es tracta d’un nom donat que significa que té les qualitats de llenyataire, tot i així tractant-se d’una destral de bronze, probablement ritual, sembla més adequat pensar que com a objecte ritual està dedicat a la funció que representa aquest objecte. Una cosa queda clara, no es tracta d’un objecte de guerra degut al metall que la forma i també degut a al significat de la seva inscripció.
2- Simpulum de bronze de Terlan per a servir el beuratge.
Simpulum de bronze de Terlan, amb inscripció BZ-3; de Tiroler Landesmuseum Ferdiandeum, inv. no. 115. Conté 37 lletres en dues línies en signari de Sanzeno. Està complet i restaurat. Data de segle 5-4 a.e.c. Fotografia de W.Sölder ©Ferdinandeum. PID 191 / LIR BZ-2 / MLR 272 / TM 218525.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/BZ-3 >.
SALOMON, Corinna. “Rético”. AELAW. PALAEOHISPANICA 20, 2020.)
Transcripció documentada a AELAW i al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
taniun:laśanuale
utiku:terunies:sχaistala
Traducció sugerida sugerint que es tracta del nom del propietari i topogràfic:
? de, per ? Lasanu X-ed de Terunie ? ?
Transcripció revisada. El valor de la darer signe de la primera part abans de la segona l’han transcrit faltan-li un traç al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum i ALEAW, per tant de manera completa és el valor V/W i no pas el valor L. Durant el procés de traducció es valorarà traduïr fent la lectura proposada pel Thesaurus de dreta a esquerre tant de esquerra a dreta. Cada línia escrita està a un cantó del mànec de la cullera fent que es llegeixi sols una línia per un costat i una altre per l’altre lateral:
E L A U N I A Š A W : N U I N A T
A L A T S I A X S S : P? Š U R E T : U K I T U
o
T A N I U N : W A Š A I N U A L E
U T I K U : T E R U Š P : S S X A I S T A LA
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
M’he decantat per la traducció amb la lectura de esquerra a dreta, doncs conté un text més natural per exemple la forma PS a l’inici i no a final de paraula. També perqué el resultat de l’oració és natural per a la funció del cullerot.
sumeri E + LA + UN + IA + ŠA + U U : NU + IN + AT(AH)
Entrar, emportar-se amb si, extreure + suspendre, balancejar, disposar, portar – submergir-se en un líquid + elevar, alçar + oh! + acció + alimentar – carregar : creador - persona + delimitar, àrea, sector + ajudar
“Submergir amb líquid per extreure i alçar-lo per alimentar” : “per ajudar a les persones”.
sumeri A + LA + (A)T(AH) + SI + AŠ? + Š(A) S(A) : P(U) + ŠU + R(I) + ED (DE) : U + KI + TU
Moment, temps – fort, poder, lloc – aigua (líquid) + suspendre, balancejar, disposar, portar – submergir-se en un líquid + ajudar + beure – omplir, carregar, treure aigua + bullir + acció – moure : Boca + sostenir + realitzar + anar amunt o a vall (abocar) : aliment, alimentar + cap a baix + sopa, beuratge
“Submergir-se en un líquid per a suspendre’l i ajudar-se a beure carregant-ho quant ha bullit” : “Sostenir-ho a la boca per abocar-hi” : “I fer anar cap a baix l’aliment de la sopa o beuratge”.
Traducció sencera i conclusions:
“Submergir amb líquid per extreure i alçar-lo per alimentar” : “per ajudar a les persones”.
“Submergir-se en un líquid per a suspendre’l i ajudar-se a beure carregant-ho quant ha bullit” : “Sostenir-ho a la boca per abocar-hi” : “I fer anar cap a baix l’aliment de la sopa o beuratge”.
Aquesta cullera porta una explicació o oració de com emprar-la i de la seva funció. Submergir-la al líquid per extreure i alçar l’aliment, per a que les persones s’ajudin a alimentar-se en la funció de beure una vegada a bullit sostenint-ho i abocant-ho i fent baixar l’aliment de la sopa per la boca. És curiósa la inscripció a l’estil Montesori però no per això deixa de ser certa la traducció on les dues línies i cada apartat de la inscripció aporta el mateix concepte de la funció de la cullera per a servir-se i alimentar-se per als líquids i sopes. En aquesta oració no es declina a cap lloança, si no a una descripció funcional de l’estri, a la seva acció utilitària i al seu destí pragmàtic.
3- Pedernal esfèric de pedra de la Tène.
IT-6, pedra esfèrica, amb 5 signes en alfabet Magrè. Provient de La Tène. MLR 96 / TM 653555. Amb funció de pedernal. Fotografia de W.Sölder ©Ferdinandeum.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/IT-6 >).
Transcripció documentada a AELAW i al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
aiθiu
Traducció de esquerra a dreta equival a la Thesaurus Inscriptionum Raeticarum però amb la direcció de lectura diferent:
U I Z/TH I A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri U I Z/TH I A
Pedra + foc, incendiar + moment – treballar, lloc, poder, força
“Pedra per treballar el foc o amb el poder de incendiar”.
Traducció sencera i conclusions:
“Pedra per treballar el foc o amb el poder de incendiar”.
Si bé coneixem àmpliament que els pedernals de sílex funcionen d’allò més bé per fer guspires i encendre el foc, el granit o la diorita i pedres semblants també són una bona roca per copejar i produir-hi espurnes per encendre el foc. Aquesta pedra porta escrita la seva utilització, per enrecordar-se de per a que serveix, saber-la distingir per a qualsevol d’una altre pedra qualsevol. La seva forma erosionada errodonida fa pensar que podria haver estat copejada fet que la desgastaria o també recollida d’un curs d’aigua. La perforació que té a un cantó no és natural i indica el seu us com a eina, probablement era el punt que copejaven o rascaven amb una eina de metall.
4- Nansa d'olla per extreure del foc de la cocció, a Bolzano.
BZ-9, nansa de bronze. Dipositat al Stadtmuseum Bozen/Museo Civico di Bolzano, inv. 87. Mesura: 115,5 cm d’alçada, 29 cm de llargada i 14,5 cm d’amplada. Va ser trobat el 1859/69 a Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia. El lloc on la nansa s’agafa a l’estri té forma de cap d’ocell, està lleument deformada i oberta el lloc de subjecció. La nansa és possiblement molt més gran que el diàmetre de l’olla que formava part, doncs d’extrem a extrem de la subjecció de la nansa que equivaldria al diàmetre de l’olla equival a gairebé el radi del mig cercle de la nansa.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/BZ-9_handle >)
Transcripció documentada al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
piθame
Transcripció revisada i suggerida, transcripció idèntica que a Thesaurus però lectura des de l’exterior de la nança de d’esquerra a dreta:
A M? A Z I P
Tot i així consideraré la lectura de Thesaurus Inscriptionum Raeticarum P I Z A MA.
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri A + MA + ZI + P(A)
Aigua – força + coure, cremar + treure + branca, nansa per sostenir a l’aire, part que es projecte per a la mà
“Nansa per treure de la força del foc, de la cocció”.
Traducció sencera i conclusions:
“Nansa per treure de la força del foc, de la cocció”.
Aquesta inscripció en aquesta nansa ens indica que pertanyia a una olla per a que sigui treta amb ella de la calor del foc. Recordant així la seva funció i ens indica que aquesta nansa no crema i amb ella podem treure l’estri del foc, d’aquí que tingui aquesta curvatura tant gran per fer efectiu que tot i estar per sobre d’una llar de foc es pot recollir a través de la nansa, això ho podem assimilar comparant-ho a les olles que encara es fan servir a pobles o antigues olles tradicionals de llar de foc. També s'ha pogut comprovar que la lectura correcte és d'esquerra a dreta, doncs tot i que mantindria el sentit de foc, coure, no conté el sentit de treure ni el de nansa, i el modul ZA no aportaria un significat relacionat.
5- Part d'ós d'un instrument musical amb oració per a que produeixi cançons que facin afecte siguin rebudes amb confiança, a Fritzens, Tirol, Austria.
IT-4 unidentifiable, suposadament una part d’un instrument musical, probablement d’una arpa d’angle o d’una lira. Està danyada per l’atac d’insectes i de fongs amb pèrdua de suport. Es va trobar Fritzens, Tirol, Austria, a la Casa 2 de Prchboden entre el 1993 i 2000. Està al repositori de Museum Wattens sense número d’inventari. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/IT-4_unidentifiable >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum.
piθiẹ[???]ịχụṛṿịle
Transcripció realitzada, és coincident a l’anterior, menys al primer caràcter que no està clar que sigui el valor P, podria ser R o U, i les incògnites del Thesaurus podrien ser L i E la darrere no es pot arribar aventurar que és:
(P/R/U) I Z I E L? E? ?] I X U R V I L E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
(U) + IŠI + E [L? E? ?] I + ZUR + BE + IL + E
Admiració – regal - conduir + radiant + cançó + ? + procés + tenir afecte + extreure, rebre assignat + portar + parlant, confiança – allà on marxen
“Dona cançons radiants que processen afecte rebudes amb confiança”.
Traducció sencera i conclusions:
“Dona cançons radiants que processen afecte rebudes amb confiança”.
És prou probable que sigui una oració per a donar fortuna, la part que falta podria contenir el sentit de cançó, és prou sospitós l’instrument i la part del signe que no a desaparegut per pensar que formen els valors ELE o EL, això asseguraria la traducció que s’ha realitzat. Aquesta inscripció diu fortuna per a que l’instrument doni cançons que facin afecte i siguin rebudes amb confiança.
6- Amulet per combatre i veure's enfortit en relació al fred, a Mechel, Cles, Trento.
Placa de bronze NO-3 placa, mesura 9,9cm de llarg, 6,8 cm de ample, 0,1mm de gruix. Al lloc de Mechel, Cles, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia; al camp de Valemporga. Es conserva al Castello del Buoconsiglio número inventari 4525. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-3_plaque >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
φelturiesi:φelvinuale utiku
Transcripció realitzada, totalment dacord amb la transcripció prèvia menys en el valor de la T com a un quart signe entre la L i la U, com podeu assegurar-vos entre el valor L i U no hi ha cap signe de cap tipus.
F E TL U R I E S I : F E L V I N U A L E
U T I K U
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri PEL + URI + EŠ + (H)I : PEL + U + IN + U + AL + E
Profanar, ser prim, lleuger + malaltia + fred + acció – procés : Profanar, ser prim, lleuger + conduir , guanyar el control – dormir, llit – totalitat, món – pau – terra + àrea – abús, sector + conduir , guanyar el control – dormir, llit – totalitat, món – pau – terra – alimentar, aliment + acció + confiar – parlar – veure, mirar, observar – marxar, remoure, emportar-se, portar, entrar – casa, estat, temple
“Que la malaltia de sentir el fred i la primor”: Sigui la primor derrotada amb l’aliment que es porta”.
sumeri U T I K U
Conduir , guanyar el control – dormir, llit – totalitat, món – pau – terra + marca , senyal, llençar, tirar + lloc, descarregar, forat, enfortir
“Totalment enfortit”.
Traducció sencera i conclusions:
“Malalt de sentir amb la primor l’acció del fred”: “Sigui aquesta primor derrotada completament amb l’aliment que es porta”.
“Totalment enfortit”.
Aquesta placa es tracta d’un amulet amb una oració de fortuna dedicada a una persona que està esprimatxada i que està sentint o sap que sentirà molt de fred i aquesta sensació de fred sever l’està emmalaltint. Així que dedica el final de la oració a que aquesta primor sigui derrotada amb l’aliment que se li dona, i així desapareixi la primor i la sensació de fred al seu cos.
7- Corn emprat com a arma per a vessar sang de les entranyes o del cos, a Castello del Buoconsiglio.
NO-07 cornamenta. Trobat a Meclo, fracció de Cles, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Actulament al Castello del Buoconsiglio. Númeor d’inventari: 6409. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 6 signes en rètic de Sanzeno.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-7_antler >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
φausu?
Transcripció realitzada, igual que la del thesaurus però completada amb el darrer signe que té la forma de X i que correspondre al valor Z/TH.
F A U S U Z
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri PA(A) + US + UZ
Arma + que vesar sang, matar + entranyes, cos, carn
“Arma que vesar sang de les entranyes”.
“Arma que ha matat a un cos”.
Traducció sencera i conclusions:
“Arma que vesar sang de les entranyes”.
“Arma que ha matat a un cos”.
Aquesta asta té l’indicatiu escrit de que va vesar sang de les entranyes. Això indica que podria ser un trofeu de caça o de venjança per un brau que va arribar en una circumstància no coneguda a perforar la carn possiblement d’una persona, o del propi animal, pot incloure el significat d'haver matat a un cos. Aquesta asta podria haver-se recollit expressament després d’una mala situació com a recordatori d’haver abatut a l’animal que amb aquest corn va matar o vessar la sang del cos. Podria ser emprada amb la mà, o a mode de destral lligada a un pal. Caldria saber si és un corn buit o massís, doncs podria ser que fos emprat més com a recipient per abocar i vesar la sang de les entranyes en un ritual, aleshores.
8- Part d'arnés o amulet de montura que lloa al cavall mascle, a Dercolo, Campodenno, Trento.
Cavall de Dercolo. NO-11 bronze. Datació d’entre el segle 5 a.e.c. Trobat a Dercolo, Campodenno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, el març de 1883. Exposat al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum amb el número d’Inventari 1086. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 11 signes en rètic de Sanzeno.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-11_bronze >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum, coincideixo completament:
pirikaniśnu
P I R I K A N I S N U
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri PIRI(G) + KA + NIS(KU) + NU
Brillant + acció + èquid + mascle
“Brillant èquid mascle”
Traducció sencera i conclusions:
“Brillant èquid mascle”
La utilitat d’aquest objecte és desconeguda, podria formar part de l'arnes o de la part que mossegava el cavall, o simplement un amulet que es penjava, però a la seva inscripció conté una designació cap al cavall que ho portés, tal i com figura l’extrem forjat que té forma de cap de cavall amb potes davanteres. Així la inscripció nombra al seu portador “Cavall mascle brillant” o “cavall mascle radiant”. Per d’alguna manera fer enaltir les qualitats de l’animal.
9- Peça d'os astragalus de joc semblant a les tabes amb la inscripció 'Agafa-la amb força!', a Revò, Trento, Trentinio-Alto Adige.
Os astragalus, NO-13. Trobat a Revò, Trento, Trentinio-Alto Adige, Itàlia al camp de Monte Ozol. mesura 6,2 cm de llarg, 3,6 cm d’ample i 3,4 de gruix. Es troba complet, datació no coneguda. Localitzat a la exposició de Museo delle Scienze di Trento, inv. PEGO 2068. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 7 signes en rètic de Sanzeno i un signe d’ells és de composició llatina, la W.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-13_bone >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
ṭerisna
Transcripció revisada, si es tracta de l’alfabet de magrè el primer valor correspondria a al so L i no al T ni al P:
T/P/L E R I S N A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri L E R I S N A
Agafar amb força + pedra, pedreta – acció
“Agafa-la amb força(!)”.
Traducció sencera i conclusions:
“Agafa-la amb força(!)”.
Aquest os astragalus formaria part del joc de les tabes, en aquest cas la inscripció que porta diu ‘pren-la amb força’ és a dir que jugaven a l’estil romà, llençar-ne varies a l’aire i haver d’agafar-les mentre estan a l’aire, una forma comuna de jugar a les tabes per els infants.
10- Vareta per confiar el càrrec de lideratge i dirigent celestial, a Cles, Trento.
NO-15 vareta de bronze i or. Trobat a Cles, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia al Campi Neri. Trobat a un santuari entre el 1999 i 2007 a una excavació. Present a l’exhibició del Museo Retico Sanzeno, inv. CCN 1406. Datat del segle 5 fins al 2 a.e.c. Mesura 10,3 cm de llarg, 9 mm de diàmetre i el filferro d’or té 1mm de diàmetre/gruix. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 19 signes en rètic de Sanzeno.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-15_rod >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
esumnesinuþnualeutikutianus
Transcripció revisada, cal difrenciar dues parts la part incial i més llarga està escrita en un sentit diferetn de la part més curta trobant-se on el fil d’or i separats per un punt. Per lo demés els valors són exactaments els descrits pel Thesaurus.
N U D/TH N U A L E U T I K U T I A N U S : E S U M N E S I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri NUD + NU + AL + E + U + TI + KU + TI + AN + US : EŠ / ES + UM(A) / UM(UŠ) + NE + SI
Estirar-se, acostar-se, estar malalt + persona + acció + temple, estat – príncep – parlar – confiar – tub – veure, mirar, observar + pastor – admiració + senyalar, marcar, tirar, llençar + enfortir - emplaçar, descarregar + senyalar, marcar, tirar, llençar + celestial, cel, elevar, alçar + Fundació / liderar, imposar, revisar- acompanyar + victòria / Exaltar – instruir, considerar, planejar + enfortir, força + recordar, remembrar
“Acostar-se amb la persona que es confia admiració per a senyalar a un lloc marcat celestialment o elevat com per a liderar (o per a ser el fundador o revisar) les consideracions o forces que facin la victòria”.
Traducció sencera i conclusions:
“Acostar-se amb la persona que es confia admiració per a senyalar a un lloc marcat celestialment com per a liderar (o per a ser el fundador o revisar) les consideracions o forces que facin la victòria”.
Aquesta petita vara de 10,3 cm de llarg trobada a un santuari té una estreta relació amb la seva inscripció, documentant-se en el seu escrit que és una vara per ésser confiada i acostada a la persona que se li confia la admiració d’un càrrec de lideratge per nomenament celestial o d’alt rang, potser tractat com a fundador, per les seves consideracions sobre la victòria. Per tant és una vara ritual possiblement representativa d’un nomenament de la persona líder d’aquest lloc, sigui dirigent, fundador, o una mena d’alcalde o general.
11- Amulet per a que un genet sigui capaç de fer por i impossar-se derrotant als adversaris, a Cles, Trento.
NO-16 figureta de bronze de genet amb tres inscripcions. Trobat a Cles, Trento, trentino-Alto Adige, Itàlia al Campi Neri. En el lloc d’un santuari, l’any 1999-2007 durant una excavació. Exhibit al Museo Retico Sanzeno, inv. CCN 1043. Datat al voltant dels segles 5-2 a.e.c. Mesura 6,4 cm de llarg, 5 d’alt i 1.1. de gruix. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de de 7 a 8 al anvers i 6 al revers en el cos del genet aquests signes són en rètic de Sanzeno.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-16_bronze >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
tianusa/taniun
Transcripció revisada, degut a que les línie sno estan del tot unides pot haver confusió en els valors dels signes centrals, pot ser un valor de ‘Š + U’ o de ‘N I + U’, en cap cas serà ‘N + U’ com es suposa al Thesaurus, la cara del revers està ben transcrita al Thesaurus.
Anvers:
T I A Š/NI U S A
Revers:
T A N I U N
El genet porta la inscripció:
I U
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
Anvers:
sumeri TI + NI + UŠ / US + A
Senyalar, marcar, tirar, llençar + a un mateix, a la persona, a l’aura, la por + per matar, per vessar sang – bloquejar / imposar-se, liderar – acompanyar, seguir + força, poderosament – al progenitor – a les armes
“Que sigui marcat amb l’aura per a imposar-se poderosament (/a les armes)”.
“Que sigui senyalat per a que tingui l’aura capaç de vessar sang (/bloquejar poderosament)”.
Revers:
sumeri TA(H) + NI + UN
Incrementar, adherir + a un mateix, a la persona, a l’aura, la por + elevada, alçada, celestial
“Que tingui un aura elevada”.
“Que porti adherida i faci elevada por”.
Genet:
sumeri (H)I + U
Procesar + derrota – l’abús
“Que sigui procesador de la derrota”
Traducció sencera i conclusions:
“Que sigui marcat amb l’aura per a imposar-se poderosament (/a les armes)”./ “Que sigui senyalat per a que tingui l’aura capaç de vessar sang (/bloquejar poderosament)”.
“Que porti adherida i faci elevada por”.
“Que sigui procesador de la derrota”
Aquest objecte es tracta d’una mena d’amulet dedicada a un cavaller o genet o a una gesta o campionat al qual se li dediquen les fortunes de que s’imposi poderosament o que sigui capaç de aguantar les embestides o de bloquejar mostrant força, o que sigui capaç de vessar sang, fent tot el conjunt molta por en la seva aura/aspecte, i que el genet sigui capaç de derrotar als adversaris.
12- Fletxa perforada dipositada junt a un líder o guerrer, a Cles, Trento.
Os NO-17. Trobat a Cles, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia; al Campi Neri; al santuari; entre 1999 i 2007; durant una excavació. Exposat al Museo Retico Sanzeno, inv. CCN 3066. Mesura 14,6 cm de llargada, 9 mm d’amplada i 6 de gruix. Datació entre el segle 5 i 2 a.e.c. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 15 signes rètics.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-17_bone_point >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
ketanuvaleutiku
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri K(I)E + TA(H) + NU + BAL + E + U + TI + KU
Cap a vall, emplaçament, lloc + adherir, incrementar + descendència – persona + regnar, mandat, hissar + estat, portar + admiració, alimentar + senyalar, marcar, tirar, llençar, fletxa, llança + foradada – enfortir, força – emplaçar, descarregar
“Posada amb la persona que regnar o hissar-se amb l’admiració d’aquesta llança o fletxa foradada”.
Traducció sencera i conclusions:
“Posada amb la persona que regnar o hissar-se amb l’admiració d’aquesta llança o fletxa foradada”.
Aquesta punta de llança o de fletxa d’os amb una perforació neta de forma circular a la pròpia punta per enclavar-se, la qual té la funció de fer entrar aire a la ferida i accelerar la mort cardíaca, porta inscrit que va ser d’una persona que regnar i manar o que va ser admirada hissant-la, utilitzant o creant aquesta punta. El forat es tracta d’una invenció que millora la funcionalitat de la fletxa tal i com s’ha explicat. Així que podríem identificar aquest objecte al santuari com a part d’un guerrer, caçador reconegut o persona que manava.
13- Pes de teler pel procés de posar el fil recte, a San Lorenzo di Sebato, Bolzano.
PU-2 pes de teler de terracota. Trobat a San Lorenzo di Sebato, Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia; al camp de Sonnenburger Weinleite l’any 1954 durant feines de construcció, es troba al repositori de Ufficio Beni archeologici Bolzano. Mesura 7,2 cm d’ample, 6,6 cm de gruix i 21 cm de alçada. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de de 3 al anvers i 5 al revers.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/PU-2_loom_weight >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
iθi/iθiθi
El valor θ equival al módul Z / TH o també S
I Z/S I
I Z/S I Z/S I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri I + SI (SI)
Procés de filar + fer vertical, fer recte
“Per filar i posar el fil vertical i recte”.
sumeri I + SI-SI
Procés de filar + fer vertical, fer recte
“Per filar i posar el fil vertical i recte”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per filar i posar el fil vertical i recte”.
Aquesta inscripció del pes de teler porta inscrit la seva funció de processar un teixit fent-lo vertical, recte. L’inici amb (H)I indica processar, relacionat sovint amb les tècniques de la pell, el teixit, filar, pentinar o el metall, però també amb la indicació de fer un procés, de processar alguna cosa, fet o acció, la part SI o SI-SI indica fer vertical, fer recte. Per tant ens està indicant que serveix per processar la verticalitat del teixit o dels fils que es filen.
14- Pedra per a trenar el fil i esquist per a netejar la roba, a San Lorenzo di Sebato, Bolzano.
PU-4 plaque. Placa d’esquist. Mesura 7.5 cm de llarg, 3,2 cm d’ample, 1,2 cm de gruix. Datat sobre el segle 5 a.e.c a partir del context del jaciment. Lloc San Lorenzo di Sebato, Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Es va trobar al jaciment ‘near the Roman site’ el 1966. Es troba actualment al Ufficio Beni archeologici Bolzano en el seu repositori.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/PU-4_plaque >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
χarse
Transcripció revisada, coincideixo amb l a lectura del text més gran, el lateral conté una altre inscripció que he ofert una lectura, penso que correspon més a la lectura de dreta a esquerre seguint el text més gran i el mateix signe amb valor A.
X A R S E
N A T I I? / I? I T A N
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri ZAR(A) + SE
Per trenar – per gratar + acció – planta – unitat de llargada
“Per a trenar a lo llarg”.
sumeri HI + I + TAN
Procesar + roba + netejar, abrillantar
“Per a netejar la roba”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per a trenar a lo llarg”.
“Per a netejar la roba”.
Aquest objecte tenia dues funcions diferents tot i les dues eren relacionades amb la roba.
La principal inscripció és referent a la part en que les perforacions queden de cara, aquestes perforacions formen un pentàgon amb un forat central, tal i com podem intuir i també descriu la inscripció en aquesta part, serveix per a passar fils, fer-los entrar i ajuntats a un altre extrem que podria ser una branca anar rotant per tal de trenar una corda o fils, produint un fil més gros i més fort, amb una forma que conté un fil central com a eix i els altres 5 trenant-se al voltant.
La segona inscripció que és menor i està a un lateral prim, ens diu que aquesta pedra era utilitzada per a netejar la roba. Cal saber que l’esquist conté prou mineral de talc de textura sabonosa, grafit, granate i mica, la seva duresa és al voltant de 4 o 5 mohs. La seva duresa és variable de 4 a 7. Segons aquesta segona inscripció l’altre funció d’aquest objecte rètic era el de utilitzar-se per a netejar, fregar-la a una roba, sen tal cas els forats no anirien pas malament per a que gratés més el teixit a netejar.
Per la banda del darrere té unes marques geomètriques o liniars que es podrien explicar per la raó de esquematitzar el següent pas per a fer un teixit després de tenir els fils trenats, com podria explicar-se les altres marques al revers per a servir també per a desregularitzar i frotar la roba.
15- Taula de pedra de pòrfir per a moldre el gra, a Collalbo, Renon, Bolzano.
Llosa RN-1 slab, de pòrpir, es troba completa i danyada, del període tardà de la edat de ferro (1200-550 a.e.c.). Trobat a Collalbo, Renon, Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Piperbühel. Es troba al repositori de Stadtmuseum Bozen / Museo Civico di Bolzano, inv. 534.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/RN-1_slab >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
laseke/maieχe
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus.
L A S E K E
M A I E X E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri LA + SE / ŠE + K(I) + E
Pressionar, pesar, supervisar, portar – estirar-se + viure – habitar / plantes – cereal, gra + lloc, més avall, cap a - amb + mesura de gra, cerals, ordi
“Per a pressionar les plantes i el gra del cereal cap a baix amb una mesura (grapat) de gra”.
sumeri MA + I + EŠ + E
Grandiós, anar bé, fenomenal + processar + farina + de cereals
“Anar de gran manera per processar farina de cereals”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per a pressionar les plantes i el gra del cereal cap a baix amb una mesura (grapat) de gra”.
“Anar de gran manera per processar farina de cereals”.
Aquesta pedra de pòrfir de 24 x 23 x 52 cm es tracta d’una taula per a moldre el gra i convertir-lo en farina de cereal. La imatge no permet una bona lectura de l’objecte rètic però la forma concavada d’un extrem podria haver-se emprat per a anar deixant la farina produïda manualment amb una altre eina de pedra i fins i tot per poder abocar-la. El pòrfir és una pedra molt preuada per la seva duresa, les columnes interiors de la sagrada família són de pòrfir, és més dura que els marbres i s’utilitza com a paviment també, d’aquí que probablement sigui utilitzada en aquest cas com a taula per a moldre el gra del cereal.
16- Vareta zahorí, a Collalbo, Renon, Bolzano.
RN-2 rod fusta. Mesura 105 cm de llarg, 1,1 cm de diàmetre. Collalbo, Renon, Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia; al camp de Piperbühel, a l’any 1926 durant una excavació. Localitzat al repositori del Museo Civico di Bolzano. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/RN-2_rod >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
kuhilina:un:a:a:sṇa:er?(?):/aχu?(?)le: :ii:iiii:i:i:/siara:??[:alv:vịṣị:isθ̣iu:ṣ?aịχ:
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus. Part que he pogut llegir amb les imatges, hi ha parts exactes a la transcripció del Thesaurus, però d’altres o he pogut interpretar-les o poden ser una mica diferents:
K U I L I A
A X U L A : II : IIII : I
S I A R A : ?? A L V L E ??
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri KU + IL + HI + A
Forat + portar + procesar, acció + aigua
“Per a portar un forat que hi hagi aigua”.
sumeri A + ZU + LA : II : IIII : I
Treballar, poder + per aprendre, conèixer, saber + mostrar, diposar: (números 2:4:1 o Oh, oh!; Oh, oh, oh, oh!; oh!)
“Per a conèixer el poder que disposa l’aigua”. “Oh, oh! Oh, oh, oh oh! Oh!”.
sumeri SI + ARA : ?? A L V L E ??
Beure – recordar + manera, camí, temps, moment :
“Per el moment que s’ha de beure”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per a portar un forat que hi hagi aigua”.
“Per a conèixer el poder que disposa l’aigua”. “Oh, oh! Oh, oh, oh oh! Oh!”.
“Per el moment que s’ha de beure”.
Aquesta vareta tant prima acabada amb una punta i amb varies inscripcions al seu llarg podem saber el que fou gràcies a aquestes inscripcions les quals ens indica que era una vareta per a senyalar on fer un forat per portar aigua, és a dir, per a fer el que es coneix tècnicament com radioestèsia o la tècnica zahori, és a dir on obrir un pou, o com diu una altre inscripció per el moment que s’ha de beure. Hi ha una part que escriu que és per a conèixer el poder que disposa l’aigua i el segueix una numeració que podria ser de les passes o que no fossin números sinó un càntic exclamatiu.
17- Part de recipient o del procés per conduir la beguda ardent, a Serso, Perfine Valsugana, Trento.
SR- 1 antler. Mesura 13, 7 de llarg, 3,6 d’ample i 5 mm de gruix. Datat sobre el segle 3 a.e.c. L’estat és fragmentat, incomplet. S’ha restaurat per a estabilitzar la seva conservació i exposició. Es troba en exposició al Museo delle Scienze di Trento, inv. PEGO 44. Es va trobar a Serso, Perfine Valsugana, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Montesei di Serso, a la casa número 2, l’any 1964.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/SR-1_antler >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
?]nsu·mnaviθahur·̣/ị]ṣkesaχviliṣke
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus.
? N S U I? M N A V I Z A H U R
? K E S? A X V I L I S? K E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri ? N SU + I?M + NA + UI + ZA + HUR
? N + espolvorejar, escampar – submergir, enfonsar-se – entranyes, cos – fibres seques + fang – pluja, tempesta – accelerar, córrer + pedra – acció + pedra - planta + tirar a + ratllar, dibuixar, incidir, esgarrapar, lacerar, afligir – per sempre
“Al seu cos s’ha enfonsat una pedra que tirava cap a vall i ratllava”.
sumeri ? K(I) + ES? + AZ + BIL + IS? + K(I) + E
lloc, terra, cap a vall + aigua + murta (beguda alcohòlica) + amarga, ardent + riure, lamentar + amb + confiança, portar
“En aquest lloc la beguda ardent de murtra es porta”.
Traducció sencera i conclusions:
“Al seu cos s’ha enfonsat una pedra que tirava cap a vall i ratllava”.
“En aquest lloc la beguda ardent de murtra es porta”.
Segons el que podem arribar a llegir d’aquesta inscripció que té prous faltants, primer de tot cal entendre que les dues inscripcions són confrontades no contínues per tant estan dient coses diferents, a la inscripció més petita podem entendre que es tractaria d’una banya que formava part d’un objecte que portava a l’interior beguda ardent, és a dir, alcohòlica de murtra.
La inscripció més gran i llarga ens està dient com s’ha elaborat aquest corn és a dir que amb una pedra s’ha buidat i ratllat o incidit a l’os.
La forma amb dos perforacions pot semblar contradictòria, però segons el que diu la inscripció, el més possible és que en aquestes perforacions es sumessin a l’objecte unes nanses o ornamentacions probablement metàl·liques, formant un vas típic d’aquesta zona alpina, tal i com es conserven altres fragments en aquestes casos de bronze que formaven parts de gots i gerres probablement amb forma de cornamenta. També podria formar part d'alguna part del material emprat pel procés d'elaboració de la beguda ardent.
18- Corn d'un cèrvol caçat i cremat en ritual per un sacerdot, a Serso, pergine Valsugana, Trento.
SR-2 corn d’asta. Llargada de 9,1 cm, 8,9 cm d’ample i 10 de profunditat. Es troba en estat fragmentàri. Datat al segle 3 a.e.c. Derivat d’un context arqueològic del lloc de Serso, Pergine Valsugana, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Montesei di Serso a la casa número 2. Va ser trobat l’any 1964 a l’excavació. Es troba al repositori del Museo delle Scienze di Trento, inv. PEGO 48.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/SR-2_antler>)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
sφura·̣senθus/]ẹ?eθinụ
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus.
T/S F U R A : S E N U K F S
E I/N/L? E Z I N U
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri T/S + PU + RA(H) : S E N UK + P(E)S
Verb + profund, forat + batre, matar, trencar : combatre + cremar, foc + desaparèixer
“S’ha batut i matat fent-li un forat” : “Se l’ha combatut amb el foc fins que ha desaparegut”.
sumeri EN + EZI + NU
Governant, lord, senyor, déu, sacerdot ? + sacerdot + persona - creador
“Pel déu creador la persona sacerdota”.
Traducció sencera i conclusions:
“S’ha batut i matat fent-li un forat” : “Se l’ha combatut amb el foc fins extingir-se”.
“Pel déu creador la persona sacerdota”.
Aquest fragment de cornamenta de cérvol porta inscrit com es va matar aquest cérvol, matant-lo en produir-li un forat i després cremant-lo fins extingir-se el foc). La segona inscripció ens indica perquè es va cremar, com a acte ritual per al déu creador a partir d’una persona que era sacerdot.
19- Asta amb inscripció de la veneració cap a déu de l'animal mort, a Serso, Pergine Valsugana, Trento.
SR-3 antler. Asta d’os. Mesura 10,4 cm de llarg, 3 cm d’ample i 10 mm de gruix. Es troba en estat fragmentat, diuen que restaurat però no ha estat reintegrada i dubto que hagi estat consolidada. Datació sobre el segle 2 a.e.c. Trobat a Serso, Pergine Valsugana, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Montesei di Serso, a la casa número 2, entre altres objectes. Es va trobar l’any 1964 a través de l’excavació. Es troba al repositori del Museo delle Scienze di Trento, inventari PEGO 49.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/SR-3_antler>)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
aruśnas
?]ṿilna
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus.
A R U S : T A : S N U I L
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri AR + UŠ : TA + (A)Š + NU + IL
Lloat sigui, elogiat, honorat + mort, la sang vessada – el fundador : incrementar, adherir + un + persona - descendent - creador + eregir, aixecar, magnificar
“Honorada sigui aquesta mort” : “Que al creador magnifica”.
Traducció sencera i conclusions:
“Honorada sigui aquesta mort” : “Que al creador magnifica”.
Aquesta asta es tracta d’un objecte de veneració a la mort de l’animal dedicant-la al déu creador.
20- Asta demanant que s'allunyin els bous dels ports de muntanya (llocs i camins de pas i estada), a Serso, Pergine Valsugana, Trento.
SR-5 antler. Asta amb inscripció rètica. datada del segle 3 a.e.c. Trobada a Serso, Pergine Valsugana, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia al camp de Montesei di Serso, de la casa número 2, l’any 1964. Es troba al repositori del MUseo delle Scienze di Trento, inv. PEGO 83. Es troba en amb trencaments, fragmentada i restaurada.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/SR-5_antler >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
φ̣]rimapiθamn[ụ
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus.
R I M A P I Z A M M...
K I H R I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri RI + MA(H) + PIS + SAM + M(A?)/M(I?)...
Imposar, emplaçar, situar, deixar anar, allunyar + bou + port, moll + preu de compra + vaixells?/acció
“Allunya els bous al port de muntanya del (possible) preu de compra”.
sumeri ¿KI + H(I) + R I?
Lloc, terra + acció + Imposar, emplaçar, situar, deixar anar, allunyar
“Allunya’ls d’aquest lloc”.
Traducció sencera i conclusions:
“Allunya als bous al port de muntanya del (possible) preu de compra”.
“Allunya’ls d’aquest lloc”.
Aquesta lectura d’aquest objecte ens diu mostra un desig o oració dedicada a que els bous siguin allunyats als ports de muntanya, és a dir que les allunyi de les rutes transitables de la muntanya i de que siguin comprades o per a que siguin comprades. Podem entendre que va voler que els bous que pasturaven per la muntanya fossin lluny dels passos de muntanya, els ports de muntanya, per tal de que poguessin ser venudes i no se les emportessin altres persones o lis fessin mal, tant podria ser amb la finalitat de que ningú les hi volgués comprar, per tenir-les per a si mateix. Per això podria ser que es reafirmés amb ‘allunya’ls d’aquest lloc’.
21- Asta per a lloar la superfície d'un establiment i a les seves persones, a Serso, Pergine Valsugana, Trento.
SR-6 antler. Asta que mesura 11,6 cm de llarg, 2,7 cm d’amplada i 7,5 mm d’alçada. Condició fragmentada i restaurada, s’ha consolidat. Datació del segle 3 a.e.c a partir del context arqueològic. Trobat a Serso, Pergine Valsugana, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Montesei di Serso a la casa número 2, juntament amb altres objecte, la majoria cornamentes. Es va trobar l’any 1964. Actualment al Museo delle Scienze di Trento, inventari número PEGO 47.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/SR-6_antler>)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
aṛụseθar·̣nateris·̣nạ
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus.
A R U S E Z A R N A T E R I S N?...
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri AR + (UŠ / US) + EŠ + AR + NA + TE + RI + IS N?...
Lloat sigui + (naixement – aquesta mort / Lloc, superfície) + tenda, pavelló, establiment + Lloat sigui + les persones – la pedra + apropar-se + deixar anar, abocar, alliberar
“Lloada sigui la superfície d’aquest establiment, lloades siguin les persones properes al lloc on es deixa anar (l’ofrena)”.
Traducció sencera i conclusions:
“Lloada sigui la superfície d’aquest establiment, lloades siguin les persones properes al lloc on es deixa anar (l’ofrena)”.
Aquesta asta és acte d’una ofrena a la superfície com a lloança de la superfície d’un establiment, una casa, una tenda, i com a acte alhora de lloança a les persones properes a aquest lloc on es deixa aquesta banya amb la inscripció. Per tant es va fer un sacrifici probablement en aquest lloc i la banya va ser tallada com a ofrena, o potser el sacrifici no va ser insitu si no que van adquirir la banya per tal de fer la ofrena de lloança desconeixem si a algun déu concret que pogués tenir relació amb la representació de l’animal sacrificat o no.
22- Objecte de fortuna per a la pesca a la zona dels llacs Reschensee i Mittersee (actualment santa Giustina), a Sanzeno, Trento.
SZ-01 de bronze. Conegut com Il pesce, o el peix de bronze. Meusra 11,3 cm de llarg, 2,6 d’ample i 6 mm de profunditat. Es troba es bon estat. Es va trobar a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini. La troballa es va fer l’any 1947-49 per casualitat. Actualment a l’exposició del Museo Retico Sanzeno, inv. núm. 7678. Conté inscripció a l’anvers i al revers.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-1_bronze
https://es.wikipedia.org/wiki/Lago_de_Resia )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
lasta φirimaþinaχe/χi kaśiχanu
eteθaṿ$iiiii iθiiiii
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus. La lectura iniciar LAS l’han extret del dibuix de la boca i la cara del peix, és probable que no corresponguin a marques d’inscripció. Tot i que a partir de la imatge puc llegir amb facilitat prous caràcters, la imatge no és suficient per a descriure alguns d’ells degut a que hi ha parts que no es veuen clares o estan amagades a la corbatura de la figura. Per tant, he elaborat la traducció a partir del Thesaurus, veient que una part és correcta, i confiant en aquest.
...
E T E Z A I XIIIII I. X IIIII
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri TA + PI + RI + MAHDI + NA + ZE
Adherir, incrementar + peix + col·locar, posar al seu lloc, impregnar, alliberar, deixar anar, abocar + prominent, exaltar + acció - persones + dels bots
“Alliberats el peixos en aquí per fer prominents els bots de les persones”.
sumeri ZI + KAŚ + I + ZA + NU
Tallar – vida + tipus de peix + procés + peix + descendents
“Que durant el procés de vida del peix porti descendents”.
sumeri E + TE + ZA (I XIIIII I.XIIIII / IZIIIII. IZIIIII)
Criar, portar + bot, carregament + peix . (Numeració? / Peixos ! Peixos!)
“Que criï i porti al bot peixos i peixos!”.
Traducció sencera i conclusions:
“Alliberats el peixos en aquí per fer prominents els bots de les persones”.
“Que durant el procés de vida del peix porti descendents”.
“Que criï i porti al bot peixos i peixos!”.
Aquesta mena de téssera, o objecte de fortuna ens porta inscrit en llenguatge rètic tres missatges. El primer esmena que siguin alliberats els peixos aquí per a que siguin prominents els bots de les persones o els pescadors, el segon missatge desitja o esmena que els peixos al llarg de la seva vida practica portin descendents. Per tant, demostren que sabien que havien de deixar peixos vius per a que criessin suficient. I el darrer missatge enalteix dient que criïn i portin peixos i peixos, molt peixos als bots, és a dir, que la pesca obtingui fruits abundants. No queda clar si es refereix als peixos lliures, és a dir, als peixos salvatges, o que en un lloc s’han alliberat peixos per a aquesta funció, una mena d’estanc apte per a la pesca. Llavors podria voler dir que van desviar una canalització d’aigua de riu per tenir un lloc de cria de peixos, és més possible que en algun d’aquests petits llacs Reschensee i Mittersee, actualment desapareguts, i portessin peixos per a que criessin aquí esperant que no escalessin l’afluent. O que els pesquessin com a afició però també en deixessin de lliures per a no perdre aquest fruit animal. És cert, que per la situació de la peça, a Sanzeno, hi ha diversos afluents al gran llac i molt proper de Santa Giustina, és possible que no anés tant lluny i sols fessin referència a aquest al que volien per aquest llac. L’actual llac de Santa Giustina va unificar dos llacs naturals el Reschensee i el Mittersee, i va submergir varis pobles quan es va crear el llac de Santa Giustina l’any 1940-1950.
23- Bàcul o vara que otorgava poder i la qualitat divina del portador, a Sanzeno, Trento.
SZ-2 bronze. Conegut com ‘Lo Scorpione, Krebs’, ‘L’escorpí, càncer, cranc, Krebs. Te una longitud de 13,5 cm, 3,4 cm d’ample i 6 mm de profunditat. Es troba en estat complet. Es va trobar a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini. Va ser trobat l’any 1947-49, per casualitat. És a l’exposició de Castello del Buoconsiglio, inv. núm. 7671. Conté inscripció en rètic a l’anvers i revers.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-2_bronze)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
φrima/remi visteχanu
χariχa remi
Transcripció revisada,
F R I M A
R E M I · ? I S T E X A N (U?)
X A R I X A · R E M I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri P(I) + RI + MA
Capacitat + imposar-se, imbuir, llençar, tirar avall, deixar anar, estirar + arma
“Arma amb capacitat d’imposar”.
sumeri RE + MI · B(E) + IS + TEŠ + SA + N(U?)
Aquella, allò + lloar – acció · remoure, treure, deduir, reduir, rebre allotjament o assignació de + radiant + veu, lament, unitat, orgull + persona, propietat – pedra + creador – persona – descendència
“Sent Lloada amb aquesta" · ”Assignar il·luminació a la persona pel creador”.
sumeri ZA + RI + ZA · R E M I
Persona – propietari + imposar-se, imbuir, llençar, tirar avall, deixar anar, estirar + persona – propietari · Aquella, allò + lloar – acció
“La persona o propietari s’imposa a les persones” · “ Sent Lloada amb ella”.
Traducció sencera i conclusions:
“Arma amb capacitat d’imposar”.
“Sent Lloada amb aquesta” · ”Assignar il·luminació a la persona pel creador”.
“La persona s’imposa a les persones” · “ Sent Lloada amb ella”.
Estem davant d’una mena de bàcul, o vara que otorgava poder a una persona en relació a d’altres, li otorgava la capacitat de poder-se imposar als altres i d’esser lloat o honrat amb aquest poder a l’haver estat escollit amb aquest estri, relacionant l’otorgació a una qualitat divina.
D’alguna manera se sembla en la seva utilitat i dedicació a les vares dels alcaldes actuals en quant a funció i altres estris emprats al llarg de la història, com els bàculs dels mags, del clergat cristià, i d’altres cultures com les asiàtiques i indús. És possible que o ve sigui un element semblant a una téssera o que formés part d’un estri més gran, per exemple la perforació a un extrem podria indicar que anava lligat o subjectat a un pal més llarg o que es portava penjant de la cintura o d’alguna altre part del cos.
24- Objecte de fortuna o téssera, per a que el cavall sigui una bona montura del propietàri, per a la muntanya i com a armament als carromats, a Sanzeno, Trento.
SZ-03 bronze. Il corsiero, Rennpferd, el cavall. Mesura 12 cm de llargada, 4.8 cm d’ample, i 4 mm de gruix. Està restaurat. Exposat a l’exhibició del Castello del Buoconsiglio, inv. num. 7660. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, l’any 1947-49.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-3_bronze)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
visteχamaiu?
Transcripció revisada,
V I S T E X A M A I U X I N N
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri BE + IŠ + TE / TEŠ + ZA + MA + (H)I + U ZI + N(I)N
Rebre assignat + muntanya + carromat / Orgull, unitat, veu + persona – propietat + com a armament de setge + procés + conduir, montar - carregar + viure + propietari, senyor
“Que sigui assignat amb orgull a montar-se per la seva persona propietària per conduir-lo per la muntanya i viure amb el seu propietari”.
Traducció sencera i conclusions:
“Que sigui assignat amb orgull a montar-se per la seva persona propietària per conduir-lo per la muntanya i viure amb el seu propietari i conduir com a armament els carromats”.
Aquesta mena de téssera o objecte de fortuna està dedicat a que el cavall sigui assignat a conduir-se pel propietari i viure amb ell i a anar per la muntanya amb orgull i com armament de setge o per a portar com a armament els carromats.
25- Objecte de fortuna per l'orgull de pescar, a Sanzeno, Trento.
SZ-04 bronze. Conegut com l’uomo-pesce. Mesura 13 cm de llarg, 2,8 d’ample i 6,5 mm de gruix. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, l’any 1949 per casualitat. Es troba a l’exposició del Castello del Buoconsiglio, inv. núm. 7662.s
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-4_bronze)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
kativates/kalitis þal φuter suχ
Transcripció revisada,
K A T I V A T E S
K A L I T I S · DH A L · F U T E R · S U X
?
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri KA + TI + BA + TEŠ
Acció + llençar, arc, fletxa, llança, marcar, tirar + a criatures marines + orgull
“Ser un orgull llençant les fletxe so llances a les criatures marines”.
sumeri KAL + (H)I + TI + (I)S · DAL · PU + TE + ER(E) · ŠUŠ
Valuós + procés + fletxa, llençar, tirar, marcar + radiant · línia transversal o divisòria – llança + al curs d’aigua + perforar + anar, accelerar, pressionar · Caure, tallar, retallar, pelar – colpejar amb paràlisi
“Valor en llençar les llances al curs d’aigua perforant en pressionar i fer copejar quan cau produint la paràlisi”.
Traducció sencera i conclusions:
“Ser un orgull llençant les fletxes o llances a les criatures marines”.
“Valor en llençar les llances al curs d’aigua perforant en pressionar i fer copejar quan cau produint la paràlisi”.
Aquest objecte no queda clar la seva funció, però és probable que tingués una utilitat de representació de les fletxes, llances i de l’acció de caçar, doncs porta inscrit que el suposat portador d’aquest emblema, o objecte de fortuna, té el valor de llençar les llances al curs d’aigua perforant i copejant i paralitzant allà on és llençada cap a les criatures marines, sent així el llançador un orgull per aquesta acció. És a dir, que sigui algú destre, bo i efectiu en l’acció de la caça. Per la mida no pot ser una llançadora de llança ni per la seva forma. És probable que es portés penjat amb una corda de la indumentària. Podria arribar a pensar-se si va ser emprat com un ham de pesca. Podria ser part d'una mena d'obsequi per una mena de concurs o competició de pesca amb llança, o un objecte per a dedicar una oració als déus per a que algú se li doni l'orgull de ser bo pescant.
26- Emblema de fortuna per instigar que la persona arribi a pescar els peixos, Sanzeno, Trento.
SZ-5 bronze. Conegut com Il fantoccio, Puppe (la titella). Mesura 7,1 cm de llarg, 2,5 cm d’ample i 3 mm de gruix. Va ser trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, l’any 1947-49, per casualitat. Es troba a l’exposició del Castello del Buoconsiglio, inv.núm. 7663.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-5_bronze )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
vaþanu/reiθuśnu
Transcripció revisada,
V A TH A N U
R E I Z U Š
NU
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri BA + DA + NU
Eina, eina de tall – guarniment + mesclar amb un líquid – línia, superfície, lloc – acció + ocell – creador – persona – engendrador
“Guarniment per a la persona”.
sumeri RE + IZ + UŠ
Allò, aquell + peix + matar, ensangonar
“Que pugui matar als peixos”.
sumeri NU
Ocell – creador, generador, iniciador, productor, instigador – persona – engendrador
“Produeixi”.
Traducció sencera i conclusions:
“Guarniment per a la persona”.
“que pugui matar als peixos”.
“Per instigar a la persona”.
Aquest utensili tracta d’un guarniment que es portava penjat a la indumentària amb un cordill a través de la perforació que té a un extrem i era un emblema de sort o fortuna, indicant a la inscripció l’oració com a empenta per a que aquest emblema faci que pugui instigar a la persona a matar els peixos. Podria pensar-se si considerar-se un ham de pesca.
27- Inscripció amb la paraula cavall sobre una figura de cavall, i una probable enumeració o exaltació, a Sanzeno, Trento.
SZ-06. Conegut com Il cavallo marino. De bronze. 7.5cm de llargada, 2,1cm d’ample, 3mm de gruix. Ha estat restaurat. Es va trobar a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, l’any 1947-49 per casualitat. Està a l’exhibició del Museo Retico Sanzeno, inv.núm. 7661.
(https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-6_bronze )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
θiχiθ?$?
Transcripció revisada,
Z I X I Z...
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri SI(S)SI
Cavall
Traducció sencera i conclusions:
“Cavall...”
Aquesta inscripció té inscrit amb la mateixa tipografia el mot Cavall. Però no podem assegurar que és lo altre que hi ha a continuació escrit amb una altre eina de tall o amb un format més petit. És probable que siguin numeracions i ens indiqui un número de cavalls, la numeració del cavall portador, o una exaltació de la mateixa paraula cavall.
28- Téssera que ora per donar vigor a la montura i força per a ser montura, a Sanzeno, Trento.
SZ-8 bronze. Il cavalletto. 10,2 cm de llarg, 7,5 cm d’ample, 7mm de gruix. Va ser trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia al camp de Casalini, l’any 1947-49, per casualitat. És a l’exhibició del Museo Retico Sanzeno, inv. núm. 7666.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-8_bronze)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
kaθiave
?
Transcripció revisada,
KAS Z I A B E
A? I? I? U?
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri KA(Š) + ZI A B E
Missatger, corredor, trotar + viure + poderós, amb poder, força + rebre assignat
“Que visqui trotant amb gran força”.
sumeri A I I U
Poder, força + procés + procés + montar, conduir
“Que tingui força per al procés de ser muntat”.
Traducció sencera i conclusions:
“Que visqui trotant amb gran força”.
“Que tingui força per al procés de ser muntat”.
A l’anvers i revers té dos inscripcions que fan referència a que aquest cavall sigui fort per ser muntat, tingui força i vigor per a trotar, i córrer. Podriem assimilar aquest objecte com a una téssera, en similitud dels objectes ibers, celtibers i grecoibers.
29- Amulet o objecte de fortuna per a que els cavalls siguin forts i estimin ser conduints per les persones, a Sanzeno, Trento.
SZ-9. Batejat com Il cavalluccio, de bronze. Mesura 9,3cm de llarg, 7,1 cm d’ample, i 1 cm de gruix. Ha estat restaurat. Datat entre el segle 4 i 3 a.e.c. Va ser trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, l’any 1947-49, per casualitat. És exposat al Castello del Buoconsiglio, inv. núm. 7667.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-9_bronze)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
kuninasi/θauχrilina
?
Transcripció revisada,
K U N I N A S I
Z A U X R I L I N A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri KU + NI + NA + SI
Arar – fort, enfortir-se – descarregar + aura – un mateix + acció + recordar
“Que tingui fortalesa i es recordi de ser fort”.
sumeri ZA + US + RI + (HI)LI + NA
Propietat - persona + acompanyar + conduir + estimar, atreure + persona - acció
“Company del propietari/ Company de les persones i que estimi conduir-se per les persones”.
Traducció sencera i conclusions:
“Que tingui fortalesa i es recordi de ser fort”.
“Company del propietari/ Company de les persones i que estimi conduir-se per les persones”.
Aquest objecte no porta cap perforació que ens indiqui que fos per portar penjat a la indumentària, ni com estri de cap símbol. És possible que fos un amulet, potser enterrat com les tésseres i defixions. En aquest cas està dedicat a que els cavalls (figura representada) siguin forts i aguantin per la seva fortalesa, i a la segona inscripció que siguin bons companys i els cavalls estimin ésser conduïts per les persones. És un amulet, un objecte de fortuna.
30- Mos amb funció d'amulet per a que els cavalls siguin feliços i cuidats en vida pel propietari, a Sanzeno, Trento.
SZ-10. La pariglia siamese n.1 de bronze. Mesura 8,7 cm de llarg, 6,4 cm d’ample i 1,1 cm de gruix. Ha estat restaurat. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto, Adige, Itàlia al camp de Caslini, l’any 1947-49 per casualitat. Exhibit al Castello del Buoconsiglio, inv. núm. 7665.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-10_bronze)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
χelivaiθina
Transcripció revisada,
X E L I V A I Z I N A
X
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri S/ZE + LI(B)+ BA + (A) I/E + ZI N A
Viure, habitar + feliç + animal + criar, cuidat + viure, vida + persona
“Que siguin animals que visquin feliços i siguin criats i cuidats en vida per les persones”.
sumer. X= Z(A)x
Propietari
“El propietari”.
Traducció sencera i conclusions:
“Que siguin animals que visquin feliços i siguin criats i cuidats en vida per les persones”.
“El propietari”.
Aquest objecte d’amulet o téssera el més probable i en relació amb altres objectes semblants amb una inscripció més clara a la seva utilitat, es tracti d'un mos com a part de l'arnés de la montura. Està dedicat a que els cavalls siguin feliços i estiguin ben cuidats i criats per la persona propietària. Ho firma probablement ‘el propietari’, podria entendre’s com un pacte de fe. És possible que fos una peça encaixada a una altre degut a les dues peces que sobresurten del darrere a la mateixa alçada, aquests pivots són per encaixar a una altre i quedar subjectat. Potser formava part d’un carro tirat per dos cavalls, o d’un arnés d’un carro tirat per dos cavalls.
31- Mos amb oració per honrar la seva funció, a Sanzeno, Trento.
SZ-11. Coneguda com La pariglia siamese n.2, de bronze. Mesura 7,8 cm de llarg, 5,1 cm d’ample, i 7mm de gruix. Es va trobar a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, l’any 1947-49 per casualitat. És exhibit al Museo Retico Sanzeno, inv. núm. 7668.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-11_bronze)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
erikian vetelie
Transcripció revisada, així com tota la transcripció és molt llegible, el primer dels signes sembla ser que no té la tercera ratlla per tant equival a V/W/B i no al valor E.
E/V R I K I A N
V E T E L I E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri B(I)R + (H)I / I + KI + AN
Aixecar el nas o llavi + procés / hey! - guarniment + lloc + aixecar, elevar, cel, superior
“Per aixecar el llavi cap amunt”.
sumeri BE + TE + LI + E
Reduir, rebre assignació, treure, disminuir, retirar + carro – part de la galta, cara, boca + pressionar + amb una peça de pell, corda, cabestre, corretja – portar, marxar
“Per rebre el cabestre/corretja i pressionar la galta/boca”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per aixecar el llavi cap amunt”.
“Per rebre el cabestre/corretja i pressionar la galta/boca”.
Es tracta d’un mos, mosqueter o en castellà bocado, una part de la brida del cavall, és a part metàlica que va a dintre la boca i empeny el cap del cavall amb les regnes lligades per dirigir i aturar-lo. La seva mesura ens indica o ve que els cavalls eren més petits que els actuals, tal i com coneixem per altres fonts, o que li aniria just al cavall. Els mossos actuals mesuren uns 11,5 -13,5 cm, mentre que aquest 7,8 cm. Pel que fa a la inscripció en aquest cas està dedicada a la funcionalitat d’aquest mos, determinant-lo a que ‘aixequi el llavi cap amunt’, i a que rebi assignada la corretja o cabestre i que pressioni la galta/boca. És a dir, explica la funcionalitat de l’objecte, potser com una instrucció o com un acte de fortuna i determinació. Es tracta d'un mos ornamental amb la forma de dos cavalls units pel cos, de la boca a les potes hi ha una unió que permet crear una arandela on lligar les regnes o corretjes.
32- Amulet per a que un jove genet sigui una autoritat a la competició o batalla i desfili i faci la parada fins arribar davant del governador i els oficials, a Sanzeno, Trento.
SZ-14. Il cavaliere di Sanzeno; Reitier von Sanzeno, bronze. Mesura 8,7 cm de llarg, 9 cm d’ample i 7mm de gruix. Datació del segle 4-3 a.e.c., a través de la seva tipologia. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, l’any 1949, per casualitat. Exhibit al Museo Retico Sanzeno, inv. núm. 9287.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-14_bronze )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
φelituriesielukusletile/kạṛataśna
Significat suposat:
'of/by Φeliturie X-ed (and) Sleti, son(s)/daughter(s) of Karataś*'
Transcripció revisada,
Lateral:
K A R A T A Š N A
Base:
F E L I T U R I E S I E L U K U S L E T I L E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
Lateral:
sumeri KAR + AD(A) + AŠ + NA
Persona autoritat + competició, batalla + primer, u + persona
“Que sigui l’autoritat primera de la competició/batalla”.
Base:
PEL + (H)I + TUR + (H)I + ES + (H)I + E + LU + KUŠ + LE + TIL + E
Desfilar + procés - acció + ser jove + parada + procés – acció + establir + procés – acció + marxar – casa – príncep – veure’s, mirar-se, contemplar + governant, persona, aquell qui + alt oficial + inscrit + assegut – vellesa, fins al final + marxar – casa – príncep – veure’s, mirar-se, contemplar – confiança
“Que aquest jove desfili i faci la parada davant el governant i els alts oficials amb confiança fins al final”.
Traducció sencera i conclusions:
“Que sigui l’autoritat primera de la competició/batalla”.
“Que aquest jove desfili i faci la parada davant el governant i els alts oficials amb confiança fins al final”.
Aquest objecte representant a un genet ens mostra amb una arma semblant a una arma a la mà i un casc amb serrell a la part superior, ens mostra a un guerrer; la inscripció ens diu el missatge de fortuna que li dedica a que sigui la primera autoritat de la batalla o competició. A més la inscripció més llarga ens diu que el genet jove desfili i faci la parada davant els oficials i governant amb confiança fins al darrer instant. Desitjant així que sigui un bon soldat. El cavall representat el veiem amb la cua lligada, com solen ser les dels cavalls de combat per evitar que siguin tant fàcils d’estirar. Tant el cavall com el genet tenen els ulls amb una incrustació. No queda clar si es refereix a una competició, un duel, o a un combat d'una guerra. En tot cas es va realitzar pensant que hi hauria una d'aquestes accions per a un cavaller.
33- Clau o peça de forja amb recordatori, a Sanzeno, Trento.
SZ-18, clau de bronze. Mesura 21,3 cm de llarg, 3,6 cm d’ample i 1 mm de gruix. Va ser trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Troballa antiga. Exhibit al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 13.464.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-18_key)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
χevisianaθi
Transcripció revisada,
X E W/B I S I A N A Z I
IZ?
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri ZE + BI + SI + ANA + ZI
Tu + retirar – rebre assignació de + recordar – carregar + cap amunt – objecte + vida, existència
“Aquest objecte tu el carregues i retires tirant cap amunt”.
“Tu has de recordar retirar-la”.
sumeri IZ?
Braser, foc?
Traducció sencera i conclusions:
“Tu has de recordar retirar-la”.
Tractant-se d’una clau, que podria ser d’un pany antic al qual quedaria travat si la clau estigués posada, és adient recordar el que diu la seva inscripció ‘recordar de retirar-la’, per tal de que no quedés el pas obstruït i no es pogués ni obrir ni tancar, ni que se la descuidés deixant-la posada al pany. També podria tractar-se d'una mena de clau per a fixar alguna peça i que quedés subjectada o fixe, i l'anella sigui per estirar aquesta peça per tal de treure de trabar el pas. La indicació final IZ de ser certa, ens indicaria d'on s'ha de recordar de ser retirat, d'estar-hi al foc o braser, per tant podria ser una eina d'un forjador, ja sigui un rudiment per a corvar, o fer perforacions sobre el metall candent, per tant seria una eina que no hauria d'arribar a estobar-se amb la força fundent del foc.
34- Mànec de cullerot, per a recollir els líquid del braser, a Sanzeno, Trento.
SZ-19 mànec de cullerot simpulum de bronze. Mesura 23,8 cm de llarg, 8 mm de gruix, es troba incomplet. Data del segle 5-4 a.e.c. a través de la tipologia. Trobat a a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia), a la segona meitat del 1800. Al repositori del Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 13.126.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-19_handle )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
kạþ̣ạ[?]:̣[?]ạ?[?]$
Transcripció revisada,
K A D/TH A ...
IZ(I) / (I)ZI
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
K A D/TH + A ...
Recollir + líquid - força
“Per a recollir els líquids”.
“Recollir-ho de la força del braser”.
IZ(I) / (I)ZI
Braser, contenidor per cremar carbó per cuinar, escalfar-se, per forjar o per a rituals
“Brazier (nom) / ‘del braser’ ”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per a recollir els líquids” / “Recollir-ho de la força del braser”.
“Brazier (nom) / ‘del braser’ ”.
Es tracta d’un cullerot simpulum, de cerimònia ritual, amb una inscripció que indica que és per recollir líquids del braser ritual, també podria estar dient que s’ha de recollir de la força del braser, o que és per recollir líquids, i està firmat amb el nom de significat braser/brazier, tal i com existeix com a nom a l’actualitat, potser indicant el nom del propi forjador que va elaborar el cullerot.
35- Mànec d'os d'aixada, a Sanzeno, Trento.
SZ-22 mànec d’os, part d'una aixada. Mesura 5,5 cm de llarg, 1,9 cm d’ample i 1 cm de gruix. Està fragmentat. Període tarda de l’edat de ferro. segle 5-1 a.e.c. segons context cultural. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, el novembre de 1908. Exhibit al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, núm. inv. 13.454.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-22_antler )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
perkusiale/like iiuịị
Transcripció revisada,
P E R K U S I A L E
L I K E · I I U H/II
T I U I S P H X
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri P(A) + ER + KUŠ + HI + AL+ E
Branca, extrem, braç, armar-se + el dol + persona, cos, pell + procés + treballar + aixada + sembrar, entrar, treure – corda de pell
“Armada amb el dolor d’un cos pel procés de treballar amb l’aixada i sembrar”.
sumeri LI + K E · I I + (H)U(+H)
Pressionar – branca +la terra, sòl · hey! + escarbar, gratar, raspar, moldre
“Pressiona, pica el sòl i escarba!”.
sumeri TI + U + IS + PI(H)(Š)
Costella- marcar, llençar, tirar + terra, apilar la terra - foradar + muntanya + cantell, vora
“Per marcar i apilar la terra que forada al cantell de la muntanya”.
Traducció sencera i conclusions:
“Armada amb el dolor d’un cos pel procés de treballar amb l’aixada i sembrar”.
“Pressiona, pica el sòl i escarba!”.
“Per marcar i apilar la terra que forada al cantell de la muntanya”.
Aquest fragment de mànec d’os que està ornamentat a un extrem segons la inscripció formaria part d’una aixada per a treballar la terra, la seva inscripció ens diu que està armada amb el dolor d’un cos que ha mort i que és per a treballar amb l’aixada i sembrar, per a pressionar i picar el sòl(terra conreable) i escarbar-lo, i finalment ens diu que és per a marcar i apilar la terra que forada al cantell de la muntanya. Ens podem prendre la inscripció per diverses vies, com a una finalitat i determinisme de l’objecte sense cap relació divina. O com a una indicació de fortuna pel qual hauríem d’escriure “Ha estat armada pel dolor d’un cos per a treballar amb l’aixada i sembrar, que aquesta pressioni, piqui i escarbi el sòl, que serveixi per a marcar i apilar la terra foradada al cantell de la muntanya”, tot indicant una mena d’oració de pregària. A l’antiguitat s’emprava l’os de l’espatlla anomenat escàpula o omòplat i un os llarg del cos per a formar una aixada per a treballar l’agricultura, s’han trobat restes arqueològiques i s’han documentat fotogràficament als poblats indígenes d’Amèrica. Aquest fragment podria haver format part del mànec que subjectava l’os percussor.
36- Simpulum per a vessar el líquid a casa de la reina, a Sanzeno, Trento.
SZ-31 simpulum de bronze. Mesura 23,6 cm de llarg; 8,8 cm de diàmetre el bol, 17,8 cm d’alt, 0,2mm de gruix i la bareta 9 mm de gruix. És en estat complet però malmès, ha estat reintegrat matèricament en una restauració museogràfica. Datació del segle 5-1 a.e.c. segons context arqueològic. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia; al camp de Casalini, assentament, secció I, estrat III, l’any 1953 durant una excavació. Es troba inventariat al Castello del Buoconsiglio amb el núm 8162.
(Font https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-31_simpulum )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
remina
Transcripció revisada,
R E M I N A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri R(I) + EMI + NA
Per situar, abocar, col·locar, endur-se, vessar + casa de la reina + propietat
“Propietat de la casa de la reina per a vessar o abocar”.
Traducció sencera i conclusions:
“Propietat de la casa de la reina per a vessar o abocar”.
Es tracta d’un utensili propietat d’una casa benestant, emprat tal com diu a la inscripció per abocar el seu contingut que pren.
37- Aixada de ferro per a llaurar la terra, a Sanzeno, Trento.
SZ-33 aixada de ferro. Mesura 22,8 cm de llarg, 10 cm d’ample i 1,2 cm de gruix. Es troba en estat complet a falta del mànec o estri que el subjectava. Pertany a la cultura de Hallstatt, del bronze final i de l’edat de ferro. Datat del segle 7-5 a.e.c., segons la seva tipologia. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, abans del 1903. Es troba al repositori del Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 12.328.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-33_hoe )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
þine
Transcripció revisada,
TH/Đ I N E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
Opció 1:
sumeri T(E) + HI + N E
Perforar + procés + amb força – acció
“Que faci fortes perforacions” (en relació a l’arada)
Opció 2:
sumeri T(E) + IN + E
Perforar, travessar + àrees, sectors, límits + sembrar, triturar – palla – cereal, ordi
“Perforadora per a sembrar àrees”.
“Perforar àrees del cereal”.
Traducció sencera i conclusions:
Opció 1: “Que faci fortes perforacions” (en relació a l’arada).
Opció 2: “Perforadora per a sembrar àrees”. “Perforar àrees del cereal”.
Aquesta inscripció reforça la funcionalitat d’aquest objecte per a perforar àrees, ja siguin del sòl o terra del camp per a ésser sembrat. Una altre vegada i no ens ha de ser pas estrany la inscripció ens indica la funcionalitat de l’objecte, la seva finalitat, el seu destí. Es pot visibilitzar de dues formes o com a missatge de fortuna o, d’altre manera, com a missatge de reconeixement de la seva utilitat fet que em sembla molt important com a mostra de la transmissió dels coneixements per a que les pròximes persones sàpiguen quina és la funcionalitat d’aquest objecte. Ens fa sentir que algú ho ha fabricat però quan mori encara perdurarà la utilitat de l’objecte fent que no deixi de ser útil i així no ésser destruit, a més de que ho podràn continuar fent-ho servir o millorar l’estri. D’alguna manera aquesta manera de visibilitzar-ho ens parla de que es transmet el coneixement per tal de fer-lo perdurar.
Vist d’una altre manera podria arribar a ser un nom semblant a l’actual cognom català Pagès, i Camps que com aquest tingui relació amb l’ofici del pagès, del camperol, de l’agricultor.
38- Lituus d'augure per a realitzar endevinacions, a Sanzeno, Trento.
SZ-35 mànec de bronze d’un lituus d’augure. Mesura 12,8 cm de llarg i 8 mm de gruix, està en estat fragmentari. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. És al repositori del Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 13438.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-35_handle )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
auθu
Transcripció revisada,
A U Z U
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri A + UZU
Mà, mànec, treball – moment, temps + endevinar – entranyes, cos, cos central, presagi
“(Mànec) pels moments de fer endevinacions i presagis”.
Traducció sencera i conclusions:
“(Mànec) pels moments de fer endevinacions i presagis”.
Com ens indica la seva inscripció aquest mànec formava part d’un objecte utilitzat als moments de fer les endevinacions i els presagis, per tant era un objecte d’un augure, és possible que fos part d’un lituus, que és una vara curta i corba utilitzada com instrument de culte pels augures, podria ser emprada per marcar un espai ritual al cel que si passaven ocells a través d’aquesta zona, anomenada templum, indicaria el favor o desaprovació divina, el lituus era el símbol de l’ofici dels augures i tret distintiu dels sacerdots. Podria tenir a la seva forma completa ritual l’aspecte d’una jota amb la corba recargolada, posteriorment instruments musicals es van basar en aquest objecte ritual. En aquest objecte arqueològic ens ha desaparegut la part recargolada del lituus però per la inscripció no hi ha dubte de l’aplicació d’aquest objecte.
39- Cisell capaç d'extreure i remoure la pedra, a Sanzeno, Trento.
SZ-43 cisell, de ferro. Mesura 25 cm de llarg, 3,2 cm d’ample i 3 cm de gruix. En estat complet. Trobat a Sanzeno, Trento Trentino-Alto Adige, Itàlia. En exhibició al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 13.530.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-43_chisel )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
upi
upi
Transcripció revisada,
U P I
U P I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri U + PI / (BI/E)
Pedra + capacitat, unitat de capacitat / extreure, remoure, rebre assignació de
“Capaç davant la pedra”.
“Extreure i remoure pedra”.
sumeri U + PI / (BI/E)
ibídem.
Traducció sencera i conclusions:
“Capaç davant la pedra”.
“Extreure i remoure pedra”.
Aquesta inscripció en el cisell està formada per dos mòduls, el primer ens indica el significat de pedra, el segon capacitat d’extreure i remoure-la. És a dir, ens està indicant o dedicant l’oració a que funcioni com a cisell, per tant podríem pensar si UPI era una oració, o era el nom i per tant la paraula per anomenar el cisell dedicat a tallar pedra, i per tal cas potser es diferenciaria del cisell per incidir en el metall o tallar el metall.
La forma bicomponent, de dos mòduls, representa alhora una semblança amb el so que realitza el picapedrer en exercitar els cops sobre la pedra, el primer cop és sec i es torna a fer un segon a ritme de tac-tac / dub-dub, musicalment fent una negra amb punt seguint d’una corxera amb silenci de negra, de vegades doblant aquest ritme però mantenint-lo. Aquest és el ritme habitual dels picapedrers i escultors de pedra, degut a que el primer cop marca on es vol picar i el segon retorna a l’inici d’aquest cop i l’allisa, a més s’ha d’anar fent a passes no llargues per evitar fissurar la pedra de mala manera o obrir un camí massa llarg tenint que fer obrir el seu voltant creant illes, doncs s’ha de partir del marge per fer les formes.
40- Torxa o punta de fletxa, a Sanzeno, Trento.
SZ-48 os (torxa o punta de fletxa). mesura 5,1 cm de llarg i 6,5 mm de diàmetre. En estat fragmentari. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, exhibit al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, núm. inv. 13.768. A la part superior trencada segons el dibuix arqueològic presenta esquerdes llargues.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-48_bone )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
iθiu
Transcripció revisada,
I Z I U
I TH I U
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri IZI + U
Foc, braser, cremar, coure + conduir – carregar – banya, asta, os – derrotat, mort
“Per a conduir el foc”.
“Mort en un foc”.
“Os o asta cremada”.
Variant:
sumeri (H)I T(I) + H(I) + U
Procés + llençar, fletxa + procés + os, banya , asta – derrotar, mort
“Fletxa feta d’os”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per a conduir el foc”.
“Mort en un foc”.
“Os o asta cremada”.
“Fletxa feta d’os”.
A través de la lectura d’aquesta inscripció d’aquesta petita i estreta resta arqueològica podem llegir dues coses, o que era una fletxa feta d’os, seguint la variant descrita comprenent el valor fonètic T+H; aquesta lectura es podria reemplaçar fàcilment per la següent si l’extrem conservat no conté cap resta de resina per adherir-ho a un pal o perforació per enquibir aquest. O bé podria ser seguint el valor Z, una part d’una vara estreta més llarga, que en el seu final tenia aquesta inscripció, és possible que aleshores fos una mena d’utensili de torxa.
41- Ullal de guarniment, a Sanzeno, Trento.
SZ-49 ullal de guarniment. Mesura 13,7 cm de llarg, 2,3cm d’ample, i 1,4 cm de gruix. És incomplet. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Exhibit al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 13.006b.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-49_tusk )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
iiθii
Transcripció revisada,
I I Z I I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri I‘IZ + I + I
Nombrosos, molt + guarniment + roba
“Per a nombrosos guarniments de la roba”.
“Doni molt de guarniment a la roba”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per a nombrosos guarniments de la roba”.
“Doni molt de guarniment a la roba”.
La inscripció d’aquest ullal desitja que doni molt de guarniment a la roba. Això ens afirma que tenien un sentit de l’estètica i de com seria valorat per les altres persones. Els ullals i dents d’animals són un habitual utensili que s’empra de guarniment, com a part d’un cos, una armadura, un casc, o un penjoll.
Caldria analizar si es tracta d'un ullal de veritat, o d'un os que se li ha donat forma d'ullal, i si és un ullal podriem analitzar si el procés d'intervenció de la seva conservació no ha alterat l'objecte, de quina mena d'animal es tractaria.
42- Cisell de ferro i agulla-eina per a teixir, marcar i raspar, a Sanzeno, Trento.
SZ-50 cisell, de ferro. Mesura 16,3 cm de llarg, 2 cm de diàmetre. En estat complet. Trobat a Sanzeno, Trento Trentino-Alto Adige, Itàlia. En exhibició al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 12.175.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-50_chisel )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
uθiiθi
Transcripció i lectura revisada,
I THI I THU
/
U ZI IZI
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri (H)I + T(I) + HI + I + T(U) + HU
Procés, procés entre el pentinat i el filat de la llana + llençar, tirar, marcar, perforar + roba, guarniments + batre, teixir + raspar, arrencar, gratar
“Per a processar la roba i els guarniments teixir, tirar, marcar i raspar”.
sumeri U + ZI + IZI
Forat, foradar + tallar, remoure, desgastar + foc, brases, roent
“Per a foradar, tallar i remoure d’allò roent”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per a processar la roba i els guarniments teixir, tirar, marcar i raspar”.
/“Per a foradar, tallar i remoure d’allò roent”.
Hi ha dues lectures de l’objecte en un sentit o l’altre depèn de si es considera Magrè o Sanzeno. Va ser trobat a Sanzeno, habitualment el rètic està escrit de dreta a esquerra, per tant la lectura correcte seria ITHIITHU o IZIIZU. Aquesta lectura ens explica que aquest utensili de metall afilat serveix per a processos de fer roba, teixir, tirar, marcar i raspar. És a dir que la seva funció era la de agulla teixir i tirar, la de perforar (marcar). Per altre banda la lectura que aposta el Thesaurus és U ZI IZI, aquesta correspondria al magre, o a una escriptura de Sanzeno llegida de esquerra a dreta, tal i com fem nosaltres. Això ens descriu que és un utensili per a foradar i tallar les coses que estan roentes és a dir per a treballar a la forja de metalls com a cisell o punxó.
El que podem assegurar és que una de les seves funcions segur que fou perforar, ja sigui un teixit, una pell o un metall.
43- Os d'un animal sacrificat a la muntanya per a menjar, a Sluderno, Bolano.
VN-08 os perforat. Mesura 13,2 cm de llarg, 2,5 cm d’ample i 1,8 cm de gruix. Es troba complet i danyat. Pertany a la cultura arqueològica de La Tène C, La Tène D, data: s. ca. 3-1 a.e.c. segons context arqueològic. Trobat a Sluderno, Bolano, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Ganglegg, que és un assentament. Es va trobar entre 1988 i 1993 durant una excavació per Pohl and Wieser. Exhibit al Museo della Val Venosta, inv. núm. 88-212.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-50_chisel )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
χarisθu
Transcripció i lectura revisada,
X/Ç A R I S Z U
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri ŠAR + IŠ + ZU
Sacrifici + muntanya + implement de sílex – menjar, dents
“Sacrifici per a menjar realitzat a la muntanya”.
Traducció sencera i conclusions:
“Sacrifici fet a la muntanya per a menjar”.
Aquesta inscripció d’aquest os ens indica que el seu animal corresponent va ser sacrificat a la muntanya per a ser menjat.
44- Destral per a ser exhibida, a Sanzeno, Trento.
SZ-62 destral de ferro. Tipus Schaftlochaxt. Mesura 20,8 cm de llarg, 7,6 cm d’ample i 4,4 cm de gruix. Trobada a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto, Itàlia, exhibit al TIroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. num. 12.093b.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-62_axe )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
la?
Transcripció i lectura revisada,
L A Ç/G
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri LA + (A)G
Estrangular, portar, equilibrar, suspendre, exhibir + destral
“Destral per a exhibir”.
Traducció sencera i conclusions:
“Destral per a exhibir”.
Es tracta d’una fulla de destral amb una petita inscripció, aquesta inscripció està formada per tres signes, el darrer no està clar però es gairebé el signe de KHI que pot equivaldre majoritàriament al valor X i Ç, però també podria ser un valor G. El valor G encara no s’havia descrit als alfabets de Magrè i Sanzeno. La inscripció ens diu que es una destral per a ésser exhibida.
45- Objecte que lloa els cavalls, a Sanzeno, Trento.
SZ-71 estatueta de cavall de bronze. Mesura 7,45 cm de llarg, 1,5 cm d’ample i 4,75 cm de gruix. Està incomplet. Data del segle 5 a.e.c. segons tipologia. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Exhibit al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 18.601. (Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-71_statuette )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
iθii
Transcripció i lectura revisada,
I Š I I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri (I + ŠI) I
Radiant + (cavall) + exclamació - guarniment
“Aquest cavall és radiant!”.
“Guarniment radiant pel cavall”.
Traducció sencera i conclusions:
“Aquest cavall és radiant!”.
“Guarniment radiant pel cavall”.
Aquesta figureta tant ben modelada i fosa, amb tots els detalls del que és un cavall porta inscrit l’oració ‘que aquest cavall sigui radiant’ o ‘aquest cavall és radiant’, això es pot entendre tant que sigui una lloança del propi model de la figureta, com del cavall, o en plural cavalls que acompanyava ja sigui com guarniment, tal i com podria indicar l’escrit, o com a objecte enterrat on es criaven.
46- Destral d'acer per a matar i ser portada com a guarniment, a Sanzeno, Trento.
SZ-76 destral acer. Tipus Lochaxt. Mesura 21,9 cm de llarg, 7,5 cm d’ample i 4 cm de gruix. Trobada a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Es troba al repositori del tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. núm. 12.481. (Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-76_axe )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
LA
LAII
Transcripció i lectura revisada, el signe amb valor L seria en escriptura de Magrè, però degut a la localització en que va ser trobada és més lògic decantar-se per l’alfabet de Sanzeno, aleshores el valor és de P. A la inscripció curta al dibuix arqueològic sembla que han mig descrit un valor R (semblant al símbol D), si no fos el cas seria una I i no una L en cap dels alfabets.
R?/I A
P A I I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri RA
Per batre, trencar, matar
“Per trencar, abatre i matar”.
“Que trenqui, abati i mati”.
sumeri PA + (H)I + I
Arma + acció + per vestir
“Arma per a ésser vestida i guarnir”.
“Que vesteixi i guarneixi la indumentària aquest arma”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per trencar, abatre i matar”. / “Que trenqui, abati i mati”.
“Arma per a ésser vestida i guarnir”. / “Que vesteixi i guarneixi la indumentària aquest arma”.
Aquesta fulla de destral porta dues inscripcions diferents que ens diu que era una destral per a ser portada a sobre com a arma i indumentària, la segona inscripció que és més curta segons el dibuix arqueològic la primera lletra es tracta d’un valor R poc definit, si aquest fos el cas ens està dient que trenqui, abati i mati. És a dir les funcions d’una destral, trencar la fusta com a eina i matar els éssers com a arma. Aquestes inscripcions poden ésser enteses com a un missatge de fortuna i d’utilitat.
47- Vara ritual per a esbrinar si s'és capaç de lluitar per les propietats, a Sanzeno, Trento.
SZ-87 vareta, bàcul de bronze. Mesura 11,8 cm de llarg, 1,5 cm d’ample i 7,5 cm de gruix. Data del segle 5-1 a.e.c. període tardà de l’edat de ferro. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia al camp de Casalini, a una casa, el 20/12/2011 durant una excavació. Es troba al repositori del Soprintendenza per i beni culturali della Provincia autonoma di Trento – Ufficio beni aracheologici, sense inventari conegut. (Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-87_rod)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
]ESMINUPITISΘAUΧKAẠNA
Transcripció i lectura revisada,
E S M I N U P I T I S Z/TH A U X K? A A N A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri ES + MI + NU + PI + TIS(AH) +ZA + UZ(U) + K?A A N A
Arbre – pavelló, establiment, temple + lloança, elogi + persona – creador, engendrador + unitat, capacitat + lluitar + propietat - persona – acció + esbrinar – entranyes + acció + alçada, celestial (moment – arma)
“Estableix l’elogi al déu creador per esbrinar sobre la capacitat de lluitar per la propietat segons el manament celestial”.
Traducció sencera i conclusions:
“Estableix l’elogi al déu creador per esbrinar sobre la capacitat de lluitar per la propietat segons el manament celestial”.
Es tracta d’una inscripció llarga, en ella ens diu que aquest objecte estava dedicat o tenia el poder de establir els elogis als déus creadors per esbrinar si s’era capaç de lluitar per les propietats. És a dir que aquest utensili era emprat en actes rituals per a determinar si es tenia el favor dels déus per encaminar-se a la lluita. També podria entendre’s com a un bàcul del cap del poblat amb el poder de nomenament dels déus que podia i es creia amb el poder de tenir la capacitat de decisió per anar o no a la lluita.
48- SZ-88. Aixada de ferro, a Sanzeno, Trento.
SZ-88 aixada de ferro. mesura 48 cm de llarg, 15 cm d’ample i 10 cm de gruix. Es troba en estat complet. Data del segle 5-1 a.e.c. segons el context arqueològic. Trogat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia al camp de Casalini, el 1951, durant excavació. Exhibida al Castello del Buoconsiglio, inv. núm. 8087. Veure objecte amb mateixa inscripció: SZ-43. (Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-88_hoe )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
UPỊ
ỤP̣Ị
La transcripció i lectura revisada no s’ha pogut realitzar degut a que la única imatge que es disposa no visibilitza cap de les inscripcions que té. Lectura:
U PI
U PI
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri U + PI
Forat, foradar – terra – apilar terra + capacitat, unitat de capacitat
“Capaç de foradar i apilar la terra”.
Traducció sencera i conclusions:
“Capaç de foradar i apilar la terra”.
Aquesta inscripció repetida d’U PI / U PI ens està informant que és capaç de foradar i apilar la terra. Ens ho podem prendre com a part d’un ritme, potser onomatopeic, o part d’una cançó o murmuri. Però també es pot entendre com a una inscripció que li confereix espiritualment la capacitat que té l’aixada, com a fortuna, o destinació. És la segona vegada que tenim aquesta inscripció, l’anterior que vaig traduir era en un cisell SZ-43. La traducció modular-etimològica pot ser lleugerament diferent, en el cas del cisell era U= pedra PI=extreure, remoure o capacitat davant de. En aquell cas també es repetia la inscripció en dos localitzacions diferents. En els dos casos la inscripció està estretament relacionada amb la tipologia i funcionalitat de l’objecte. Tot i així podria considerar-se si podria correspondre a nom de persona, com a nom que rebia el treballador propietari per les seves funcions de feina o a la funció propia de l'objecte. En tot cas sigui entés com sigui la traducció del que hi ha inscrit en cada cas permet de totes formes entendre l’objecte i la inscripció.
49- SZ-92. Destral de llenyataire, a Sanzeno, Trento, Castello del Buoconsiglio.
SZ-92 destral de ferro. Mesura 21,8 cm de llarg, 4,1 cm d’ample i 5,9 cm de gruix. Data segle 5-1 a.e.c. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini. any 1955 durant excavació. Al repositori del Castello del Buoconsiglio, núm. inv. 9335.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-92_axe )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
UPỊ
ỤP̣Ị
Transcripció i lectura revisada,
U PI
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri U + PI
Forat, foradar – terra – arbre+ capacitat, unitat de capacitat
“Capaç de foradar”.
“Capaç amb els arbres”.
Traducció sencera i conclusions:
“Capaç de foradar”.
“Capaç amb els arbres”.
És la tercera vegada que tenim aquesta inscripció, l’anterior que vaig traduir era en un cisell SZ-43 i una aixada, sempre es repeteix la inscripció. La traducció modular-etimològica pot ser lleugerament diferent per a cada cas, en el cas del cisell era U= pedra PI=extreure, remoure o capacitat davant de; en el cas de l’aixada SZ-88 era U=foradar – terra- apilar terra i PI capacitat. En aquells casos també es repetia la inscripció en dos localitzacions diferents. En els tres casos la inscripció està estretament relacionada amb la tipologia i funcionalitat de l’objecte. Tot i així podria considerar-se si podria correspondre a nom de persona, com a nom que rebia el treballador propietari de l'objecte per les seves funcions de feina o sigui per la funció pròpia de l'objecte. En tot cas la traducció del que hi ha inscrit en cada cas permet de totes formes entendre l’objecte de manera particular amb la seva inscripció.
50- SZ-93. Destral de ferro amb inscripció igual a SZ-92 i SZ-88.
SZ-93 destral de ferro. Mesura 15,6 cm de llarg, 4,2 cm d’ample, 12 cm de gruix. Data segle 5-1 a.e.c. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, l’any 1955 durant excavació. Es troba al repositori del Castello del Buoconsiglio, inv. núm. 9336. (Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-93_axe )
La inscripció d’aquesta fulla de destral no dista de la destral SZ-92, de l’aixada SZ-88 i del cisell SZ-43. En tots els casos tant es podria relacionar completament la inscripció amb la funcionalitat de l’objecte com amb la possibilitat de que es tracti d’un nom, un nom que podria ser donat per les seves funcions de treball, també pot considerar-se en tots els casos missatges de fortuna per la funcionalitat de l’objecte.
51- Os d'animal enterrat a un terreny, a Sanzeno, Trento.
SZ-94 os. Mesura 9,5 cm de llarg, 1,6 cm d’ampe i 1,1 cm de gruix. Estat fragmentari. Data del segle 5-1 a.e.c. segons context arqueològic. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, l’any 2005 durant excavació. Exhibit al Museo Retico Sanzeno sense inventari. (Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-94_bone )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
VEÞA
Transcripció i lectura revisada,
W/B E D/TH A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri BE + D/TH A
Extret, rebre assignació + d’aquest lloc, superfície – del carromat
“Va rebre assignat el carromat”.
“Que rebi aquesta superfície terrenal”.
Traducció sencera i conclusions:
“Va rebre assignat el carromat”.
“Que rebi aquesta superfície terrenal”.
Aquesta inscripció pot entendre’s de dues maneres, o que aquest os pertanyia a un animal que va ser assignat a portar els carromats. O que aquest animal va ésser mort i va ser enterrat en aquesta terra, en aquest cas no sabem la raó per la qual va morir o es va matar, sols sabem que va ser enterrat amb una inscripció semblant al Sit tibi terra levis, això indicaria que fou un animal estimat o que va ser dedicat a un ritual o ofrena.
52- Cullera d'os per a remoure i que degotegi, a Sluderno, Bolzano.
VN-9 os. Mesura 10,5 cm de llarg, 1,3 de gruix, i 7 mm d’ample. Es troba en estat degradat. Prové de la cultura de La Tène C, La Tène D. Data del segle 3-1 a.e.c. segons context arqueològic. Trobat a Sluderno, Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia al camp de Ganglegg l’any 1993 durant excavació. Està exhibit al Museo della Val Venosta, inv. núm. G 2011-41.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/VN-9_bone_point )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
lavise
Transcripció i lectura revisada,
L A B I S/Z E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri LA + BIZ + E
submergir + degotejar + remoure
“Submergir-se i fer degoteig per arribar a remoure”.
Traducció sencera i conclusions:
“Submergir-se i fer degoteig per arribar a remoure”.
Sembla ser que fou un cobert amb funció de pala, cullera amb una perforació ja sigui per deixar caure el líquid com per portar-la potser penjada d’un cordill. La seva inscripció clarament fa al·lusió a que es submergeixi degoteigi el líquid per a remoure o emportar-se amb si mateixa alguna cosa (d’aliment).
53- Arpó d'os per a pescar peixos, a Schluderns, Bozen.
VN-11 os. Mesura 7,3 cm de llarg la part del pal + 3,9 cm la punxa trencada, 1,3 cm d’ample i 4 mm de gruix. Es troba incompleta. Prové de la cultura de La Tène C-D, segle 3-1 a.e.c. segons context arqueològic. Trobat a Schluderns, Bozen al camp de Ganglegg, en context d’assentament. Va ser trobat el 1997 durant excavació. Actualment, exhibit al Museo della Val Venosta. inv. núm. G97.207.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-71_statuette)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
lumene·χa·χiθiiii)
Transcripció i lectura revisada,
L U M E N E · X/Ç (T+U/’A) · X/Ç I Z I I H
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri LUM + E NE · X/Ç (T+U/’A) · ZI + ZI I H / I I
Peix + plaer – acció · rivalitzar, competir – coure, rostir – acabar, liquidar · tallar, eliminar, esborrar + la vida + processar - acció
“Per competir amb els peixos, treure-li’s la vida”.
“Que rivalitzi amb els peixos i que els hi elimini la vida”.
“Pel plaer dels peixos, coure’ls, liquidar-los i treure-li’s la vida”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per competir amb els peixos, treure-li’s la vida”.
“Que rivalitzi amb els peixos i que els hi elimini la vida”.
“Pel plaer dels peixos, coure’ls, liquidar-los i treure-li’s la vida”.
Es tracta clarament d’un arpó, una punta de fletxa feta d’os o d’arpó. Clarament amb funció de llança degut a la seva llarga forma, a més es confirma per la inscripció doncs ens parla de que sigui capaç amb els peixos per a que els hi tregui la seva vida i els liquidi.
Vasos i gerres.
Introducció. A continuació es presenten vasos i gerres, ceràmiques i bronzes, com pot ser una situla funerària que contenen inscripcions en rètic i que s'han traduït completament.
1- Situla que acompanya l'enterrament d'un governant en el desig d'expansió del seu llegat, a la necròpolis de Certosa, Bolonya.
HU-7 situla de bronze (vas)/ RI.Prov.RISD.MA.Raet.32.345. Numero: 32.245 a risdmuseum.org. Té una inscripció de 27 lletres en una línia a la vora de la situla en signari Magrè del raetic. Datació del tercer quart del segle 6 a.e.c. (530-525 a.e.c.). Trobada probablement a la necròpolis de Certosa de Bolonya. MLR 304 / TM 563552. Fotos de Corinna Salomon ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum i Erik Gould, cortesia del Museum of Art Rhode Island School of Design, Providence. Adquirit per Mary B. Jackson Fund. Aliatge de coure /bronze, la situla fa 21,1 cm de diàmetre, 13,2 cm diàmetre de la base, per 27,2 cm d’alçada. Als laterals del vas hi ha processions de gaseles amb una cornamenta sense ramificar i rens amb cornamenta ramificada a la part inferior, guerrers amb escut i llança a la del mig amb cascs amb cerell de cresta central i d’altres amb casc triangular, i vinyetes funeràries amb musics amb arpes i siringes, gent asseguda amb ventalls, uns gimnastes amb pesos a les mans que han deixat la roba als seus peus amb una font amb un ocellet al mig i banquets a la part superior, aquests tenen diferents barrets els músics barrets plans en forma de cornamenta, altres amb caputxa, altres amb un volum semblant a un turbant potser teixit de palla, gent bevent de cullerots com el traduït ‘Simpulum de bronze de Terlan’, altres oferint aquest simpulum. Es conserva en molt bon estat gairebé intacte i de manera completa.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/IT-6 >
< https://usepigraphy.brown.edu/projects/usep/inscription/RI.Prov.RISD.MA.Raet.32.245/ >
Transcripció documentada a AELAW i al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
?ẹḳiesiuṭikutanin / metḷainile
Revisió segons les imatges i dibuixos. Es considera el primer signe si pot ser un valor T el valor P o K abans del final UTANIN. i el valor S o L com a penúltim signe de la segona part. La inscripció de dos signes darrera és dubtosa degut a que tota la inscripció que conté la situla té osques fetes que dificulten o poden enterbolir la lectura:
T E K I E S I U T I P/K U T A N I N. M E T L A I N I S/L E
U / L / I U / A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri TE + KI + EŠ + (H)I + U + TI + KU + TA(H) + NIN. ME + (T(AH) + LA / TAL + A) + IN + IL + E
Cara, galta, nervi, temeritat, impertinència, coratge + lloc, inframón, terra, amb + establiment, brillant – ser fred – aigua + procés + admiració, abús, forat, terra, pila, totalitat, món, acció, aliment, pau + senyal, arc, tirar, llençar + enfortir + adherir, incrementar + Propietària, senyor, autoritat. Desig - batallar, combat – activitat divina o còsmica, ordenança de culte + (incrementar, adherir + disposar, mostrar / expandir, universal, extensiu) + límit, sector, àrea + persones, homes + efectes, propietats, possessions, llegat
“El coratge de l’inframón s’estableix al món enfortint la propietat”. “El desig universal d’expansió de les persones és el del seu llegat”.
sumeri LU
“Persona, governant, líder, senyor superior”
Traducció sencera i conclusions:
“El coratge de l’inframón s’estableix al món enfortint la propietat”. “El desig universal d’expansió de les persones és el del seu llegat”.
“Persona, governant, líder, senyor superior”.
Aquesta situla va ser trobada a la necròpolis de Certosa de Bolonya, Italia, deuria acompanyar a un enterrament, les persones que s’enterraven amb luxes i objectes volien mostrar que havien format un llegat, que els permetria començar amb riquesa al món dels morts, o que serien recordats per la seva vida pel que van donar o fer, pel seu coratge. Sembla ser que es representen animals i persones de diferents cultures en el vas degut a les diferents vestidures, diferents cascs militars un casc de caire romà o espartà i un de forma triangular que podria recordar als africans o d’orient mig, diferents animals: un cérvol o ren de caire europeu o estepari i una gasela o antílop de caire africà o d’orient mig. La gasela símbol d’allò femení, de la rapidesa i bellesa. Els guerrers símbol de la força i allò brau, de la caça i la protecció. I a la part més elevada, més alçada trobem la festa, els que estan entrenant fent esport, les fonts amb ocells, la música, la pau d’estar assegut refrescant-se amb els ventalls. El que podem assegurar és que la proclama que porta inscrita ens indica que la situla està dedicada a llegat que produeixen les persones la inscripció diu “el desig universal de les persones és el del seu llegat”, és a dir el de deixar un llegat, i aquest llegat és la resposta a tenir coratge per establir-se a l’inframón, enfortint les propietats de la persona, en aquest cas difunta. Morir deixant un llegat vol dir que seràs recordat, i honrat i que has donat peu a una cosa futura, per tant encara que moris no acabarà la teva vida aquí, continuarà espiritualment, i aquest és l’interès d’aquesta persona o líder mort que acompanyava la situla, amb els baix relleus de la situla amb els seus propis soldats o guerrers, amb les seves pròpies preses animals que indiquen aliment, i amb el luxe de poder-ho celebrar festivament i en companyia.
2- Ceràmica per a les figues o pels descendents que s'estableixen a aquesta casa, a Piovene Rocchette, Vicenza, Vèneto.
AS-14, fragment de terrissa, cultura Este III, Este IV, trobat a Piovene Rocchette, Vicenza, Vèneto, Itàlia, l’octubre de 1909 durant una excavació realitzada per Reale Soprintendenza dei musei e scavi del Veneto amb la direcció de Alfonso Alfonsi. Conservat al Museo Civico di Schio i actualment al Soprintendenza Archeologia del Veneto o al Museo Nazionale Atestino .
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/AS-14_potsherd >).
Transcripció documentada Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
φeχe
Equivalent a:
F E X E
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri PEŠ + ŠE
Figa + planta
“Figues”
Si ho llegim al reves:
sumeri EŠ + E + PES // PES + EŠ + E
Establiment – aigua + casa, llar + peix – figa – descendents
“Per establir/situar-hi els peixos a la casa”.
“Aigua amb peixos per a casa”.
“Pels descendents que s’estableixen en aquesta casa”.
Traducció sencera i conclusions:
“Figues”
o
"Pels descendents que s'estableixen en aquesta casa".
És probable que aquesta inscripció ens indiqui el contingut, en aquest cas de ‘Figues’ o ‘per situar els peixos d’aquesta casa’, tot i que en aquella època ja es cultivaven als Alps i a la resta d’Itàlia, no podem assegurar la traducció d’aquesta inscripció doncs no sabem la seva situació ni tenim gaire més informació podent-se entendre que podria tenir una altre traducció.
Tot i així hi ha altres lectures com que fos un objecte votiu, un present dedicat als descendents d’aquesta casa a la qual va ser donat.
3- Boca de gerra de cervesa per brindar, a Mortizing, San Maurizio.
BZ-4 fragment de vas de bronze, dipositat al Staatliche Museen zu Berlin – Antikensammlung. Fr. 1810. Trobat a Mortizing, San Maurizio l’any 1858/60. Té una inscripció a la boca del vas de 38 signes en rètic de Sanzeno. El fragment mesura 10,8 cm de diàmetre, 4 cm d’alçada i 0,2 mm de gruix.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/BZ-4_fragment >)
Transcripció documentada al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
tevaśniχesiutikuθiuθisaχvilititerisnaθi
Transcripció revisada i suggerida:
I Z A N S I R E T I T I L I V/W X I S I Z U I Z U K I T U I I V X I N Š A V E T
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri (H)I + ZA + (A)N + SI + R(I) + E + TI + TIL +((H)I + UŠ) + IŠI + ZU + (H)I + ZU + KI + TU + I ((H)I + UŠ) + ŠIN + ŠA + U + ET
Procés de + propietat, estat – persona + cel, elevar, alçar + recordar, beure aigua o cervesa, beure + realitzar + ordi – fer sortir, treure – parlar + senyala, marca, tirar + estar complet, acabar + (el vas d’aliatge de coure = bronze) + radiant, brillant + saber, aprendre, coneixement – dents + procés + saber, aprendre, coneixement – dents + Lloc, morir, inframón, terra, cap a baix + conjurar, liderar, líder – sopa, beuratge – sacerdot + (el vas d’aliatge de coure = bronze) + fer xin-xin, xocar dos vasos + fer un soroll bramant i rient + fort, ascendent – amb ràbia
“Que la persona alci la beguda d’ordi fins que aquesta s’acabi en el vas de bronze i li brillin les dents, que sàpiga tirar cap a baix la beguda del vas de bronze i xocar els vasos tot bramant, rient i amb gran força”.
Traducció sencera i conclusions:
“Que la persona alci la beguda d’ordi fins que aquesta s’acabi en el vas de bronze i li brillin les dents, que sàpiga tirar cap a baix la beguda del vas de bronze i xocar els vasos tot bramant, rient i amb gran força”.
Estem davant d’un fragment de gerra o got de bronze per a beure, la part que s’ha conservat és la part superior del got. La seva inscripció allà on es situen els llavis està dedicada a desafiar el valor de la persona que ha de beure “que la persona alci la beguda d’ordi fins que s’acabi aquesta en el vas de bronze i li brillin les dents”, i finalment aporta el significat de que ho celebri cridant, rient i amb gran força xocant amb les altres gerres. Aquesta part també es podria llegir “Una vegada sap que l’ha acabada que xoqui amb altres gerres de cervesa tot celebrant-ho”. Podem observar que donat a la qualitat del vas, que és molt fi, de metall i llegint la inscripció que es feien grans festes bevent en aquell període, cosa que no ha canviat gaire al llarg del pas del temps. La vora arrodonida és una manera de fer agradable als llavis tot i així cal imaginar-se que no seria gaire estrany que en el procés de fer els glops es vessés la beguda per sobre les seves temples donada a la forma tant oberta de la boca del vas de bronze. Pel que fa a les mesures, són mesures habituals per a una gerra de cervesa.
4- Cèramica propietat del munyidor d'ovelles, a Volders, Tirol.
IT-2 potsherd, bol de ceràmica de la cultura La Tène C, La Tène D. Exposat al Museum Wattens inv. W·620. Va ser trobat a Volders, Tirol, Austria l’any 1954. Mesura 6,2 cm de llargada, 2,8cm d’alçada, 17 cm de diàmetre, 4 mm de gruix.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/IT-2_potsherd >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
χaisurus
Transcripció realitzada, és coincidet a l’anterior:
X A I S U R U S
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri ZA + ISUR o I+SUR + US
Propietat + premsador, munyidor + d’ovelles
“Propietat del munyidor d’ovelles”.
Traducció sencera i conclusions:
“Propietat del munyidor d’ovelles”.
Aquest fragment d’inscripció ens indica la propietat d’aquesta ceràmica, ‘del munyidor d’ovelles’, és indicatiu que aquí hi havia una producció de llet d’ovella i/o de llana.
5- Fragment de ceràmica amb funció de nança, a Fliess, Tirol, Austria.
Nansa IT-8 potsherd. Trobat al Fliess, Tirol, Austria al camp de Pillerhöhe, l’any 1996. Conservat a l’Archäologisches Museum Fliess, número d’inventari PI 293/96/1. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/IT-8_potsherd >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Discrepo amb l'aplicació del valor P, el tipus de valor A indica que està escrit en Magrè, per tant el signe del valor P hauria de ser diferent, aquest signe inscrit sembla el de R, gairebé sense arribar a tancar-se degut a la curvatura de la nansa:
piθan[
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri RI + ZA(H) + AN
Per abocar, estirar, posar al seu lloc + per moure cap a + elevar, aixecar, cap a munt
“Per abocar i posar a un lloc i moure cap a munt...”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per abocar i posar a un lloc i moure cap a munt...”.
Aquesta traducció ens confirma l’aspecte de la peça i la seva funció, probablement l’oració podria ser més llarga i continuar o senzillament acabar tal com la veiem. Tal com es sospita es tracta d’una nansa i té dedicada l’oració de fortuna per a que faci un bon servei de nansa, abocar, posar a un lloc i moure cap a munt, totes les funcions que pot realitzar una nansa.
6- Fragment de gerra gerra de corn feta de d'aliatge lluent.
NO-6 fragment de vas de bronze. Trobat al Meclo, Cles, Trento, Trentino-Alto Adige, Italia; al camp de Castellaccio. Conservat al Castello del Buoconsiglio. Mida 5 cm de llarg, per 1,9 cm d’ample i 0,1 cm de gruix. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 7 signes en rètic de sanzeno.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-6_fragment >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
]χ̣amuriri:
Transcripció realitzada, coincident amb la del Thesaurus, menys perquè davant del valor A no hi ha cap senyal de cap signe més. La inscripció es presenta aïllada tant per un cantó com per l’altre.
A M U D I D I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri A + MUD + I + DI
Poder, mà, lloc, corn - moment, temps + gerra, gerra de cervesa + procés, aliatge + brillant
“Gerra en forma de corn feta d’aliatge lluent”.
Traducció sencera i conclusions:
“Gerra en forma de corn feta d’aliatge lluent”.
Aquest fragment de bronze amb aquesta inscripció podria pertànyer segons la traducció del text a un corn amb funció de gerra de cervesa, encara avui dia es fan gerres de cervesa a partir de corns que s’ornamenten amb metall de diverses maneres. Justament és a aquesta regió Alpina on encara es conserven aquest tipus de gerres. Això és una mostra documental de l’antiguitat de les gerres de tipus corn al territori alpí. A mes ens hem d'imaginar que el bronze es deixava lluent, de la col·loració groguenca-terra ombra.
7- Recipient per a carregar amb llet de cabra per beure, a Dercolo, Campodenno, Trento.
NO-12 got, trobat a Dercolo, Campodenno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Conservat al repositori del Castello del Buoconsiglio, inv. 3446. Mesura 5,2 cm d’alçada, diàmetre més petit de 9,4 del més gran de 10 cm, diàmetre de la base de 2,6 cm i gruix de 4 mm. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 6 signes en rètic de Sanzeno i un signe d’ells és de composició llatina, la W.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-12_bowl >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum, és un intent de transcripció molt incomplet i que no encerta cap valor dels que apunta:
is?(?)(?)?n$
Transcripció revisada amb valors dels alfabets d'AELAW, conté una W a l’inici fet que s’explica per una ja influència amb la cultura llatina. Els signes inscrits demostren que s’han menjat algunes lletres, normalment quan es mengen lletres és a raó de que ja s’han posat les vocals que acompanyen a les consonants solitàries amb anterioritat donat a que les úniques vocals que hi ha són W i U que són equivalents s’ha valorat amb aquests valors vocàlics l’acompanyament de les següents consonants, és un fet habitual que trobem explicat a les pautes de la metodologia modular i en els diferents casos enraonats al diccionari:
W L U X D/TH P/R
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica, el valor X es transcriu finalment amb el valor Ç, Z:
sumeri U + U L + UZ(U)D + P?
Carregar + unitat de capacitat + la llet de cabra + i beure (boca)?
“Per carregar amb llet de cabra i beure”.
Traducció sencera i conclusions:
“Per carregar amb llet de cabra i beure”.
La mida d’aquest vas tant xica, ample de diàmetre però molt baixeta juntament amb la seva inscripció ens indica que és un got, en aquest cas per ésser carregat o abocar llet de cabra i beure des del vas mateix.
8- Vas ritual per a rentar-se amb olis calents, a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige.
SZ-70 bol. Tipus Sanzeno-Schale. Mesura 6,5 cm de llarg, 9,8 cm de diàmetre màxim, 2.8 cm de diàmetre de la base, 5 mm de gruix. Data del segle 5-1 a.e.c. segons context arqueològic. Trobat a Sanzeno, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, al camp de Casalini, secció 1, estrat 1, el 1953 durant excavació. Actualment al Castello del Buoconsiglio, inv. num. 9332. (Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/SZ-70_bowl )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
KL
AIΘIII
Transcripció i lectura revisada.
K L
A I Z I I I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri K(A?) L(U)
Bol, ritual de netejar-se
“Bol ritual per a netejar-se”.
sumeri A + IZI + I + (H)I
Aigua + foc, braser, cuita (bullida) + amb olis + acció, procés
“Amb aigua escalfada (bullida?) amb olis”.
Traducció sencera i conclusions:
“Bol ritual per a netejar-se”.
“Amb aigua escalfada (bullida?) amb olis”.
Es tracta d’un vas ritual per a netejar-se, les primeres consonants ens indiquen aquesta funció de vas ritual per a netejar-se mentre que la inscripció que segueix ens indica que es feia amb aigua escalfada juntament amb olis. Suposadament aquests olis serien per guanyar amb fragància. Mentre l’aigua seria el mitjà.
Esteles i pedres monumentals.
Introducció. A continuació es presenten esteles, o pedres monumentals que contenen inscripcions en rètic i que s'han traduït completament.
1- Estela de la persona desapareguda en vida, qui va marxar deixant als fills, a Trentino-Alto Adige.
BZ-6 pedra, localitzada a Amt für Bodendenkmäler Bozen 7 Ufficio Beni archeologici Bolzano inventari: 7789. Mesura: 19 cm d’amplada, 12 cm de profunditat i 72 cm d’alt. Trobat l’any 1961 a Trentino-Alto Adige, Italia. SCHUMACHER 2004: 179. Fotògraf: Gudrun Bajc ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/BZ-6_slab >)
Transcripció documentada al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
φanaχi/nụaute
Transcripció revisada i suggerida. La inscripció frontal és clara i la transcric segons els valors llatins, la inscripció lateral conté una U i una A però la A no es pot justificar doncs li falta un traç, a més la subjecció museística de la peça no em deixa veure la inscripció del lateral:
F A N A X I
N U ATE?
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri PEŠ + NA + ZI
Descendent - desaparegut + pedra, pedestal – persona + vida – remoure, erosionar, tallar
“Persona desapareguda en vida”.
sumeri NU + A + TE
Creador, engendrador – persona – descendència, fills + moment, temps – progenitor – poder, força, treball, lloc, espai + gosada, posar la cara, ràbia, dir coses desagradables, li falten al respecte
“Els seus fills li falten al respecte en aquest lloc”.
Traducció sencera i conclusions:
“Persona desapareguda en vida”.
“Els seus fills li falten al respecte en aquest lloc”.
Aquesta mena de estela es va inscriure i situar per una persona desapareguda en vida, la qual no van trobar que morís ni res, si no que van saber o sospitar que va marxar i els va deixar, ho han aixecat els seus fills que li falten al respecte o mostren la seva ràbia en aquest lloc. D’alguna manera deuria servir per tancar un sentiment desagradable d’haver estat abandonats, i els germans van decidir dedicar-li una estela falsa, doncs no es a una persona morta, si no a una que ha desaparegut pel seu propi peu.
2- L'estela funerària amb doble sentit, a Bolzano, Trentino-Alto Adige.
BZ- 10 slab. Pedra monumental o estela de pòrfir. Mesura 115,5cm d’alçada, amplada de 29 cm, i fondària de 14,5 cm. Es conserva de manera completa la seva inscripció. Data del segle 5-2 a.e.c. Trobat a Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia, l’any 1853 durant una excavació. Està dipositat al Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum, inv. 8636. Conté BZ-10.1 tnake p̣iθamu/laþe? i BZ.10.2 ṭṇ. Dibuix de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. La pedra té un lateral partit i escantonat tot i així té una forma prou plana i de prisma rectangular.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/BZ-10_slab >)
Transcripció documentada al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
tnake p̣iθamu/laþe?
(part del darrere:)
ṭṇ
Transcripció revisada i suggerida, transcripció idèntica que a Thesaurus. La inscripció que es troba al darrere la trobo confusa però no sembla ni un valor T ni un valor N. Podria ser un valor UE:
U M A Z I T/X? E K A N T
X E D/TH A L
(part posterior:)
UE
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri UMA + ZID/ZIZ + (D)E/E + KAN + T(AH)
La victòria, el triomf + lleial, vertadera / en treball d’equip + portar, crear / confiar – parlar, criar, portar, marxar, anar-se’n + amb la foscor + incrementa, adherir-se
“Treballador en equip de les victòries, marxa amb la foscor a la qual s’adhereix”.
sumeri Z(I) + ED (-H) + AL
La vida – emportar-se, remoure, tallar + fer caure + la lluita d’espases – acció
“Vida caiguda per la lluita d’espases”.
Opció traducció modular segons Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
sumeri T(A) + NA + K(I) + ED + DI + ZA + MU
Adherir, incrementar + persona, pedra, pedestal + infern, inframón, lloc, terra, cap a baix + ascendir - fer caure + marxar + la persona, propietat + nom, fill
“En aquest lloc a terra s’adhereix aquesta pedra pel fill que m’ha marxat”.
sumeri LA + DE + X=Z(A)?
Mostra, disposa + crear – superfície + persona?
“Aquí en aquesta superfície es disposa la persona”.
(+)
sumeri UE
Dorm, pau + casa – emporta’t, cuida’t
“Que se t’emporti dormit”.
“Emporta’l en pau”.
“Cuida’l en pau”.
Traducció sencera i conclusions:
“Treballador en equip de les victòries, marxa amb la foscor a la qual s’adhereix”.
“Vida caiguda per la lluita d’espases”.
o
“En aquest lloc a terra s’adhereix aquesta pedra pel fill que m’ha marxat”.
“Aquí en aquesta superfície es disposa la persona”.
(+)
“Que se t’emporti dormit” / “Emporta’l en pau” / “Cuida’l en pau”.
Segons es faci la lectura de esquerra a dreta o de dreta a esquerre obtenim un sentit que podria ser correcte o una altre. Les dues lectures asseguren que es tracta d’una estela. La lectura de dreta a esquerra suposa que és una estela d’una persona que era un guerrer victoriós que va acabar caient en la lluita d’espases, la lectura d'esquerra a dreta ens diu que en aquest lloc aquesta pedra s’adhereix pel fill que ha marxat, i que aquí en aquesta superfície es disposa la persona. Finalment al darrere de l’estela posa Emporta’l en pau o cuida’l en pau, dirigint-se a la pròpia mort.
Més enllà de les dues lectures no podem assegurar si és correcte en una direcció o en una altre, o si les dues lectures són correctes com una musica del cànon de l’ofrena o cànon del cranc de J.S. Bach, sent el fill que l’acompanyava en el treball en equip i va morir per una lluita d’espases i disposat en aquesta superfície on hi ha la pedra. Sigui com sigui, però ens ha confirmat que es tracta d’una estela funerària.
3- Estela per acompanyar el cos mort adjacent, a Bolzano.
BZ-24 slab, estela funerària de pedra sorrenca. Mesura 40 cm de alçada, 13 cm de gruix i 60 cm d’amplada. Trobat a Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia a Maderneto, l’estiu de 1931. Es conserva al Museo Civico di Bolzano. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/BZ-24_slab >)
Transcripció documentada al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum, de dreta a esquerra:
osṣuṛie
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri U + US / UŠ + SU + RI + E
Forat - terra - pedra – dormir – pau + acompanyar, seguir – lloc, manera, camí / Mort, matat + cos + inframón, imposició, en aquest lloc + portar, deixar, emportar-se - confiar
“Acompanya en pau aquest cos cap a l’inframón, o deixat en aquest lloc”.
“Cos mort confiat a aquest lloc de terra”.
Traducció sencera i conclusions:
“Acompanya en pau aquest cos cap a l’inframón, o deixat en aquest lloc”.
“Cos mort confiat a aquest lloc de terra”.
La paraula ossurie ens està dient que en aquest lloc resta un cos mort a terra, o desitja que el cos sigui acompanyat i que dormi en pau aquí on s’ha deixat.
4- Estela funerària de bronze amb versos pel difunt que jeu a terra, a Ampass, Tirol, Austria.
Placa de bronze IT-5, trobada al Ampass, Tirol, Austria, al camp de Demifeld l’any 2006. Es troba actualment a Abteilung Ur – und Frühgeschichte Universität Innsbruck. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. En algun moment la placa ha estat clavada a una fusta o mur, probablement amb claus de ferro d’aquí la seva oxidació vermella al voltant de les perforacions a les cantonades.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/IT-5_plaque>)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
(?:/]θ̣[ ]θ̣?kaịa[ ?/utiku:θaukịṣ/kleimunθeis/avaśuerasi:ihi)
Transcripció realitzada, em centraré sols en les parts que es conserven les línies senceres, és a dir en les tres darreres línies textuals. La transcric d’esquerre a dreta sols per mostrar la localització a corresponent a la imatge. Valoro la transcripció de dreta a esquerre de la qual sembla ser la lectura correcte doncs les línies de text deixen espais buits a l’esquerre és a dir està justificat a la dreta, per tant la lectura és de dreta a esquerre.
Lectura d'esquerra a dreta ordre d'identificació a la taula:
SIKUAZ : U K I T U :
S I E Z N U M I E L K
I H I : I S A R E U Š A U A
Lectura de dreta a esquerra, ordre original de lectura:
U T I K U : Z A U K I S
K L E I M U N Z E I S
A U A Š U E R A S I : I H I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri U + TI + KU : ZA + U + KIŠ
Conduir , guanyar el control – dormir, llit – totalitat, món – pau – terra + marca, senyal, tirar, llençar + lloc, descarregar – forat, enfortir : Propietat, estat – persona – acció – per tancar + conduir , guanyar el control – dormir, llit – totalitat, món – pau – terra + totalitat, món
“En un forat a aquest lloc senyalat : hi ha a terra tota una persona”.
sumeri K(I) + LE + (H)I + MU + (U)N + ZE + IS
Lloc, terra, inframón, cap avall + taula escrita + procés + bella, bonica – créixer – conjurar, encanteri + cel, elevat, alçat + tu + radiant
“En aquesta taula escrita per a que tu m’alcis de manera molt bonica cap al cel”.
sumeri A + U + AŠ + U + E + RA + SI : I H I
Lloc, poder, força, salari – moment, temps – progenitors + conduir , guanyar el control – dormir, llit – totalitat, món – pau – terra + un + conduir , guanyar el control – dormir, llit – totalitat, món – pau – terra + marxar, emportar-se, extreure, portar – parlar – confiar – mirar, veure’s + recordar : Hey!/Oh! + procés
“És el moment de tenir pau per un i veure’s recordat” : “Oh! Aquest procés”.
Traducció sencera i conclusions:
Lectura en ordre ascendent:
“És el moment de tenir pau per un i veure’s recordat” : “Oh! Aquest procés”.
“En aquesta taula escrita és per a que tu m’alcis de manera molt bonica cap al cel”.
“En un forat a aquest lloc senyalat : hi ha a terra tota una persona”.
Penso que a faltar de les deus primeres línies si no eren més, la lectura s’entén més de manera ascendent, la manera que cada vegada sigui més estretes les línies d’amunt que les de a baix és possible que indiqui que tenia certs pensaments de que no hi podria caber tot el text, per això cada vegada ho feia més petit, tot i així podria tenir la lectura de que cada vegada percebia que hi cabria amb més espai per tant li va donar més espai a les línies més baixes. Sigui com sigui aquesta percepció no molesta per entendre el significat, sinó per redactar la traducció d’una manera que sigui llegible per a nosaltres. És possible que fos un text adherit a un pal, llistó de fusta o tronc i formés en conjunt la funció d’estela, d’aquí que tingui marques d’haver estat aguantat a les quatre cantonades amb claus de ferro que es van oxidar.
5- Pedra descartada que es va foradar pel centre, a Tavòn, Coredo, Trento.
NO-10 slab, de pedra pòrfir. Trobat a Tavòn, Coredo, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia. Localitzat a Castello del Buoconsiglio, inventari 6445. Estat fragmentat, mesura 50,5 cm de llargada, 29 cm de amplada i 27,8 d’alçada. Datació entre el segle 5 o 1 a.e.c. Imatge de Gudrun Bajc, ©Thesaurus Inscriptionum Raeticarum. Conté una inscripció de 6 signes en rètic de Sanzeno.
(Font: < https://tir.univie.ac.at/wiki/NO-10_slab >)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
rileke:sa
Transcripció realitzada, no podem assegurar que sigui un valor R la primera però és el més probable doncs no hi ha cap altre signe que pugui fer una curvatura. Pel que fa al final de la primera pausa no podem dir que és el valor E doncs té sols dos barres horitzontals i això correspondre al valor V/W.
R? I L E K V : S A
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri RI + LE + KU : S A
Recolzar-se, posada a un lloc, col·locada, llençada + pedra + descarregar - foradada : El mig, pel centre
“Pedra que va ser posada en aquest lloc al foradar-se”: “pel mig”.
“Pedra que va ser llençada i va foradar-se”: “pel mig”.
Traducció sencera i conclusions:
“Pedra que va ser posada en aquest lloc al foradar-se”: “pel mig”.
“Pedra que va ser llençada i va foradar-se”: “pel mig”.
Aquesta pedra, que no és gaire grossa i està partida pel mig, és a dir oberta amb un tall prou net, fet que és produït de manera natural o per eines com la serra. És probable que com veiem va derivar en una pedra prou inútil per a formar edificis o treballar-la escultòricament. Així que van indicar que era una pedra que va quedar allà immortalitzada en ser llençada i partir-se per la meitat a l’impacte o per quedar descartada. Pot ser era una pedra que va ser moguda per les glaceres, per la neu i que fos descarregada empenyent-la i deixant-la caure per un vessant o vall fent que es trenqués per la meitat al xocar amb un altre cosa, ja sigui un tronc o una altre pedra, però per la localització no sembla del tot possible, o pot ser que al manipular-la xoqués d’una manera que s’obrís fet poc probable, o que la treballessin quan era sencera i fos part d’una resta no aprofitable d’un treball de talla de pedra, ja sigui per construir una edificació o monument. L’escriptura just a la línia de la part plana, sembla indicar que es va inscriure a la pedra estan aquesta situada en el pla de la superfície del terra, per tant es va inscriure quan ja era tota ella partida per la meitat i van voler documentar el perquè d’aquesta pedra, ja sigui com un acte de gesta o com un acte de caire animista. Per la seva mida podria ser que fos traslladada en el representatiu acte de gesta d’haver-se aconseguit partir per la meitat.
6- El Steinheben del s. 2 a.e.c. de Serso, pergine, Valsugana, Trento.
SR-11 stone. Pedra de pòrfir, mesura 38 cm de llarg, 27 cm d’ample, i 13 cm de profunditat. Es troba completa amb una esquerda, restaurada. Datació del segle 2 a.e.c. a partir de context arqueològic. Trobada a Serso, Pergine Valsugana, Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia, Montesei di Serso, casa número 2. Va ser trobada l’any 1964. Es troba al repositori del Museo delle Scienze di Trento, sense número d’inventari. Conté 4 signes inscrits en l’alfabet rètic de Sanzeno. Al revers hi ha un símbol sense lectura, semblant al signe xinès 才cái (que significa talent, habilitat), però que no podem identificar amb cap significat. A més sembla que ha estat marcada amb una altre eina diferente a la que ha marcat les lletres rètiques, segons el seu aspecte, amplada i profunditat i regularitat del traç.
(Font: <https://tir.univie.ac.at/wiki/SR-11_stone>)
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus:
iaiu
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri (IA / (H)I + A) + (H)I + U
(Oh! / procés, acció + mà, poder, força, lloc) + acció + pedra
“Agafar amb la mà la pedra”.
Traducció sencera i conclusions:
“Agafar amb la mà la pedra”.
Aquesta inscripció rètica ens indica que aquesta pedra va ser carregada amb les mans o amb l’ús de la força dels braços. És possible que es volgués demostrar una fita aconseguida i demostrar-la. També podria ser que es tractés d’una mena de concurs de aixecament de pedres, semblant al que encara es realitza a Euskel Herria, anomenat allì aquest esport Harri-jasotze. Localitzant-nos en el lloc d'aquesta troballa, en la zona alpina, existeix també aquest esport tradicional de mesura de força a partir de l'aixecament de les pedres, que s'anomena Steinheben 'aixecament de pedres', des de la llengua alemana. El steinheben es realitza aixecant la pedra en una gàbia a partir d'una nança de ferro i de mode que d'aixeca en pes mort del centre del cos als peus cap amunt, sent 1 metre d'alçament el màxim i es va apujant el pes fins desempatar. També existeix abans que l'esport del steinheben l'anomenat el Naturesteine, aquest consta de l'aixecament directe de la pedra sense cap nansa. Encara forma un ritus tradicional per marcar el pas cap a l'edat adulta dels joves pagesos. No es d'extranyar que se'n conservin pedres d'aquest esport que són célebres i antigues com:
La pedra del duc de Cristòfol, Herzog Christoph Stein. Del s. XVII, pesa 138 Kg, que es troba al pati del palau de la residència de Munic a Baviera. Segons la llegenda el duc va aixecar aquesta pedra i la va llançar lluny.
La pedra d'Ybrig, Der Ibrig-stein. Pesa 90,5 Kg, i és a la regió alpina d'Unteriberg, a Suïssa. És una pedra asimètrica fet que la fa molt díficil d'aixecar i llançar.
El steinheben és un esport federat amb campionats anuals a Aústria i Baviera. També hi ha un campionat que se celebra cada 12 anys anomenat Unspunnenfest, a Interlaken, Suïssa, aquesta festa sempre es celebra amb la pateixa pedra de 83,5 Kg, la qual ha estat robada per activistes polítics. A Bozen, que és proper a Trento, Itàlia, durant l'agost celebren aixecaments de pedra amb les festes del vi.
La presència arqueològica d'aquesta pedra trobada a Serso, ens assegura que aquest esport de l'aixecament de pedres a la regió alpina prové de molt antic, com a mínim té 2227 anys d'història en la cultura alpina. Es converteix en la pedra steinheben més antiga de la regió.
Per altre banda, si anem a Grècia trobarem les pedres d'aixecament que són lleugerament més antigues:
La pedra Bybon, del s. VI a.e.c. que es va trobar al santuari d'Olímpia, la qual pesa 143,5 Kg, aquesta té nanses i també està inscrita. Conservada i exposada al Museu Arqueològic d'Olímpia.
La pedra d'Eumastas, a l'illa de Santorí, d'orígen volcànic, que pesa 480 Kg, amb una inscirpció.
7- Pedra monumental com a lloc per inscriure els difunts i deixar les urnes, a Brandenberg, Tirol, Austria.
ST rock. ST-1, ST-2, ST-3. Pedra de gran grandària que mesura 4 metres d’alçada i 3 m d’amplada. Al lloc de Brandenberg, Tirol, Austria, al camp de Schneidjoch, trobada l’any 1957 per casualitat, es troba a la mateixa situació in situ d’on va ser trobada. Correspon a la cultura arqueològica de La Tène.
(Fonts: 1: <https://tir.univie.ac.at/wiki/ST_rock>
2: <https://tir.univie.ac.at/wiki/ST-1>)
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
kastriesieθunnuale
pitauṇesikaszrinụalet[
esimnesikaszrinuaḷ[?)
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus:
K A S T R I E S I E Z U N N U A L E
P/R I T A U Ṇ? E S I K A S Z R I N Ụ A L E T
? E S I M N E S I K A S Z R I N U A Ḷ?
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri KAŠ + T(I) + RI + ESI + EŠ + UN + NU + A L E
Decisió – missatger, corredor + llançar, tirar, marcar + distant - caminar, allunyar-se, llançar, imposar + arbres + Establiment, temple, pavelló, tenda + elevar, aixecar, celestial + creador, engendrador – descendents + poder, força, lloc – progenitors - moment + escriure
“Es marquen els missatges que es situen en aquest temple celestial sobre el creador i els progenitors que s’inscriuen”.
sumeri RI + TA + UṆ? + ES + I + KAS + Z(A) + RI + NỤ + A + LE + T(E)
Situar + adherir, incrementar + celestial, aixecar, elevar, alçar + pavelló, temple, establiment + acció -procés + decisió – missatger, corredor + de les persones – propietats, estat – pedra / vida + situar – plorar + persones – creador – descendents + progenitors, lloc + escriptura, taulell o mural per escriure + foradar, perforar
“Adhereix en aquí, aquest temple celestial, els missatges de la vida de les persones que es ploren pels progenitors que ho inscriuen”.
sumeri ? ES + IM + NE + SI + KAS + Z(A) / Z(I) + RI + NU + AḶ? / AL(AD)
Pavelló, temple, establiment + fang + acció – coure + recordar, remembrar + decisió – missatger, corredor + de les persones – propietats, estat – pedra / vida + situar – plorar + persones – creador – descendents + acció / esperits
“En aquest temple les ceràmiques recordaran els missatges de les persones propietàries de les quals li ploren els descendents”.
Traducció sencera i conclusions:
“Es marquen els missatges que es situen en aquest temple celestial sobre el creador i els progenitors que s’inscriuen”.
“Adhereix en aquí, aquest temple celestial, els missatges de la vida de les persones que es ploren pels progenitors que ho inscriuen”.
“En aquest temple les ceràmiques recordaran els missatges de les persones propietàries de les quals li ploren els descendents”.
En aquesta inscripció mural, rupestre, en rètic que consta de tres línies inscrites, i envoltada de datacions i creus ens està documentant la funcionalitat d’aquest mural i lloc. Fou considerat un temple celestial on s’inscrivien les persones progenitores del creador, de part dels progenitors que els hi ploraven, s’indica que en aquest lloc hi havia ceràmiques que recordaven les persones de les quals se’ls hi plorava. Per tant era un lloc on es reunien a mode de documentació i lloança funerària els noms o dates de les persones que havien cessat, el lloc contenia ceràmiques posades pels familiars possiblement pintades amb gestes o el nom o alguna altre dada que recordi al mort.
Desconec quines ceràmiques hi ha estat en aquest lloc emplaçades i quines han pogut perdurar fins als nostres dies. També desconeixem segons la informació oferida al Thesaurus, si totes les inscripcions d’aquest mur són de la mateixa època rètica, o hi ha inscripcions com les de les numeracions “1437, 1808, 1825, 1900,...” que corresponen a altres períodes contemporanis. Si fos així podríem parlar d’un mur on ha estat tradició des del segle 5 o 1 a.e.c. fins a l’època contemporània aquesta funció funerària. En cas de que es confirmessin que totes les inscripcions són del període rètic parlaríem potser de l’existència d’una altre calendari del que coneixem imposat pels llatins.
Les traduccions establertes al Thesaurus de ‘per Kastrie Exunnu; per Pituan e Kastrinu; per Esimne Kastrinu’ són inversemblants, doncs no expliquen cap significat de les inscripcions encara tot i que fossin considerats com a noms. Tot i que comparteixen la forma KAS, no indica que sigui cap nom, i la inscripció final NUALE no correspon a la informació de ‘fet per’.
8- Pedra monumental indicant lloc d'enterrament comunitàri conduit per un sacerdot i amb l'alliberament o el sacrifici d'animals, a Brandenberg, Tirol, Àustria.
ST rock. ST-5, ST-8. Pedra monumental de 4 metres d’ample i 3 metres de profunditat, a Brandenberg, Tirol, Àustria, al camp de Scneidjoch. Va ser retrobada l’any 1957. Es troba in situ al mateix lloc on va ser trobada per casualitat. Escriptura rètica de Sanzeno. Les ST-1,2, 3 i 4 s’han traduït a l’anterior entrada descrivint que es tracta d’un lloc on inscriure i recordar als avantpassats i posar les urnes funeràries. De la cultura arqueològica de LA Tène, datació entre el segle 5 i 1 a.e.c.
(Font: 1: < https://tir.univie.ac.at/wiki/ST_rock >
2: <https://tir.univie.ac.at/wiki/ST-5 >
3: <https://tir.univie.ac.at/wiki/ST-8 > )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
hes·ṭulanu·aleker·akve
o
?esitulanu·aleker·akve
Transcripció revisada, és coincident amb el Thesaurus:
E S I/· T U L? A N U · A L E K E R · A K V E
A M R I S A E · KI
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri (ESI / ES ·) TU + LA + NU · A + LE + K(I) + ER · AK + (BE / V + E)
(Aquesta pedra, diorita, dolerita / Establiment, tenda, pavelló, temple · ) Encanteri, maledicció, conjur – líder – sacerdot + mostrar, supervisar, disposar + persona, persones – creador – descendents · Progenitors + escriuen, inscriuen + en aquest lloc, terra, inframón + els laments, plors · Fer, performar, actuar, procedir + (rebre allotjament, retir / admirar, conduir, apilar, forat, terra + temple, estació lunar)
“En aquesta pedra · El sacerdot disposa al creador / les persones · que els progenitors inscriuen aquí per lamentar-lo · Fent donar l’allotjament en el terra d’aquest temple lunar”.
sumeri AM + RI + SA + E · KI
Els bous – l’ocell + estiren, tirar avall, alliberen, es deixen anar + advertir – moure’s + emportar-se’ls, cuidar, marxar amb · inframón
“El bou/ l’ocell s’alliberen per a que se’ls emportin i cuidin a l’inframón”.
Traducció sencera i conclusions:
“En aquesta pedra · El sacerdot disposa al creador / les persones · que els progenitors inscriuen aquí per lamentar-lo · Fent donar l’allotjament en el terra d’aquest temple lunar”.
“El bou/ l’ocell s’alliberen per a que se’ls emportin i cuidin a l’inframón”.
Segons aquestes inscripcions la pedra ens descriuen igual que la ST 1,2,3 i 4 que es tracta d’un lloc o temple dedicat als morts. En aquest cas ST-5 i 8 ens està dient que aquí un sacerdot disposava les persones mentre els progenitors els lamentaven donant-li la terra d’aquest temple lunar. Això ens indica el que confirma la inscripció ST-1,2, 3 i 4 que es situaven vasos ceràmics funeraris. Però en aquesta inscripció ST-5 i 8 ens fa pensar que és possible que al voltant d’aquesta pedra també es trobin enterrats cossos, de persones i també pot ser d’animals, doncs diu que alliberaven a bous o ocells per a que se’ls emportin i cuidin a l’inframón, és a dir, potser ens indica que feien una ofrena.
Això ens indica que no sols haurien d’haver-se trobat ceràmiques funeràries al voltant si no que és molt probable que al voltant o als voltants d’aquesta pedra hagin enterraments i que per tant hauria de ser una zona que s’ha d’excavar amb criteris arqueològics i d’estudi d’aquesta cultura de La Tène, i del llenguatge rètic.
9- Pedra monumental on resten uns combatents els quals se'ls agrega a la força de la muntanya, a Unterammergau, Bayern.
UG-1 pedra. En estat degradat. Localització a Unterammergau, Bayern, Alemanya, al camp de Pürschling. Trobt el 2009 per casualitat, es troba insitu.
(Font: https://tir.univie.ac.at/wiki/UG-1_rock )
La transcripció al Thesaurus Inscriptionum Raeticarum:
kusen
istane??
Transcripció i lectura revisada, la segona part m’haig de conformar amb la transcripció trobada al Thesaurus doncs és gairebé il·legible amb la imatge que la representa.
K U S E N I
Traducció amb la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:
sumeri KU + SE / ŠE / SEN + NI
Descarregar, lloc, emplaçat – forat + viu, vida / anomenat, dit pel nom / batalla, combat + por, aura – xarxa – un mateix - ocell
“En aquest lloc hi ha en un forat amb els mateixos combatents”.
“En aquest lloc hi ha el conegut per tenir por als enfrontaments o que rebia el nom de fer xarxes”.
sumeri IŠ + TAH + NE
Muntanya + adherir, agregat + acció – braser – força, poder, enfortiment
“Que sigui agregat a la força de la muntanya”.
Traducció sencera i conclusions:
“En aquest lloc hi ha en un forat amb els mateixos combatents”. / “En aquest lloc hi ha el conegut per tenir por als enfrontaments o que rebia el nom de fer xarxes”.
“Que sigui agregat a la força de la muntanya”.
Aquesta inscripció en aquesta pedra de caràcter monumental de gran format segur que ens està indicant que era un lloc funerari, ja sigui a través de urnes funeràries o de haver cabat un forat a terra, segons la inscripció és segura aquesta funció. L’enterrat tant podria ser algun o alguns combatents com algú que tenia por d’aquests. Finalment la darrera oració diu que el mort sigui agregat a la força de la muntanya. És a dir que el seu esperit o cos sigui a la terra. Semblant al ‘Sit tibi terra levis’. Això implica creences amb déus que versen sobre la naturalesa i la muntanya.